27
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
28
de setembre
a les
10:53h
Més d'un any després d'haver obert una investigació contra més de 700 alcaldes catalans per la seva actuació abans i durant l'1-O, la fiscalia manté obertes les diligències contra una vuitantena d'aquests alcaldes, segons ha pogut saber l'ACN. A mitjans de setembre de l'any passat, després del famós ple del Parlament del 6 i 7 de setembre i la publicació del decret de convocatòria del referèndum, molts alcaldes van aprovar decrets d'alcaldia donant suport al referèndum. L'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar investigar-los a tots, i els fiscals catalans en van citar desenes durant les dues setmanes anteriors al referèndum i fins a pocs dies després. Alguns no hi van anar, i la resta es van negar a declarar al·legant que el cas ja estava en mans de jutjats o que no havien comès cap delicte.
Entre març i abril la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos la investigació i en pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual. Es vol "determinar la seva eventual responsabilitat en la cessió dels locals o edificis de titularitat municipal efectivament disposats i oberts al públic com a centres de votació", segons la Fiscalia Superior de Catalunya.
A la Fiscalia Superior van anar a declarar diversos alcaldes diputats al Parlament: Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; el de Solsona, David Rodríguez, el d'Agramunt, Bernat Solé, Neus Lloveras, de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'AMI; el de La Seu d'Urgell, Albert Batalla, i el de Valls, Albert Batet. Al Suprem hi va anar Ferran Bel, alcalde de Tortosa i diputat al Congrés.
La Fiscalia provincial de Barcelona investigava inicialment cinc alcaldes, com les de Badalona i Sant Vicenç dels Horts. Tres diligències van ser obertes arran de denúncies de Cs i secretaris municipals. Però ara hi ha onze diligències més obertes.
Al Maresme es va citar a declarar els alcaldes d'Arenys de Mar, d'Arenys de Munt, de Malgrat de Mar i d'Argentona, dels quals un no va acudir a la citació i els altres tres es van negar a respondre les preguntes del fiscal. De moment no s'ha portat cap cas al jutjat ni s'ha arxivat la investigació.
Al Vallès Occidental hi havia tres alcaldes investigats: el de Sabadell, el de Cerdanyola del Vallès i la de Montcada i Reixac, que és l'única que va acudir a la citació de la fiscalia, tot i que es va negar a declarar. El de Sabadell, Maties Serracant (Crida per Sabadell) va ser denunciat també per un ciutadà particular per desobediència i altres delictes, i per això la fiscalia va arxivar la seva investigació i la va remetre al jutjat instructor. La investigació contra l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos (ICV), es va arxivar sense demanar pròrroga, mentre que la de l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà (CUP), es va prorrogar i encara està en tràmit.
Al Vallès Oriental hi ha quatre alcaldes investigats, dos dels quals encara no han estat citats a declarar perquè encara s'estan practicant altres diligències. L'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu (PDECat), va anar a la citació però es va negar a declarar. El quart alcalde investigat, Jordi Solé (ERC), és el de Caldes de Montbui, però el seu cas va ser derivat a la Fiscalia del Tribunal Suprem perquè és eurodiputat.
Catalunya Central, Tarragona i Lleida
A les comarques centrals, hi ha obertes cinc investigacions contra els alcaldes de Manresa, Capellades (Anoia), Berga, Moià i Sant Pere de Torelló (Osona).
La Fiscalia de Tarragona investiga sis alcaldes. Es tracta de Carles Pellicer (Reus), Adam Tomàs (Amposta) i Eduard Rovira (Torredembarra), que van declarar el 21 de setembre de l'any passat, Josep Caparrós (Sant Carles de la Ràpita) i Lluís Soler (Deltebre), que ho van fer el 25 de setembre, i Montserrat Carreras (Cunit), el 27 de setembre. Des d'aleshores no hi ha hagut cap altra citació i les sis diligències d'investigació obertes, segueixen així. Tots els alcaldes citats a declarar van acudir a les dependències de la fiscalia, però es van acollir al seu dret a no declarar.
Lleida és la demarcació amb més alcaldes investigats, un total de 33, tres dels quals no van anar a la citació del fiscal. De moment no hi ha cap alcalde pendent de citació, ni s'ha arxivat cap de les investigacions, que estan unificades en una sola diligència, a diferència de la resta de fiscalies.
Sis alcaldes gironins investigats per la fiscalia i dues als jutjats de Figueres
La instrucció de l'aleshores fiscal general de l'Estat que ordenava investigar els alcaldes per donar suport al referèndum de l'1-O abastava fins a 177 alcaldes de les comarques gironines, segons el llistat fet públic per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tot i això, fonts de la fiscalia de Girona indiquen que, de tots aquests, només se'n van arribar a citar sis, sobre els que es mantenen obertes les diligències d'investigació, que estan actualment "en tramitació".
