Ple Girona

Girona farà desaparèixer totes les plaques i noms franquistes dels carrers

El ple de l'Ajuntament d'aquest dilluns aprova per unanimitat la moció presentada per la CUP-Crida per Girona

per Xavier Borràs , 11 de juliol de 2017 a les 10:56 |
L'Assemblea de Joves del Gironès va fer un «top manta» de plaques franquistes retirades a la façana de l'Ajuntament instants abans de l'inici del ple municipal. | Xavier Borràs
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Unanimitat municipal per eradicar tot vestigi franquista dels carrers de la ciutat de Girona, Així es desprèn de la moció aprovada per tots els grups en el ple de l'Ajuntament celebrat aquest dilluns, 10 de juliol, tot i els matisos expressats, especialment per Concepció Veray (PP) i pel regidor del PSC Manuel Martin.

La moció aprovada s'emmarca, a parer de la CUP-Crida per Girona —que la va presentar—, en un context de paràlisi pel que fa a les polítiques de memòria històrica desenvolupades pel Govern i que recull la tasca feta per l'Assemblea de Joves del Gironès, que ja va escalfar l'ambient minuts abans de l'inici del ple desplegant un «top manta» de plaques ja retirades dels carrers de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a la façana de l'edifici de la plaça del Vi. La capsa amb les plaques retirades va ser lliurada per un representant de l'AJG a la batllessa Marta Madrenas.


A partir d'ara, doncs, s'iniciarà un pla d'actuació que prevegi la retirada immediata de la simbologia i la nomenclatura franquistes (plaques d'habitatges, noms de carrers, etc.) que tindrà un pic amb un acte de celebració quan es finalitzi la retirada que serveixi d'homenatge als ciutadans gironins que van patir la repressió del franquisme, tot coincidint amb l'aprovació al Parlament de Catalunya de l'anul·lació dels judicis sumaríssims de la dictadura. La moció també reclama impulsar polítiques actives de recuperació i dignificació de la memòria històrica a la via pública al conjunt dels barris de la ciutat per difondre "una realitat recent que corre el perill de quedar oblidada tan aviat com els seus protagonistes vagin morint".

Tot i el vot favorable, la portaveu del PP al Consistori, Concepció Veray, va manifestar que tot el relacionat amb la memòria històrica ha de ser per a totes les víctimes, "també les de l'altre costat". Veray va insistir en el fet que "hi ha moltes ferides obertes, facint-ho pensant en altres persones que també es mereixen un reconeixement" (en referència als morts que hi va haver a la ciutat el 1934).


Per la seva banda, el regidor delegat de la UMAT (Unitat municipal d'anàlisi territorial), l'arquitecte Manuel Martín (PSC) va afirmar que en tot el procés que s'obre cal el diàleg amb els veïns i el seu permís per actuar. "Hi ha qui creu que el record d’un passat dolorós s’ha de conservar i que és una manera de configurar una identitat per recordar que mai més no torni a passar", va dir en el ple. També, va assenyalar que, en tot cas, es podria condicionar els ajuts a la rehabilitació amb la retirada de les plaques franquistes.

Tot juts el passat dimecres 5 de juliol, el regidor de la CUP Lluc Salellas, publicava al blog "Escrits per Girona", l'article Plaques franquistes a Girona, en que reclamava que tocava posar Girona al mapa de la Memòria Històrica. "Retirar els vestigis franquistes que encara queden, formular una proposta integral sobre la Memòria del Cop d’Estat, la Guerra i els 40 anys de dictadura que sigui visible i palpable a carrers i places de la ciutat. I cal també que ara que anem de camí de construcció de quelcom nou deixem a lloc allò que ve del passat i va quedar a mitges. Deixar-ho llest per tot el que hagi de venir. En clau de memòria. En clau democràtica. En clau que obri tots els panys."

 

Participació