Girona

​Girona construirà un nou itinerari cicloturístic que resseguirà el riu Ter

La via, als barris del Pont Major i Campdorà, enllaçarà amb la que també es farà a Celrà, tindrà uns 3 quilòmetres i es farà gràcies a una subvenció europea

| 07/02/2018 a les 15:12h
Arxivat a: Municipis, riu Ter, turisme, cicloturisme, Girona, urbanisme
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, passejant pel recorregut del camí | ACN
Girona construirà un nou itinerari cicloturístic que resseguirà el riu Ter als barris del Pont Major i Campdorà. De moment, l'obra ja té una part del projecte feta (el tram que passa per la zona del pont de l'Aigua) i ara se'n desencallarà la resta gràcies a una ajuda europea de gairebé 360.000 euros.

En total, el nou carril bici, que es farà amb sauló compactat, s'estendrà al llarg d'uns 3 quilòmetres i estarà enllestit d'aquí a tres anys. L'itinerari, però, no morirà a Campdorà sinó que des d'allà la via continuarà fins a Celrà (aquesta part, però, ja no correspon a Girona fer-la).

L'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha subratllat que el nou carril bici permetrà "donar empenta a la mobilitat sostenible" i al mateix temps és l'exemple de la "cooperació" entre Girona i els diferents municipis de l'àrea urbana.

El nou itinerari cicloturístic que resseguirà el riu Ter té un pressupost global de 552.836,50 euros. Sortirà del Pont Major, passarà per Campdorà i, des d'aquí, enllaçarà amb el terme municipal de Celrà. 

De moment, gràcies als pressupostos participats, ja s'ha fet una part del projecte. En concret, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Joan Alcalà, el del tram de via pedalable que passa per sota del pont de l'Aigua. Un document que ha costat 50.000 euros. "És un projecte complex, tot i que s'estigui parlant de pocs metres, perquè aquesta és una zona inundable", ha precisat Alcalà.

Ara, gràcies a un ajut europeu, l'Ajuntament de Girona podrà desencallar l'obra de la resta de l'itinerari. "Ha costat un any aconseguir finançament, però hem obtingut resultats", ha dit el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre. 

En concret, la Unió Europea ha concedit una ajuda de 359.343,07 euros (que cobreix el 65% del pressupost). Els diners provenen de la convocatòria POCTEFA 2014-2020, un programa transfronterer que relliga el medi fluvial amb el turisme. 

Gràcies a aquesta subvenció europea, Girona acabarà de redactar tot el projecte del nou carril bici i executarà l'obra. Es preveu que l'itinerari cicloturístic entre el Pont Major i Campdorà sigui realitat d'aquí a tres anys. 

Joan Alcalà ha explicat que el nou carril bici seguirà més enllà del terme municipal. De fet, permetrà anar de Girona a Celrà resseguint el curs del Ter. El regidor ha dit que l'Ajuntament manté converses amb l'alcalde d'aquest poble, Dani Cornellà, "i ell també està fent molta feina per resoldre el tram que li correspon, que passarà pel congost".

Mobilitat sostenible i àrea urbana

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que el nou itinerari cicloturístic permetrà impulsar "la mobilitat sostenible" i, a més, és l'exemple "de la feina conjunta i la cooperació" dins l'àrea urbana de Girona. "Tant la ciutat com el poble estem treballant en aquest projecte, que permetrà unir els dos termes municipals mitjançant una via pedalable", ha conclòs Madrenas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'home ha rebut l'alta després de passar tota la tarda en observació a la Vall d'Hebron | L'agredit i el club gironí denunciaran el futbolista del Montcada i Reixac
Els Mossos d'Esquadra en el restaurant on va sortir volant el castell inflable a Caldes | ACN
01/01/1970
Un informe destaca que l'atracció era de "mala qualitat" i que només estava subjectada per dos ancoratges
01/01/1970
A un dels nois el van detenir després de donar-se a la fuga del vehicle i a l'altre el van trobar l'endemà
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
01/01/1970
Rovira i Pascal han de vetllar perquè la seva estratègia de defensa no malmeti ni la credibilitat ni la imatge del procés. Al jutge no li importa massa el que diguin. Avui també són notícia els presos i Sant Medir, la "Revista de Catalunya", Brams, la seu del PDECat, el govern Azaña i Josep Tarradellas
La plaça de l'Ajuntament s'ha omplert de gent en contra de la manifestació feixista | Pere Fontanals
01/01/1970
L'alcalde, Isidre Viu, insta delegació del govern "a començar-se a plantejar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i ens agredeixen"
Quim Torra, director de la «Revista de Catalunya» | Adrià Costa
01/01/1970
Expressió de l'alta cultura catalana, va ser fundada per Rovira i Virgili el 1924 i la seva trajectòria ha transcorregut paral·lela a la història del país
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Isabel Vallet, portaveu d'Endavant i exdiputada de la CUP, durant l'assemblea d'aquest diumenge a Reus | ACN
01/01/1970
L'organització, membre de la candidatura CUP-CC, demana avançar malgrat que "no es guanyarà demà"
Miquel Iceta intervé a la inauguració de la nova seu del PSC aquest diumenge | Núria Julià
01/01/1970
El líder del PSC apel·la a la unitat civil i defensa que el català sigui "centre de gravetat" a les aules per poder "dominar perfectament" les dues llengües
01/01/1970
L'Idiazabal i l'Elgoibar, ambdós equips del País Basc, presentaran cartes de denúncia a la Federació i al Comitè d'Àrbitres per denunciar l'actitud del col·legiat
01/01/1970
Un informe destaca que l'atracció era de "mala qualitat" i que només estava subjectada per dos ancoratges
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | La Moncloa
01/01/1970
Les retallades als mitjans catalans i l’ofensiva a l’escola formen part d’una estratègia d’ofec aplaudida per bona part de la premsa espanyola, que situa l’ensenyament, TV3 i els digitals com alguns dels mals originaris del sobiranisme