16
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
10:53h
El projecte del nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries s’ha posat avui en consulta pública a la web del Departament d’Agricultura, i en els propers dies es publicarà l’edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que dóna conèixer l’inici del període d’informació pública de 45 dies, per tal que tothom qui vulgui pugui formular-hi les observacions, els suggeriments o les al·legacions que consideri oportunes. A través d’aquest nou decret el Departament d’Agricultura vol assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles
Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.
Es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.
Es presenten al sector eines per a millorar la gestió de les dejeccions
La directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Teresa Masjuan, va inaugurar divendres, 15 de setembre, la jornada de camp ‘Resultats del projecte Life+ Futur Agrari. Millora de la gestió del nitrogen a l'agroramaderia catalana’, que se celebrà a Castelló de Farfanya, i en la qual es van presentar al sector eines per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.
‘Futur Agrari’ és un projecte cofinançat pel Programa LIFE+ de la Unió Europea (UE) que, des del seu inici, el setembre de 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. L’objectiu és fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per a donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.
Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.
Es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.
Es presenten al sector eines per a millorar la gestió de les dejeccions
La directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Teresa Masjuan, va inaugurar divendres, 15 de setembre, la jornada de camp ‘Resultats del projecte Life+ Futur Agrari. Millora de la gestió del nitrogen a l'agroramaderia catalana’, que se celebrà a Castelló de Farfanya, i en la qual es van presentar al sector eines per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.
‘Futur Agrari’ és un projecte cofinançat pel Programa LIFE+ de la Unió Europea (UE) que, des del seu inici, el setembre de 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. L’objectiu és fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per a donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.