Procés català

Quim Torra, investit 131è president de la Generalitat

El candidat de JxCat supera la votació gràcies a l'abstenció de la CUP i enfila la formació d'un Govern que haurà de revertir els efectes del 155

, Parlament de Catalunya | 14/05/2018 a les 15:10h
Arxivat a: Política, Parlament de Catalunya, procés català, Quim Torra, ERC, Ciutadans, Carles Riera, Inés Arrimadas, CUP, Parlament
Quim Torra, aplaudit en un momernt del debat d'investidura.
Quim Torra, aplaudit en un momernt del debat d'investidura. | Adrià Costa.
Quim Torra i Pla (Blanes, 1962) ja és el 131è president de la Generalitat. Els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, sumats a l'abstenció de la CUP, li han permès ser escollit en la segona votació del debat d'investidura. Torra enfila ara la formació d'un Govern que haurà de revertir els efectes del 155, posar les bases del procés constituent, lluitar per la llibertat dels presos polítics i mantenir viva la flama de la legitimitat de Carles Puigdemont, el seu predecessor, que seguirà jugant un rol clau des de l'exili. La presa de possessió del nou president es farà a partir de dimecres.

Al llarg de les properes hores, Torra es reunirà amb les cúpules de les formacions que integraran el Govern -JxCat, el PDECat i ERC- per tal d'escollir els consellers que s'asseuran a la taula del consell executiu. Els perfils ja han estat avaluats, i una de les novetats -avançada per NacióDigital- és el probable nomenament de dirigents empresonats o a l'exili com ara Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Lluís Puig (Cultura), almenys de manera temporal fins que siguin suspesos. Els noms forts del nou Govern seran Elsa Artadi -de JxCat, primer a Governació o Empresa, possiblement després a Presidència i probable portaveu- i Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia i, per tant, peça clau d'ERC dins de l'executiu.

La feina d'aquest executiu, definida per Torra, té dos eixos principals: defensar la República -proclamada però no desplegada- de manera "inclusiva" i plantejar un pols al Tribunal Constitucional (TC) per les lleis suspeses durant l'anterior legislatura. En el discurs de la segona sessió del debat d'investidura, el ja president ha instat l'independentisme a fer autocrítica dels fets d'octubre i ha demanat disculpes pel contingut dels tuits i els articles que l'oposició hagi pogut considerar ofensius. El contingut d'aquests textos ha aparegut amb força en les intervencions d'Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, i de Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

Torra aposta per una República "de tots", no concreta les funcions de la Hisenda pròpia i crearà una nova empresa pública d'Aigües Ter Llobregat

"La República catalana només pot girar a l'entorn de les persones. Llibertat i cultura: aquí és cap on hem d'anar", ha recalcat el president investit, que ha recordat -de nou- la legitimitat de Carles Puigdemont, l'excepcionalitat de la legislatura -que l'oposició preveu curta- i la voluntat d'encetar el procés constituent en un context polític i judicial molt complex. "Hem d'anar de la recuperació de les institucions a la recuperació de la democràcia, amb l'elaboració d'una constitució", ha apuntat el candidat, que ha esmentat l'Espai Lliure d'Europa, el Consell de la República i l'Assemblea de Càrrecs Electes com a pilars polítics de la nova legislatura.

El seu discurs ha repassat més mesures concretes que no pas dissabte, quan va optar per una intervenció més política. S'ha compromès a posar en marxa una nova empresa pública d'Aigües Ter Llobregat, privatitzada en temps d'Artur Mas; ha defensat fixar el salari mínim en 1.100 euros mensuals bruts, sense concretar terminis; i ha apuntat la necessitat d'acabar amb el desplegament de la Hisenda catalana malgrat no comprometre's a recaptar tots els impostos. Un pla de xoc per l'habitatge públic i mesures contra la violència masclista i a favor de la igualtat també han tingut espai en la intervenció de Torra, que s'ha allargat durant quaranta-cinc minuts.

La CUP marca distàncies

L'abstenció de la CUP, que a la pràctica equival a permetre la investidura de Torra, no augura una legislatura tranquil·la per al president. Bàsicament perquè els anticapitalistes, molestos amb la manca de concreció de les mesures republicanes, prefereixen situar-se a l'oposició i aposten per "un independentisme inclusiu i no identitari". "Una part de les classes populars catalanes són de clara identitat nacional espanyola", ha apuntat Carles Riera, cap de files de la CUP a la cambra. Torra els ha demanat que aixequin el braç en el moment en què "torni a l'autonomisme". El president insisteix, sempre que pot, que el projecte republicà té 70 diputats. "Estem en alerta màxima", li ha respost en l'última intervenció Riera.
 

