De Robinson Crusoe al Robinson de Vicenç Pagès

L'autor figuerenc presenta el Robinson del segle XXI a La 22 de Girona | "Robinson" parla de la solitud i la recerca de la pròpia identitat.

Vicenç Pagès i l'editor Aniol Rafel, a La 22
Vicenç Pagès i l'editor Aniol Rafel, a La 22 | Aina Perich
Aina Perich (UdG)
09 de desembre del 2017
Actualitzat a les 16:20h
Enmig d’un ambient tranquil i amb atmosfera artística, la Llibreria 22 de Girona va acollir la presentació de "Robinson" (Grup 62), de Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963). Ho va fer amb un col·loqui conduït per l'editor Aniol Rafel i dedicat a la trentena d’espectadors i lectors que omplien l’Espai de la Llibreria 22.

L’H, el protagonista de la història, decideix instal·lar-se a casa dels veïns i, al llarg del relat, intenta apropiar-se-la. Amb caire de Robinson urbà, Pagès dona un toc divertit al relat. El llibre està escrit des de la maduresa literària de l’autor, tot fent al·lusions a les seves obres anteriors i alguna reminiscència a d’altres escriptors com ara Franz Kafka.

I és que a la novel·la es fan evidents diversos punts en comú amb altres llibres de Pagès (com el nom del protagonista en el cas d’El Món d’Horaci), així com amb d’altres històries clàssiques. L’autor va destacar que el personatge principal sorgeix de la barreja entre Robinson Crusoe i Peter Pan, i ho va exemplificar amb els conceptes del llit flotant o de la casa com a illa, on construir i formar la vida pròpia. 

Per al figuerenc és important el concepte dels lligams familiars i les relacions personals, i això es veu reflectit en Robinson, tot i no ser-ne el tema principal. Vicenç Pagès mostra, una vegada més, la seva maduresa personal i literària al voltant d’aquest tòpic.

El presentador de l’acte, Aniol Rafel (editor d'Edicions del Periscopi) va afirmar que creia en l’obra de Pagès i que hauria de ser més reconeguda del que ja és. I no només a Catalunya, sinó també a escala europea, ja que vàries de les seves obres han estat traduïdes a altres llengües i guardonades amb premis com el Sant Jordi o el Crexells. 

I abans de marxar, entre copes de vi i la firma de llibres que culminaven l’acte, s’entreveia que els assistents estaven d’acord amb Rafel: Pagès es mereix més reconeixement literari.  


------------------------------------------------------
Aquest article és resultat d'un dels projectes del Laboratori d'Innovació i Nous Formats Periodístics NacióDigital-UdG, i ha estat elaborat per alumnes del grau de Comunicació Cultural.
------------------------------------------------------