procés català

Admesa a tràmit la querella de tres ajuntaments gironins contra les càrregues de l'1-O

Els advocats preveuen que el procés serà «llarg i complex» però confien que permeti aclarir que l'acció policíaca va ser fruit «d'un pla consensuat»

| 13/12/2017 a les 15:14h
Arxivat a: Política, judicial, 1-O, policia espanyola, Guàrdia Civil, Girona, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, procés català, repressió
La Guàrdia Civil va carregar al col·legi electoral on havia de votar el president Puigdemont, a Sant Julià de Ramis.
La Guàrdia Civil va carregar al col·legi electoral on havia de votar el president Puigdemont, a Sant Julià de Ramis. | Carles Palacio.
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. La querella es dirigeix contra els agents que van actuar-hi, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.

El portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un "pas molt important" perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l'objectiu d'acreditar que les càrregues no van ser "una acció espontània" sinó el resultat "d'un pla premeditat i consensuat".

Carreras ja avança, però que el procediment serà "llarg" perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s'incorporen a la querella). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que l'admissió a tràmit permetrà investigar a fons "la violència extrema" que va suposar "aquella jornada d'opressió" per "destil·lar-ne responsabilitats".

La querella conjunta, que signen conjuntament els tres ajuntaments, vertebra també totes les denúncies individuals interposades per les víctimes de les càrregues. El seu tronc gira al voltant dels tres delictes que s'han interposat contra els agents, els seus comandaments i els responsables polítics de l'Estat. En concret, són els de lesions agreujades, tortures i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics.

La querella es va presentar davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 2, que ara l'ha admesa a tràmit. El portaveu dels advocats voluntaris subratlla que la decisió és "un pas molt important", perquè permet que els ajuntaments –que han interposat l'acció popular- "es puguin incorporar de ple als procediments oberts". És a dir, demanar més diligències i proves que permetin "esclarir els fets".

L'objectiu final, recorda Albert Carreras, és el de d'acreditar que al darrere les càrregues policials hi havia "una cadena de comandaments" que van actuar amb intencionalitat. "És a dir, que el resultat no va ser fruit d'un pensament i una acció espontània, sinó de la premeditació i d'un pla consensuat", subratlla el lletrat.

"Llarg i complex"

L'advocat no amaga, però, que el procediment serà "llarg i complex" i que, probablement, estarà marcat per "alts i baixos". De fet, Carreras recorda que més de 300 ferits van decidir interposar denúncia per les càrregues policials (dels quals ells en representen uns 200) . 

De moment, els forenses els han examinat a tots ells i el jutjat ja els ha citat per prendre'ls declaració (cosa que s'ha fixat per als mesos de febrer i març). En paral·lel, també s'ha requerit a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que trametin els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu policial.

D'altra banda, s'han demanat imatges als mitjans de comunicació per aportar-les com a prova. I també s'ha sol·licitat que la gravació de la càmera GoPro que va perdre un agent de la policia estatal, i on es va enregistrar la càrrega a l'Escola Verd de Girona, es pugui incorporar al procediment. 

"Violència extrema"

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que se senten "molt satisfets" de l'admissió a tràmit de la querella. Madrenas ha dit que això permetrà investigar "a fons" qui van ser els responsables d'aquella "violència tan extrema" i de la "jornada d'opressió" que es va viure l'1-O arreu de Catalunya, però especialment a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

L'alcaldessa també ha dit que, a partir d'ara, les diligències han de permetre "destil·lar els responsables dels delictes que es consideri que hagin comès". Madrenas també ha afegit que l'admissió a tràmit era allò que pertocava fer, perquè era "evident" que les càrregues van ser "absolutament desproporcionades". 

"Les imatges parlen per elles mateixes; el món va queda commocionat després de veure un Estat repressor i feixista, i un poble valent, determinat i pacifista", ha dit l'alcaldessa. I ha conclòs: "Això és el que es va veure i vam condemnar des d'un primer moment, i que ara esperem que es tradueixi també en una condemna judicial".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Policia Local investiga els fets per saber des d'on s'ha llençat
Els quinquers que repartiran la Flama del Canigó arreu del país
Els quinquers que repartiran la Flama del Canigó arreu del país | Marcel Urgell
01/01/1970
El foc del cim surt per primer cop dels Països Catalans i arriba als exiliats, amb un text escrit per Jordi Cuixart
La batllessa de Girona, Marta Madrenas, saluda el president del Girona FC, Delfí Geli, abans de començar el ple extraordinari d'aquest 22 de juny.
La batllessa de Girona, Marta Madrenas, saluda el president del Girona FC, Delfí Geli, abans de començar el ple extraordinari d'aquest 22 de juny. | ACN.
Xavier Borràs
01/01/1970
La CUP hi va votar en contra i ERC se'n va abstenir | L'oposició tomba les comissions informatives del nou cartipàs municipal
entrevista
Carme-Laura Gil.
Carme-Laura Gil. | Adrià Costa.
24/06/2018
L'exconsellera d'Educació carrega contra Santi Vila: "És deslleial: no es pot estar en un govern i després escriure un llibre per explicar tafaneries" | Sobre la figura històrica de Jordi Pujol, assegura: "No el jutjo, valoro la seva obra de govern, va redescobrir la nació"
Jocs mediterranis
Felip VI, Pedro Sánchez i Quim Torra durant la cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis
Felip VI, Pedro Sánchez i Quim Torra durant la cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis | Adrià Costa
24/06/2018
El conseller comissionat de l'esdeveniment esportiu afegeix que no hi ha cap tipus d'enrenou i descarta que s'haguessin regalat invitacions a col·lectius per evitar xiulets a Felip VI
Procés català
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès | ACN
24/06/2018
Aragonès vol "tornar a posar sobre la taula" el contingut de tributs anul·lats pel TC com la taxa de l'audiovisual o l'impost sobre dipòsits bancaris
Petards en una revetlla de Sant Joan a Barcelona
Petards en una revetlla de Sant Joan a Barcelona | ACN
24/06/2018
Els Mossos ja les estan investigant, tres d'elles han ocorregut a Barcelona, una a Girona
habitatge
Pancarta contra l'expulsió dels llogaters en un edifici de Barcelona.
Pancarta contra l'expulsió dels llogaters en un edifici de Barcelona. | Adrià Costa
24/06/2018
El govern d'Ada Colau afirma que hi ha 450 pisos a mans de fons especulatius, mentre que el Sindicat de Llogaters en compta més de 3.000
barcelona
Espai Àgora dedicat a Andrés Benítez, al barri del Raval.
Espai Àgora dedicat a Andrés Benítez, al barri del Raval. | Aida Morales
24/06/2018
Els veïns s'organitzen per mantenir el solar abandonat que es va ocupar per convertir-lo en "un referent de convivència" després de la mort de l'empresari en ser detingut pels Mossos