A tots ells els van citar a declarar en qualitat d'investigats per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics abans de l'1-O. Els primers van ser l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l'alcalde de Palafrugell (Baix Empordà), Josep Piferrer. Van anar al Palau de Justícia de la capital gironina el 20 de setembre, envoltats de 2.000 persones que els van acompanyar com a mostra de suport. Madrenas va intentar defensar el referèndum davant del fiscal, però aquest la va interrompre posant així punt final a la declaració. Piferrer, per contra, va decidir negar-se a declarar.
Justament, la fiscalia acaba de comunicar a Piferrer que no arxivarà la investigació contra ell per haver donat suport al referèndum. L'advocat de Piferrer, seguint l'estratègia de l'AMI, va demanar que s'arxivessin les diligències perquè ja havia passat més d'un any d'ençà que se'l va citar a declarar. Els escrits demanant l'arxivament de la causa, també presentats per altres alcaldes com Madrenas, sostenen que els decrets que van signar els alcaldes van ser "un acte polític", que en cap cas es pot interpretar "en termes punitius". A més, les defenses també subratllen que ara, un any després d'haver anat a declarar, ja s'ha superat "amb escreix" el termini que tenia fiscalia per presentar denúncia contra ells.
L'endemà hi va haver una nova cita a la fiscalia gironina. El dia 21 de setembre la fiscalia va cridar a declarar quatre alcaldes de la demarcació: el de la Bisbal d'Empordà, Lluis Sais, el de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el d'Olot, Mia Corominas, i el de Puigcerdà, Albert Piñeira. Tots ells van optar per no declarar excepte Martí, que va decidir desobeir i ni tan sols es va presentar a la cita.
En paral·lel a les sis diligències d'investigació obertes per la fiscalia, a les comarques gironines també hi ha jutjats que estan investigant alcaldes de l'Alt Empordà. És, però, per denúncies de particulars i no per cap instrucció judicial. És el cas de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que va declarar el 28 de febrer, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que ho va fer el 18 de setembre passat.
Tot i que el jutjat instructor va arxivar provisionalment la causa contra Mindan, l'Audiència de Girona va ordenar continuar la investigació. La interlocutòria assenyalava que no hi havia delicte en signar un decret d'alcaldia de suport al referèndum però considera que l'alcaldessa de Roses va poder incórrer en un delicte de desobediència "per omissió" per haver "permès" la cessió de locals municipals.
Entre març i abril la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos la investigació i en pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual. Es vol "determinar la seva eventual responsabilitat en la cessió dels locals o edificis de titularitat municipal efectivament disposats i oberts al públic com a centres de votació", segons la Fiscalia Superior de Catalunya.
A la Fiscalia Superior van anar a declarar diversos alcaldes diputats al Parlament: Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; el de Solsona, David Rodríguez, el d'Agramunt, Bernat Solé, Neus Lloveras, de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'AMI; el de La Seu d'Urgell, Albert Batalla, i el de Valls, Albert Batet. Al Suprem hi va anar Ferran Bel, alcalde de Tortosa i diputat al Congrés.
La Fiscalia provincial de Barcelona investigava inicialment cinc alcaldes, com les de Badalona i Sant Vicenç dels Horts. Tres diligències van ser obertes arran de denúncies de Cs i secretaris municipals. Però ara hi ha onze diligències més obertes.
Al Maresme es va citar a declarar els alcaldes d'Arenys de Mar, d'Arenys de Munt, de Malgrat de Mar i d'Argentona, dels quals un no va acudir a la citació i els altres tres es van negar a respondre les preguntes del fiscal. De moment no s'ha portat cap cas al jutjat ni s'ha arxivat la investigació.
Al Vallès Occidental hi havia tres alcaldes investigats: el de Sabadell, el de Cerdanyola del Vallès i la de Montcada i Reixac, que és l'única que va acudir a la citació de la fiscalia, tot i que es va negar a declarar. El de Sabadell, Maties Serracant (Crida per Sabadell) va ser denunciat també per un ciutadà particular per desobediència i altres delictes, i per això la fiscalia va arxivar la seva investigació i la va remetre al jutjat instructor. La investigació contra l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos (ICV), es va arxivar sense demanar pròrroga, mentre que la de l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà (CUP), es va prorrogar i encara està en tràmit.
Al Vallès Oriental hi ha quatre alcaldes investigats, dos dels quals encara no han estat citats a declarar perquè encara s'estan practicant altres diligències. L'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu (PDECat), va anar a la citació però es va negar a declarar. El quart alcalde investigat, Jordi Solé (ERC), és el de Caldes de Montbui, però el seu cas va ser derivat a la Fiscalia del Tribunal Suprem perquè és eurodiputat.
Adam Tomàs, alcalde d'Amposta, a les portes de l'Audiència de Tarragona Foto: Jonathan Oca
Catalunya Central, Tarragona i Lleida
A les comarques centrals, hi ha obertes cinc investigacions contra els alcaldes de Manresa, Capellades (Anoia), Berga, Moià i Sant Pere de Torelló (Osona).
La Fiscalia de Tarragona investiga sis alcaldes. Es tracta de Carles Pellicer (Reus), Adam Tomàs (Amposta) i Eduard Rovira (Torredembarra), que van declarar el 21 de setembre de l'any passat, Josep Caparrós (Sant Carles de la Ràpita) i Lluís Soler (Deltebre), que ho van fer el 25 de setembre, i Montserrat Carreras (Cunit), el 27 de setembre. Des d'aleshores no hi ha hagut cap altra citació i les sis diligències d'investigació obertes, segueixen així. Tots els alcaldes citats a declarar van acudir a les dependències de la fiscalia, però es van acollir al seu dret a no declarar.
Lleida és la demarcació amb més alcaldes investigats, un total de 33, tres dels quals no van anar a la citació del fiscal. De moment no hi ha cap alcalde pendent de citació, ni s'ha arxivat cap de les investigacions, que estan unificades en una sola diligència, a diferència de la resta de fiscalies.
Sis alcaldes gironins investigats per la fiscalia i dues als jutjats de Figueres
La instrucció de l'aleshores fiscal general de l'Estat que ordenava investigar els alcaldes per donar suport al referèndum de l'1-O abastava fins a 177 alcaldes de les comarques gironines, segons el llistat fet públic per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tot i això, fonts de la fiscalia de Girona indiquen que, de tots aquests, només se'n van arribar a citar sis, sobre els que es mantenen obertes les diligències d'investigació, que estan actualment "en tramitació".
A tots ells els van citar a declarar en qualitat d'investigats per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics abans de l'1-O. Els primers van ser l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l'alcalde de Palafrugell (Baix Empordà), Josep Piferrer. Van anar al Palau de Justícia de la capital gironina el 20 de setembre, envoltats de 2.000 persones que els van acompanyar com a mostra de suport. Madrenas va intentar defensar el referèndum davant del fiscal, però aquest la va interrompre posant així punt final a la declaració. Piferrer, per contra, va decidir negar-se a declarar.
Justament, la fiscalia acaba de comunicar a Piferrer que no arxivarà la investigació contra ell per haver donat suport al referèndum. L'advocat de Piferrer, seguint l'estratègia de l'AMI, va demanar que s'arxivessin les diligències perquè ja havia passat més d'un any d'ençà que se'l va citar a declarar. Els escrits demanant l'arxivament de la causa, també presentats per altres alcaldes com Madrenas, sostenen que els decrets que van signar els alcaldes van ser "un acte polític", que en cap cas es pot interpretar "en termes punitius". A més, les defenses també subratllen que ara, un any després d'haver anat a declarar, ja s'ha superat "amb escreix" el termini que tenia fiscalia per presentar denúncia contra ells.
L'endemà hi va haver una nova cita a la fiscalia gironina. El dia 21 de setembre la fiscalia va cridar a declarar quatre alcaldes de la demarcació: el de la Bisbal d'Empordà, Lluis Sais, el de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el d'Olot, Mia Corominas, i el de Puigcerdà, Albert Piñeira. Tots ells van optar per no declarar excepte Martí, que va decidir desobeir i ni tan sols es va presentar a la cita.
En paral·lel a les sis diligències d'investigació obertes per la fiscalia, a les comarques gironines també hi ha jutjats que estan investigant alcaldes de l'Alt Empordà. És, però, per denúncies de particulars i no per cap instrucció judicial. És el cas de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que va declarar el 28 de febrer, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que ho va fer el 18 de setembre passat.
Tot i que el jutjat instructor va arxivar provisionalment la causa contra Mindan, l'Audiència de Girona va ordenar continuar la investigació. La interlocutòria assenyalava que no hi havia delicte en signar un decret d'alcaldia de suport al referèndum però considera que l'alcaldessa de Roses va poder incórrer en un delicte de desobediència "per omissió" per haver "permès" la cessió de locals municipals.