08
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:09h
Amb motiu dels 30 anys de la seva primera maqueta, Sopa de Cabra realitzarà un concert retrospectiu el proper 24 de novembre a la Mirona de Salt, del qual ja s'han exhaurit les entrades. Durant la roda de premsa per presentar-lo, la banda gironina ha anunciat per sorpresa l'inesperat llançament a les plataformes digitals d'un nou disc aquesta mitjanit.
L’àlbum, titulat La Nit dels Sopa, és un recull dels directes enregistrats durant el concert de comiat de la gira 2016-2017, al Pavelló de Fontajau de Girona i emmarcat en la primera edició del festival La Nit dels Sopa. La resta temes es van gravar durant un concert a Porreres, Mallorca. Tot hi així, la primera pista del CD serà inèdita: una col·laboració amb Ramon Miravet del clàssic Podré tornar enrere, que introduirà un seguit d’onze temes més entre els quals destaquen els coneguts L’Empordà, Camins o cançons del seu darrer disc com Cercles.
La Nit dels Sopa serà el sisè treball en directe del grup, on es mostra la banda en el seu espai natural: l’escenari, al costat dels seus seguidors i mantenint vius els seus temes més clàssics juntament amb les cançons més actuals i que demostren l’evolució del grup gironí. Per esbrinar més detalls sobre aquesta inesperada però agradable sorpresa i l’actualitat del grup, NacióDigital ha pogut entrevistar Gerard Quintana.
- Estan preparant el llançament d’aquest nou disc La Nit dels Sopa, que és un disc recopilatori com els que ja teniu tradició de fer. És com un caramel per aquells que després de tants anys els segueixen?
- Aquí no s'acostuma a fer gaire això de gravar-se als directes. És una cosa que, si mirem una miqueta al voltant, ens sentim sols. És una decisió nostra i que segurament té més a veure amb els nostres referents i, fins i tot, amb el gènere amb què ens identifiquem. Nosaltres ens vam formar amb el directe. De fet el nostre tercer disc ja va ser en directe, Ben Endins. La gent ens deia que un disc en directe no es treu fins que tens vuit discos, o un gran repertori per repassar. Sempre ens ha interessat la instantània, el retrat, la fotografia del moment, el testimoni. Això és el directe, on les coses, a diferència de l'estudi, passen juntament amb el públic.
Hem tret deu discos en estudi i cinc en directe, aquest serà el sisè si comptem Ben endins, Bona nit malparits, El llarg viatge, La nit dels anys i El Retorn. La nostra premissa, el nostre tarannà, és aquest: compartir el viatge, el retrat i la instantània del moment. En aquest cas, d'una gira que va durar tres anys i que suposava una nova etapa per a nosaltres. Segur que ho continuarem fent d'alguna forma, per això aquest caràcter especial. La nostra primera voluntat va ser penjar-lo directament a les plataformes digitals i les xarxes per compartir-lo amb la gent, que és el que farem a partir d'aquesta mitjanit. Ho anunciem avui mateix, no hi ha cap estratègia de llançament de llarg recorregut.
- És un regal per als vostres seguidors
- Exacte, hi haurà una petita edició limitada en format físic, perquè en començar a compartir-ho amb la gent, ens deien que els agradaria tenir-lo. Bé, per a la gent que el vulgui comprar directament al nostre web, també el podran aconseguir.
Estem en un moment en el qual estem treballant en noves cançons i segurament l'any vinent hi haurà novetats. No és tant un disc que hagi d'encetar un gira, si no més aviat representa les ganes de compartir un regal per a la gent que ens segueix de fa anys, per als que ens han seguit darrerament, i per als que, ens han seguit a molts dels nostres concerts. Hi ha gent que t'impressiona perquè organitza el seu estiu i les seves vacances en funció dels teus concerts. Això crea molta complicitat, fidelitat i comunitat.
- Pot ser que la col·laboració amb en Ramon Miravet, l’únic tema inèdit del CD, sigui una pista per veure cap a on van en el proper àlbum?
- No crec que hi hagi cap pista sobre el nou CD. Penso que encara és aviat per parlar del nou treball. Entre el directe del 24, el llançament de La Nit dels Sopa i el que està per venir, crec que hi ha una evolució. No deixarem de ser nosaltres però, tot i entrar dins del tòpic, crec que aquest serà un dels bons discs dels Sopa, en el sentit que serà un disc de referència fins i tot per a nosaltres. Igual que ho va ser Nou i va marcar el començament d'una nova etapa que va seguir amb Plou i fa sol. Estem mirant de fer un pas endavant, i esperem que això es noti.
