05
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
12:38h
Taula inaugural (d'esquerra a dreta): Joan Grimalt (director d’IDAEA-CSIC), Albert Cirera (vicerector d’Emprenedoria, Transferència i Innovació de la UB), Lluís Ridao (gerent de l’ACA) i Víctor M. Arqued (subdirector general de Planificació i Ús Sostenible de l’Aigua, del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient). Foto: Universitat de Barcelona.
Prop de setanta gestors, investigadors i ciutadans s’han reunit a Barcelona del 3 al 4 de maig en la conferència final de LIFE+ TRivers, un projecte finançat per la Unió Europea (UE) que ha desenvolupat eines per diagnosticar l'estat hidrològic i ecològic dels rius temporals i millorar-ne la gestió d'acord amb els objectius de la Directiva marc de l'aigua (DMA) de la UE. Entre les recomanacions finals del projecte, destaca la necessitat de crear una nova classificació dels rius temporals, caracteritzats per una gran variabilitat en el règim hídric (des del flux abundant de la primavera fins a èpoques en què s'arriben a assecar completament), que tingui en compte aquestes característiques especials per poder-ne millorar la gestió i garantir la seva conservació.
LIFE TRivers és una iniciativa impulsada per un consorci format pel Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management), de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
Segons les conclusions recollides al final de la primera jornada, en la qual també han participat representants de la Comissió Europea i diversos gestors de l’aigua de països com Portugal o Xipre i investigadors experts d’altres projectes i països, la classificació actual dels ecotips dels rius no inclou les característiques singulars dels rius temporals, amb un règim hidrològic variable al llarg de l’any i que, per tant, presenta comunitats biològiques diferents que els rius permanents. «Aquesta variabilitat significa que els indicadors que marquen l’estat ecològic dels rius temporals són diferents dels indicadors dels rius permanents. Per tant, és necessari establir uns ecotips que tinguin en compte la hidrologia dels rius, de manera que les exigències de conservació i els indicadors per poder avaluar-ho s’adeqüin a les característiques dels rius temporals», explica Narcís Prat, investigador principal del projecte i director del Grup de Recerca FEHM de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la UB.
TREHS, un programari per ajudar els gestors
El primer problema de la classificació i gestió dels rius temporals és el desconeixement del seu règim, ja que tenen una gran variabilitat hidrològica que dificulta diagnosticar-ne l’estat ecològic amb les metodologies habituals, més pensades per als rius permanents. Per solucionar aquesta problemàtica, LIFE TRivers ha desenvolupat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), amb l’objectiu d’ajudar a diagnosticar l’estat ecològic dels rius temporals. TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, dades de simulacions fetes a partir de models d’escorrentia d’aigua i informació addicional provinent de fotografies aèries i d’observacions puntuals de mostreigs biològics.
A més, LIFE TRivers també ha integrat els coneixements de la població sobre la hidrologia dels rius temporals utilitzant enquestes amb veïns. «No només el científic té informació rellevant; els veïns poden tenir un coneixement del règim del riu útil per fer-ne la gestió, que supleixi les mancances de la informació instrumental. Es tracta d’una metodologia per apoderar les persones», assegura Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC.
«L’ús de TREHS ha permès conèixer el règim hidrològic real i poder classificar de nou les massestemporals, i a partir d’aquesta informació, refer les rutines de mostreig i d’avaluació», explica Carolina Solà, del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA.
Detecció de l’impacte humà en els rius temporals
Durant la jornada, representats de l’ACA i la CHX han presentat els primers resultats d’aplicar el programari TREHS a la gestió dels rius de les respectives conques. La informació obtinguda amb TREHS ha servit per establir que el 40 % dels rius de les conques interiors de Catalunya tenen certa estacionalitat, però el 31 % són considerats temporals o efímers. A més, el programari ha permès comparar el règim real del riu amb el règim actual per esbrinar quin ha estat l’impacte humà: «Els resultats mostren que aproximadament un 15 % dels rius estan alterats per causes antròpiques, tant per l’extracció d’aigua —que transforma rius permanents en temporals— com per l’abocament en excés, que transforma rius temporals en permanents», destaca Carolina Solà.
En el cas dels rius de la demarcació del Xúquer, segons Sara Jiménez, cap del Servei Tècnic de l'Oficina de Planificació Hidrològica de la CHX, s’ha establert que un 23 % dels rius d’aquesta conca són temporals, i un 15 % d’aquests ho són per causes antròpiques.
Refugis per a la biodiversitat
Una vegada establert el regim hidrològic del riu, els investigadors han assenyalat la importància de desenvolupar indicadors adaptats als rius temporals per poder-ne avaluar l’estat ecològic. En el projecte s’ha comparat si els indicadors de l’estat ecològic utilitzats en rius permanents funcionen també en rius temporals i s’ha arribat a la conclusió que aquests indicadors s’haurien de calibrar per a rius temporals. Segons la investigadora del FEHM Núria Cid, els rius temporals presenten «una fauna única —i molts cops en perill— per la manca de protecció de les basses que hi queden durant l’època d’estiu, refugis per a la biodiversitat i molt importants per a la conservació dels peixos».
Participació ciutadana en l’avaluació dels rius
Per últim, durant la jornada també s’han presentat les accions socials que s’han desenvolupat al llarg del projecte amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania i les parts interessades sobre els rius temporals. En primer lloc, s’ha detallat el procés de participació ciutadana que va implicar els ciutadans en el diagnòstic dels rius temporals i en l’elaboració de propostes de gestió i conservació.
«Aquest procés és important perquè obté el coneixement de la gent del territori, ajuda a buscar solucions, fomenta l’interès per la preservació dels rius temporals i contribueix a la valoració d’aquests rius», explica Alba Ballester, experta en processos de participació ciutadana i gestió de l’aigua que ha coordinat el procés.
També s’ha destacat la implicació de la ciutadania mitjançant RiuNeT, una app de ciència ciutadana que incorpora una versió simplificada del TREHS. Aquesta aplicació permet a qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent avaluar l’estat hidrològic i ecològic d’un riu. Una avaluació que després és validada pels investigadors del projecte. Fins ara, s’hi han registrat més de 500 persones i ja s’han validat 533 avaluacions trameses a través de l’aplicació.
Curs sobre el programari TREHS
La conferència s’ha tancat amb un curs sobre el programari TREHS que ha tingut lloc a la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua. La formació ha inclòs casos d’estudi preparats per als participants i també ha ofert la possibilitat de treballar amb dades pròpies.