24
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
10:10h
Un centenar de persones ha tallat dues vegades la C-66 aquest diumenge al pas de Bordils (Gironès) en protesta per la línia e molt alta tensió (MAT) de 220 KV que Red Eléctrica vol instal·lar entre Juià i la subestació de La Farga 3 a Medinyà i que afecta els municipis de Bordils, Celrà, Cervià de Ter i Juià.
La concentració l'ha convocada la Plataforma Salvem la Llera del Ter —nascuda el passat mes de maig— que acusa l'empresa de saltar-se a la torera el conveni d'Aahrus, que entre altres qüestions, preveu que abans de tirar endavant un projecte d'aquest calat es consulti amb el territori. La membre de la plataforma, Mar Masfarré, considera que es tracta d'una obra perjudicial per els veïns i recorda que no té el suport dels pobles. "Els quatre municipis afectats estem aquí protestant", ha reblat Masfarré.
Durant la protesta que ha durat una mitja hora, s'han repartit díptics entre els conductors per informar-los del motiu de l'acte. La membre de Plataforma Salvem la Llera del Ter, Mar Masfarré, explica que no els queda altra opció que fer aquestes manifestacions perquè els escoltin.
Masfarré però s'ha mostrat optimista i diu que esperen poder aturar el que ha definit com un projecte perjudicial en tots els sentits. Des de la plataforma també lamenten que Red Eléctrica no s'hagi assegut a parlar amb ells. "És molt complicat negociar amb gent que no s'aturarà", lamenta Masfarré, que de totes maneres no perd l'esperança de poder arribar a un acord amb l'empresa.
Des de Red Eléctrica s'assegura que la línia permetrà que no hi hagin talls de subministrament gràcies al reforç del mallat. La Plataforma Salvem la Llera del Ter, però, argumenta que es tracta d'una obra que es pot fer de manera molt més sostenible. Asseguren que la construcció d'aquestes torres d'alta tensió al llarg del traçat, destruiran la flora i la fauna, generaran problemes per a la salut i alteraran l'entorn paisatgístic ja que travessen diverses planes.
Se salten el conveni d'Aahrus
Un dels punts que més malestar ha creat entre els veïns dels quatre municipis afectats és que Red Eléctrica no seguís cap de les directrius que marca el conveni d'Aahrus signat per l'Estat. "S'han saltat a la torera un conveni que preveu consultar el territori", manifesta Masfarré. La portaveu de la pltaforma ha assegurat que mantindran les mobilitzacions si el projecte continua endavant. El proper pas és anar al Parlament a explicar la problemàtica i aconseguir el suport de la Generalitat.
Danys a la línia a Cervià de Ter
D'altra banda, La companyia Red Eléctrica ha denunciat que han atemptat contra la MAT disparant als cables de 400 kV que passen per Cervià de Ter (Gironès). El sabotatge en aquest punt de la línia, que forma part del tram aeri Bescanó-Santa Llogaia, va tenir lloc a principis de juliol. Els impactes van danyar l'estesa en tres punts paral·lels i van desfilar el cable d'alta tensió, tot i que no el van arribar a trencar perquè porta una ànima d'acer. La companyia, que ja ha reparat els danys, qualifica els fets de condemnables i recorda que no només es va posar en risc el sistema elèctric sinó també la seguretat de les persones. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets per determinar quina arma es va fer servir. D'entrada, es descarta que siguin trets, però s'especula amb l'ús d'un arc o una ballesta.
El punt de l'estesa on es van efectuar els dispars es troba al terme municipal de Cervià de Ter, per on passa el tram que uneix la subestació de Bescanó (Gironès) amb la de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).
De mitjana, les torres de la MAT tenen 66 metres d'alçada, tot i que els cables d'alta tensió que hi passen es troben a menys distància del terra (sobretot, al punt intermedi entre l'una i l'altra). Algú va disparar contra els cables de 400 kV i va aconseguir danyar-ne tres en paral·lel, gairebé just al mateix punt.
