​Osona lidera un pla pilot per reduir els danys dels senglars

Vic va acollir aquest dijous la constitució de la Comissió Tècnica de seguiment del Pla de prevenció i mitigació dels danys del senglar, que està formada per la Generalitat, el Consell Comarcal d'Osona, les societats de caçadors i representants del sector agrari i forestal. L'objectiu d'aquest pla pilot és definir les mesures que han d'ajudar a equilibrar la població de senglars a Catalunya –en els últims deu anys s'ha multiplicat per cinc-, reduir els danys a l'agricultura i els accidents de trànsit.

La directora general de Forests, Montse Barniol, va detallar que el pla pilot –que s'exportarà a altres comarques- té l'objectiu d'abordar aspectes com la comercialització de la carn de caça, qüestions normatives o la millora de la coordinació entre tots els agents implicats. De la seva banda, el president de la Federació Catalana de Caça de Barcelona, Joaquim Zarzoso, va denunciar que els caçadors han arribat "al límit" i reclama més ajudes econòmiques i suport tècnic de l'administració i els pagesos.

Fa temps que l'administració catalana estudia diferents accions per fer front a la plaga de senglars que hi ha a Catalunya i que genera problemes importants tant als conreus com a les carreteres. Amb l'objectiu d'equilibrar la població d'aquesta fauna cinegètica, el departament d'Agricultura ha posat en marxa ara un pla pilot que arrencarà a la comarca d'Osona, però que també comptarà amb la participació de municipis del Ripollès, la Selva, la Garrotxa i el Vallès Oriental.

Segons va detallar la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el pla s'estructura en quatre grans blocs: la millora dels aspectes legals amb una revisió de la llei de caça espanyola, que data dels anys setanta; l'establiment d'un decret de comercialització de la carn de caça; una millor coordinació entre tots els agents implicats –administració, pagesos i caçadors- per ser més efectius; i la millora dels plans de prevenció en temes de salut. 

En el marc del pla pilot, el departament d'Agricultura també ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya perquè quantifiqui amb exactitud els danys que el senglar provoca al territori i quines pèrdues suposa per a propietaris forestals i pagesos. Barniol va lamentar que disposen de "molt poques dades" fiables sobre els danys dels senglars i, per això, veu molt important aquesta diagnosi perquè podrà "quantificar i georeferenciar les pèrdues". Està previst que aquest estudi estigui enllestit abans del gener de 2018. 
Entre les accions que es volen dur a terme, Barniol va destacar especialment la del decret de la comercialització de la carn de caça. Segons la directora general, es tracta d'un aspecte que preocupa molt tot el sector per qüestions de bioseguretat i va destacar la importància que els caçadors no deixin les restes dels animals al bosc sinó que les ubiquin a diferents contenidors que la Generalitat col·locarà en punts estratègics –a hores d'ara n'hi ha sis i està previst posar-ne quatre més-. Barniol va explicar que el fet de deixar restes dels animals al bosc és "molt perillós per a la transmissió de malalties". 

Els caçadors, en una situació "límit"

Segons dades del departament d'Agricultura, a Catalunya hi ha un total de 70.000 caçadors que capturen entre 70.000 i 80.000 exemplars de senglar cada any. De fet, Barniol va dir que la població de senglars s'ha multiplicat per cinc en els darrers deu anys i els caçadors denuncien que es troben en una situació "límit".

Així ho va assegurar el president de la Federació Catalana de Caça de la territorial de Barcelona, Joaquim Zarzoso, que va dir que els caçadors tenen "molta pressió" tant de l'administració com de la pagesia i lamenta que "en aquests moments anar a caçar ja no és un moment per gaudir, sinó que s'ha convertit en una obligació". De fet, Zarzoso va erxplica que aquesta situació fins i tot ha arribat a afectar les famílies dels caçadors, ja que "hem de dedicar-hi moltes hores al llarg de l'any i això implica una despesa econòmica molt important".

Per tot plegat, els caçadors reclamen més ajudes de l'administració i també més col·laboració per part del col·lectiu de pagesos. Tot i que són conscients que la caça és molt important per controlar la població de senglars, Zarzoso creu que "hi ha altres mesures que poden tirar endavant els pagesos per prevenir els danys a l'agricultura com ara la instal·lació de tanques elèctriques". "Som un col·lectiu que fem una feina social, però en canvi no rebem cap compensació econòmica", va lamentar Zarzoso, que ha posat sobre la taula que antigament la temporada de caça durava uns quatre mesos i ara, en canvi, "cacem tot l'any". 

Unió de Pagesos lamenta que el pla pilot arribi tard

Tot i que Unió de Pagesos celebra que es posi en marxa aquest pla pilot per controlar la població de senglars, el sindicat lamenta que "arriba tard". Així ho creu Carles Mencos, coordinador d'UP a la Catalunya Central, que considera que el pla "és una primera pedra" però creu que "ningú té gaire idea de com s'ha d'implementar ni quines accions s'han de fer per reduir les poblacions dels animals cinegètics".

Mencos també entén la reivindicació dels caçadors però assegura que "amb la Llei de caça actual ells són els únics que tenen autorització per gestionar les caces en les àrees privades i, per tant, és la seva obligació controlar que no es dispari la població".