Vuit de cada deu estudiants de Fisioteràpia a Girona són francesos

Des del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya expliquen que l'accés al grau és molt més fàcil a Catalunya, però en canvi lamenten que les ofertes laborals són molt escasses | El poder adquisitiu més alt d'aquests estudiants fa augmentar el preu del lloguer a Salt

ACN / Redacció
28 d'agost del 2017
Actualitzat a la 13:01h
Un usuari del servei de rehabilitació i medicina física de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, en ple tractament de fisioteràpia.
Un usuari del servei de rehabilitació i medicina física de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, en ple tractament de fisioteràpia. | ACN.
Vuit de cada deu estudiants de la carrera de Fisioteràpia a Girona són francesos. Es tracta d'uns estudis privats que ara mateix imparteix l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), adscrit a diverses universitats (Barcelona, Girona, Tarragona) i amb campus a Salt, Barcelona i Terres de l'Ebre.

L'alt nombre d'estudiants francesos de fora de Catalunya es deu, bàsicament, a la dificultat que suposa entrar a estudiar aquesta carrera a França. De fet, per poder cursar Fisioteràpia en una universitat gala, cal superar primer un curs de selecció d'un any i els qui no passen aquest curs, venen a Catalunya a treure's el títol. La coordinadora del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya a Girona, Carme Casellas, lamenta que l'oferta laboral no estigui al nivell de la formativa i denuncia que la professió està molt més reconeguda a França que no pas a casa nostra. Les possibilitats d'estudiar Fisioteràpia a Catalunya són moltes, però les de poder exercir són molt més escasses que a França, assegura.

De fet, la coordinadora assegura que per a molts estudiants catalans, la primera opció un cop acabada la carrera és mirar ofertes de feina més enllà de la frontera estatal. Però, anar a treballar a França s'està fent cada cop més difícil, en bona part per la gran quantitat d'estudiants d'aquest país que es treuen el títol aquí. "Després només l'han de convalidar i moltes ofertes se les queden ells", destaca Casellas.
 

La coordinadora del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya a Girona, Carme Casellas. Foto: ACN


La diferència entre Catalunya i França és important. Mentre que aquí són pocs els centres públics on poder-se visitar per un fisioterapeuta, a França l'oferta per a un pacient és molt més àmplia. "A Catalunya si necessites veure un professional has de pagar i, si no, has d'esperar-te", lamenta la coordinadora

Això provoca que hi hagi una gran quantitat de fisioterapeutes que treballen en consultes privades, i per tant, una gran competència en un sector que Casellas considera que té poc reconeixement per part de l'Estat. "Cal treure els tòpics dels fisioterapeutes com aquelles persones que fan massatges, la formació és molt àmplia", ressalta.

Massa estudiants

Un dels punts que, segons el gremi, s'hauria de corregir és l'accés als estudis de Fisioteràpia. Ara mateix surten de les universitats catalanes prop de 1.300 professionals cada any, un volum de treballadors que el mercat no pot absorbir i que fa augmentar la competència entre l'activitat privada.

Una conseqüència més d'aquest alt nombre d'estudiants vinguts de França és l'augment del lloguer dels pisos de Salt, pròxims a la zona de la universitat, amb què s'estableix un principi de gentrificacio. Una estudiant catalana explica que els preus han pujat perquè els universitaris gals tenen un poder adquisitiu més alt, i això els propietaris ho saben.

A 4,80 euros/hora

Casellas ha demanat que es reconegui la professió i es treballi per dignificar-la. En aquest sentit, ha denunciat que en algunes consultes privades i mútues hi ha professionals de fisioteràpia que treballen per 4,80 euros/hora, quan el preu mínim fixat pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya és de 18 euros/hora. "Això desvalora la nostra professió", conclou Casellas.

Per això ha demanat la intervenció de les institucions i l'assimilació a França pel que fa al mercat laboral. "Cal que es vegi la fisioteràpia com un servei més en el sistema de salut, i s'ampliï l'oferta pública", ha reblat Casellas.