Entrevista

Jair Domínguez: «Fem-nos-ho mirar: en comptes de demanar autocrítica al PP, ens la fem nosaltres»

El popular periodista, comunicador i guionista publica "Ets un merda i ho saps", un manual de "supervivència mental"

"No sabria viure sense Wi-fi o aigua calenta, però si és el preu que s'ha de pagar per la llibertat, endavant", afirma

, Girona | 13/01/2018 a les 20:04h
Arxivat a: Cultura, Ara Llibres, entrevista, Jair Domínguez, autoajuda, entrevista cultura, Girona
Jair Domínguez, a la Universitat de Girona | Germà Capdevila
Irreverent, llengut, incontenible. Podrien ser tres dels adjectius que descrivissin Jair Dominguez (Barcelona, 1980), un dels enfants terribles del periodisme català. Però ens quedaríem curts, perquè a banda de jugar a la provocació, també sap guanyar-se el públic amb un enginy i una naturalitat que n'hi ha que no tindrien ni després de vint anys de classes intensives. Unes condicions que també aplica, amb bon pols, a l'escriptura, ja sigui en novel·les o en assaigs portats a l'extrem del políticament correcte, com la seva darrera obra, Ets un merda i ho saps (Ara Llibres, 2017).

Parlem d'això i de moltes més coses en una entrevista feta en el marc del Laboratori d'Innovació i Nous Formats Periodístics NacióDigital - UdG, amb els alumnes del grau de Comunicació Cultural com a públic d'excepció.
 
- A la cobert del llibre hi surt vostè amb una samarreta on hi posa "loser". Creu que els catalans som uns perdedors innats?

- Sí, sens dubte. Ens han fotut tanta canya des de fa mil·lennis, i tenim aquest sentit tan fenici de flagel·lar-nos, que ens hem convertit en uns "losers". D'una banda, ens allibera de la sensació de ser molt bons i de triomfar; però, de l'altra, tenim molt interioritzada la tendència de mirar la part negativa de les coses. Els espanyols, en canvi, descendeixen dels celtes, que tenen una altra tendència: la destrucció i la conquesta.

- El conflicte que patim amb l'Estat podríem resumir-lo com una lluita entre "destructors" i "perdedors"?

- No vull generalitzar massa, però els catalans tenim massa inoculada aquesta por, la por de no aconseguir-ho. Ho hem de fer molt bé per sortir amb la nostra... i tot i així no sabem què passarà. Mira el futbol: el Madrid guanya perquè guanya, i punt. En canvi, el Barça, per guanyar ho ha de fer terriblement bé i, tot i així, això no t'assegura res. Tenim una cultura de la derrota que no existeix en cap altre país.
 
- La famosa autocrítica, tan present en aquestes darreres setmanes.
 
- La gent fa autocrítica, en comptes d'exigir-la! En comptes de demanar-la al PP o a qui sigui, ens la fem nosaltres mateixos! Ens ho hauríem de fer mirar, de veritat...
 
- L'origen del llibre quin és? Com se li acudeix fer un llibre com aquest?
 
- Tot ve d'anar a llibreries i d'adonar-me que la novel·la, com a tal, pràcticament ha desaparegut. És impossible trobar novel·les, perquè ara només hi ha la zona d'autoajuda i la de youtubers que escriuen llibres. I tots aquests llibres són plens d'obvietats que hi ha gent que necessita veure escrites. L'autoajuda ven una cosa senzilla que es pot convertir en un eslògan fàcil de recordar i aplicar, però que és totalment buit.
 
"A les llibreries és impossible trobar novel·les, perquè ara només hi ha la zona d'autoajuda i la de youtubers que escriuen llibres"

- En certa manera, aquest llibre ofereix el revers d'allò que seria Jorge Bucay. De fet, afirma que "el 90% de les persones del planeta són idiotes".
 
- Definir què és un idiota és molt difícil. Com també és molt difícil començar a parlar amb algú que no coneixes de res i no barallar-se automàticament. Un símptoma d'això és Twitter o Facebook.
 
- Potser perquè hi ha massa gent que porta la raó sota el braç. Al llibre també parla d'aquesta diferència entre qui ho té tot clar i qui no.
 
- Avui tot està ple de setciències. I com que tot pot ser anònim, no saps si parles amb un ministre o amb algú que menja Doritos al sofà de casa. Fins al punt que la bestiesa mes gran que he vist és que un retuit delictiu et converteix a tu en delictiu. On hem arribat? Clicar un botó ja pot fer que et vinguin a detenir a casa!
 
- És innegable que som en una època de retrocés. El seu cas és paradigmàtic de tot el que està passant ara: és un protomàrtir, un pioner de les demandes, una dels primeres persones que va haver d'anar a judici –on el van absoldre– per culpa d'un gag on hi havia dianes on disparava, entre d'altres, al rei. Va ser la fi del programa Bestiari il·lustrat.
 
- En el seu moment, el meu advocat va dir que la demanda no aniria enlloc. Jo no patia per res... però es van carregar el programa, van deixar la Bibiana Ballbé [la presentadora] sense feina i, el que és més fort: tot això, sense que ho demanés ningú! Allò em va saber molt de greu, perquè d'Espanya ens ho podem esperar tot. Però, que ens ho fem tot sols? Allò va ser massa.

- Hem arribat al punt de processar rapers per estar cantant.

- Ja no podem fer ni cançó protesta. Per aquesta regla de tres, Raimon hauria d'estar empresonat, ell que sempre està i canta com enfadat. A mi m'agrada molt que la gent estigui enfadada, i no m'agraden gens les metàfores. Més val que diguem les coses clarament, no?
 

Jair Domínguez, a la Universitat de Girona, durant l'entrevista. Foto: Germà Capdevila


- Al llibre qualifica els 24 anys com a topall del fracàs humà. Quan no has aportat res a la societat a aquella edat ja ets un fracassat, un loser total. Vostè què va fer abans dels 24 anys?
 
- Crec que absolutament res. Però, com a mínim, tenia feina: feia de guionista al programa Buenafuente. Allò dels 24 anys, però, m'inquietava molt, des de sempre. Llegint història de l'art, de jove, veia que Miquel Àngel havia fet el David amb 24 anys, o que Orson Welles havia fet Ciutadà Kane amb 24 anys. O els Beatles, que ja eren estrelles. Quan ets menor de 24 penses que encara et falta per arribar-hi, però quan els has sobrepassat, i de molt, te'n fas creus. Sempre m'ha interessat comparar-me amb això.
 
- També repassa temes com la felicitat, tenir fills, el buit existencial o d'identitat, les drogues, les xarxes socials. Com va anar la recerca temàtica?
 

- Volia tractar grans temes, coses importants de la vida que en els darrers anys han canviat radicalment. Ara s'està accelerant tot. Si mirem la història de la humanitat en perspectiva, veurem que hem trigat molt en progressar. I ens adonarem ràpidament que no estem mentalment preparats per tot el que ha de venir.

- Un canvi frenètic, especialment en els darrers temps.

- Tot ha canviat molt en els darrers deu anys. Per exemple, l'esport: fa una dècada era un tema sense importància, però ara tothom va a córrer i en diu running, o fa Cross Fit, padel surf. O, també, com ha canviat el tema de les relacions i com les xarxes socials han fet que tot sigui més fàcil. La meva generació va néixer sense internet i mòbil... i podíem viure! Em semblava molt interessant parlar dels canvis vitals que hi ha hagut en els darrers deu anys, i com hem canviat la manera de gestionar la nostra vida.
 
"Tinc tendència a creure que estem abocats a l'apocalipsi"

- En la seva obra, sempre sobrevola l'apocalipsi. En aquest llibre també hi ha aquesta idea molt present.
 
-  Tinc tendència a creure que estem abocats a l'apocalipsi. Crec que l'univers va directe al forat i m'interessen totes les noticies apocalíptiques. Em passo el dia llegint diaris absurds d'Amèrica del Sud, i m'encant!. Però és cert això que dius: quan escric un llibre, sempre tinc el punt de la fi del món, de què passarà, cap on anem. Però és que fixeu-vos ara mateix: tenim encara part del Govern i els Jordis a la presó!
 
- És ben curiós que tinguem aquesta tendència a normalitzar les coses més terribles. Sembla que ens haguem acostumat a tenir-los empresonats.

- Per això és important que no ho sembli mai. La nostra tasca, com a comunicadors, és dir les coses que no funcionen de la societat. Que creixi l'extrema dreta és que alguna cosa no s'està fent bé, no? A mi m'interessa el primitivisme, penso que seria la solució a tot: destruir la societat com a tal, tornar a fer horts i criar ovelles. Tot aniria més bé, per molt que fos trist. De fet, jo no sabria viure sense Wi-fi o aigua calenta, però si és el preu que s'ha de pagar per la llibertat, endavant. Fem-ho.
 
- Ara parlàvem de canvis. I Jair Domínguez ha patit un gran canvi professional aquest curs: de La segona hora (Rac1) a l'Està Passant (TV3). Com ha anat?
 
- Per mi, marxar de la ràdio ja era inevitable. Estava fart de fer el programa, on m'ho passava molt bé, sobretot treballant amb els meus amics. Però havia tocat sostre, i necessitava fer una altra cosa per no avorrir-me. Si estàs fent entreteniment, és essencial que el que llegeixis et faci riure. Si no et passa a tu, difícilment faràs riure a la gent. Em vaig acomiadar del programa i de seguida em va trucar en Toni Soler. La tele és molt divertida, però és cert que no hi ha res com "la màgia de la ràdio".

"A la ràdio havia tocat sostre i necessitava fer una altra cosa per no avorrir-me"

- Passar de fer ràdio a tele és un gran canvi. Sobretot, perquè sembla que bona part de la societat l'ha descobert, de cop.
 
- Cert! Hi ha molta més gent que et veu, que et coneix, que t'atura. S'afegeix que el programa ha tingut molt èxit perquè la gent tenia ganes de riure davant del drama d'aquests darrers mesos.
 
- L'humor és una bona eina per informar?

- És de les poques bones eines que ens queden. L'humor et permet entendre i explicar les coses millor. Mira Polònia. El problema és que si et dediques a l'humor la gent es pensa que sempre estàs de conya. I a la inversa. Però cada vespre, a l'Està passant, fem la connexió amb el Toni Cruanyes [presentador del TN] i és el paio més divertit del món. Diu bestieses de l'alçada d'un campanar! Però ningú no ho diria. I té credibilitat: la gent se'l creu quan es posa seriós. Però vaja, jo trobo impossible comunicar sense humor. Per mi, és la millor manera de comunicar.
 

Fragment de la coberta del llibre, tot un manual de «supervivència mental» Foto: Ara Llibres