- Les col·laboracions amb altres artistes són habituals.
- Sí, La nit dels Sopa està majoritàriament enregistrat al concert de final de gira a Girona. Allà teníem també companys com en David Soler, o fins i tot vam compartir concerts: en aquest cas hi havia l’Adrià Puntí i per tant en certa forma s'hi veu reflectit.
.jpg)
- Tenen interès doncs a iniciar una nova etapa. Ara hi ha moltes fusions, amb ritmes urbans i diferents llenguatges, o col·laboracions entre artistes. Podria ser aquesta una de les seves sortides?
- La veritat és que tot va molt de pressa. I el moment d'ara no té res a veure amb el de fa vint o trenta anys. Han passat coses que són importants i que a vegades no els hi donem prou rellevància. Que a Barcelona hi hagi com a mínim quatre escoles de Grau Superior en Música fa que apareguin músics molt joves amb una obertura i una transversalitat de formació musical increïble, i crec que això marcarà un abans i un després. Igual que hi va haver la generació ESCAC, que va sacsejar el cinema català i van sortir propostes que encara estan transformant el que era el cinema, i sobretot expandint-lo i fent-lo cada cop més internacional, doncs és igual que el que està començant a passar amb la música.
Sobretot, amb la irrupció de la dona en el panorama musical, que és impressionant. De sobte ens trobem amb propostes molt diverses: des de la Clara Peya, en Marco Mezquida, la Sílvia Pérez Cruz o la mateixa Rosalía, que surten de l'ESMUC directament al món. Juntament amb tot aquest nou espai de creació. Fa 30 anys les coses eren molt més unívoques i les influències eren molt més generals perquè els canals eren limitats i feien arribar un tipus de músiques determinades. Ara podem escoltar de tot, molta gent que ha vingut de fora, i la música es torna molt més cosmopolita.
Éés també una actitud davant del mercat, davant de moltes coses. L'indie ja està superat, ja és mainstream. Pots veure als festivals d'indie com el Primavera artistes com la Patti Smith o els The Cure juntament amb altres coses. Però no crec que hi hagi un corrent dominant, sinó que hi conviuen moltes coses diferents. Crec que és un moment apassionant: juntament amb tot el que ha de venir sembla que la música donarà moltes sorpreses.
- Hi estan en contacte, amb aquests artistes?
- I tant! I de vegades més enllà dels compartiments en els quals exteriorment se’ns ubica. Fins i tot en l’àmbit de llengua també ha canviat força: d’alguna manera s’han desdibuixat aquelles fronteres entre uns grups i uns altres, tot conviu molt més. Hi ha grups que estan al capdamunt de l’escena i de la festa, en aquest cas del circuit més de la festa major, que ho combinen amb tota naturalitat, com els Txarango o La Pegatina.
- Estan disposats doncs en trencar aquests tòpics del pop rock català?
- Nosaltres vam néixer en un moment en què hi havia una etiqueta que ens va marcar a tots, que no era musical i en la qual un mateix festival tocàvem un grup de pop, un grup de heavy... Més enllà dels estils, l'etiqueta era més aviat lingüística. Segurament, seguirem pertanyent generacionalment a aquella etiqueta que ens van posar, però musicalment ens podem sentir més a la vora de Love of Lesbian o Sidonie que a d'altres propostes amb què només compartim llengua.
.jpg)
- Han pensat fer una pel·lícula de la gira?
- Això ha estat una proposta que ha sorgit diverses vegades al llarg de la nostra trajectòria. Segurament si haguéssim fet una pel·lícula de gira al començament dels noranta, hagués hagut de passar una censura, perquè tot era molt desbocat, i ara segurament tindria l’interès de la perspectiva.
- Potser fer-ne un documental musical?
- Si ho fem, no esperarem a fer-ho, com van fer The Band a The Last Waltz, una pel·lícula mítica en aquest sentit, que el van fer arran de la darrera gira. Nosaltres ja hem renunciat a aquest tipus de terminis. Va haver-hi un moment en què vam pensar que ja havíem deixat d'existir per sempre, i quan vam tornar el 2011 vam entendre que portem Sopa de Cabra amb nosaltres. És una condició de vida, una mica propera al concepte del Never Ending Tour de Bob Dylan, aquesta gira que no s'acaba mai i que segueix fent. Nosaltres seguirem fins que no ens aguantem els pets, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, fer un documental seria una gran idea, però penso que encara tenim temps per fer-lo.
