22
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
10:15h
Núria Font, videoartista i Premi Nacional de la Dansa, ha mort a l'edat de 59 anys a Girona, segons ha informat l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Realitzadora de vídeo i curadora, combinava l'univers audiovisual del vídeo i l'art electrònic amb la dansa.
Font va començar fent cinema, però als anys 80 es va dedicar de ple a la filmació de la dansa. En una entrevista al programa Cabaret Elèctric en motiu del Premi Nacional, explicava que dues persones l'havien inspirat a dedicar-s'hi: Merce Cunningham, amb qui va coincidir puntualment a Nova York als anys 80, i Pina Bausch, de qui era una enamorada, sobretot després d'haver vist la gravació de La Consagració de la Primavera que la televisió alemanya havia enregistrat de "manera magistral" als anys 60.
Defensava la videodansa com un mitjà molt potent per difondre la dansa, trencar barreres i arribar a tota mena de públic.
Directora de projectes culturals relacionats amb el vídeo, la videodansa i les arts electròniques, entre els seus treballs destaquen les col·laboracions amb Mal Pelo o Àngels Margarit, entre d'altres, i l'associació sense ànim de lucre NU2'S, projecte que dirigia amb l'objectiu de "mantenir i millorar l'ajuda a la producció i la recerca en el nostre territori, col·laborar en la difusió de les obres a escala nacional i internacional, i crear espais de reflexió i debat entorn de la relació entre la dansa i les noves tecnologies".
El públic televisiu segurament recorda el Territoris dansa, al Canal 33, projecte que produïa NU2'S i que dirigia la mateixa Font, i que seleccionava les millors obres internacionals, en què la dansa, el cos i el moviment eren subjectes protagonistes de la narració audiovisual.
Font va començar fent cinema, però als anys 80 es va dedicar de ple a la filmació de la dansa. En una entrevista al programa Cabaret Elèctric en motiu del Premi Nacional, explicava que dues persones l'havien inspirat a dedicar-s'hi: Merce Cunningham, amb qui va coincidir puntualment a Nova York als anys 80, i Pina Bausch, de qui era una enamorada, sobretot després d'haver vist la gravació de La Consagració de la Primavera que la televisió alemanya havia enregistrat de "manera magistral" als anys 60.
Defensava la videodansa com un mitjà molt potent per difondre la dansa, trencar barreres i arribar a tota mena de públic.
Directora de projectes culturals relacionats amb el vídeo, la videodansa i les arts electròniques, entre els seus treballs destaquen les col·laboracions amb Mal Pelo o Àngels Margarit, entre d'altres, i l'associació sense ànim de lucre NU2'S, projecte que dirigia amb l'objectiu de "mantenir i millorar l'ajuda a la producció i la recerca en el nostre territori, col·laborar en la difusió de les obres a escala nacional i internacional, i crear espais de reflexió i debat entorn de la relació entre la dansa i les noves tecnologies".
El públic televisiu segurament recorda el Territoris dansa, al Canal 33, projecte que produïa NU2'S i que dirigia la mateixa Font, i que seleccionava les millors obres internacionals, en què la dansa, el cos i el moviment eren subjectes protagonistes de la narració audiovisual.
La seva carrera professional al web de l'Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya