19
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
18:03h
La Guàrdia Civil va carregar al col·legi on havia de votar Puigdemont. Foto: Carles Palacio
Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva estan ultimant la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O, recolzats pels advocats voluntaris. La querella s'interposa contra els agents que van actuar, els comandaments que van donar ordres i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals comesos per funcionaris públics perquè argumenten que van prohibir que els votants s'expressessin lliurement a les urnes.
El portaveu dels advocats, Albert Carreras, sosté que darrere les càrregues hi havia una "clara intencionalitat política" per "castigar especialment" les comarques gironines, sobretot aquells col·legis electorals simbòlics, com on havia de votar el president Carles Puigdemont o on estudien les seves filles. La intenció és que la querella faci de paraigües per a les 130 denúncies individuals que els advocats han recollit fins al moment i on s'hi inclouen també delictes d'odi o abús sexual.
La querella conjunta s'entrarà al jutjat d'instrucció demà mateix o, a molt estirar, el dilluns. La signaran conjuntament els tres ajuntaments i vertebrarà totes les denúncies individuals interposades per les víctimes (ara mateix, unes 130). "Els tres consistoris entenem que és imprescindible accionar la querella arran de la brutalitat de la repressió amb què ens vam trobar l'1-O", ha explicat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.