- Estan plantejant una gira juntament amb el llançament d’aquest inesperat CD?
- No, La Nit dels Sopa l'hem associat força a aquest únic concert que farem d'aquí a 15 dies. Neix de la voluntat de fer un esdeveniment a l'any aquí a Girona amb això que vam batejar l'any passat com La Nit dels Sopa. El 2017 va coincidir amb el final de gira, per això ens vam acompanyar de bandes afins, i aquest any el format canvia. És una de les coses que ens ha agradat sempre, no fixar i sistematitzar.
Ara la proposta és totalment diferent, de fet havíem pensat de fer-ho en una sala encara més petita perquè aprofitem aquest únic concert del 2018 per celebrar els 30 anys de la maqueta que vam fer l'any 88. A la Mirona podem fer un concert més proper a l'esperit d'aquells principis, més “garatjós”. êrò fer-ho en una sala encara més petita hauria estat massa limitat, de fet les entrades es van exhaurir força de pressa al llarg de l'estiu
- Recuperaran velles cançons?
Hi tocarem cançons que no fem des de fa 30 anys i que segurament no farem mai més. De sobte és xocant recuperar cançons de l'any 87 o 88, amb un llenguatge, una actitud i una lírica molt més directa i fins i tot abrupta. Són temes que ara ens sonen completament diferents i ens exigeixen molta tècnica. Aleshores érem molt “guitarreros”, i segurament ara els arranjaments són diferents, més senzills, i vas a buscar altres coses. Serà un concert únic en aquest sentit. Treure el disc en aquestes dates, coincidint amb la Nit dels Sopa un altre cop, ens semblava coherent i una manera de regalar i compartir el que va estar l'última gira, i donar temps a la gent mentre ens plantegem un altre gira que encara no sabem quan passarà.
- Ens esperen doncs un CD i una Nit dels Sopa d’allò més íntims...
- Si, però no si ho associem al to del concert, perquè serà molt més rocker que hem fet darrerament, pel repertori. Perquè recuperem cançons que naixien de l'actitud. Però sí que serà íntim pel que fa a la capacitat. Sabem que hi ha molta gent que volia venir i no hi serà. Per això hem pensat de retransmetre el concert simultàniament a través del nostre web, per a qui no pugui ser al concert.
L’àlbum, titulat La Nit dels Sopa, és un recull dels directes enregistrats durant el concert de comiat de la gira 2016-2017, al Pavelló de Fontajau de Girona i emmarcat en la primera edició del festival La Nit dels Sopa. La resta temes es van gravar durant un concert a Porreres, Mallorca. Tot hi així, la primera pista del CD serà inèdita: una col·laboració amb Ramon Miravet del clàssic Podré tornar enrere, que introduirà un seguit d’onze temes més entre els quals destaquen els coneguts L’Empordà, Camins o cançons del seu darrer disc com Cercles.
La Nit dels Sopa serà el sisè treball en directe del grup, on es mostra la banda en el seu espai natural: l’escenari, al costat dels seus seguidors i mantenint vius els seus temes més clàssics juntament amb les cançons més actuals i que demostren l’evolució del grup gironí. Per esbrinar més detalls sobre aquesta inesperada però agradable sorpresa i l’actualitat del grup, NacióDigital ha pogut entrevistar Gerard Quintana.
- Estan preparant el llançament d’aquest nou disc La Nit dels Sopa, que és un disc recopilatori com els que ja teniu tradició de fer. És com un caramel per aquells que després de tants anys els segueixen?
- Aquí no s'acostuma a fer gaire això de gravar-se als directes. És una cosa que, si mirem una miqueta al voltant, ens sentim sols. És una decisió nostra i que segurament té més a veure amb els nostres referents i, fins i tot, amb el gènere amb què ens identifiquem. Nosaltres ens vam formar amb el directe. De fet el nostre tercer disc ja va ser en directe, Ben Endins. La gent ens deia que un disc en directe no es treu fins que tens vuit discos, o un gran repertori per repassar. Sempre ens ha interessat la instantània, el retrat, la fotografia del moment, el testimoni. Això és el directe, on les coses, a diferència de l'estudi, passen juntament amb el públic.
