17
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
10:14h
El ministeri de Defensa ha organitzat una jura de bandera per a personal civil a Figueres el proper 23 de setembre, una setmana abans del referèndum. Segons ha informat l'Exèrcit de Terra, aquesta jura de bandera, que està oberta a qualsevol ciutadà, se celebrarà al Castell de Sant Ferran i els interessats a participar en aquest acte es podran inscriure abans del 20 de setembre i informar-se a la Subdelegació de Defensa de Girona o en el Regiment d'Infanteria Arapiles número 62.
"Espanyols! Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir la Constitució com a norma fonamental de l'Estat, amb lleialtat al rei i, si cal, donar la vida en defensa d'Espanya?". Aquestes són les paraules que pronuncia un cap de unitat de l'exèrcit en aquest tipus d'actes solemnes, on els ciutadans participants han de respondre, en to castrense: "Sí, ho fem!".
Després de prendre jurament, cadascun dels participants s'acosta a la bandera espanyola per besar-la en un gest simbòlic que suposa segellar el compromís amb Espanya. Els únics requisits per jurar bandera són tenir la majoria d'edat, estar en possessió de la nacionalitat espanyola i no haver estat declarat incapaç per una sentència judicial ferma.
La major diferència entre la jura de bandera civil i la militar és que els membres de l'exèrcit divideixen l'acte en dues parts. Després de realitzar la promesa i besar la bandera, els soldats desfilen, de tres en tres, sota l'arc format per la bandera i el sabre de l'autoritat militar que els ha pres jurament.
Les jures de bandera civils se celebren a tot l'Estat, i per al mes de setembre hi ha també organitzats actes d'aquest tipus a la Corunya, Melilla, Bolaños de Calatrava (Ciutat Real), Pilas (Sevilla), Béjar (Salamanca), Herrera del Duque (Badajoz) i a les localitats madrilenyes d'Ajalvir i Algete.
El 2015, una trentena de diputats del PP van participar en un acte de jura de bandera celebrada per la guàrdia reial a la caserna del Pardo (Madrid) que va incloure, a més, un homenatge als caiguts per Espanya.
"Espanyols! Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir la Constitució com a norma fonamental de l'Estat, amb lleialtat al rei i, si cal, donar la vida en defensa d'Espanya?". Aquestes són les paraules que pronuncia un cap de unitat de l'exèrcit en aquest tipus d'actes solemnes, on els ciutadans participants han de respondre, en to castrense: "Sí, ho fem!".
Després de prendre jurament, cadascun dels participants s'acosta a la bandera espanyola per besar-la en un gest simbòlic que suposa segellar el compromís amb Espanya. Els únics requisits per jurar bandera són tenir la majoria d'edat, estar en possessió de la nacionalitat espanyola i no haver estat declarat incapaç per una sentència judicial ferma.
La major diferència entre la jura de bandera civil i la militar és que els membres de l'exèrcit divideixen l'acte en dues parts. Després de realitzar la promesa i besar la bandera, els soldats desfilen, de tres en tres, sota l'arc format per la bandera i el sabre de l'autoritat militar que els ha pres jurament.
Les jures de bandera civils se celebren a tot l'Estat, i per al mes de setembre hi ha també organitzats actes d'aquest tipus a la Corunya, Melilla, Bolaños de Calatrava (Ciutat Real), Pilas (Sevilla), Béjar (Salamanca), Herrera del Duque (Badajoz) i a les localitats madrilenyes d'Ajalvir i Algete.
El 2015, una trentena de diputats del PP van participar en un acte de jura de bandera celebrada per la guàrdia reial a la caserna del Pardo (Madrid) que va incloure, a més, un homenatge als caiguts per Espanya.