12
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
9:34h
Comença el curs 2018-19, el primer sense l'amenaça del 155, una intervenció de les institucions catalanes que va condicionar el darrer exercici escolar. El curs s'enceta amb rècord d’alumnes. En seran 1.299 més que l'any passat: un total de 1.567.316 escolars. Enguany, les etapes d'Infantil i Primària perden 9.915 matriculats i, en canvi, el cicle de Secundària en guanya 9.682 pels canvis demogràfics dels darrers anys.
Així doncs, aquest curs accediran a les escoles 208.141 alumnes de segon cicle d'Infantil, que sumaran als de Primària (481.182 alumnes) i ESO (323.182). En un principi, Ensenyament havia apuntat la contractació de 800 docents per poder fer front a l’entrada de nous alumnes. Finalment, després de la pròrroga pressupostària, l’augment d'efectius s'ha limitat a 690 docents (71.865 professors en el global del cicles escolars obligatoris).
Els sindicats ja han fet evident que el creixement és insuficient. En un debat al programa de L’entrevista de La Xarxa -en el qual hi van participar representants del departament d’Ensenyament, de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STE’s) i de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC)- es va fer palès aquesta reclamació dels docents. El portaveu del sindicat USTEC-STE’s, Ramon Font, va considerar que "caldrien 7.200 docents més per estar a la mateixa capacitat del servei que l’any 2010". Aquests 690 docents s’han incorporat perquè hi ha un increment de matricula, però segons Font, no són els necessaris per millorar la qualitat educativa.
El director general de Centres Públics de la conselleria d’Ensenyament, Josep González-Cambray, va mencionar la pròrroga pressupostària com a raó per la qual no s’ha pogut incrementar el professorat. No obstant, afirma que es convocaran 5.000 places pel curs 2019. El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, afirmava fa uns dies que aquesta suma de places permet donar resposta a l'increment d'alumnat i a una millora de l'atenció educativa a totes les etapes. Reconeixia que ''no ha estat fàcil'' perquè la situació de pròrroga pressupostària ha requerit un acord amb el Departament d'Economia i l'acceptació dels interventors d'augmentar la xifra total de docents.
10 centres escolars no estan a punt pels efectes del 155
La setmana passada, trenta centres escolars no tenien les obres acabades. Així ho ha concretava el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, i en culpava l'aplicació del 155 i les pluges de l'estiu. Per Bargalló, la ''ineficàcia del 155 i les adversitats meteorològiques'' han estat una suma ''d'alta perversitat''. Bargalló insistia que tots els centres tenien pla B i en què totes les famílies coneixen la situació. Dels deu centres que segur que comencen amb obres, cinc són de la ciutat de Barcelona i cinc de fora de la capital catalana.
11 centres nous i dos que tanquen
L’escola rural pública Josep Espasa de La Pobla de Cérvoles i el Col·legi concertat Sant Vicenç de Paül de Barcelona cessen la seva activitat lectiva. Per altra banda, aquest curs s’inauguren 11 centres nous. Dels 11, una escola, l’Escola Auditori de Barcelona amb 2 grups de P3, i deu instituts repartits entre Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet, Mollerussa i Mataró. El Departament d'Ensenyament ha invertit 67.909.000 euros en obres de nova construcció, rehabilitació i grans ampliacions de centres, així com 34.680.000 euros en actuacions de millores de centres.
El percentatge d’alumnes segons la titularitat del centre en ensenyaments obligatoris és d'un 66% d’alumnat als centres públics, un 32,7% als centres concertats i un 1,3% als centres privats; i, en postobligatoris, el 75,4% a centres de titularitat pública, un 9% a concertats i un 15,6% a centres privats.
L'ESO deixa de puntuar de l'1 al 10 i ara es valorarà per assoliments
Després del canvi de model a Primària, el nou sistema avaluatiu de les competències abandonarà les puntuacions de l'1 al 10 i ho farà a partir dels assoliments amb les següents valoracions: (AE), notable (AN), satisfactori (AS) i no assoliment (NA). Hi haurà tres competències transversals -dels àmbits comunicatiu, digital i personal i social- que hauran de ser treballades en totes les matèries.