Hem tret deu discos en estudi i cinc en directe, aquest serà el sisè si comptem Ben endins, Bona nit malparits, El llarg viatge, La nit dels anys i El Retorn. La nostra premissa, el nostre tarannà, és aquest: compartir el viatge, el retrat i la instantània del moment. En aquest cas, d'una gira que va durar tres anys i que suposava una nova etapa per a nosaltres. Segur que ho continuarem fent d'alguna forma, per això aquest caràcter especial. La nostra primera voluntat va ser penjar-lo directament a les plataformes digitals i les xarxes per compartir-lo amb la gent, que és el que farem a partir d'aquesta mitjanit. Ho anunciem avui mateix, no hi ha cap estratègia de llançament de llarg recorregut.
- És un regal per als vostres seguidors
- Exacte, hi haurà una petita edició limitada en format físic, perquè en començar a compartir-ho amb la gent, ens deien que els agradaria tenir-lo. Bé, per a la gent que el vulgui comprar directament al nostre web, també el podran aconseguir.
"Estem treballant en noves cançons i segurament l'any vinent hi haurà novetats"
Estem en un moment en el qual estem treballant en noves cançons i segurament l'any vinent hi haurà novetats. No és tant un disc que hagi d'encetar un gira, si no més aviat representa les ganes de compartir un regal per a la gent que ens segueix de fa anys, per als que ens han seguit darrerament, i per als que, ens han seguit a molts dels nostres concerts. Hi ha gent que t'impressiona perquè organitza el seu estiu i les seves vacances en funció dels teus concerts. Això crea molta complicitat, fidelitat i comunitat.
- Pot ser que la col·laboració amb en Ramon Miravet, l’únic tema inèdit del CD, sigui una pista per veure cap a on van en el proper àlbum?
- No crec que hi hagi cap pista sobre el nou CD. Penso que encara és aviat per parlar del nou treball. Entre el directe del 24, el llançament de La Nit dels Sopa i el que està per venir, crec que hi ha una evolució. No deixarem de ser nosaltres però, tot i entrar dins del tòpic, crec que aquest serà un dels bons discs dels Sopa, en el sentit que serà un disc de referència fins i tot per a nosaltres. Igual que ho va ser Nou i va marcar el començament d'una nova etapa que va seguir amb Plou i fa sol. Estem mirant de fer un pas endavant, i esperem que això es noti.
- Les col·laboracions amb altres artistes són habituals.
- Sí, La nit dels Sopa està majoritàriament enregistrat al concert de final de gira a Girona. Allà teníem també companys com en David Soler, o fins i tot vam compartir concerts: en aquest cas hi havia l’Adrià Puntí i per tant en certa forma s'hi veu reflectit.
Els Sopa a la Nit dels Sopa de Cabra. Foto: Ruben Garsi
- Tenen interès doncs a iniciar una nova etapa. Ara hi ha moltes fusions, amb ritmes urbans i diferents llenguatges, o col·laboracions entre artistes. Podria ser aquesta una de les seves sortides?
- La veritat és que tot va molt de pressa. I el moment d'ara no té res a veure amb el de fa vint o trenta anys. Han passat coses que són importants i que a vegades no els hi donem prou rellevància. Que a Barcelona hi hagi com a mínim quatre escoles de Grau Superior en Música fa que apareguin músics molt joves amb una obertura i una transversalitat de formació musical increïble, i crec que això marcarà un abans i un després. Igual que hi va haver la generació ESCAC, que va sacsejar el cinema català i van sortir propostes que encara estan transformant el que era el cinema, i sobretot expandint-lo i fent-lo cada cop més internacional, doncs és igual que el que està començant a passar amb la música.
Sobretot, amb la irrupció de la dona en el panorama musical, que és impressionant. De sobte ens trobem amb propostes molt diverses: des de la Clara Peya, en Marco Mezquida, la Sílvia Pérez Cruz o la mateixa Rosalía, que surten de l'ESMUC directament al món. Juntament amb tot aquest nou espai de creació. Fa 30 anys les coses eren molt més unívoques i les influències eren molt més generals perquè els canals eren limitats i feien arribar un tipus de músiques determinades. Ara podem escoltar de tot, molta gent que ha vingut de fora, i la música es torna molt més cosmopolita.
"La música al nostre país està vivint un procés de transformació i expansió que marcarà un abans i un després"
Éés també una actitud davant del mercat, davant de moltes coses. L'indie ja està superat, ja és mainstream. Pots veure als festivals d'indie com el Primavera artistes com la Patti Smith o els The Cure juntament amb altres coses. Però no crec que hi hagi un corrent dominant, sinó que hi conviuen moltes coses diferents. Crec que és un moment apassionant: juntament amb tot el que ha de venir sembla que la música donarà moltes sorpreses.
- Hi estan en contacte, amb aquests artistes?
