Crim de Susqueda

L'acusat del crim de Susqueda va culpar el seu fill

Les confidències de Jordi Magentí a un company de cel·la a la presó de Figueres ajuden la policia a resoldre el cas

La investigació del crim de Susqueda conclou que el detingut va traslladar els cossos amb caiac

| 12/04/2018 a les 15:14h
Arxivat a: Societat, Susqueda, assassinat, Mossos d'Esquadra, Selva

Jordi Magentí, traslladat pels Mossos d'Esquadra a un registre Foto: ACN


La investigació conclou que el detingut pel doble crim de Susqueda (la Selva), Jordi Magentí Gamell, va matar la parella del Maresme al lloc on ell solia anar a pescar (una zona coneguda com la Rierica) i, després, va traslladar els cossos amb caiac fins al punt del pantà on van aparèixer un mes després. Així es fa ver públic aquest dimecres.

Els Mossos d'Esquadra creuen que es va intentar desfer dels cadàvers del joves enfonsant-los sota aigua i col·locant-los un material pesant que evités la seva flotabilitat per allunyar sospites, perquè sabia que l'investigarien si els descobrien a la zona on anava pràcticament cada dia. A través de gravacions d'imatges, declaracions de testimonis que van sentir els trets i de proves sonomètriques, han pogut determinar que el crim va passar entre les 11.20 i les 11.26 del matí del 24 d'agost, el dia que la parella va desaparèixer.

Avui, La Vanguardia hi ha afegit un nou component que explica com la policia ha arribat a la conclusió que l'autor és Jordi Magentí Gamell. I és que el presumpte assassí va compartir cel·la durant uns dies amb un pres de confiança, a la presó de Figueres. Una tarda, li va explicar que va ser el seu fill, Jordi Magentí García, qui va assassinar els dos joves del Maresme, quan els va sorprendre a la seva plantació de marihuana i que ell només el va ajudar a desfer-se dels cadàvers. “Li devia, jo ja vaig matar la seva mare”, li va dir. 

El pres va compartir el relat amb el director de la presó i els Mossos es van traslladar al centre penitenciari per prendre-li declaració. Va ser un interrogatori molt incisiu, on el confident va revelar detalls del crim que no havien transcendit als mitjans de comunicació i que només els hi havia pogut explicar Magentí.

Els Mossos, però, no van donar crèdit a les revelacions de Magentí. És més, sense donar-se'n compte, el presumpte assassí es va situar per primer cop a l'escena del crim, manipulant els cossos, en un intent desesperat de justificar la possible trobada del seu ADN als cadàvers.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El groc en record als presos polítics ha conviscut aquest any amb el vermell de les roses i el verd de la primavera | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
"La força d'un destí", de Martí Gironell, i "Operació Urnes", de Laia Vicens i Xavi Tedó, els dos llibres més venuts de ficció i no ficció en català | El bon temps ha acompanyat l'èxit d'una jornada amb gran afluència i la presència constant del color groc en record als presos polítics, els grans absents
Una ampolla de Dalsy . | Facua.
01/01/1970
Un error en el prospecte i la «ruptura d'estoc}» obliguen a retirar milers d'unitats del remei de les farmàcies espanyoles
Un home amb un nas de pallasso, a la fiscalia de Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
Convocatòria en suport del pallasso i regidor Jordi Pessarrodona
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
Foment és oportunista i busca una condemna dels independentistes de la Intersindical-CSC a partir d'una interpretació del dret a vaga molt limitada. Avui també són notícia els pactes pels desnonaments, el punt de llibre de Colau, la central de Txernòbil i Imanol Arias
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana