22
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
15:21h
Sorpresa entre els agents rurals que la setmana passada feien el cens de daines del Parc dels Aiguamolls de l’Emporda. Van detectar un exemplar que no havien vist mai a la zona: una daina blanca... o albina (la podeu veure a les fotos que Josep Espigulé, exdirector del parc, ha cedit a NacióDigital).
Però, és un animal albí, o sigui, que té un trastorn genètic que li produeix l’absència de la melanina? L’actual director del parc, Sergio Romero de Tejada no ho creu, tal com ha declarat al portal 3/24: "Encara no ens hi hem pogut acostar per saber si és albí, però pel color del pèl pensem que no, que més aviat seria un cas de leucisme."
Habitualment, el pelatge de les daines és de color marró rogenc amb taques blanques. El mascle té unes grans banyes en forma de pala que acaben en diverses puntes.
Un altre dels dubtes que han sorgit sobre el misteriós animal, que ja té tres o quatres anys, és la seva procedència. Com pot ser que ningú l’hagi detectat abans? I com és que té un aspecte tan diferent de les altres daines?
De Tejada, en aquesta ocasió, no té clara la resposta i explica que ho estan estudiant. De moment, és un petit misteri.
Els trets de la daina
La daina, "Dama dama", no és un animal autòcton dels Aiguamolls. S'hi va introduir a finals dels anys 80, amb molt d'èxit.
La daina es diferencia de l'altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú (Cervus elaphus), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda fosca sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seva longitud (fins a 19 centímetres). El pelatge es torna més fosc i grisenc a l'hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua és blanca al llarg de tot l'any.
L'espècie va ocupar gran part d'Europa durant l'últim període interglacial, però es va extingir de gran part del seu territori, quedant reduïda la seva distribució a l'Àsia menor i possiblement a la Mediterrània oriental, fins que fou reintroduïda en gran part del seu antic àmbit, inclosa la península Ibèrica, en temps històrics. En l'actualitat les daines s'han introduït a gran part d'Europa i els Estats Units, Mèxic, el Perú, Xile, l'Argentina, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i les illes Fiji.
Aquesta espècie prefereix els boscos de fulla caduca relativament humits, on s'alimenta preferentment de fulles d'arbres i arbusts i, en menor mesura, d'herbes.
Però, és un animal albí, o sigui, que té un trastorn genètic que li produeix l’absència de la melanina? L’actual director del parc, Sergio Romero de Tejada no ho creu, tal com ha declarat al portal 3/24: "Encara no ens hi hem pogut acostar per saber si és albí, però pel color del pèl pensem que no, que més aviat seria un cas de leucisme."
Habitualment, el pelatge de les daines és de color marró rogenc amb taques blanques. El mascle té unes grans banyes en forma de pala que acaben en diverses puntes.
Un altre dels dubtes que han sorgit sobre el misteriós animal, que ja té tres o quatres anys, és la seva procedència. Com pot ser que ningú l’hagi detectat abans? I com és que té un aspecte tan diferent de les altres daines?
La daina blanca, amb un ramat. Foto: Josep Espigulé
De Tejada, en aquesta ocasió, no té clara la resposta i explica que ho estan estudiant. De moment, és un petit misteri.
Els trets de la daina
La daina, "Dama dama", no és un animal autòcton dels Aiguamolls. S'hi va introduir a finals dels anys 80, amb molt d'èxit.
La daina es diferencia de l'altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú (Cervus elaphus), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda fosca sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seva longitud (fins a 19 centímetres). El pelatge es torna més fosc i grisenc a l'hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua és blanca al llarg de tot l'any.
L'espècie va ocupar gran part d'Europa durant l'últim període interglacial, però es va extingir de gran part del seu territori, quedant reduïda la seva distribució a l'Àsia menor i possiblement a la Mediterrània oriental, fins que fou reintroduïda en gran part del seu antic àmbit, inclosa la península Ibèrica, en temps històrics. En l'actualitat les daines s'han introduït a gran part d'Europa i els Estats Units, Mèxic, el Perú, Xile, l'Argentina, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i les illes Fiji.
Aquesta espècie prefereix els boscos de fulla caduca relativament humits, on s'alimenta preferentment de fulles d'arbres i arbusts i, en menor mesura, d'herbes.
La daina blanca dels Aiguamolls. Foto: Josep Espigulé