Memòria històrica

Troben restes òssies a la tomba del soldat desconegut de Cassà de la Selva

Durant els treballs d'una exhumació de la fossa s'ha recuperat un crani en mal estat i les restes d'una cama i un peu així com el fragment d'una solapa amb l'estrella d'un uniforme republicà | Romeva: “Amb el Pla de fosses posem llum a una part de la nostra història que ha estat durant molts anys enterrada”

per ACN / Redacció , Cassà de la Selva, 3 de setembre de 2017 a les 11:49 |
Una part de les restes òssies, amb el crani de l'individu localitzat a la fossa de Cassà de la Selva aquest 2 de setembre . | Foto: ACN.
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'exhumació de l'anomenada 'tomba del soldat desconegut' a Cassà de la Selva, situada al marge del camí de Cal Porrer, ha confirmat la presència de restes òssies d'un individu que hauria lluitat al bàndol republicà durant la Guerra Civil. Els treballs, que s'emmarquen en el Pla de fosses que impulsa la Generalitat, van començar aquesta setmana i encara no han finalitzat.

De moment han aparegut les restes d'un crani trencat en mal estat i fragments d'una cama i un peu. Destaca, també, un fragment de teixit d'una solapa amb una estrella vermella que confirma que es tracta d'un soldat republicà. Unes troballes que coincideixen amb la memòria oral que parla d'un brigadista internacional que hauria mort durant la retirada el 3 de febrer del 1939 però que fins ara no s'ha pogut demostrar. El lloc s'ha preservat durant 80 anys i hi ha dues famílies estrangeres que fa uns anys van adreçar-se a l'Ajuntament perquè els constava que un seu avantpassat havia mort al seu municipi i que podria ser el 'soldat desconegut'. 


El conseller Romeva visita els treballs d'exhumació

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va visitar ahir al matí els treballs d’exhumació d'aquesta “tomba del soldat desconegut” a Cassà de la Selva (Gironès), prevista al Pla de fosses 2017-18. A l’acte també hi ha assistit la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García.

 
El conseller Romeva ha declarat que “amb el Pla de fosses posem llum a una part de la nostra història que ha estat durant molts anys enterrada” el què ha considerat “un deute històric que calia afrontar”. Ha remarcat que “l’obertura de fosses és una feina complexa” i ha afegit que “vuitanta anys més tard serà un procés llarg i lent però tenim la determinació d’arribar fins al final”. El conseller també ha volgut subratllar que “hi ha una part emocional que també cal gestionar amb molta cura, estem parlant de famílies que fa molts anys que estan buscant els seus familiars”. Finalment, ha recordat que "el Pla de fosses i el Programa d’Identificació Genètica són exemples tangibles del compromís del Govern amb la dignitat que volem per a la nostra democràcia”.

 

El conseller Romeva visità ahir dissabte la fossa exhumada a Cassà de la Selva. Foto: Ariet.


L'exhumació de la tomba va començar dimecres passat i es preveu que s'allargui com a mínim una setmana més. L'equip d'arqueòlegs encarregat de les tasques de recuperació admetia aquest dissabte que ha acabat essent més complexa del que es pensaven. Fins ahir només havia aparegut un crani malmès amb un molar i les restes d'una cama amb una connexió anatòmica força bona. Ha estat aquest matí, coincidint amb la visita institucional amb el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, quan s'han desenterrat per sorpresa les restes del peu, amb cinc dits ben visibles, que delimiten el final de la fossa. 

Una de les responsables dels treballs, Ares Vidal, ha explicat que el cap està molt malmès i visiblement mogut. Ha aparegut a uns 10 centímetres de profunditat del forat de la fossa i en posició boca terrosa mentre que la cama, a uns 40 centímetres, està col·locada amb l'orientació oposada, és a dir, que es correspondria al d'un individu enterrat panxa amunt propi d'un enterrament convencional. La gent del poble recorda que el soldat abatut va estar un temps arraconat al voral del camí i, no se sap qui, el va enterrar a la fossa on esta actualment a uns pocs metres del lloc on uns testimonis el van veure mort, afegeix Vidal, tot fent valer que una part del que es recorda coincidiria amb el que s'ha constat ara, si bé subratllen que fins que no hagi finalitzat l'estudi cal ser molt caut. Tampoc descarten que puguin aparèixer restes d'altres individus, si bé fins ara s'ha considerat com una fossa individual. 

