Procés català

El Tribunal Constitucional i el 155 forcen la dissolució de la comissió gestora de Medinyà

La presidenta, Montse Garcia, ha assegurat que és «un dia trist» i lamenta no haver rebut prou suport des de Sant Julià de Ramis

, Medinyà | 29/11/2017 a les 20:53h
Arxivat a: Política, Medinyà, comissió gestora, Tribunal Constitucional, 155, dissolució, Procés català
Una quarantena de veïna i el batlle de Sant Julià de Ramis han seguit el ple de dissolució de Medinyà celebrat avui. | Foto: ACN.
Medinyà (Gironès) deixarà de ser municipi independent el 31 de gener del 2018. La comissió gestora s'ha vist forçada a dissoldre's arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i l'aplicació de l'article 155. La decisió s'ha tirat endavant a contracor aquest dimecres al ple ordinari, on han assistit una quarantena de veïns.

La presidenta de la comissió, Montse Garcia, ha assegurat que el d'avui és "un dia trist" i que no els ha quedat "més remei", perquè amb la Generalitat intervinguda no tenien "cap opció". Garcia també ha retret no haver rebut prou suport des de Sant Julià de Ramis. De fet, ha lamentat que d'ençà que Medinyà va néixer com a municipi només se'ls havia traspassat la gestió de la llar d'infants. "Hem de votar-ho, però ho fem amb tristesa, perquè realment ens vam creure que som municipi", ha subratllat. "Desobeir la sentència no ens portaria enlloc; som unes víctimes més de la situació política", ha afegit la presidenta de la comissió gestora.

Per la seva banda, el batlle de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha manifestat que ara no és moment de fer retrets i que Medinyà continuarà tenint cert autogovern perquè s'aprovaran pressupostos separats.

Medinyà va convertir-se en el municipi 222 de les comarques gironines el juny del 2015. Va ser llavors quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que va permetre segregar-lo de Sant Julià de Ramis (on estava annexionat des de 1972). Un text que, fins i tot, va comptar amb l'aval del PPC.

Mig any després, el febrer de 2016, va constituir-se la comissió gestora que havia de governar Medinyà fins a 2019, quan les eleccions municipals permetessin constituir-ne l'Ajuntament. Però, ara, la comissió desapareix i Medinyà deixarà de ser poble a partir de l'1 de febrer de 2018, amb què tornarà a integrar-se a Sant Julià de Ramis.
 

Pla general del públic i, d'esquena, la presidenta de la comissió gestora de Medinyà, Montse Garcia. Foto: ACN.


Retrets a Sant Julià

Montse Garcia ha lamentat que, ja d'entrada, els va sobtar que el PP portés la llei de creació del municipi davant del Tribunal Constitucional. Sobretot, tenint en compte que els populars la van avalar al Parlament.

Però, més enllà d'això, la presidenta de la comissió també ha retret al batlle de Sant Julià, Marc Puigtió, haver "frenat" el procés de segregació durant el darrer any. Per exemple, deixant de fer les comissions paritàries entre els dos municipis. Però la crítica més àcida ha vingut després. La presidenta de la comissió, de fet, ha dit obertament que Puigtió va demanar al delegat de l'Estat, Enric Millo, "que agilitzés la sentència del TC". Un objectiu que, ha explicat, Medinyà no va perseguir en cap moment (perquè quan més s'allargués la situació, menys possibilitats hi hauria d'acabar com ara).

"Gestionar el dia a dia"

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, però, no ha volgut entrar en un debat de retrets. "Tothom sabia que tard o d'hora aquesta situació podia arribar, per tant jo crec que no s'ha de retreure res als veïns de Sant Julià, perquè sempre hem estat a favor de la separació", ha subratllat.

El batlle ha dit que, a partir d'ara, allò que caldrà és "gestionar el dia a dia" amb la situació que s'obrirà a partir del 2018, quan els dos regidors que van passar a Medinyà tornin al ple de Sant Julià. "Cal veure com podem gestionar aquests dos pobles units", ha explicat.

Puigtió ja ha garantit que Medinyà i Sant Julià tindran pressupostos separats. I en referència als dos regidors que tornaran al ple, ha explicat que no s'oposarà "a les decisions que prenguin", perquè amb l'aprovació dels pressupostos per separat, tindran autonomia. "Com a alcalde no m'oposaré a allò que decideixin; no ho havia fet mai abans de la creació de la comissió gestora i no ho faré ara", ha conclòs.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
A un dels nois el van detenir després de donar-se a la fuga del vehicle i a l'altre el van trobar l'endemà
01/01/1970
Els prelats reclamen formar govern per "superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social" i abordar un "problema polític" que reclama "una solució justa"
Desenes de comerços participaran a la campanya de l'Olotx2 d'enguany | Martí Albesa
01/01/1970
La sisena edició de l'Olotx2 es farà el cap de setmana del 23 al 25 de febrer, amb promocions en estades, àpats i activitats
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme