Programa català de refugi

Disset mentors garrotxins acompanyen la integració de 4 nuclis de refugiats

Vint-i-quatre persones sol·licitants d'asil han arribat a la comarca gràcies a la col·laboració del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i la Fundació Consorci d’Entitats per a l’Acció Integral amb Migrants (CEPAIM) | Oriol Amorós: «El 155 endarrereix els tràmits d'acollida fins a set setmanes i també afecta el pressupost»

Jorge Paruta –al costat de Pep Berga– ha estat acollit amb la seva família a la Garrotxa, que ell considera «com un paradís». | Xavier Borràs.
per Xavier Borràs, Olot | 19 d'abril de 2018 a les 12:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«La Garrotxa és com el paradís». Ho diu Jorge Paruta, un veneçolà que va arribar a Olot després d'una odissea de fugida del seu país, on era assetjat laboralment i psicològicament pel règim. S'ho va vendre tot i a l'hora de marxar, a l'aeroport de Caracas va haver de donar-los unes ulleres als policies, perquè si no l'haurien "martillado" (li haurien tret tots els diners que portava per a sobreviure). Després d'aterrar a l'aeroport de Barajas (Madrid) amb la seva dona i dues filles petites com si fossin turistes, sense saber ben bé què fer, va poder ser acollit pel Programa estatal d'Atenció a Sol·licitants d'Asil i Persones Refugiades que gestiona la Fundació Consorci d’Entitats per a l’Acció Integral amb Migrants (CEPAIM), que en col·laboració amb el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa els va poder traslladar a la comarca. Paruta –que és jugador de rugbi i ja entrena amb l'equip de la Garrotxa– es mostra summament agraït per l'acollida i comenta que el que més el va sobtar quan va arribar va ser la nova llengua –que ja està aprenent– i el canvi de temperatura. Quan les seves filletes van veure la neu "va ser meravellós".

Aquest refugiat és un més dels 24 que ha acollit la Garrotxa des de l'estiu passat a través del Programa català de refugi que gestiona la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, que comana Oriol Amorós, que era a l'Ajuntament d'Olot durant la presentació del programa de mentoria social que hi va tenir lloc aquest dimecres, en què també van intervenir regidor Josep Berga; el batlle de la Vall de Bianya, Santi Reixach; Amadou Bocar Sam, de la Fundació CEPAIM, i Marta Ayats, tècnica del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. Es donava així inici a les trobades entre els 4 grups d’acollida (17 persones mentores) i 4 nuclis familiars de persones refugiades que han accedit a participar en el Programa català de refugi del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

 

Presentació de la iniciativa de mentoria amb els refugiats a la Sala Gussinyé. Foto: Xavier Borràs.


Des del setembre del 2017 fins ara han arribat a la comarca 9 nuclis familiars (24 persones) de diferents nacionalitats, demandants d’asil: 2 nuclis familiars de Rússia, 1 de Geòrgia, 1 de Síria, 2 de Veneçuela i persones soles d'Hondures i el Salvador; set dels nuclis són amb menors, els quals ja estan plenament escolaritzats.


La història ve de lluny, tal com va recordar el regidor Pep Berga. El setembre de l’any 2015 l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa van aprovar una moció conjunta de suport a l’acollida urgent de població refugiada víctima dels conflictes armats a la mediterrània. Arran d’aquesta moció els municipis de la  Garrotxa es van oferir com a terra d’acollida per a persones refugiades i es va incorporar l’asil al Pla d’acollida municipal d’Olot.
 

Més endavant, l’abril del 2017, l’Ajuntament d’Olot estableix una col·laboració amb la Fundació CEPAIM, una de les entitats gestores del Programa estatal d’Atenció a Sol·licitants d’Asil i Persones Refugiades. El finançament del programa es fa a través de fons europeus gestionats des del Govern espanyol. Tal com va explicar Amadou Bocar, CEPAIM ha accedit a aquests recursos econòmics per a l’acollida de persones demandants d’asil mitjançant una convocatòria estatal i ara a través d’aquesta col·laboració situa a Olot i a la Garrotxa part de la seva tasca (com ho fa en deu comunitats autònomes més i 34 municipis).

Els mentors, factor clau per a l'autonomia dels refugiats

La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania va desplegar, el gener de 2017, el Programa de mentoria social amb l’objectiu de facilitar l’assoliment de la plena autonomia a les persones refugiades. Per fer-ho, el programa contempla equips de persones voluntàries, els grups d’acollida (grups d’entre 3 i 5 mentors/es per a cada grup de persones refugiades), que són encarregades del seguiment i acompanyament. Per poder ser mentor, les persones interessades han de fer una entrevista i una formació específica per disposar de les eines necessàries. A la Garrotxa entitats del Núria Social van ser les encarregades d’impartir la formació entre maig i juny de l’any passat.
  
A Catalunya ja hi ha prop de 100 aparellaments actius amb la participació d’unes 200 persones refugiades que reben acompanyament de 332 mentors i  mentores. A la Garrotxa, de les 33 persones que s'hi van interessar, finalment se n'ha triat 17, que són les que ahir van començar el procés amb els nuclis familiars de refugiats que s'han volgut acollir a la iniciativa.

El procés d’assignació es fa buscant característiques, experiència i interessos afins entre els grups d’acollida i les persones refugiades atenent les peticions i necessitats de les dues parts. La funció de mentoria es realitza de manera coordinada i supervisada per una tècnica professional i el compromís inicial del grup d’acollida és d’entre dues i quatre hores de dedicació setmanals durant un any.

