Sant Joan de les Abadesses vol que gent de tot Catalunya hi vagi a viure

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) ha engegat una campanya de promoció de la vila perquè gent de tot Catalunya hi vagi a viure. La iniciativa, que duu per títol ''Un poble per viure'', es va presentar aquest passat divendres a la sala Carles Rahola de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona. L'eix central d'aquest projecte va centrar-se en la presentació de tres petits vídeos en què s'hi expliquen tres casos reals de famílies que van venir a viure al municipi, ja sigui pel seu entorn social, natural o per una oportunitat laboral. Aquesta campanya també inclourà una sèrie de mesures per aconseguir la socialització de les famílies que facin aquest pas important de canviar de poble o d'estil de vida.

Dades demogràfiques per entrar en context

És una evidència que les comarques de muntanya d'arreu de Catalunya estan perdent població de forma progressiva i la sagnia costa d'aturar. L'èxode rural es veu motivat per la manca d'oportunitats laborals que hi ha en aquests territoris i per la multitud de serveis que s'ofereixen a les grans ciutats. Sant Joan, com la gran majoria dels pobles del Ripollès, no n'és una excepció. L'alcalde santjoaní, Ramon Roqué (MES), va posar una sèrie de dades sobre la taula que confirmen aquesta despoblació amb el pas dels anys. L'any 1998, Sant Joan de les Abadesses tenia 3.734 habitants censats i; en canvi, va tancar l'any 2017 amb 3.270 vilatans -464 persones menys-. Sobretot, aquesta davallada s'ha produït bàsicament durant l'última dècada, coincidint amb la crisi econòmica -l'any 2007 la vila tenia 3.586 habitants-

Roqué va apuntar que tenien una mitjana de 30 naixements a l'any i uns 50 difunts. La ''bona notícia'' és que, cada any, hi ha entre 70 i 80 empadronaments. El problema resideix en què molts d'aquests ''nous'' santjoanins no s'acaben quedant i l'Ajuntament vol lluitar contra aquesta ''rotació tan exagerada''. De fet, el batlle socialista va alertar que el Ripollès ha patit una davallada de població notable els darrers anys, passant de gairebé 30.000 habitants a només 25.000. Sobretot, hi ha dos factors que expliquen aquest èxode tan elevat: una població envellida a la comarca i la fuga de joves del Ripollès, que marxen per buscar oportunitats laborals. ''Hem de frenar aquesta caiguda demogràfica, ja que desmoralitza una mica quan no veiem quan acabarà frenant'', va insistir Roqué.
 
Les bondats de Sant Joan

Amb aquesta campanya, Sant Joan vol apropar les seves bondats als habitants de les grans ciutats d'arreu de Catalunya. Roqué va destacar que un poble amb les dimensions de Sant Joan és prou gran com per tenir una vida econòmica i associativa ''prou rica''. Tot seguit, el batlle santjoaní va enumerar alguns dels punts forts del municipi com, per exemple, la bona comunicació a nivell d'infraestructures, ja que Sant Joan té una bona connexió amb Olot i Girona, però també amb Vic i Barcelona -amb una autovia que comença a Ripoll-. D'altra banda, les noves tecnologies arribaran l'estiu vinent a la comarca amb el desplegament de la fibra òptica a través de la Ruta del Ferro entre Ripoll i la vila santjoanina.

Roqué també va destacar que estan duent a terme polítiques d'habitatge amb creixements urbanístics perquè la gent pugui escollir el tipus de casa que s'ajusti més a les seves necessitats. En aquest sentit, fa pocs anys el consistori va iniciar el projecte Vila Icària de la mà de la Fundació Eduard Soler de Ripoll, amb el qual els joves emprenedors poden viure i treballar al mateix edifici. Segons l'alcalde, la vila també compta amb uns serveis sociosanitaris de qualitat amb una cobertura a través del Consorci de Benestar Social del Ripollès i amb un CAP pràcticament nou i modern.

L'educació és un altra del punts forts de la vila, ja que aquest mateix any van inaugurar l'Institut Escola Mestre Andreu pels alumnes de secundària. A més, la vila compta amb un ensenyament de 3 a 16 anys de qualitat, ja que les classes de primària són de dues línies amb classes d'entre 14 i 16 nens. D'altra banda, també hi ha una llar d'infants per nens de 0 a 3 anys i el municipi compta amb una seu de l'Escola de Música del Ripollès.

Roqué també va insistir en què Sant Joan és un poble amb una vida social i cultural ''molt rica'' i va voler citar alguns dels esdeveniments més importants que s'hi desenvolupen com el Festival del Comte Arnau; el festival de música Clownia organitzat pel grup ripollès Txarango; la Fira de Sant Isidre i la de la Carbassa o, en la vessant esportiva, els 3 Dies Trial de Santigosa o la cursa Taga 2040 Evo. A banda d'aquestes activitats, el batlle de MES va posar en valor els equipaments de la vila com el Palau de l'Abadia, que va definir com un ''centre cultural molt potent'', l'oficina de Turisme o El Palmàs-Casal Jaume Nunó.

Finalment, Roqué es va centrar amb la situació geogràfica del municipi, situat al Prepirineu, el qual està rodejat d'una natura ''envejable''. ''Tenim el riu perquè la gent hi pugui anar a passejar en família o espais com la Ruta del Ferro i del Carbó'', va concloure. Per atraure nous possibles visitants, l'alcalde va dir que s'entregarà un carnet a totes les persones que s'empadronin a Sant Joan durant l'any 2019 perquè puguin participar, de manera gratuïta, a les activitats que es fan a la vila com el Carnestoltes, la Festa Major o el Cap d'Any.
 