Els impactes van desfilar l'estesa elèctrica, però no van arribar a trencar els cables perquè tenen una ànima d'acer. La companyia assegura que el sabotatge no només va posar en risc el sistema elèctric, sinó també la seguretat de les persones (perquè el cable es va tensionar i si, amb la pressió s'hagués partit, podrien saltar-ne guspires i fins i tot s'hauria compromès l'estabilitat de les torres de la MAT).
Tan bon punt va adonar-se del sabotatge, Red Eléctrica el va reparar i va posar els fets en coneixement de la policia. La denúncia davant dels Mossos d'Esquadra es va presentar el 10 de juliol. La policia científica i els agents de balística investiguen quina arma es va fer servir per danyar els cables.
Un arc o una ballesta
Segons fonts policíaques, es descarta que siguin trets (que es podrien haver fet amb un fusell de mira telescòpica). Però sí que entre les hipòtesis que s'estudien hi ha el fet que s'haguessin disparat fletxes amb un arc o una ballesta.
La companyia parla directament de sabotatge, i qualifica els fets de condemnables. A més, durant les darreres setmanes, Red Eléctrica també ha patit altres problemes –tot i que no d'aquesta envergadura- amb els treballs de construcció de la futura subestació de 'La Farga', a Sant Julià de Ramis (Gironès).
Els danys d'aquest juliol als cables de 400 kV s'han dut a terme quan aquest tram de línia ja fa gairebé tres anys que va entrar en servei (ho va fer al novembre del 2014). Els Mossos d'Esquadra investiguen ara qui hi pot haver al darrere dels fets.
Forta oposició
Durant la seva construcció, el Bescanó-Santa Llogaia ja va ser el focus de protesta dels opositors a la MAT. Algunes de les quals, sonades, i que van tenir lloc a Fellines. El juny del 2014 uns activistes es van encadenar en una de les torres durant hores, a uns 60 metres d'alçada.
I el gener d'aquell any, un altre antiMAT es va atrinxerar dins un cotxe enterrat sota terra just al punt on s'havia d'aixecar una torre (en concret, la número 66). L'operació per alliberar-lo va durar onze hores. Per aquests fets, hi ha sis investigats que s'enfronten a penes d'entre 2 i 7 anys de presó.
La concentració l'ha convocada la Plataforma Salvem la Llera del Ter —nascuda el passat mes de maig— que acusa l'empresa de saltar-se a la torera el conveni d'Aahrus, que entre altres qüestions, preveu que abans de tirar endavant un projecte d'aquest calat es consulti amb el territori. La membre de la plataforma, Mar Masfarré, considera que es tracta d'una obra perjudicial per els veïns i recorda que no té el suport dels pobles. "Els quatre municipis afectats estem aquí protestant", ha reblat Masfarré.
Durant la protesta que ha durat una mitja hora, s'han repartit díptics entre els conductors per informar-los del motiu de l'acte. La membre de Plataforma Salvem la Llera del Ter, Mar Masfarré, explica que no els queda altra opció que fer aquestes manifestacions perquè els escoltin.
Masfarré però s'ha mostrat optimista i diu que esperen poder aturar el que ha definit com un projecte perjudicial en tots els sentits. Des de la plataforma també lamenten que Red Eléctrica no s'hagi assegut a parlar amb ells. "És molt complicat negociar amb gent que no s'aturarà", lamenta Masfarré, que de totes maneres no perd l'esperança de poder arribar a un acord amb l'empresa.
Des de Red Eléctrica s'assegura que la línia permetrà que no hi hagin talls de subministrament gràcies al reforç del mallat. La Plataforma Salvem la Llera del Ter, però, argumenta que es tracta d'una obra que es pot fer de manera molt més sostenible. Asseguren que la construcció d'aquestes torres d'alta tensió al llarg del traçat, destruiran la flora i la fauna, generaran problemes per a la salut i alteraran l'entorn paisatgístic ja que travessen diverses planes.