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Tallat el tren entre l'Ametlla i Mont-roig del Camp | El vent bufarà amb força fins a la tarda al Pirineu, litoral i prelitoral centre i sud del Principat
La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, | Europa Press.
01/01/1970
La mesura seria voluntària i podria beneficiar aquells treballadors que van cotitzar més al principi o a la meitat del seu trajecte professional
Roger Torrent va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí i és batlle de Sarria de Ter. | ACN.
Roger Tugas
01/01/1970
Alba Vergés, que en l'anterior legislatura també era diputada, serà secretària de la mesa | Així ho ha decidit la cúpula d'ERC, que s'ha reunit aquesta tarda a la seu del partit
01/01/1970
Totes les notícies relacionades amb la constitució del Parlament i la investidura
 09:47 Forta presència policial al parc de la Ciutadella.
 09:44 Columnes de gent es van desplaçant al passeig Lluís Companys per seguir la sessió de constitució del Parlament.
 09:35 Comencen a aplegar-se els primers assistents a la concentració convocada per l'ANC i Òmnium al passeig Lluís Companys.
 09:22 Jordi Turull ha explicat a El món a RAC1 que la primera cadira del grup parlamentari estarà buida amb un llaç groc.
 09:22 Junqueras, Sànchez i Forn reclamen el vot delegat en la constitució del Parlament. Els diputats electes d'ERC i Junts per Catalunya que estan empresonats demanen poder participar en la votació de la mesa de la cambra, el primer tràmit de la legislatura. Ho explica Oriol March.
 09:15 Els exiliats de JxCat descarten delegar el vot en la constitució del Parlament. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig no demanaran participar des de la distància en la tria de la mesa de la cambra, que presidirà Roger Torrent, segons explica Jordi Turull a RAC1. Per Oriol March.
 08:52 Desenes de persones es dirigeixen al Parlament convocades per ANC i Òmnium per viure la sessió de constitució des de l'exterior de la cambra catalana. Imatges: Josep Maria Montaner.
 07:37 PORTADES «El separatismo desafía la ley», a «El País». Recull de les portades dels diaris de paper espanyols i catalans.
 06:29 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Primer pas, el Parlament. "Les traves i les amenaces constants de l'Estat alimenten el dubte de si Puigdemont podrà ser investit malgrat l'acord amb ERC, però les institucions catalanes seran a partir d'avui menys dèbils", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia Roger Torrent, els "Jordis", Xavier Domènech, Joan Amades i Eugeni Xammar.
 22:00 El Berguedà reclama la llibertat dels presos, tres mesos després de l'empresonament dels «Jordis». 
 21:32 Junqueras demana formalment la delegació del vot. La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos -també Jordi Sànchez i Joaquim Forn- puguin habilitar que altres electes votin per ells; ho explica Roger Tugas.
 21:34 VÍDEOS Els tarragonins exigeixen l'alliberament dels presos polítics amb un silenci eixordador. Més de 500 persones es concentren a la plaça de la Font per recordar que fa 92 dies que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estan tancats a la presó i 75 que Oriol Junqueras i Joaquim Forn també hi són.
 21:34 Empresaris alemanys demanen a Rajoy que no es tanqui a una investidura a distància de Puigdemont. Consideren que cal diàleg per desencallar la situació actual entre els governs espanyol i català.
 21:29 Roger Torrent, un jove valor en alça lleial a ERC i de confiança de Marta Rovira. Perfil de Roger Tugas del nou president del Parlament, que renunciarà a l'alcaldia de Sarrià de Ter que ostentava des del 2007 -amb més del 70% dels vots durant dues legislatures- i que ha anat agafant responsabilitats parlamentàries a mesura que la secretària general s'implicava en el dia a dia del procés.
 21:21 
 21:24 El Parlament arrenca amb la fórmula de la investidura i el full de ruta en l'aire. Roger Torrent presidirà la cambra en la dotzena legislatura amb Josep Costa (JxCat) com a vicepresident; la incògnita sobre Puigdemont i el rol dels presos marcarà els primers compassos. Per Oriol March.
 
