24
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
16:18h
Les quatre àligues franquistes del pont de l'Aigua, el que uneix els municipis de Girona i Sarrià de Ter, han passat a la història. Aquest matí, uns operaris han començat a retirar els quatre escuts que, ara fa gairebé vuit dècades, la dictadura va col·locar a la part exterior de la barana. La retirada dels símbols franquistes durarà dos dies i en cap cas es preservaran (ja que no tenen cap mena de valor patrimonial).
Va ser el 1939, quan presoners del règim van reconstruir aquest pont bombardejat el febrer del mateix any. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, han subratllat que la retirada de les àligues és un acte "de justícia" i "d'homenatge" als represaliats per la dictadura.
"Quan a Espanya encara es debat què cal fer amb El Valle de losCaídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme", ha dit Madrenas.
Les quatre àguiles no eren, però, els únics símbols del franquisme que s'hi van col·locar. A banda i banda, als pilars que donen entrada al pont, s'hi havien posat escuts amb el jou i les fletxes. Aquests símbols, però, es van retirar l'any 2007.
Fins fa poc, les figures de les àligues quedaven ocultes entre la vegetació que dóna al riu Ter. Però les obres del carril bici que unirà el Pont Major amb Campdorà les van fer visibles, i per això els ajuntaments van decidir retirar-les d'urgència.
Ara, un cop Carreteres –que és el titular del pont- ja ha donat els permisos, l'actuació s'ha pogut tirar endavant. Els treballs tenen un cost d'uns 1.500 euros, que assumeixen conjuntament els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter. A més de la retirada de les àligues franquistes, també inclouen el remolinat i el repintat del lloc on es trobaven els escuts (per esborrar-ne qualsevol vestigi).
"Homenatge als represaliats"
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que la retirada dels quatre elements "de clara simbologia franquista" és "un homenatge" a tots aquells qui van patir la repressió del règim. "En especial, als presos a qui es va obligar a reconstruir el pont", ha subratllat l'alcaldessa.
Madrenas també ha avançat que, un cop retirades les àligues, no se'n preservarà cap. "No tenen cap mena de valor artístic ni patrimonial; s'eliminaran i ja està", ha dit Madrenas. L'alcaldessa de Girona també ha volgut posar en relleu que, "mentre a Espanya encara s'està debatent què passa amb El Valle de losCaídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme".
Per la seva banda, l'alcalde de Sarrià de Ter ha afirmat que mantenir les àligues franquistes al pont era "un anacronisme" i que avui "s'ha fet justícia".
Nova llei al Parlament
Marta Madrenas ha dit que, un cop retirades les àligues franquistes, a la ciutat queden "molt pocs" símbols del règim. I que els que hi ha –com és el cas del Mercat del Lleó- estan "contextualitzats"; és a dir, que hi ha una placa commemorativa que explica "la ignominiosa actuació del règim dictatorial franquista".
L'alcaldessa, però, que també és diputada al Parlament, ja ha avançat que la Generalitat està treballant en una nova Llei de Memòria Històrica que estableixi criteris únics sobre què cal fer amb els símbols franquistes. "Quedarà tot compilat en un únic document que ho homogeneïtzarà i establirà quina és l'opció arreu del territori", ha dit.
Va ser el 1939, quan presoners del règim van reconstruir aquest pont bombardejat el febrer del mateix any. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, han subratllat que la retirada de les àligues és un acte "de justícia" i "d'homenatge" als represaliats per la dictadura.
"Quan a Espanya encara es debat què cal fer amb El Valle de losCaídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme", ha dit Madrenas.
Les quatre àguiles no eren, però, els únics símbols del franquisme que s'hi van col·locar. A banda i banda, als pilars que donen entrada al pont, s'hi havien posat escuts amb el jou i les fletxes. Aquests símbols, però, es van retirar l'any 2007.
Fins fa poc, les figures de les àligues quedaven ocultes entre la vegetació que dóna al riu Ter. Però les obres del carril bici que unirà el Pont Major amb Campdorà les van fer visibles, i per això els ajuntaments van decidir retirar-les d'urgència.
Ara, un cop Carreteres –que és el titular del pont- ja ha donat els permisos, l'actuació s'ha pogut tirar endavant. Els treballs tenen un cost d'uns 1.500 euros, que assumeixen conjuntament els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter. A més de la retirada de les àligues franquistes, també inclouen el remolinat i el repintat del lloc on es trobaven els escuts (per esborrar-ne qualsevol vestigi).
"Homenatge als represaliats"
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que la retirada dels quatre elements "de clara simbologia franquista" és "un homenatge" a tots aquells qui van patir la repressió del règim. "En especial, als presos a qui es va obligar a reconstruir el pont", ha subratllat l'alcaldessa.
Madrenas també ha avançat que, un cop retirades les àligues, no se'n preservarà cap. "No tenen cap mena de valor artístic ni patrimonial; s'eliminaran i ja està", ha dit Madrenas. L'alcaldessa de Girona també ha volgut posar en relleu que, "mentre a Espanya encara s'està debatent què passa amb El Valle de losCaídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme".
Per la seva banda, l'alcalde de Sarrià de Ter ha afirmat que mantenir les àligues franquistes al pont era "un anacronisme" i que avui "s'ha fet justícia".
Nova llei al Parlament
Marta Madrenas ha dit que, un cop retirades les àligues franquistes, a la ciutat queden "molt pocs" símbols del règim. I que els que hi ha –com és el cas del Mercat del Lleó- estan "contextualitzats"; és a dir, que hi ha una placa commemorativa que explica "la ignominiosa actuació del règim dictatorial franquista".
L'alcaldessa, però, que també és diputada al Parlament, ja ha avançat que la Generalitat està treballant en una nova Llei de Memòria Històrica que estableixi criteris únics sobre què cal fer amb els símbols franquistes. "Quedarà tot compilat en un únic document que ho homogeneïtzarà i establirà quina és l'opció arreu del territori", ha dit.