Tres vídeos, tres casos reals de ''nous'' santjoanins

Els tres curtmetratges que es van presentar aquest passat divendres tractaven tres línies que fan de Sant Joan un poble per viure-hi com són l'atractiu de l'entorn, un punt d'atracció per treballar-hi i la vessant familiar. En el cas de Gemma Irastorza i de l'Oriol, la seva parella, van venir a Sant Joan ara fa cinc anys (2013) i hi van obrir una clínica veterinària que és una de les referents al Ripollès pel què fa a animals de companyia. ''Ens van acollir amb els braços oberts i estem segurs de què hem pres una bona decisió'', deia Irastorza, la qual també va remarcar el creixement de la vila pel què fa a sanitat, infraestructures, ensenyament o oci.

L'altre és el de la Mariona, una nena d'11 anys que actualment fa sisè de primària i que li agrada molt córrer pels diversos paratges de Sant Joan. ''M'agrada el poble perquè pots anar caminant a l'escola i els pares no et controlen tant. A més, s'hi fan moltes activitats'', va argumentar. La família de la Mariona va venir a viure-hi des de Sant Vicenç dels Horts -un poble d'uns 30.000 habitants- ara farà uns deu anys. El seu pare, en Salvador, destaca que ben aviat van ser acceptats pels veïns i; de fet, van muntar una colla de diables al municipi, les Diabladesses.

En Fredi Tuset vivia al barri de la Verneda de Barcelona i fa 12 anys va establir-se al Ripollès. Primer es va instal·lar uns dos anys a Ripoll però amb la seva parella, que volia viure en un lloc on hi ''toqués el sol'', es van desplaçar fins a Sant Joan. A en Fredi li agrada molt la muntanya, l'escalada i; sobretot, volar en parapent. ''Serra Cavallera és un lloc privilegiat per fer-hi parapent i, a l'hivern, és dels millors llocs per fer-ho'', va apuntar.

L'objectiu del consistori és difondre al màxim aquest vídeo a través de les xarxes socials. Sobretot, s'incidirà en aquelles ciutats on la vida és més cara i hi ha un públic potencial directe. ''La campanya la dirigim a tots els públics, però ens centre en un públic més jove. Recordem que avui en dia la joventut es pot allargar si un és jove d'esperit'', va matisar. De totes maneres, Roqué va assegurar que acolliran d'igual manera a aquelles persones que siguin joves ''com les que no ho siguin tan''. De moment, la campanya s'acotarà només a un any per veure com funciona l'experiment.

Les empreses, clau

Una de les claus perquè hi hagi una recuperació demogràfica al Ripollès és el creixement econòmic i l'augment de feina a la comarca. ''El Ripollès no acaba de créixer econòmicament perquè; mentre Catalunya creix al 4%, nosaltres ho fem a l'1%. Sense persones, la comarca no creixerà'', va sentenciar. Per aquest motiu, a la roda de premsa de Girona l'acompanyaven dos representants de les dues entitats del Ripollès que treballen colze a colze per dinamitzar la comarca en l'àmbit social i econòmic com són el director general de la UIER, Josep Pascal; i el gerent de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès, Gerard Soler.

En primer lloc, Pascal va assegurar que al Ripollès hi ha una evident despoblació i manca d'activitat i; per això, el seu objectiu principal passar per fer venir empreses i autònoms al Ripollès. En aquesta línia es va forjar el projecte Viu i Treballa. ''Hi ha molta gent que ve el cap de setmana i hem d'aconseguir que s'hi quedin a viure'', va assegurar. Això només s'aconsegueix si hi ha feina. Per això, des d'aquests dos ens es va impulsar la creació d'una pàgina web amb un mapa d'aquells polígons disponibles que hi ha arreu de la comarca. ''Sodeca ha apostat per nosaltres i s'ha traslladat d'Osona al Ripollès'', va recordar.

Pascal també va apuntar que a l'UIER tenen 50 ofertes de treball no cobertes -el 54% són industrials, el 18% són de places d'administratiu i un 28% són llocs de treball relacionats amb el turisme-. ''Hi ha empreses que volen venir però tenen por de no trobar professionals'', va alertar. El director general de la UIER va assenyalar que al Ripollès els desplaçaments són curts, es pot fer una conciliació familiar amb la vida laboral, hi ha més hores de lleure i molt bon entorn.

D'altra banda, Soler va explicar que l'Agència de Desenvolupament del Ripollès té un dispositiu d'inserció sociolaboral per tota aquella gent que arriba al territori i dóna un servei descentralitzat pels municipis d'arreu de la comarca. El gerent d'aquest ens va relatar que busquen personalitzar els itineraris laborals dels seus usuaris i els hi recerquen pràctiques no laborals perquè puguin conèixer el territori. A més, també incentiven aquells sectors o activitats relacionats amb temes energètics com les energies renovables o la biomassa.

Soler també va remarcar que al Ripollès hi ha una Aula d'Hostaleria que forma els futurs cuiners dels restaurants d'arreu del territori. De fet, de les 400 ofertes laborals que tenen sobre la taula n'hi ha entre 50 i 60 que busquen cuiners. ''Aquí tenim la Marca Garantia del Ripollès, que aglutina les diferents associacions de productors i fomenta el consum d'aquests productes. Per tant, tot acaba essent economia circular'', va dictaminar. Soler també va posar en valor que al Ripollès s'ha constituït un nou parc Natural i que té dues estacions d'esquí amb Vallter 2000 i Vall de Núria ''i una part de la Molina''. Finalment, Soler va apuntar que cal posar el màxim de facilitats a la gent perquè alhora de fer el pas tinguin els mínims dubtes possibles.