29
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
12:51h
El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Girona ha entrat al registre del consitori una bateria de noms perquè es tinguin en compte per al nomenclàtor de la ciutat. El grup del govern ha registrat un total de nou noms de persones que van tenir una rellevància especial per a la ciutat de Girona. Són els següents:
— La catedràtica i llatinista Dolors Condom i Gratacòs, professora de llatí dels primers estudis preuniversitaris gironins, va ser també professora de l'Institut Vicens Vives.
— La periodista, escriptora, gestora cultural i política Natàlia Molero i Lloret. Va ser directora de la Casa de Cultura, de la Filmoteca de Catalunya, regidora a l'Ajuntament de Girona i delegada de Cultura de la Generalitat.
— Els exregidors del consistori Joan Bosch i Molinet i Manel Nonó i Vidal, aquest últim també va ser primer president del Consell Comarcal del Gironès.
— La mestra Margarita Diaz Gimbernat, qui va ocupar la primera plaça de mestra a l'escola de Germans Sàbat, on s'hi va jubilar.
— Les germanes Pepita l Elisa Úriz Pi, destacadades mestres i pedagogues originàries de Tafalla (Navarra) que van viure i exercir a la ciutat de Girona durant la primera meitat del segle XX. Defensores dels drets de les dones i dels infants i que van lluitar per una educació igualitària entre homes i dones.
— L'empresari i ex-delegat de Cultura Joan Saqués i Roca, ferm defensor i recuperador del patrimoni cultural gironí, tant des del vessant dels equipaments com de l'arquitectònic.
— Ricard Masó i Llunes, cartògraf, aparellador, polític i activista cultural català, va ser un dels impulsors del Premi Prudenci Bertrana.
A més de totes aquestes personalitats, també s'ha demanat que es tingui en compte per al nomenclàtor el Llibre del Sindicat Remença — inclòs al programa Memòria del Món de la UNESCO—, un document manuscrit en llati escrit entre els anys 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per triar els síndics o representants dels remences de diverses diòcesis catalanes i que és un precedent de l'abolició de la servitud, en una de les primeres revolucions comunals d'Europa.
— La catedràtica i llatinista Dolors Condom i Gratacòs, professora de llatí dels primers estudis preuniversitaris gironins, va ser també professora de l'Institut Vicens Vives.
— La periodista, escriptora, gestora cultural i política Natàlia Molero i Lloret. Va ser directora de la Casa de Cultura, de la Filmoteca de Catalunya, regidora a l'Ajuntament de Girona i delegada de Cultura de la Generalitat.
— Els exregidors del consistori Joan Bosch i Molinet i Manel Nonó i Vidal, aquest últim també va ser primer president del Consell Comarcal del Gironès.
— La mestra Margarita Diaz Gimbernat, qui va ocupar la primera plaça de mestra a l'escola de Germans Sàbat, on s'hi va jubilar.
— Les germanes Pepita l Elisa Úriz Pi, destacadades mestres i pedagogues originàries de Tafalla (Navarra) que van viure i exercir a la ciutat de Girona durant la primera meitat del segle XX. Defensores dels drets de les dones i dels infants i que van lluitar per una educació igualitària entre homes i dones.
— L'empresari i ex-delegat de Cultura Joan Saqués i Roca, ferm defensor i recuperador del patrimoni cultural gironí, tant des del vessant dels equipaments com de l'arquitectònic.
— Ricard Masó i Llunes, cartògraf, aparellador, polític i activista cultural català, va ser un dels impulsors del Premi Prudenci Bertrana.
A més de totes aquestes personalitats, també s'ha demanat que es tingui en compte per al nomenclàtor el Llibre del Sindicat Remença — inclòs al programa Memòria del Món de la UNESCO—, un document manuscrit en llati escrit entre els anys 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per triar els síndics o representants dels remences de diverses diòcesis catalanes i que és un precedent de l'abolició de la servitud, en una de les primeres revolucions comunals d'Europa.