26
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
11:42h
En pocs mesos el paràsit de la família Haplosporidium ha acabat amb quasi tota la població de nacres del litoral de la Costa Brava. Aquest protozou afecta aquest mol·lusc de manera que el debilita i li fa perdre els “reflexos de protecció”, segons explica Xavier Salvador, biòleg de la Fundació Mar. Això fa que no es tanqui i que la nacra quedi exposada als depredadors, que "se'n mengen la part tova" i l'acaben matant.
Per intentar salvar-ne la població, tant la Generalitat com l'Estat porten a terme diferents iniciatives. L'any passat van rescatar-ne centenars d'exemplars del Cap de Creus i de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), que s'han traslladat a llocs com l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per estudiar mesures que en garanteixin la supervivència.
Un clar exemple d’aquesta invasió es troba a la població de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), on els biòlegs de la Fundació Mar tenien un centenar d’exemplars censats i ara han pogut comprovar que no en queda cap. Salvador apunta que aquesta situació “és alarmant perquè la nacra és un mol·lusc endèmic del Mediterrani”.
A la zona de Cap de Creus ja s’estan provant nous mètodes de protecció. El biòleg ha explicat que estan recobrint els exemplars amb una espècie de caixa de malla que “permet que hi passi l'aigua i la nacra pugui seguir filtrant, i que si l'afecta el paràsit, els depredadors no se'n mengi la part tova; però caldrà veure'n els resultats", precisa.
Des de la Fundació Mar també s’estan estudiant altres espècies invasores com el corall provinent de l’Atlàntic i les algues dels mars càlids.
Per intentar salvar-ne la població, tant la Generalitat com l'Estat porten a terme diferents iniciatives. L'any passat van rescatar-ne centenars d'exemplars del Cap de Creus i de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), que s'han traslladat a llocs com l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per estudiar mesures que en garanteixin la supervivència.
Un clar exemple d’aquesta invasió es troba a la població de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), on els biòlegs de la Fundació Mar tenien un centenar d’exemplars censats i ara han pogut comprovar que no en queda cap. Salvador apunta que aquesta situació “és alarmant perquè la nacra és un mol·lusc endèmic del Mediterrani”.
A la zona de Cap de Creus ja s’estan provant nous mètodes de protecció. El biòleg ha explicat que estan recobrint els exemplars amb una espècie de caixa de malla que “permet que hi passi l'aigua i la nacra pugui seguir filtrant, i que si l'afecta el paràsit, els depredadors no se'n mengi la part tova; però caldrà veure'n els resultats", precisa.
Des de la Fundació Mar també s’estan estudiant altres espècies invasores com el corall provinent de l’Atlàntic i les algues dels mars càlids.
Un dels voluntaris de la Fundació Mar censant nacres Foto: Fundació Mar