L'aplicació del 155 endarrereix el suport

Oriol Amorós –secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania– va afirmar que la tasca duta a terme a la Garrotxa és un referent a tot Catalunya, especialment pel fet que la capital i tot la comarca remen juntes en la mateixa direcció, i va destacar l'acció pionera d'acollida refugiats a la Vall de Bianya.

Amorós va denunciar el fet que l'aplicació de l'article 155 de la CE estava afectant negativament tot el procés d'acollida. "Ja des de la intervenció financera pràvia a l'aplicació del 155 els endarreriments en els tràmits eren, pel cap baix de 2 setmanes; però ara es pot arribar a les set setmanes.". Per bé que el secretari d'Igualtat ha vist, en tot aquest temps, bona entesa amb les autoritats espanyoles, no deixa de ser preocupant que enguany s'hagi perdut vora el 10% del pressupost, ja que l'any passat el ministre el va tancar l'1 de desembre (en comptes de la data habitual del 31 del mateix mes), amb què moltes sol·licituds que s'havia de tramitar no estaven llestes encara. D'altra banda, tampoc no es pot prendre cap tipus de nova iniciativa.

Amorós va explicar que el Programa català de refugi és un intent d'anar més enllà dels límits temporals de suport, que no són suficients per a l'adaptació i autonomia de les persones refugiades. És per aquest motiu que, com qualsevol altre ciutadà, els refugiats també tenen dret a ser benefactors dels recursos que proveeix la renda garantida, "és un mínim vital que ajuda en aquest procés".

L'altra pota per al suport als refugiats és la dels mentors, inspirada en una iniciativa semblant feta al Canadà, i que és el que ahir es va iniciar amb l'aparellament entre nuclis de mentors i nuclis de persones refugiades.
 

Oriol Amorós i Pep Berga durant l'acte d'aparellament entre mentors i persones refugiades a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Olot. Foto: Xavier Borràs.


La Garrotxa, terra d'acollida

L'Ajuntament d’Olot i la Fundació CEPAIM defineixen el suport (serveis i infraestructura) que pot oferir el municipi per a acollir a les persones sol·licitants d’asil. La Fundació fa un acompanyament integral a les persones refugiades mentre que el paper de la comarca, que s’impulsa des de l’administració local, és d’acompanyament, facilitant l’acollida i normalització d’aquestes famílies.

Durant el Consell d’Alcaldes del passat 6 de març el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i la Fundació van exposar la situació en la qual es troben les persones demandants i com està anant el seu procés: les persones acollides entren en el Programa estatal d’acollida temporal i tenen dret a una acollida residencial per un període de 6 mesos inicials amb possibilitat de pròrroga de tres mesos més com a màxim. El programa es completa amb una segona fase, anomenada d’integració, que es centra en la feina i l’habitatge (està encaminada a aconseguir la plena inserció d’aquestes persones a la societat). En aquesta segona fase es preveu distribuir persones i nuclis familiars a diferents municipis de la comarca, si així ho desitgen, on se les acompanya perquè en un període màxim d’entre 12 i 18 mesos puguin viure de manera autònoma.

Per garantir l’acollida, l’adaptació i la integració de la població refugiada a la comarca, l’Ajuntament d’Olot, a través des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, coordina, des dels inicis, els diferents serveis que formen part de la xarxa d’acollida del municipi. Això inclou l’Institut Municipal d’Educació i Joventut d’Olot, el Servei de Català d’Olot – la Garrotxa, el Centre de Formació d’Adults, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, les àrees bàsiques de salut,  l’Oficina Local d’habitatge, el SOIL, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament d’Olot, la Policia Municipal d’Olot, Càritas Garrotxa, el Departament de Treball, Afers Socials i Família  de la Generalitat i, des del 2017, també l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, la Fundació Cepaim i el SOC.

Aquests serveis es mantenen coordinats de manera continuada i es reuneixen com a mínim dues vegades l’any en el marc de la Taula d’Acollida. L’objectiu de les reunions és intercanviar informació sobre l'atenció que donem a les persones nouvingudes i/o en procés d’assentament i detectar les necessitats per donar-hi resposta de manera coordinada.

En paral·lel, també s’han fet accions de sensibilització per donar a conèixer la realitat de les persones refugiades:

— Donar suport a la campanya “Casa nostra és casa vostra”.
— Impulsar accions de mobilització de la ciutadania per assistir a la manifestació a Barcelona sota l'eslògan «Prou excuses. Acollim ara».
— Recollida de 172 signatures (64.300 a Catalunya) per donar suport al manifest perquè Catalunya sigui terra d’acollida.
— Organització d’una xerrada a persones mentores sobre la situació de la població refugiada a la comarca.
— Col·laborant en la difusió de l'activitat organitzada pel Núria Social que inclou l'obra de teatre El mur i la presentació del conte El viatge de Samira.

Finalment, durant la presentació a Olot del projecte «12 millones de pedaladas» la Fundació CEPAIM i l’Ajuntament d’Olot es van mostrar el reconeixement mutu per la tasca duta a terme en l’acollida de les persones demandants d’asil a la comarca.

La Garrotxa és terra d’acollida. Tota persona de la comarca que vulgui llogar un habitatge per aquest fi, que tingui una oferta d’ocupació, que vulgui col·laborar d’alguna manera o que vulgui formar part de la mentoria social del Programa català de Refugi es pot dirigir al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (plaça Palau, 8. Telèfon 972 26 66 44).








 

 

Participació