El Cinema Truffaut va projectar la pel·lícula sueca del director Ruben Östlund, amb Claes Bang com a protagonista
Georgina Martínez
10
de desembre
del
2017
Fotograma del film The Square
|
Plattform produktion AB
Tothom coneix el prejudici com allò que ningú admet però qualsevol posseeix. Podríem metaforitzar-ho com si fos una peça d’abric, la qual és visible i es pot descordar quan sigui necessari, però el seu mecanisme s’aproxima molt més al d’una capa de pell addicional i discreta. La tasca de reconèixer prejudicis en les persones i societats esdevé complexa atès que poques vegades s’evidencia la seva naturalesa construïda i, d'altra banda, es mimetitzen a les nostres vides abastant temes molt diversos: hi podem trobar des de la marginació voluntària o inconscient de col·lectius social fins a la poca acceptació que pot patir una pel·lícula amb una durada fora dels paràmetres marcats per la gran indústria del cinema.
The Square resulta un artefacte perfecte per a il·lustrar el Prejudici, amb majúscula, aquell que sempre hem d’escorcollar més enllà per a desemmascarar-lo capa a capa.
Ruben Östlund com a director, Claes Bang com a protagonista –i la resta del repartiment com a element indispensable– fan baixar del podi del model del benestar la societat sueca. La pel·lícula s'estructura al voltant de l’evolució viscuda pel protagonista al llarg de les dues hores i mitja de cinta.
A l’inici del film se’ns presenta Christian (Claes Bang) com a una persona amb fortes conviccions sobre el que fa. La seva tasca és coordinar una exposició de Lola Arias sobre l'altruisme al Museu d’Art Contemporani, anomenada, precisament, The Square. Östlund tarda poc a mostrar la primera i gran desventura de Christian quan transita pel carrer i li roben el mòbil i la cartera simulant una baralla. El protagonista, tot i que cada vegada més descregut, segueix endavant amb el projecte, per una banda i decideix fer justícia, assessorat pel seu company de feina, per l’altra. Triga poc a començar a rastrejar el mòbil, cercar el bloc de pisos on se l’han endut i preparar notes d’amenaça qüestionablement educades per a cada pis de l'escala de veïns.
El desafortunat incident del robatori i la posició que ell hi pren esdevenen la punta de l’iceberg d’una successió pintoresca de personatges i situacions, els quals comparteixen un rerefons bastant tràgic: el mateix Christian és víctima dels prejudicis que tant critica, aquells arrelats a la classe burgesa de la seva aparentment idíl·lica societat.
La fórmula de l’efecte papallona que ens proposa Östersund encaixa a la perfecció un conjunts d'escenes amb una evident connexió argumental amb d’altres que, aparentment, només es relacionen amb elles gràcies al to absurd, satíric i extens que caracteritza la narració. Personatges fonamentals com l’home de la roda de premsa amb la síndrome de Tourette, la dona amb qui flirteja i que comparteix casa amb mascotes extravagants, els dos joves publicitaris amb idees polèmiques sobre com promocionar el museu, un nen malparat per les notes acusadores fetes a la babalà i fins i tot les seves pròpies filles generen moments de davallada clau, on la moral d’en Christian és posada en dubte i la seva vida, tant professional com privada, cau en picat. És degut a aquest descens sense fre que a l’escena final trobem un Christian gris, decebut amb les mentides que ell mateix s’havia cregut. És aquesta nova perspectiva la que dota a Christian d'un caire molt més honest i complex.
Quina crítica negativa pot fer-se a una pel·lícula basada en el risc? La contraposició constant entre moments de riallades i llargs clímaxs de tensió basats en el silenci i la imatge és el punt fort que revela que ens trobem davant d’una pel·lícula poc convencional i fins i tot embruixadora. És evident que es podria obrir un debat sobre si és o no estrictament necessari allargar tant el film, però potser això són minúcies si es compara amb la ben aconseguida essència de pel·lícula crítica que assoleix. Val la pena deixar clar que The Square és una d'aquelles produccions amb la capacitat de deixar-te setmanes donant voltes sobre el mateix tema.
------------------------------------------------------ Aquest article és resultat d'un dels projectes del Laboratori d'Innovació i Nous Formats Periodístics NacióDigital-UdG, i ha estat elaborat per alumnes del grau de Comunicació Cultural. ------------------------------------------------------
