20
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:38h
Més de cinc milions i mig de catalans estan citats a les urnes aquest dijous en unes eleccions marcades per l'excepcionalitat. El 21-D se submergeix en un escenari anòmal, que parteix d'una convocatòria de comicis per la força des de Madrid en virtut del 155 i que s'ha nodrit a partir d'una campanya electoral amb candidats entre reixes i amb el simbolisme -perseguit en molts casos- prenent més partit que mai.
El color groc, que s'ha convertit en el símbol de l'anhel de llibertat del sobiranisme, ha portat de corcoll la Junta Electoral Central. L'organisme regulador ha hagut de vetllar amb queixes i denúncies del bloc constitucionalista per prohibir l'exhibició del color, que s'ha assenyalat com a element de propaganda electoral a favor de l'independentisme. La JEC va optar per censurar el groc en espais públics i també va dictaminar que els membres de les meses electorals no podrien lluir cap llaç a la solapa. Ara bé, com afecten aquestes resolucions als votants? Hi ha possibilitats que es declari nul el vot d'un electoral que llueix el símbol per la llibertat dels presos?
El debat i l'ombra de sospita ha tingut molt recorregut a través de les xarxes socials en els darrers dies. La LOREG, la legislació que regula la celebració d'eleccions a l'estat espanyol, deixa clar i meridià que als col·legis i punts de votació no hi pot haver cap mena de propaganda electoral. El color groc, segons les resolucions de la Junta, es considerat propaganda electoral. Tanmateix, aquesta restricció, si no hi ha cap gir d'última hora, tan sols afecta els membres de les meses i els representants dels partits polítics, interventors i apoderats.
Així ho ha confirmat aquest dimecres al matí el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en la roda de premsa prèvia al 21-D. Així doncs, no hi ha cap element restrictiu que impedeixi als electors lluir un llaç groc o vestir d'aquest color en el moment d'introduir el sobre amb la papereta a l'urna.
Per altra banda, aquelles paperetes que vagin acompanyades d'un llaç dibuixat o algun objecte dins el sobre seran considerades com a vots nuls. Aquesta normativa, però, afecta qualsevol element que alteri l'estètica d'una butlleta o el seu contingut íntegre més enllà dels espais habilitats per guixar.
Vistiplau als recomptes paral·lels
Enric Millo, que ha facilitat les dades prèvies al 21-D sobre les sol·licituds de vot per correu i des de l'estranger, també han assegurat que els recomptes paral·lels anunciats per entitats sobiranistes, dels quals no tenen constància oficial, no són il·legals, ja que sempre s'han fet, però en cap cas seran vàlids, sinó que només ho serà el recompte oficial, que haurà d'acabar com a molt tard el dimecres 27 de desembre per part de les juntes electorals provincials.
El color groc, que s'ha convertit en el símbol de l'anhel de llibertat del sobiranisme, ha portat de corcoll la Junta Electoral Central. L'organisme regulador ha hagut de vetllar amb queixes i denúncies del bloc constitucionalista per prohibir l'exhibició del color, que s'ha assenyalat com a element de propaganda electoral a favor de l'independentisme. La JEC va optar per censurar el groc en espais públics i també va dictaminar que els membres de les meses electorals no podrien lluir cap llaç a la solapa. Ara bé, com afecten aquestes resolucions als votants? Hi ha possibilitats que es declari nul el vot d'un electoral que llueix el símbol per la llibertat dels presos?
El debat i l'ombra de sospita ha tingut molt recorregut a través de les xarxes socials en els darrers dies. La LOREG, la legislació que regula la celebració d'eleccions a l'estat espanyol, deixa clar i meridià que als col·legis i punts de votació no hi pot haver cap mena de propaganda electoral. El color groc, segons les resolucions de la Junta, es considerat propaganda electoral. Tanmateix, aquesta restricció, si no hi ha cap gir d'última hora, tan sols afecta els membres de les meses i els representants dels partits polítics, interventors i apoderats.
Així ho ha confirmat aquest dimecres al matí el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en la roda de premsa prèvia al 21-D. Així doncs, no hi ha cap element restrictiu que impedeixi als electors lluir un llaç groc o vestir d'aquest color en el moment d'introduir el sobre amb la papereta a l'urna.
Per altra banda, aquelles paperetes que vagin acompanyades d'un llaç dibuixat o algun objecte dins el sobre seran considerades com a vots nuls. Aquesta normativa, però, afecta qualsevol element que alteri l'estètica d'una butlleta o el seu contingut íntegre més enllà dels espais habilitats per guixar.
Vistiplau als recomptes paral·lels
Enric Millo, que ha facilitat les dades prèvies al 21-D sobre les sol·licituds de vot per correu i des de l'estranger, també han assegurat que els recomptes paral·lels anunciats per entitats sobiranistes, dels quals no tenen constància oficial, no són il·legals, ja que sempre s'han fet, però en cap cas seran vàlids, sinó que només ho serà el recompte oficial, que haurà d'acabar com a molt tard el dimecres 27 de desembre per part de les juntes electorals provincials.