18
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
19:33h
La batllessa de Figueres, Marta Felip, ha declarat davant del jutge que l'1-O va actuar "com una ciutadana més". Felip només ha respost a les preguntes del seu advocat i ha explicat que les diligències s'han obert arran de la denúncia d'un particular vinculat al partit polític INTRA, que va concórrer a les municipals de 2015. En aquest sentit, ha assegurat que es tracta d'un cas "polític" i que espera que el jutge que la investiga ho tingui en compte.
Felip ha declarat també que "a Figueres es va votar perquè la gent ho va voler i es va fer amb una organització absolutament aliena a l'Ajuntament". L'alcaldessa ha arribat pels volts d'un quart d'una del migdia als jutjats l'esperaven una cinquantena de persones per donar-li suport, entre les quals hi havia alcaldes, regidors, familiars i amics. El Jutjat de Primera instància i instrucció 6, que l'ha citat, la investiga per un presumpte delicte de desobediència en relació a la celebració del referèndum.
Tot i que inicialment s'havia dit que les diligències contra ella s'havien obert arran d'un atestat policial instruït per la Guàrdia Civil, en realitat provenen de la denúncia d'una persona vinculada al partit polític Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA), que va concórrer a les eleccions municipals del 2015.
Més alcaldes investigats
Felip no és la primera alcaldessa que declara en relació a aquests fets. Fa uns mesos, també ho va fer la de Girona, Marta Madrenas. En aquest cas, pels delictes de desobediència i prevaricació en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la cessió de locals electorals per al referèndum.
En aquella ocasió, Madrenas va declarar des del seu despatx assistida per un advocat i va respondre a una única pregunta, que buscava esbrinar com es van posar a disposició de la ciutadania els diferents col·legis electorals. L'alcaldessa de Girona va assegurar que era "públic i notori" que ningú de l'equip de govern, cap treballador públic o responsable dels centres va obrir els col·legis (perquè no havien tancat des del divendres).
Igual que l'alcaldessa de Figueres, la de Roses, Montse Mindan, també va haver d'anar als jutjats per haver donat suport a l'1-O tot i que es va negar a declarar. En aquest cas, la causa tampoc es va obrir d'ofici sinó arran de la denúncia presentada per un particular. A mitjans d'abril, Instrucció 1 de Figueres va arxivar la causa contra ella (també oberta per desobediència).
Aquest dimarts, Mindan, juntament amb diversos representants de la comarca, ha volgut mostrar el seu suport a Felip a la concentració que s'ha fet a les portes del jutjat i on s'ha desplegat una pancarta on es podia llegir 'Som República'.
Felip ha declarat també que "a Figueres es va votar perquè la gent ho va voler i es va fer amb una organització absolutament aliena a l'Ajuntament". L'alcaldessa ha arribat pels volts d'un quart d'una del migdia als jutjats l'esperaven una cinquantena de persones per donar-li suport, entre les quals hi havia alcaldes, regidors, familiars i amics. El Jutjat de Primera instància i instrucció 6, que l'ha citat, la investiga per un presumpte delicte de desobediència en relació a la celebració del referèndum.
Tot i que inicialment s'havia dit que les diligències contra ella s'havien obert arran d'un atestat policial instruït per la Guàrdia Civil, en realitat provenen de la denúncia d'una persona vinculada al partit polític Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA), que va concórrer a les eleccions municipals del 2015.
Més alcaldes investigats
Felip no és la primera alcaldessa que declara en relació a aquests fets. Fa uns mesos, també ho va fer la de Girona, Marta Madrenas. En aquest cas, pels delictes de desobediència i prevaricació en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la cessió de locals electorals per al referèndum.
En aquella ocasió, Madrenas va declarar des del seu despatx assistida per un advocat i va respondre a una única pregunta, que buscava esbrinar com es van posar a disposició de la ciutadania els diferents col·legis electorals. L'alcaldessa de Girona va assegurar que era "públic i notori" que ningú de l'equip de govern, cap treballador públic o responsable dels centres va obrir els col·legis (perquè no havien tancat des del divendres).
Igual que l'alcaldessa de Figueres, la de Roses, Montse Mindan, també va haver d'anar als jutjats per haver donat suport a l'1-O tot i que es va negar a declarar. En aquest cas, la causa tampoc es va obrir d'ofici sinó arran de la denúncia presentada per un particular. A mitjans d'abril, Instrucció 1 de Figueres va arxivar la causa contra ella (també oberta per desobediència).
Aquest dimarts, Mindan, juntament amb diversos representants de la comarca, ha volgut mostrar el seu suport a Felip a la concentració que s'ha fet a les portes del jutjat i on s'ha desplegat una pancarta on es podia llegir 'Som República'.