27
de juliol
del
2017
Actualitzat
a la
13:10h
Des de la seva posada en funcionament, l’1 de març, l’estació mòbil de desinfecció instal·lada a l’Estany de Banyoles per a la prevenció de la introducció del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) ha desinfectat un total de 1.191 embarcacions, tant per a competicions, com estades, activitats recreatives i ordinàries. La inversió per a la seva construcció i posada en funcionament va ser de 37.500 euros i s’ha finançat a través del projecte europeu LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga”.
Aquesta estació de desinfecció funciona de forma fixa en una de les entrades de les instal·lacions del Club Natació Banyoles, on es va adaptar una plataforma de formigó amb un desaigua cap a la xarxa d’aigües residuals, endollada a la xarxa elèctrica i pot utilitzar aigua de la xarxa potable o de l’Estany. A la vegada també és una estació mòbil, i es pot transportar a una altra zona on es realitzi una prova esportiva, funcionant de forma autònoma.
De les 1.191 embarcacions desinfectades, n’hi ha de quatre modalitats diferents: rem (484 skiff, 361 dobles, 179 quatre, 29 vuit), piragua o caiac (125), Dragon-boat (2) i llaüt (11). Aquestes desinfeccions les han portat a terme tècnics del LIFE Potamo Fauna, del Consorci de l’Estany, que hi han dedicat 102 hores i amb un equip d’entre dues i quatre persones depenent de l’activitat. Els esdeveniments on s’ha participat han estat organitzats pel Club Natació Banyoles, la Federació Catalana de Rem, la Federació Espanyola de Rem, la Federació Catalana de Piragüisme, DragonBoats Emotions i CAIAC Natura. També, hi ha hagut estades internacionals, de la Federación de Chile de Remo, la Federación Argentina de Remo, la Queen’s University o el Putney High School, entre altres. Entre els esdeveniments on s’han desinfectat embarcacions hi ha el Festival DragonBoat, el IV Trofeu Ciutat de Banyoles, el Campionat de Catalunya de Marató de Piragüisme o l’Open Internacional Catalunya de Rem.
Des de l’any 2012 l’Agència Catalana de l’Aigua realitza un control de les aigües de l’Estany dins la xarxa de seguiment de Catalunya per confirmar la presència o absència de musclo zebrat; fins a dia d’avui els resultats ens indiquen que no hi ha presència a la zona.
El musclo zebrat
El musclo zebrat és un bivalve de forma allargada i triangular amb bandes transversals fosques sovint amb forma de ziga-zaga. Pot créixer fins a 4 cm i una sola femella pot arribar a produir un milió de larves a l’any. Se subjecta al substrat mitjançant un bis similar al dels musclos marins formant colònies de milers d’individus. Viuen en aigües dolces, tolerant certa salinitat. És poc habitual en aigües corrents però pot ser molt abundant en embassaments i llacs.
Forma poblacions de milers d’exemplars que entapissen el fons provocant importants alteracions en la cadena tròfica desplaçant als bivalves autòctons. En fixar-se a les petxines d’altres mol·luscs, especialment les nàiades, provoca la seva asfixia impedint la seva respiració. La seva enorme activitat filtradora modifica la transparència de l’aigua i provoca creixements massius d’algues i altres plantes. També modifica la biodiversitat del ecosistemes que colonitza.
Els problemes socioeconòmics lligats a aquesta espècie poden arribar a ser molt importants causant danys a les infraestructures hidràuliques, de reg, taponant els circuits i canonades en centrals energètiques, captacions d’aigua, depuradores, etc. Pot provocar la contaminació de l’aigua degut a mortaldats massives de les poblacions. Les petxines buides als marges poden provocar ferides als banyistes. També pot provocar el recobriment dels cascs d’embarcacions (fouling) i de tot tipus de substrats durs o instal·lacions a dins de l’aigua (cablejat, boies, etc.). Un estudi de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre estima l’impacte econòmic (estudis, seguiment, actuacions de control, reparacions en instal·lacions hidràuliques i energètiques) en una despesa aproximada de 105 milions d’euros des del 2001 que es va detectar l’espècie a l’Ebre fins al 2025.
El projecte LIFE Potamo Fauna
El projecte LIFE Potamo Fauna (2014-2017) permet conservar espècies amenaçades com la nàiade allargada (Unio elongatulus), la tortuga d’estany (Emys orbicularis) o el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). Durant quatre anys s’actua en 11 espais xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona.