 21:21 
 21:13 
 21:10 
 21:10 
 21:07 
 21:07 
 20:55 
 20:55 
 20:54 
 20:54 
 20:49 
 20:49 
 20:49 
 20:26 
 20:18 JxCat i ERC es refermen en proposar Puigdemont com a candidat a la Generalitat. En un comunicat conjunt, els dos grups fan costat a situar Roger Torrent al Parlament en la línia de "restituir" les institucions, malgrat la renúncia de Forcadell de la setmana passada.
 19:41 
 19:41 
 19:23 
 19:14 
 19:14 
 18:07 La batllesa de Girona, a Millo: «No farem homenatges als qui ens van atonyinar». Marta Madrenas respon així a les declaracions del delegat del Govern espanyol, que l'havia acusada de convertir les entitats en "ostatges" de la seva actitud "sectària" contra l'Estat. 
 18:07 Esgotades les localitats de l'espectacle per recollir fons pel consell de Cultura Lluís Puig. Tindrà lloc aquest divendres al Centre Cultural Terrassa.
 18:01 El think tank holandès que va enviar observadors l'1-O confirma «un contracte» amb el Govern. El Centre for Strategic Studies de La Haia evita valorar "els continguts, les activitats o si hi havia diners implicats" en la relació amb l'executiu català.
 17:45 ÚLTIMA HORA ERC situa Roger Torrent com a president del Parlament. Alba Vergés, que en l'anterior legislatura també era diputada, serà secretària de la mesa.
 17:32 La CUP avisa que el suport a Puigdemont pot decaure si no dona la cara pel cas Palau. Núria Gibert avisa que "no n'hi ha prou amb un canvi de nom" i reclama netedat a les forces implicades en la República catalana.
 16:28 Rajoy recorrerà immediatament al TC si la mesa permet el vot delegat a Puigdemont. El president del govern espanyol espera que l'independentisme presenti un "candidat net" a la investidura.
 16:12 La CUP condiciona l'entrada a la mesa a un pacte per a la «materialització» de la República. La formació anticapitalista avança que votarà la constitució d'una mesa de "majoria independentista sense reclamar a canvi contraprestacions".
 15:54 Millo reclama «sentit comú» per a la investidura i amenaça de nou amb el 155. El delegat del govern espanyol també s'ha referit a la suspensió que ha fet el TC a la comissió per investigar l'1-O afirmant que la via judicial "segueix el seu curs". 
 15:02 El jutge del Suprem obre una peça secreta en la causa per rebel·lió contra el Govern: només serà privada durant quinze dies.
 14:09 Carme Forcadell s'acomiada dels treballadors del Parlament. 
 13:56 Puigdemont promet la Constitució per imperatiu legal en acreditar-se com a diputat. Josep Rull, conseller de Territori i representant electe des de les eleccions del 21-D, ha fet servir la mateixa fórmula.
 13:45 VÍDEO Gabilondo: «Puigdemont, presoner». El periodista reflexiona sobre la situació del president.
 13:43 El PP implora a Cs la cessió d'un diputat per tenir grup propi però Arrimadas s'hi nega. La líder de Ciutadans respon als populars que faran una petició a la mesa perquè tinguin els mateixos drets que la resta de grups. Albiol recorda a Arrimadas com el PP va cedir dos llocs de la mesa del Congrés al grup d'Albert Rivera i li demana que ara actuï de la mateixa manera.
 13:07 El primer xoc entre sobiranistes i 155: les cadires que ocuparà cada grup al ple; ho expliquen Sara González i Roger Tugas. Independentistes i "comuns" pacten repartir-se els seients del cantó esquerra de l'hemicicle, mentre que vuit diputats de JxCat haurien de saltar a la dreta, junt a Cs, PSC i PP. Catalunya en Comú-Podem recuperaria l'espai d'ICV-EUiA, però liberals i socialistes s'oposen a aquesta distribució i s'intentarà assolir un consens abans de constituir el ple.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Roger Torrent presidirà la cambra en la dotzena legislatura amb Josep Costa (JxCat) com a vicepresident; la incògnita sobre Puigdemont i el rol dels presos marcarà els primers compassos | Rajoy ja ha avisat que recorrerà al TC si es permet votar els electes exiliats en la primera sessió del Parlament | Els diputats de Brussel·les ja han anunciat que no demanaran delegar el vot, a diferència dels que estan a la presó, que sí que ho sol·licitaran
01/01/1970
La mesura seria voluntària i podria beneficiar aquells treballadors que van cotitzar més al principi o a la meitat del seu trajecte professional