Puigdemont denuncia des de Brussel·les un pla violent de l'Estat i desafia Rajoy a un plebiscit

Cada dimarts, amb puntualitat religiosa, es reuneix el Govern al Palau de la Generalitat. Només les tres setmanes de vacances d'agost i els dies de festa es cancel·la la cita, en la qual els consellers s'hi asseuen per ordre protocol·lari. Aquest dimarts, però, no és un dia normal. Ni molt menys. Mig executiu, liderat pel president Carles Puigdemont, és a Brussel·les. Després d'una jornada de fuga i de buit informatiu pràcticament infranquejable, Puigdemont s'ha explicat en roda de premsa a la capital belga. El president ha denunciat un pla violent de l'Estat per combatre la República -avaluat des de de divendres per la Generalitat- i afirma que el Govern ha decidit de forma consensuada actuar amb "prudència, seguretat i moderació" per protegir el poble i els funcionaris.

En una compareixença a la sala de conferències del Press Club de Brussel·les -a tocar de la Comissió Europea i de totes les institucions comunitàries-, Puigdemont ha justificat la seva presència a Brussel·les per "fer evident el problema català a Europa" i ha denunciat la parcialitat de la justícia espanyola. "Volem fer evident davant del món el greu dèficit democràtic a l'estat espanyol", ha detallat el president, que ha recordat que "no li fa por el repte democràtic" de les eleccions plantejades el 21 de desembre pel govern espanyol. En aquest sentit, ha plantejat un pols a Mariano Rajoy, en forma de plebiscit a les urnes. Puigdemont ha fet una crida a protegir les institucions catalans i a impedir amb instruments democràtics l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. "No hi ha caos", ha reblat el president per descriure la situació actual.

El president ha comparegut al costat de set consellers. A banda de Joaquim Forn -Interior-, Meritxell Borràs -Governació-, Toni Comín -Salut-, Dolors Bassa -Treball, Afers Socials i Famílies-, Meritxell Serret -Agricultura-, també s'hi han sumat Lluís Puig (Cultura) i Clara Ponsatí (Ensenyament). Més de mig Govern, d'aquesta manera, es troba en aquests moments a l'exili. El vicepresident Oriol Junqueras s'ha quedat a Barcelona, on ahir es va reunir amb diversos membres de l'executiu que no es van desplaçar a la capital belga. Junqueras, amb Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors) i Josep Rull (Territori) han seguit la compareixença del president als despatxos de Junts pel Sí al Parlament.
 
"Soc aquí per actuar amb llibertat i seguretat"

En una intervenció en francès, castellà i català -també ha utilitzat l'anglès en determinades preguntes de la premsa-, Puigdemont ha detallat que és a Bèlgica per "actuar amb llibertat i seguretat". El president, que ha denunciat que la seva seguretat personal s'ha vist "disminuïda", ha apuntat que la prioritat no és demanar asil polític, una decisió -ha recordat- que depèn de les autoritats belgues. El màxim representant del Govern ha detallat que a Catalunya i Espanya la seva seguretat no està garantida.  

Puigdemont recorda que "el programa electoral amb el suport més alt de la història a Catalunya deia que la legislatura acabaria amb una declaració d'independència". "I ara se'ns amenaça amb 30 anys de presó per complir amb el programa electoral!", ha etzibat. Ha insistit que està mantenint a Brussel·les una "agenda exclusivament europea" i que no li demana "res a la política belga", encara que admet simpaties "de sempre" amb els nacionalistes flamencs.
 
Un Govern que actuarà a Brussel·les i Catalunya

En la seva intervenció, el president ha explicat que el Govern prioritzarà quatre àmbits d'actuació a partir d'ara. Així, una part de l'executiu s'ha desplaçat a Brussel·les per "internacionalitzar" el conflicte i denunciar la judicialització de la política i el "greu dèficit democràtic que hi ha a l'estat espanyol", i defensar la perseverança per fer efectiva la independència.

Puigdemont també ha detallar que els membres del Govern que continuen a Barcelona -amb el vicepresident, Oriol Junqueras, al capdavant-, seguiran a Catalunya actuant com a executiu català des del mateix territori. Els consellers que no són a Brussel·les, ha afegit, segueix considerant-se membres del Govern i no volen esquivar el procés judicial: "No volem escapar de la justícia, ens hi enfrontarem políticament".

El cap de l'executiu català ha subratllat que confia que les entitats i sindicats que van organitzar jornades com les del 3 d'octubre -l'aturada de país- seguiran mobilitzant-se. Ha defensat que l'independentisme es presenti a les eleccions del 21 de desembre, ja que "votant és com es resolen els problemes". "Les eleccions del 21 de desembre són un repte que entomem amb totes les nostres forces", ha afegit. Ha reclamat al govern espanyol "un compromís clar per part de l'Estat" perquè reconegui una possible victòria de l'independentisme, com aquest reconeixeria una de l'unionisme. Una petició que ha fet extensible al PSOe i Ciutadans.

Un estada llarga a Bèlgica

Puigdemont va arribar ahir a Bèlgica. Era el primer dia laborable després de la proclamació de la República i l'expectació era màxima per conèixer quin seria el seu paper. Els esdeveniments van sorprendre a tothom: cap al migdia, va transcendir en diversos mitjans -El Periódico i La Sexta- que Puigdemont es trobava al país centreeuropeu per reunir-se amb dirigents flamencs. I, més tard, es va conèixer -el secretisme dins del sobiranisme era extrem, inèdit- que s'havia reunit amb l'advocat Paul Beckaert, a qui ha contractat per explorar la possibilitat de demanar asil polític. Un dels escenaris que estudia el president, segons fonts consultades per NacióDigital, és no tornar a Catalunya fins que es constitueixi el nou Parlament.