Se salten el conveni d'Aahrus
Un dels punts que més malestar ha creat entre els veïns dels quatre municipis afectats és que Red Eléctrica no seguís cap de les directrius que marca el conveni d'Aahrus signat per l'Estat. "S'han saltat a la torera un conveni que preveu consultar el territori", manifesta Masfarré. La portaveu de la pltaforma ha assegurat que mantindran les mobilitzacions si el projecte continua endavant. El proper pas és anar al Parlament a explicar la problemàtica i aconseguir el suport de la Generalitat.
Els tres cables de la MAT a l'alçada de Cervià de Ter, desfilats després de rebre els impactes Foto: ACN.
Danys a la línia a Cervià de Ter
D'altra banda, La companyia Red Eléctrica ha denunciat que han atemptat contra la MAT disparant als cables de 400 kV que passen per Cervià de Ter (Gironès). El sabotatge en aquest punt de la línia, que forma part del tram aeri Bescanó-Santa Llogaia, va tenir lloc a principis de juliol. Els impactes van danyar l'estesa en tres punts paral·lels i van desfilar el cable d'alta tensió, tot i que no el van arribar a trencar perquè porta una ànima d'acer. La companyia, que ja ha reparat els danys, qualifica els fets de condemnables i recorda que no només es va posar en risc el sistema elèctric sinó també la seguretat de les persones. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets per determinar quina arma es va fer servir. D'entrada, es descarta que siguin trets, però s'especula amb l'ús d'un arc o una ballesta.
El punt de l'estesa on es van efectuar els dispars es troba al terme municipal de Cervià de Ter, per on passa el tram que uneix la subestació de Bescanó (Gironès) amb la de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).
De mitjana, les torres de la MAT tenen 66 metres d'alçada, tot i que els cables d'alta tensió que hi passen es troben a menys distància del terra (sobretot, al punt intermedi entre l'una i l'altra). Algú va disparar contra els cables de 400 kV i va aconseguir danyar-ne tres en paral·lel, gairebé just al mateix punt.
Els impactes van desfilar l'estesa elèctrica, però no van arribar a trencar els cables perquè tenen una ànima d'acer. La companyia assegura que el sabotatge no només va posar en risc el sistema elèctric, sinó també la seguretat de les persones (perquè el cable es va tensionar i si, amb la pressió s'hagués partit, podrien saltar-ne guspires i fins i tot s'hauria compromès l'estabilitat de les torres de la MAT).
Tan bon punt va adonar-se del sabotatge, Red Eléctrica el va reparar i va posar els fets en coneixement de la policia. La denúncia davant dels Mossos d'Esquadra es va presentar el 10 de juliol. La policia científica i els agents de balística investiguen quina arma es va fer servir per danyar els cables.
Un arc o una ballesta
Segons fonts policíaques, es descarta que siguin trets (que es podrien haver fet amb un fusell de mira telescòpica). Però sí que entre les hipòtesis que s'estudien hi ha el fet que s'haguessin disparat fletxes amb un arc o una ballesta.
La companyia parla directament de sabotatge, i qualifica els fets de condemnables. A més, durant les darreres setmanes, Red Eléctrica també ha patit altres problemes –tot i que no d'aquesta envergadura- amb els treballs de construcció de la futura subestació de 'La Farga', a Sant Julià de Ramis (Gironès).
Els danys d'aquest juliol als cables de 400 kV s'han dut a terme quan aquest tram de línia ja fa gairebé tres anys que va entrar en servei (ho va fer al novembre del 2014). Els Mossos d'Esquadra investiguen ara qui hi pot haver al darrere dels fets.
Forta oposició
Durant la seva construcció, el Bescanó-Santa Llogaia ja va ser el focus de protesta dels opositors a la MAT. Algunes de les quals, sonades, i que van tenir lloc a Fellines. El juny del 2014 uns activistes es van encadenar en una de les torres durant hores, a uns 60 metres d'alçada.
I el gener d'aquell any, un altre antiMAT es va atrinxerar dins un cotxe enterrat sota terra just al punt on s'havia d'aixecar una torre (en concret, la número 66). L'operació per alliberar-lo va durar onze hores. Per aquests fets, hi ha sis investigats que s'enfronten a penes d'entre 2 i 7 anys de presó.