Revisió d'horaris i ràtios
El departament d'Educació està disposat a fer una revisió dels horaris escolars en funció dels resultats que s'hagin produït. ''No farem res que no sigui producte de l'avaluació però tampoc de la comoditat'', afirmava Bargalló en una roda de premsa recent. Per això, es començarà a treballar amb els consells comarcals i els municipis per poder prendre decisions de cara al futur. Sobre aquesta qüestió, el portaveu del sindicat USTEC-STE’s, Ramon Font, considera que cal una reflexió profunda: "Som el segon país d'Europa amb més hores lectives, però més hores no significa sortir més ben preparat".
Font posa l'exemple del sistema educatiu de Finlàndia, que fa 20 hores lectives a la setmana i, en canvi, a Catalunya es fan 30 hores. Pel sindicat majoritari a l'escola catalana, la jornada compacta a l'escola genera "menys conflictivitat i absentisme". La presidenta de la FAPAC, Belén Tascón, coincideix amb Font i afegeix que "calen més arguments i dades per al debat".
Foment de la innovació i la cultura digital
El conseller Josep Bargalló anunciava en una roda de premsa recent que el departament d'Ensenyament elaborarà un mapa sobre la innovació educativa que permetrà identificar i avaluar la innovació als centres, pel que fa a la incidència real d’aquesta sobre els alumnes, alhora que s’impulsaran les xarxes de millora i innovació arreu del país.
La competència i la cultura digital es promouran durant el curs 2018-2019. Es reconeixeran les bones pràctiques que els centres educatius duen a terme en aquest àmbit, i es fomentarà l’ús educatiu de les tecnologies digitals en tots els ensenyaments com a eines d’aprenentatge al llarg de la vida. Contràriament a la recent prohibició de l'ús dels mòbils per part de França, el departament d'Educació considera que "cal educar en el seu ús".
Així doncs, aquest curs accediran a les escoles 208.141 alumnes de segon cicle d'Infantil, que sumaran als de Primària (481.182 alumnes) i ESO (323.182). En un principi, Ensenyament havia apuntat la contractació de 800 docents per poder fer front a l’entrada de nous alumnes. Finalment, després de la pròrroga pressupostària, l’augment d'efectius s'ha limitat a 690 docents (71.865 professors en el global del cicles escolars obligatoris).
Els sindicats ja han fet evident que el creixement és insuficient. En un debat al programa de L’entrevista de La Xarxa -en el qual hi van participar representants del departament d’Ensenyament, de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STE’s) i de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC)- es va fer palès aquesta reclamació dels docents. El portaveu del sindicat USTEC-STE’s, Ramon Font, va considerar que "caldrien 7.200 docents més per estar a la mateixa capacitat del servei que l’any 2010". Aquests 690 docents s’han incorporat perquè hi ha un increment de matricula, però segons Font, no són els necessaris per millorar la qualitat educativa.
El director general de Centres Públics de la conselleria d’Ensenyament, Josep González-Cambray, va mencionar la pròrroga pressupostària com a raó per la qual no s’ha pogut incrementar el professorat. No obstant, afirma que es convocaran 5.000 places pel curs 2019. El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, afirmava fa uns dies que aquesta suma de places permet donar resposta a l'increment d'alumnat i a una millora de l'atenció educativa a totes les etapes. Reconeixia que ''no ha estat fàcil'' perquè la situació de pròrroga pressupostària ha requerit un acord amb el Departament d'Economia i l'acceptació dels interventors d'augmentar la xifra total de docents.