Carles Riera, aquest dilluns, al Parlament. Foto: Adrià Costa


L'abstenció dels anticapitalistes ha motivat les crítiques de Catalunya en Comú Podem, que també ha aprofitat per carregar contra ERC. "No s'han cansat de dir que el procés era d'una majoria progressista i porta el país cap a l'esquerra. Tenien cinc mesos per proposar un candidat progressista a la presidència", ha apuntat Xavier Domènech, portaveu parlamentari de la formació. El PSC, a banda, ha instat el president electe a no provocar l'aplicació -de nou- de l'article 155 de la Constitució. Un article que JxCat vol que passi aquesta setmana a la història. "Posi dia i hora, senyor Rajoy", l'ha desafiat Eduard Pujol, portaveu parlamentari del grup parlamentari de Puigdemont.

La CUP adverteix que està en "alerta màxima" per si Torra desplega un programa de govern autonomista, i el nou president recorda que el projecte republicà necessita els 70 diputats independentistes

El primer dia del debat d'investidura, Torra es va oblidar de respondre'l, i avui li ha passat el mateix amb ERC. "Deu ser que ens estima molt", ha dit amb humor Sergi Sabrià, portaveu parlamentari dels republicans. Els socis de Govern del president han lloat les disculpes emeses en la sessió d'investidura i han celebrat la "diversitat" de Catalunya. Xavier García Albiol, a la banda contrària, ha acusat Torra de considerar "forasters" els catalans que no són independentistes. El dirigent de JxCat s'ha mostrat preocupat per les "amenaces" d'Albiol sobre el futur judicial del seu executiu.

Puigdemont segueix el discurs

Puigdemont, des de Berlín, ha seguit el discurs de Torra, i l'ha felicitat. El president a l'exili es troba immers en la defensa jurídica del seu cas -amb una demanda d'extradició pendent de resoldre's per part d'Alemanya- i aspira a tenir pes en les grans decisions estratègiques de la legislatura. "Gràcies per la serenor, el rigor, el compromís i la dignitat amb què has amarat el teu discurs d'avui", ha assenyalat el líder de JxCat des del seu perfil de Twitter. En alguns moments de la retransimissió de TV3 s'ha pogur veure la imatge de Puigdemont observant en directe el discurs del seu successor.
 
Nascut només un dia després que Puigdemont, Torra ja té a les mans el càrrec polític més rellevant del país. Agafa la responsabilitat en un moment polític complex, marcat per la presó, l'exili i cinc mesos de bloqueig que pesaran sobre els primers compassos del mandat. Un mandat que arribarà a un punt culminant quan arrenqui, a finals d'any, el judici del procés al Tribunal Suprem i que es podria convertir, si així ho decideix, en el principi del final de la legislatura en cas de convocar noves eleccions.
 

El ple d'investidura de Quim Torra Foto: Adrià Costa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Madrenas, també és diputada al Parlament
Marta Madrenas, també és diputada al Parlament | Adrià Costa
Germà Capdevila
01/01/1970
Entre les capitals catalanes, Girona és la que compta amb una hegemonia sobiranista més marcada, amb figures emergents com Marta Madrenas, Anna Caula o els germans Salellas
Isabel Muradàs.
Isabel Muradàs. | Carles Palacio.
Xavier Borràs
01/01/1970
La tinent d'alcaldia de CiU ha posat el seu càrrec a disposició de la batllessa, Marta Madrenas, que decidirà el seu futur els pròxims dies | Isabel Muradàs ha estat citada a l'Audiència Nacional com a investigada per corrupció en el cas del 3% que vincula CiU amb el finançament irregular | La CUP-Crida per Girona demana que faci un pas al costat
Foto de família de la quarantena de representants dels centres d'estudis locals i comarcals gironins a Can Trona (Joanetes).
Foto de família de la quarantena de representants dels centres d'estudis locals i comarcals gironins a Can Trona (Joanetes). | M. Artalejo
01/01/1970
Durant la celebració, a Can Trona (Joanetes), de la XXIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Camí de les municipals: entrevista
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa | Adrià Costa
26/05/2018
Colau, Sabater, Parlon i Conesa exigeixen al president espanyol, amb matisos, solucions polítiques al procés i atendre la demanda dels presos | Formar Govern i ajudar els ajuntaments, entre les peticions al mandatari català
Camí de les municipals: contracrònica
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
26/05/2018
Quan quatre alcaldesses posen en comú el seu dia a dia, les sigles es desfan com un terròs sucre
Camí de les municipals: Barcelona
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau | Adrià Costa
26/05/2018
Els partits ja preparen unes eleccions que es convertiran en una lluita aferrissada per intentar batre l'alcaldessa mentre els comuns reivindiquen l'obra de govern | Encara resta per veure si el debat se centrarà en la ciutat o s'erigeix com un nou camp de disputes entre el sobiranisme i l'unionisme
Camí de les municipals: anàlisi
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament | Adrià Costa
26/05/2018
Les eleccions de l'any es polaritzaran amb el procés, però també amb debats candents com les remunicipalitzacions o el drama dels preus dels lloguers