I tapat amb cura, perquè la llum del sol no el malmetés,  hi havia una altra de les troballes que ningú s'esperava: una peça de pocs centímetres de tela del que hauria estat l'uniforme militar d'un soldat republicà. Ho indica l'estrella vermella que apareix al fragment i les barres de color verd (originàriament eren de color groc). Tot apunta que seria el d'un oficial, una informació que podrà aportar més pistes sobre la identitat del soldat desconegut. 

Dues famílies creuen que és un avantpassat seu

El conseller Romeva ha agraït el respecte que la població de Cassà de la Selva ha tingut amb la tomba, indicada només amb un túmul de pedres, que ha permès que ara es pogués exhumar. La fosa individual es troba en una finca privada al marge del camí de Cal Porrer i a la zona de les Gavarres. D'altra banda, ha explicat que es farà un estudi antropològic i forense amb les restes així com, posteriorment, un estudi genètic amb les dades de les dues famílies que l'any 2014 van dirigir-se a l'Ajuntament per esbrinar si podia ser el seu avantpassat mort aquella època al municipi. Aquests familiars ja han tramitat la inscripció al cens de dades que ordena i classifica els perfils genètics de familiars desapareguts inclosos al programa.

Es tracta de la família del brigadista txec Pavel Antos i la família del també brigadista croat  Josip Mufic. Són els avantpassats de dos soldats que van lluitar al costat del bàndol republicà i que van morir durant la retirada cap a França. Romeva ha subratllat també que tot aquest procés s'ha de gestionar amb un enorme respecte perquè a banda de la laboriositat i complexitat de les tasques de l'exhumació té implícit una part emocional molt important. 

La memòria popular, la clau 

L'exhumació de la fossa s'ha viscut amb molta expectació al poble, ja que durant dècades s'ha parlat de la història del 'soldat desconegut'. Entre els assistents, hi havia Dolors Grau, arxivera del poble, que ha recordat que no hi ha cap document del soldat i que ha estat gràcies a la memòria col·lectiva basada en uns testimonis que el van veure mort el 3 de febrer del 1939 que ha permès arribar fins aquí. Sabem que es demanava als nens que no anessin a jugar-hi perquè hi havia una persona enterrada; com pot ser que durant 80 anys una tomba al mig gavarres, sense cases al voltant, s'hagi preservat sense que ningú la toques? crec que és un motiu de satisfacció per a tothom, ha subratllat. 

D'altra banda, Grau espera que l'exhumació obri la porta a nous estudis que permetin incloure els últims combats de la Guerra Civil al municipi en la història de Catalunya. Cassà de la Selva va ser bombardejada fins a 3 cops, causant la mort de civils, ja que al costat tenia un aeròdrom.

Qui també ho ha viscut amb emoció ha estat Carles Bagué, el fill de l'home que va veure el cos del soldat estirat al marge. Eren quarts de set del matí, quan se'l va trobar, i al vespre quan va tornar a casa estava al voral de la carretera, recorda. La seva història el va fascinar ja de ben petit i des de llavors que ha intentat seguir-li la pista sense èxit. Per ell, és una història trista que pot acabar tenint un final feliç.

El Pla de Fosses de 2017

Pel que fa a les exhumacions realitzades fins ara en el marc del Pla de fosses 2017-2018, el mes de gener es va realitzar l’exhumació de la fossa de Tremp a on es van localitzar les restes òssies d’un civil. Posteriorment, el mes de juny s’ha realitzat l’exhumació de la fossa de Figuerola d’Orcau, a on s’hi han localitzat les restes de 17 soldats franquistes. Un total de 18 individus trobats, als quals ara s’afegeix els 10 individus trobats a les fosses de Vilanova de Meià, Prats de Lluçanès i Cassà de la Selva. Des de la presentació del Pla de fosses aquest mes de gener, ja s’han exhumat les restes d’un mínim de 58 individus.

 

Participació