10 centres escolars no estan a punt pels efectes del 155
La setmana passada, trenta centres escolars no tenien les obres acabades. Així ho ha concretava el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, i en culpava l'aplicació del 155 i les pluges de l'estiu. Per Bargalló, la ''ineficàcia del 155 i les adversitats meteorològiques'' han estat una suma ''d'alta perversitat''. Bargalló insistia que tots els centres tenien pla B i en què totes les famílies coneixen la situació. Dels deu centres que segur que comencen amb obres, cinc són de la ciutat de Barcelona i cinc de fora de la capital catalana.
11 centres nous i dos que tanquen
L’escola rural pública Josep Espasa de La Pobla de Cérvoles i el Col·legi concertat Sant Vicenç de Paül de Barcelona cessen la seva activitat lectiva. Per altra banda, aquest curs s’inauguren 11 centres nous. Dels 11, una escola, l’Escola Auditori de Barcelona amb 2 grups de P3, i deu instituts repartits entre Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet, Mollerussa i Mataró. El Departament d'Ensenyament ha invertit 67.909.000 euros en obres de nova construcció, rehabilitació i grans ampliacions de centres, així com 34.680.000 euros en actuacions de millores de centres.
El percentatge d’alumnes segons la titularitat del centre en ensenyaments obligatoris és d'un 66% d’alumnat als centres públics, un 32,7% als centres concertats i un 1,3% als centres privats; i, en postobligatoris, el 75,4% a centres de titularitat pública, un 9% a concertats i un 15,6% a centres privats.
L'ESO deixa de puntuar de l'1 al 10 i ara es valorarà per assoliments
Després del canvi de model a Primària, el nou sistema avaluatiu de les competències abandonarà les puntuacions de l'1 al 10 i ho farà a partir dels assoliments amb les següents valoracions: (AE), notable (AN), satisfactori (AS) i no assoliment (NA). Hi haurà tres competències transversals -dels àmbits comunicatiu, digital i personal i social- que hauran de ser treballades en totes les matèries.
Revisió d'horaris i ràtios
El departament d'Educació està disposat a fer una revisió dels horaris escolars en funció dels resultats que s'hagin produït. ''No farem res que no sigui producte de l'avaluació però tampoc de la comoditat'', afirmava Bargalló en una roda de premsa recent. Per això, es començarà a treballar amb els consells comarcals i els municipis per poder prendre decisions de cara al futur. Sobre aquesta qüestió, el portaveu del sindicat USTEC-STE’s, Ramon Font, considera que cal una reflexió profunda: "Som el segon país d'Europa amb més hores lectives, però més hores no significa sortir més ben preparat".
Font posa l'exemple del sistema educatiu de Finlàndia, que fa 20 hores lectives a la setmana i, en canvi, a Catalunya es fan 30 hores. Pel sindicat majoritari a l'escola catalana, la jornada compacta a l'escola genera "menys conflictivitat i absentisme". La presidenta de la FAPAC, Belén Tascón, coincideix amb Font i afegeix que "calen més arguments i dades per al debat".
Foment de la innovació i la cultura digital
El conseller Josep Bargalló anunciava en una roda de premsa recent que el departament d'Ensenyament elaborarà un mapa sobre la innovació educativa que permetrà identificar i avaluar la innovació als centres, pel que fa a la incidència real d’aquesta sobre els alumnes, alhora que s’impulsaran les xarxes de millora i innovació arreu del país.
La competència i la cultura digital es promouran durant el curs 2018-2019. Es reconeixeran les bones pràctiques que els centres educatius duen a terme en aquest àmbit, i es fomentarà l’ús educatiu de les tecnologies digitals en tots els ensenyaments com a eines d’aprenentatge al llarg de la vida. Contràriament a la recent prohibició de l'ús dels mòbils per part de França, el departament d'Educació considera que "cal educar en el seu ús".
Les tecnologies mòbils no es poden prohibir. Cal educar en el seu ús, fer-les servir per millorar, plantejar a cada centre la seva inclusió en el projecte educatiu i establir els seus àmbits d’utilització a les normes pròpies... Tenim un munt d‘exemples de bones pràctiques https://t.co/88H7OJN75o
— Josep Bargalló Valls (@JosepBargallo) 8 de septiembre de 2018