21
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
22:59h
L'Audiència de Navarra ha decretat llibertat provisional per als cinc membres de "la Manada", que van ser condemnats per aquest tribunal a nou anys de presó per abusar sexualment d'una jove durant les festes dels Sanfermines del 2016, segons ha avançat El Confidencial. L'excarceració de José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo serà de forma gairebé immediata i hauran de pagar 6.000 euros.
No obstant això, sí que se'ls imposen algunes mesures cautelars, com són comparèixer tres vegades per setmana als jutjats de guàrdia, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o la retirada del passaport. Un dels magistrats no està d'acord amb la llibertat dels condemnats i aposta per mantenir la presó provisional de manera incondicional.
La petició de llibertat va ser presentada per la defensa dels cinc condemnats durant la vista que es va realitzar a principis d'aquesta setmana. La compareixença va comptar amb la presència dels tres membres de "la Manada" que es van desplaçar a la sala des de la presó de Pamplona, mentre que els altres dos van seguir la vista per videoconferència.
La decisió l'ha pres el tribunal de la secció segona de l'Audiència, que també va dictar la polèmica sentència. Els magistrats són Francisco Cobo, Raquel Fernandina i Ricardo González. Aquest últim va emetre un debatut vot particular en la resolució, ja que considerava que els cinc condemnats havien de quedar absolts de tots els delictes, ja que l'abús podia haver estat consentit.
Revisió de la presó
Ara el tribunal els deixa en llibertat, quan s'està a punt de complir el termini de dos anys que s'estipula per revisar la presó provisional i, per aquest moment, la mesura privativa de llibertat s'ha tornat a debatre. La legalitat espanyola permet mantenir la presó preventiva fins a la meitat de la condemna que, en aquest cas, serien quatre anys i mig.
El canvi de criteri del tribunal contrasta amb la decisió que aquest va adoptar durant el 2017, denegant la llibertat dels membres de "la Manada" en tres ocasions. La primera va ser el juliol per risc de fuga i reiteració delictiva i, més endavant, durant el mes de setembre.
Ni reiteració ni risc de fuga
L'advocat dels acusats, Agustín Martínez Becerra, va afirmar que seria "ajustat a dret" la seva posada en llibertat condicional, ja que encara hi havia pendent un recurs al Tribunal Suprem i, a més, no existia risc de fuga, ni hi havia "fonaments" per pensar que hi haurà reiteració delictiva. Els membres de "la Manada" es troben en presó provisional des del passat 7 de juliol, només unes hores després que es produïssin els fets pels quals van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual.
La consideració del delicte va ser un dels aspectes que més polèmica va generar, ja que hi havia un dels tres magistrats del tribunal que va emetre un vot particular -defensava la seva absolució dels joves-. Per altra banda, l'atac va ser vist per a bona part de la societat com una clara violació múltiple, per la qual es demanava la condemna per agressió sexual. D'aquesta manera, s'entenia que la decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra era tova i enviava un missatge que certs moviments socials i feministes no van obvia: si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.
No obstant això, sí que se'ls imposen algunes mesures cautelars, com són comparèixer tres vegades per setmana als jutjats de guàrdia, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o la retirada del passaport. Un dels magistrats no està d'acord amb la llibertat dels condemnats i aposta per mantenir la presó provisional de manera incondicional.
La petició de llibertat va ser presentada per la defensa dels cinc condemnats durant la vista que es va realitzar a principis d'aquesta setmana. La compareixença va comptar amb la presència dels tres membres de "la Manada" que es van desplaçar a la sala des de la presó de Pamplona, mentre que els altres dos van seguir la vista per videoconferència.
La decisió l'ha pres el tribunal de la secció segona de l'Audiència, que també va dictar la polèmica sentència. Els magistrats són Francisco Cobo, Raquel Fernandina i Ricardo González. Aquest últim va emetre un debatut vot particular en la resolució, ja que considerava que els cinc condemnats havien de quedar absolts de tots els delictes, ja que l'abús podia haver estat consentit.
Revisió de la presó
Ara el tribunal els deixa en llibertat, quan s'està a punt de complir el termini de dos anys que s'estipula per revisar la presó provisional i, per aquest moment, la mesura privativa de llibertat s'ha tornat a debatre. La legalitat espanyola permet mantenir la presó preventiva fins a la meitat de la condemna que, en aquest cas, serien quatre anys i mig.
El canvi de criteri del tribunal contrasta amb la decisió que aquest va adoptar durant el 2017, denegant la llibertat dels membres de "la Manada" en tres ocasions. La primera va ser el juliol per risc de fuga i reiteració delictiva i, més endavant, durant el mes de setembre.
Ni reiteració ni risc de fuga
L'advocat dels acusats, Agustín Martínez Becerra, va afirmar que seria "ajustat a dret" la seva posada en llibertat condicional, ja que encara hi havia pendent un recurs al Tribunal Suprem i, a més, no existia risc de fuga, ni hi havia "fonaments" per pensar que hi haurà reiteració delictiva. Els membres de "la Manada" es troben en presó provisional des del passat 7 de juliol, només unes hores després que es produïssin els fets pels quals van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual.
La consideració del delicte va ser un dels aspectes que més polèmica va generar, ja que hi havia un dels tres magistrats del tribunal que va emetre un vot particular -defensava la seva absolució dels joves-. Per altra banda, l'atac va ser vist per a bona part de la societat com una clara violació múltiple, per la qual es demanava la condemna per agressió sexual. D'aquesta manera, s'entenia que la decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra era tova i enviava un missatge que certs moviments socials i feministes no van obvia: si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.