Aquest projecte és executat i coordinat pel Consorci de l’Estany conjuntament amb el Consorci del Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Forestal Catalana, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universitat del País Basc. També hi participen financerament la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles i Aigües de Banyoles.
Aquesta estació de desinfecció funciona de forma fixa en una de les entrades de les instal·lacions del Club Natació Banyoles, on es va adaptar una plataforma de formigó amb un desaigua cap a la xarxa d’aigües residuals, endollada a la xarxa elèctrica i pot utilitzar aigua de la xarxa potable o de l’Estany. A la vegada també és una estació mòbil, i es pot transportar a una altra zona on es realitzi una prova esportiva, funcionant de forma autònoma.
L'estació de desinfecció funciona de forma fixa en una de les entrades de les instal·lacions del Club Natació Banyoles. Foto: Life Potamo.
De les 1.191 embarcacions desinfectades, n’hi ha de quatre modalitats diferents: rem (484 skiff, 361 dobles, 179 quatre, 29 vuit), piragua o caiac (125), Dragon-boat (2) i llaüt (11). Aquestes desinfeccions les han portat a terme tècnics del LIFE Potamo Fauna, del Consorci de l’Estany, que hi han dedicat 102 hores i amb un equip d’entre dues i quatre persones depenent de l’activitat. Els esdeveniments on s’ha participat han estat organitzats pel Club Natació Banyoles, la Federació Catalana de Rem, la Federació Espanyola de Rem, la Federació Catalana de Piragüisme, DragonBoats Emotions i CAIAC Natura. També, hi ha hagut estades internacionals, de la Federación de Chile de Remo, la Federación Argentina de Remo, la Queen’s University o el Putney High School, entre altres. Entre els esdeveniments on s’han desinfectat embarcacions hi ha el Festival DragonBoat, el IV Trofeu Ciutat de Banyoles, el Campionat de Catalunya de Marató de Piragüisme o l’Open Internacional Catalunya de Rem.
Des de l’any 2012 l’Agència Catalana de l’Aigua realitza un control de les aigües de l’Estany dins la xarxa de seguiment de Catalunya per confirmar la presència o absència de musclo zebrat; fins a dia d’avui els resultats ens indiquen que no hi ha presència a la zona.
El musclo zebrat
El musclo zebrat és un bivalve de forma allargada i triangular amb bandes transversals fosques sovint amb forma de ziga-zaga. Pot créixer fins a 4 cm i una sola femella pot arribar a produir un milió de larves a l’any. Se subjecta al substrat mitjançant un bis similar al dels musclos marins formant colònies de milers d’individus. Viuen en aigües dolces, tolerant certa salinitat. És poc habitual en aigües corrents però pot ser molt abundant en embassaments i llacs.
Forma poblacions de milers d’exemplars que entapissen el fons provocant importants alteracions en la cadena tròfica desplaçant als bivalves autòctons. En fixar-se a les petxines d’altres mol·luscs, especialment les nàiades, provoca la seva asfixia impedint la seva respiració. La seva enorme activitat filtradora modifica la transparència de l’aigua i provoca creixements massius d’algues i altres plantes. També modifica la biodiversitat del ecosistemes que colonitza.
Els problemes socioeconòmics lligats a aquesta espècie poden arribar a ser molt importants causant danys a les infraestructures hidràuliques, de reg, taponant els circuits i canonades en centrals energètiques, captacions d’aigua, depuradores, etc. Pot provocar la contaminació de l’aigua degut a mortaldats massives de les poblacions. Les petxines buides als marges poden provocar ferides als banyistes. També pot provocar el recobriment dels cascs d’embarcacions (fouling) i de tot tipus de substrats durs o instal·lacions a dins de l’aigua (cablejat, boies, etc.). Un estudi de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre estima l’impacte econòmic (estudis, seguiment, actuacions de control, reparacions en instal·lacions hidràuliques i energètiques) en una despesa aproximada de 105 milions d’euros des del 2001 que es va detectar l’espècie a l’Ebre fins al 2025.
El projecte LIFE Potamo Fauna
El projecte LIFE Potamo Fauna (2014-2017) permet conservar espècies amenaçades com la nàiade allargada (Unio elongatulus), la tortuga d’estany (Emys orbicularis) o el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). Durant quatre anys s’actua en 11 espais xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona.
Aquest projecte és executat i coordinat pel Consorci de l’Estany conjuntament amb el Consorci del Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Forestal Catalana, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universitat del País Basc. També hi participen financerament la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles i Aigües de Banyoles.