- I tant! I de vegades més enllà dels compartiments en els quals exteriorment se’ns ubica. Fins i tot en l’àmbit de llengua també ha canviat força: d’alguna manera s’han desdibuixat aquelles fronteres entre uns grups i uns altres, tot conviu molt més. Hi ha grups que estan al capdamunt de l’escena i de la festa, en aquest cas del circuit més de la festa major, que ho combinen amb tota naturalitat, com els Txarango o La Pegatina.
- Estan disposats doncs en trencar aquests tòpics del pop rock català?
- Nosaltres vam néixer en un moment en què hi havia una etiqueta que ens va marcar a tots, que no era musical i en la qual un mateix festival tocàvem un grup de pop, un grup de heavy... Més enllà dels estils, l'etiqueta era més aviat lingüística. Segurament, seguirem pertanyent generacionalment a aquella etiqueta que ens van posar, però musicalment ens podem sentir més a la vora de Love of Lesbian o Sidonie que a d'altres propostes amb què només compartim llengua.
Els Sopa a la Nit dels Sopa de Cabra Foto: Gemma Martz
- Han pensat fer una pel·lícula de la gira?
- Això ha estat una proposta que ha sorgit diverses vegades al llarg de la nostra trajectòria. Segurament si haguéssim fet una pel·lícula de gira al començament dels noranta, hagués hagut de passar una censura, perquè tot era molt desbocat, i ara segurament tindria l’interès de la perspectiva.
- Potser fer-ne un documental musical?
- Si ho fem, no esperarem a fer-ho, com van fer The Band a The Last Waltz, una pel·lícula mítica en aquest sentit, que el van fer arran de la darrera gira. Nosaltres ja hem renunciat a aquest tipus de terminis. Va haver-hi un moment en què vam pensar que ja havíem deixat d'existir per sempre, i quan vam tornar el 2011 vam entendre que portem Sopa de Cabra amb nosaltres. És una condició de vida, una mica propera al concepte del Never Ending Tour de Bob Dylan, aquesta gira que no s'acaba mai i que segueix fent. Nosaltres seguirem fins que no ens aguantem els pets, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, fer un documental seria una gran idea, però penso que encara tenim temps per fer-lo.
"Seguirem fins que no ens aguantem els pets"
- Estan plantejant una gira juntament amb el llançament d’aquest inesperat CD?
- No, La Nit dels Sopa l'hem associat força a aquest únic concert que farem d'aquí a 15 dies. Neix de la voluntat de fer un esdeveniment a l'any aquí a Girona amb això que vam batejar l'any passat com La Nit dels Sopa. El 2017 va coincidir amb el final de gira, per això ens vam acompanyar de bandes afins, i aquest any el format canvia. És una de les coses que ens ha agradat sempre, no fixar i sistematitzar.
Ara la proposta és totalment diferent, de fet havíem pensat de fer-ho en una sala encara més petita perquè aprofitem aquest únic concert del 2018 per celebrar els 30 anys de la maqueta que vam fer l'any 88. A la Mirona podem fer un concert més proper a l'esperit d'aquells principis, més “garatjós”. êrò fer-ho en una sala encara més petita hauria estat massa limitat, de fet les entrades es van exhaurir força de pressa al llarg de l'estiu
- Recuperaran velles cançons?
Hi tocarem cançons que no fem des de fa 30 anys i que segurament no farem mai més. De sobte és xocant recuperar cançons de l'any 87 o 88, amb un llenguatge, una actitud i una lírica molt més directa i fins i tot abrupta. Són temes que ara ens sonen completament diferents i ens exigeixen molta tècnica. Aleshores érem molt “guitarreros”, i segurament ara els arranjaments són diferents, més senzills, i vas a buscar altres coses. Serà un concert únic en aquest sentit. Treure el disc en aquestes dates, coincidint amb la Nit dels Sopa un altre cop, ens semblava coherent i una manera de regalar i compartir el que va estar l'última gira, i donar temps a la gent mentre ens plantegem un altre gira que encara no sabem quan passarà.
- Ens esperen doncs un CD i una Nit dels Sopa d’allò més íntims...
- Si, però no si ho associem al to del concert, perquè serà molt més rocker que hem fet darrerament, pel repertori. Perquè recuperem cançons que naixien de l'actitud. Però sí que serà íntim pel que fa a la capacitat. Sabem que hi ha molta gent que volia venir i no hi serà. Per això hem pensat de retransmetre el concert simultàniament a través del nostre web, per a qui no pugui ser al concert.