14
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
15:09h
El càmping Illa Mateua de l'Escala (l'Alt Empordà) que va allotjar efectius de la Guàrdia Civil després de l'1-O ha denunciat pintades i amenaces en contra seva. L'adjunta a direcció de l'establiment, Eva Trias, diu que van començar a rebre trucades i e-mails després del 24 d'octubre, quan van arribar els agents i que, des d'aleshores, no han deixat de patir atacs. "Ens han dit des de prepareu-vos a ja us ho trobareu o que durant l'estiu voltarien les nostres instal·lacions", afirma Trias.
Divendres de Setmana Santa, a més, es van despertar amb diverses pintades als murs que envolten l'equipament acusant-los de donar suport al 155 però també amb escrits de "Millo t'esperem", "Zoido fill de puta!!!", "Ni oblit ni perdó!!". També es van trobar desenes de fulletons en anglès que van repartir per tot el municipi amb imatges d'agressions del dia del referèndum i amb la pregunta: "Us allotgeu al càmping Illa Mateua? Ells també van allotjar la policia espanyola que va massacrar als votants l'1-O". El mateix dia, a les parets de les instal·lacions també hi van aparèixer pòsters amb la mateixa frase i el logotip del càmping.
Moció de suport als CDR
Trias assegura que viuen amb una inseguretat "constant" i que no saben amb què es trobaran cada dia. Per això, critica que el ple de la setmana passada, tots els grups excepte el PP donessin suport a una moció en contra de la "criminalització" dels CDR. La responsable de l'establiment atribueix els atacs a persones vinculades a aquests comitès.
En aquest sentit ha dit que li sap greu veure que "la percepció" que té la ciutadania és que són gent pacífica, i recorda que van atacar al regidor del PP, Joan Ball-llosera, acusant-lo de no viure el poble i de no conèixer la realitat que s'hi viu. "No sé com poden dir això quan ells anomenen president a una persona que des de Berlín tampoc pot copsar la realitat", remarca.
Exhibició militar polèmica
El càmping ha estat objecte de polèmica des de fa mesos. Primer, el mes de juliol de l'any passat quan va organitzar una exhibició de maniobres militars on van participar-hi una vintena d'efectius de la Guàrdia Civil i de l'Exèrcit. L'actuació simulava un exercici d'assalt a la línia costanera on els militars i el cos policial es van llençar a l'aigua i van fer ràpel a l'Illa Mateua carregats amb tot l'equip, incloses armes. Després, van arribar nedant a la costa i van accedir a les instal·lacions del càmping, que els va convidar a fer l'activitat com un "element més d'animació" dels que realitzen al complex.
La situació va provocar un fort rebombori a la població i va forçar la dimissió del seu propietari, Martí Guillem, fins aleshores regidor de CiU a l'oposició del municipi.
La decisió d'allotjar centenars d'efectius de la Guàrdia Civil va provocar també concentracions de rebuig davant de les seves instal·lacions la mateixa nit del 24 d'octubre, quan van arribar els agents. Trias va assegurar aleshores que es tractava d'un negoci privat que es dedica a oferir allotjament. En aquest sentit, aquest dilluns ha dit que sembla que "la llibertat empresarial no existeix".
Divendres de Setmana Santa, a més, es van despertar amb diverses pintades als murs que envolten l'equipament acusant-los de donar suport al 155 però també amb escrits de "Millo t'esperem", "Zoido fill de puta!!!", "Ni oblit ni perdó!!". També es van trobar desenes de fulletons en anglès que van repartir per tot el municipi amb imatges d'agressions del dia del referèndum i amb la pregunta: "Us allotgeu al càmping Illa Mateua? Ells també van allotjar la policia espanyola que va massacrar als votants l'1-O". El mateix dia, a les parets de les instal·lacions també hi van aparèixer pòsters amb la mateixa frase i el logotip del càmping.
Moció de suport als CDR
Trias assegura que viuen amb una inseguretat "constant" i que no saben amb què es trobaran cada dia. Per això, critica que el ple de la setmana passada, tots els grups excepte el PP donessin suport a una moció en contra de la "criminalització" dels CDR. La responsable de l'establiment atribueix els atacs a persones vinculades a aquests comitès.
En aquest sentit ha dit que li sap greu veure que "la percepció" que té la ciutadania és que són gent pacífica, i recorda que van atacar al regidor del PP, Joan Ball-llosera, acusant-lo de no viure el poble i de no conèixer la realitat que s'hi viu. "No sé com poden dir això quan ells anomenen president a una persona que des de Berlín tampoc pot copsar la realitat", remarca.
Exhibició militar polèmica
El càmping ha estat objecte de polèmica des de fa mesos. Primer, el mes de juliol de l'any passat quan va organitzar una exhibició de maniobres militars on van participar-hi una vintena d'efectius de la Guàrdia Civil i de l'Exèrcit. L'actuació simulava un exercici d'assalt a la línia costanera on els militars i el cos policial es van llençar a l'aigua i van fer ràpel a l'Illa Mateua carregats amb tot l'equip, incloses armes. Després, van arribar nedant a la costa i van accedir a les instal·lacions del càmping, que els va convidar a fer l'activitat com un "element més d'animació" dels que realitzen al complex.
La situació va provocar un fort rebombori a la població i va forçar la dimissió del seu propietari, Martí Guillem, fins aleshores regidor de CiU a l'oposició del municipi.
La decisió d'allotjar centenars d'efectius de la Guàrdia Civil va provocar també concentracions de rebuig davant de les seves instal·lacions la mateixa nit del 24 d'octubre, quan van arribar els agents. Trias va assegurar aleshores que es tractava d'un negoci privat que es dedica a oferir allotjament. En aquest sentit, aquest dilluns ha dit que sembla que "la llibertat empresarial no existeix".