13
de novembre
del
2018
Els darrers mesos s'ha parlat molt dels MENA, els menors estrangers no acompanyats. I és que l'arribada d'aquests joves s'ha disparat aquest 2018. S'espera que el 2018 es tanqui amb 3.000 nous joves al nostre país, una xifra que suposarà el doble que el 2017 (1.489) i cinc vegades més que els 684 del 2016.
En aquest context els ajuntaments, segons l'Associació Catalana de Municipis, han de ser institucions claus en l'acolliment i la integració d'aquest col·lectiu. “El conjunt del país ens hi hem de poder implicar. I també tenir clar en cada context de territori com es pot afrontar aquesta qüestió”, explica David Saldoni, president de l'ACM.
Les associacions municipalistes formen part de la taula d'atenció integral dels menors estrangers sense referents familiars des de la seva creació l'octubre de 2017. Des de l'ACM s'admet que puntualment hi hagut problemes d'informació quan alguns ajuntaments s'han assabentat per tercers de l'arribada al seu municipi de joves estrangers.
Saldoni es mostra comprensiu per aquest tipus de problemes ja que “el Govern ha hagut d'afrontar una situació totalment sobredimensionada”. En aquest sentit assenyala que en dos anys s'haurà passat de poc més de 500 menors a 3.000 i que caldrà preparar el país per si les xifres continuen augmentant els propers anys.
Entre les reticències i l'oportunitat
Des de l'ACM es reclama a la resta d'institucions i agents socials implicats una “mirada més àmplia tant a nivell polític com professional”. Ho explica Sònia Oriola, tècnica de l'associació municipalista en l'àmbit de l'acompanyament a les persones.
En aquest sentit es vol deixar clar que si un ajuntament no rep informació de quan i com arriben els menors es dificulta molt la tasca posterior. David Saldoni, per la seva banda, assegura que es “va en el bon camí” i que “és una realitat que cal afrontar”.
El president de l'ACM admet que en algunes localitats –especialment si són petites i la xifra de joves és notable”- es produeixen reticències i que implicar els ajuntaments és la millor manera per reduir-les. En canvi, creu que si es gestiona correctament –i s'adequa el nombre de joves al tipus de població- pot arribar a ser una oportunitat per alguns d'aquests municipis.
En aquest context els ajuntaments, segons l'Associació Catalana de Municipis, han de ser institucions claus en l'acolliment i la integració d'aquest col·lectiu. “El conjunt del país ens hi hem de poder implicar. I també tenir clar en cada context de territori com es pot afrontar aquesta qüestió”, explica David Saldoni, president de l'ACM.
Les associacions municipalistes formen part de la taula d'atenció integral dels menors estrangers sense referents familiars des de la seva creació l'octubre de 2017. Des de l'ACM s'admet que puntualment hi hagut problemes d'informació quan alguns ajuntaments s'han assabentat per tercers de l'arribada al seu municipi de joves estrangers.
Saldoni es mostra comprensiu per aquest tipus de problemes ja que “el Govern ha hagut d'afrontar una situació totalment sobredimensionada”. En aquest sentit assenyala que en dos anys s'haurà passat de poc més de 500 menors a 3.000 i que caldrà preparar el país per si les xifres continuen augmentant els propers anys.
Menors no acompanyats en un pis tutelat. Foto: ACN
Entre les reticències i l'oportunitat
Des de l'ACM es reclama a la resta d'institucions i agents socials implicats una “mirada més àmplia tant a nivell polític com professional”. Ho explica Sònia Oriola, tècnica de l'associació municipalista en l'àmbit de l'acompanyament a les persones.
Si un ajuntament no rep informació de quan i com arriben els menors es dificulta molt la tasca posterior
En aquest sentit es vol deixar clar que si un ajuntament no rep informació de quan i com arriben els menors es dificulta molt la tasca posterior. David Saldoni, per la seva banda, assegura que es “va en el bon camí” i que “és una realitat que cal afrontar”.
El president de l'ACM admet que en algunes localitats –especialment si són petites i la xifra de joves és notable”- es produeixen reticències i que implicar els ajuntaments és la millor manera per reduir-les. En canvi, creu que si es gestiona correctament –i s'adequa el nombre de joves al tipus de població- pot arribar a ser una oportunitat per alguns d'aquests municipis.