16
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
9:02h
Un jutjat ha condemnat un caporal de la policia local de Figueres per amenaçar de mort la batllessa, Marta Felip, a qui va dir que li dispararia trets al cap. Els fets van tenir lloc el juny del 2015, quan el processat va trucar al cap de Recursos Humans de l'Ajuntament després que l'haguessin expedientat. El policia, que es trobava de baixa -actualment, també ho està-, va assegurar que aviat mataria l'alcaldessa i va fer extensiva l'amenaça a altres comandaments del cos policial. En concret, va amenaçar l'inspector, el sotsinspector i un sergent del cos.
Segons recull la sentència, durant la conversa telefònica el caporal va afirmar que tenia preparats "dos carregadors amb setze bales" i que tant li feia que Felip i els seus superiors es protegissin amb armilles perquè "els dispararia al cap". Quan va proferir les amenaces, el caporal disposava d'una pistola i d'una carrabina (que després de rebre la denúncia, els Mossos li van retirar). Ara, el jutjat penal 1 de Figueres el condemna a una pena d'1 any i 3 mesos de presó. Sobretot, tenint en compte que va amenaçar de mort quatre persones i que, fins i tot, va detallar com les pensava matar.
De fet, la sentència detalla que els afectats van donar total veracitat a les amenaces. Tant és així que segons va declarar l'alcaldessa, quan l'inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies. El sotsinspector, a més, va declarar també que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra " per si de cas".
La fiscalia demanava una pena d'1 any de presó per un delicte d'amenaces i el pagament de les costes del procés. L'acusació particular, exercida per l'alcaldessa i els tres comandaments policials, reclamava 1 any i 3 mesos. La defensa en demanava l'absolució. La sentència també té en compte el fet que l'acusat sigui policia perquè sap com utilitzar una arma.
El jutge considera, en canvi, que no se li ha d'aplicar cap atenuant d'alteració psíquica perquè tot i que a l'informe pericial constava que l'acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat "no especificat", el document reconeix que "no hi ha cap deteriorament cognoscitiu".
Segons recull la sentència, durant la conversa telefònica el caporal va afirmar que tenia preparats "dos carregadors amb setze bales" i que tant li feia que Felip i els seus superiors es protegissin amb armilles perquè "els dispararia al cap". Quan va proferir les amenaces, el caporal disposava d'una pistola i d'una carrabina (que després de rebre la denúncia, els Mossos li van retirar). Ara, el jutjat penal 1 de Figueres el condemna a una pena d'1 any i 3 mesos de presó. Sobretot, tenint en compte que va amenaçar de mort quatre persones i que, fins i tot, va detallar com les pensava matar.
De fet, la sentència detalla que els afectats van donar total veracitat a les amenaces. Tant és així que segons va declarar l'alcaldessa, quan l'inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies. El sotsinspector, a més, va declarar també que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra " per si de cas".
La fiscalia demanava una pena d'1 any de presó per un delicte d'amenaces i el pagament de les costes del procés. L'acusació particular, exercida per l'alcaldessa i els tres comandaments policials, reclamava 1 any i 3 mesos. La defensa en demanava l'absolució. La sentència també té en compte el fet que l'acusat sigui policia perquè sap com utilitzar una arma.
El jutge considera, en canvi, que no se li ha d'aplicar cap atenuant d'alteració psíquica perquè tot i que a l'informe pericial constava que l'acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat "no especificat", el document reconeix que "no hi ha cap deteriorament cognoscitiu".