28
de febrer
del
2019
La CUP presenta un possible canvi d'estratègia, respecte d'allò que havia fet fins ara. Davant la conjuntura actual, han anunciat que es plantejaran ser presents a les properes eleccions al Congrés del 28 d'abril. Segons indiquen, els motius són els moments "d'excepcionalitat democràtica" i la continuada "vulneració de drets fonamentals" que s'ha viscut durant els darrers mesos amb la intervenció de l'autogovern de Catalunya, els empresonaments, l'exili i l'existència de milers de represaliats.
Per això, els anticapitalistes anuncien que la CUP obrirà un "debat tàctic" entre la militància per abordar si han de convertir-se en "agent actiu a l'estat espanyol" i en quin format. Fins el moment, els cupaires mai havien optat per participar en unes eleccions a l'Estat, i sempre havien defensat l'abstencionisme com a forma d'acció política. Ara, però, quan consideren que el dret a l'autodeterminació "ha esdevingut element fonamental de confrontació democràtica", creuen que s'ha d'analitzar si s'intensifica l'acció política directa més enllà dels Països Catalans.
L'organització ha obert un procés deliberatiu que finalitzarà amb la celebració d'assemblees territorials plenàries, i un consell polític extraordinari previst per al proper 10 de març. Per fomentar el debat, el secretariat nacional ha presentat un primer esborrany de document, que serà susceptible de ser ampliat per les assemblees a través del òrgans de presa de decisió de l'organització.
Els arguments per presentar-se
El document que es debatrà a les assemblees i al qual ha tingut accés NacióDigital sosté que la situació política de Catalunya ha entrat en "fase d'estancament per una manca absoluta de propostes estratègiques", que s'han substituït per una "gestualitat buida que desconcerta i genera frustració". A més, el document defensa que no presentar-se als comicis té "una derivada en clau municipal", ja que "no es pot permetre" el silenciament mediàtic al qual se sotmetrà la CUP durant la campanya electoral. Per tant, s'aposta per aprofitar aquest altaveu i, per altra banda, donar una alternativa que no deixi "orfes" milers de persones.
En aquest punt, el programa electoral de la CUP -segons aquesta proposta inicial- es basaria en la "confrontació democràtica i lluita ideològica" vers l'Estat i les estructures de poder econòmic i polític. I per contra, s'allunyaria d'un programa clàssic. Els defensors d'aquesta proposta insten a "aprofitar" el període de campanya electoral per a la precampanya de les eleccions municipals, i alhora sumar gent per a l'execució de la campanya mitjançant comitès i grups de suport oberts.
Respecte del finançament, entenen que "no pot afectar ni condicionar" la previsió econòmica de la CUP per a les municipals, i per tant aposten per dissenyar una campanya creativa en el terreny mediàtic amb "activisme al carrer per reduir costos". Alhora, obrir una via de finançament popular mitjançant donacions i aportacions.
Els partidaris d'aquesta iniciativa, però, no descarten -si es decideix apostar per les espanyoles- bastir un programa d'aliances "de confrontació amb el règim del 78 a tot l'Estat", cita el document.
Per això, els anticapitalistes anuncien que la CUP obrirà un "debat tàctic" entre la militància per abordar si han de convertir-se en "agent actiu a l'estat espanyol" i en quin format. Fins el moment, els cupaires mai havien optat per participar en unes eleccions a l'Estat, i sempre havien defensat l'abstencionisme com a forma d'acció política. Ara, però, quan consideren que el dret a l'autodeterminació "ha esdevingut element fonamental de confrontació democràtica", creuen que s'ha d'analitzar si s'intensifica l'acció política directa més enllà dels Països Catalans.
L'organització ha obert un procés deliberatiu que finalitzarà amb la celebració d'assemblees territorials plenàries, i un consell polític extraordinari previst per al proper 10 de març. Per fomentar el debat, el secretariat nacional ha presentat un primer esborrany de document, que serà susceptible de ser ampliat per les assemblees a través del òrgans de presa de decisió de l'organització.
Els arguments per presentar-se
El document que es debatrà a les assemblees i al qual ha tingut accés NacióDigital sosté que la situació política de Catalunya ha entrat en "fase d'estancament per una manca absoluta de propostes estratègiques", que s'han substituït per una "gestualitat buida que desconcerta i genera frustració". A més, el document defensa que no presentar-se als comicis té "una derivada en clau municipal", ja que "no es pot permetre" el silenciament mediàtic al qual se sotmetrà la CUP durant la campanya electoral. Per tant, s'aposta per aprofitar aquest altaveu i, per altra banda, donar una alternativa que no deixi "orfes" milers de persones.
En aquest punt, el programa electoral de la CUP -segons aquesta proposta inicial- es basaria en la "confrontació democràtica i lluita ideològica" vers l'Estat i les estructures de poder econòmic i polític. I per contra, s'allunyaria d'un programa clàssic. Els defensors d'aquesta proposta insten a "aprofitar" el període de campanya electoral per a la precampanya de les eleccions municipals, i alhora sumar gent per a l'execució de la campanya mitjançant comitès i grups de suport oberts.
Respecte del finançament, entenen que "no pot afectar ni condicionar" la previsió econòmica de la CUP per a les municipals, i per tant aposten per dissenyar una campanya creativa en el terreny mediàtic amb "activisme al carrer per reduir costos". Alhora, obrir una via de finançament popular mitjançant donacions i aportacions.
Els partidaris d'aquesta iniciativa, però, no descarten -si es decideix apostar per les espanyoles- bastir un programa d'aliances "de confrontació amb el règim del 78 a tot l'Estat", cita el document.