procés català

Admesa a tràmit la querella de tres ajuntaments gironins contra les càrregues de l'1-O

Els advocats preveuen que el procés serà «llarg i complex» però confien que permeti aclarir que l'acció policíaca va ser fruit «d'un pla consensuat»

| 13/12/2017 a les 15:14h
Arxivat a: Política, judicial, 1-O, policia espanyola, Guàrdia Civil, Girona, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, procés català, repressió
La Guàrdia Civil va carregar al col·legi electoral on havia de votar el president Puigdemont, a Sant Julià de Ramis. | Carles Palacio.
El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. La querella es dirigeix contra els agents que van actuar-hi, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.

El portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un "pas molt important" perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l'objectiu d'acreditar que les càrregues no van ser "una acció espontània" sinó el resultat "d'un pla premeditat i consensuat".

Carreras ja avança, però que el procediment serà "llarg" perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s'incorporen a la querella). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que l'admissió a tràmit permetrà investigar a fons "la violència extrema" que va suposar "aquella jornada d'opressió" per "destil·lar-ne responsabilitats".

La querella conjunta, que signen conjuntament els tres ajuntaments, vertebra també totes les denúncies individuals interposades per les víctimes de les càrregues. El seu tronc gira al voltant dels tres delictes que s'han interposat contra els agents, els seus comandaments i els responsables polítics de l'Estat. En concret, són els de lesions agreujades, tortures i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics.

La querella es va presentar davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 2, que ara l'ha admesa a tràmit. El portaveu dels advocats voluntaris subratlla que la decisió és "un pas molt important", perquè permet que els ajuntaments –que han interposat l'acció popular- "es puguin incorporar de ple als procediments oberts". És a dir, demanar més diligències i proves que permetin "esclarir els fets".

L'objectiu final, recorda Albert Carreras, és el de d'acreditar que al darrere les càrregues policials hi havia "una cadena de comandaments" que van actuar amb intencionalitat. "És a dir, que el resultat no va ser fruit d'un pensament i una acció espontània, sinó de la premeditació i d'un pla consensuat", subratlla el lletrat.

"Llarg i complex"

L'advocat no amaga, però, que el procediment serà "llarg i complex" i que, probablement, estarà marcat per "alts i baixos". De fet, Carreras recorda que més de 300 ferits van decidir interposar denúncia per les càrregues policials (dels quals ells en representen uns 200) . 

De moment, els forenses els han examinat a tots ells i el jutjat ja els ha citat per prendre'ls declaració (cosa que s'ha fixat per als mesos de febrer i març). En paral·lel, també s'ha requerit a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que trametin els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu policial.

D'altra banda, s'han demanat imatges als mitjans de comunicació per aportar-les com a prova. I també s'ha sol·licitat que la gravació de la càmera GoPro que va perdre un agent de la policia estatal, i on es va enregistrar la càrrega a l'Escola Verd de Girona, es pugui incorporar al procediment. 

"Violència extrema"

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que se senten "molt satisfets" de l'admissió a tràmit de la querella. Madrenas ha dit que això permetrà investigar "a fons" qui van ser els responsables d'aquella "violència tan extrema" i de la "jornada d'opressió" que es va viure l'1-O arreu de Catalunya, però especialment a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

L'alcaldessa també ha dit que, a partir d'ara, les diligències han de permetre "destil·lar els responsables dels delictes que es consideri que hagin comès". Madrenas també ha afegit que l'admissió a tràmit era allò que pertocava fer, perquè era "evident" que les càrregues van ser "absolutament desproporcionades". 

"Les imatges parlen per elles mateixes; el món va queda commocionat després de veure un Estat repressor i feixista, i un poble valent, determinat i pacifista", ha dit l'alcaldessa. I ha conclòs: "Això és el que es va veure i vam condemnar des d'un primer moment, i que ara esperem que es tradueixi també en una condemna judicial".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Presentació de "De viva veu" a La 22 de Girona | Francina Recio
01/01/1970
«De Viva Veu» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) recull entrevistes i declaracions públiques de l’autora vigatana | Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, editors del llibre, i Rosa Font, escriptora i amiga d’Anglada, van presentar el llibre a la llibreria 22 de Girona
La filla de Joan Ferraté, Amalia Zimmermann, amb el rector de la UdG, Joaquim Salvi | ACN
01/01/1970
L'acte oficial de la cessió de fons, per un període de 20 anys renovables, es va realitzar el darrer divendres amb la presència de la filla del poeta, traductor i crític literari
Marta Madrenas ha dit que és «molt innocent» pensar que «estirant el reglament» del nomenclàtor la ciutadania oblidi «la barbàrie». | Adrià Costa.
01/01/1970
La batllessa, Marta Madrenas, acusa el «bloc del 155» de fer «filibusterisme» i tant el PPC, com Cs i el PSC impedeixen que tiri endavant l'acord que, presumiblement, aprovara el ple municipal el pròxim mes de febrer
Llaços grocs al Parc de la Ciutadella | Adrià Costa
01/01/1970
L'esborrany de full de ruta de JxCat prioritza la "restitució", la recuperació de les institucions i el rebuig al 155, però la CUP exigeix anar més enllà per desplegar la República | Puigdemont insistirà en provar de ser reescollit fins al 31 de gener, i només es plantejaran alternatives si el TC tomba la fórmula de la investidura
Constitució del Parlament | NacióDigital
01/01/1970
Concepción Talón proposa dedicar un treballador públic per rastrejar notícies sobre la Fiscalia a la premsa i a Internet, segons informa "eldiario.es"
01/01/1970
La reunió es farà just després de la primera trobada de la mesa del Parlament, que servirà per repartir els despatxos dels set membres i fixar un calendari de treball | El president de la cambra explica a TV3 que, abans de decidir com votar Puigdemont, s'ha de reunir amb tots els grups per certificar que sigui el candidat amb més consens