Alliberen a Blanes una tortuga marina que fa mig any va quedar enganxada a les xarxes d'un pescador

L'animal fa 9 quilos de pes i porta un dispositiu de seguiment via satèl·lit que permetrà seguir-li la ruta a mar obert

La tortuga ha estat alliberada a Blanes
La tortuga ha estat alliberada a Blanes | ACN
Redacció
03 de juliol del 2017
Actualitzat a les 15:10h

La Fundació CRAM ha alliberat aquest dilluns a la platja de Blanes (la Selva) una tortuga marina que fa mig any va quedar enganxada accidentalment a les xarxes d'un pescador del municipi. L'animal, de 9 quilos de pes i a qui han batejat com a "Wonder", porta un dispositiu de seguiment via satèl·lit que permetrà seguir-li la ruta a mar obert.

Els veterinaris del CRAM l'han tractada des del gener a la seu de la fundació. Quan va quedar enganxada a les xarxes d'arrossegament, com que va pujar molt ràpid a la superfície, li va quedar nitrogen als teixits (un fet que es coneix com a "mal del bussejador" o malaltia descompressiva). Ara, la Wonder, que pertany a l'espècie Caretta caretta (tortuga babaua) ja neda altra vegada cap a mar obert.

La Wonder és una tortuga marina d'uns 5-6 anys. La seva espècie és característica del Mediterrani. El passat 3 de gener, va quedar atrapada accidentalment en una xarxa d'arrossegament d'un pescador de Blanes. El patró de l'embarcació, quan la va veure, va alertar el 112 i es va activar el protocol corresponent de rescat.

Els veterinaris del CRAM, a instàncies de la Generalitat, van anar fins al port a recollir-la i la van traslladar a les instal·lacions de la fundació. Allà se li van prendre mostres de sang i se li van fer radiografies per avaluar-ne l'estat de salut. Com ha precisat la biòloga del CRAM, Anna Casquet, la Wonder tenia nitrogen als teixits. 

"Aquesta malaltia, que es coneix com a síndrome descompressiu, s'ha descobert fa poc en aquests animals", indica Casquet. Per sort, però, la tortuga babaua no va haver de passar per la cambra hiperbàrica que hi ha a la seu del CRAM i es va poder recuperar per ella mateixa. A més, la biòloga també ha explicat que "malauradament, i com ens passa amb gairebé tots els animals que ens arriben, la Wonder tenia plàstics a l'estómac, que s'havia menjat pensant-se que era aliment".

Avui, després de mig any en tractament, la Wonder ha pogut tornar al mar. L'alliberament s'ha fet a la platja de s'Abanell de Blanes, molt a prop d'on se la va capturar accidentalment. Els tècnics i biòlegs de la fundació l'han deixada a la sorra, a pocs metres de l'aigua, i ella mateixa s'ha endinsat al mar.

Dispositiu de seguiment

Durant un temps, però, la Wonder no nedarà sola. Porta un dispositiu via satèl·lit que se li ha enganxat a la closca (mitjançant resina i escuma). En total, pesa uns 300 grams –com a màxim, pot arribar a fer el 5% del seu pes- i incorpora diversos sensors. N'hi ha de temperatura (tant externa com interna), de lluminositat, de profunditat i de localització; és a dir, aquest darrer, un GPS.

El dispositiu compta amb una bateria que té una autonomia d'uns 560 dies aproximadament. "Això ens permetrà poder conèixer la seva ruta i augmentar el coneixement científic de l'espècie, que està en perill d'extinció", precisa la biòloga del CRAM. "Cada vegada que surti a respirar, els dispositiu ens enviarà les dades i podrem saber informació sobre la Wonder", hi afegeix.

El dispositiu acabarà caient de la closca, perquè a mesura que la tortuga creixi, se li desenganxarà. L'alliberament de la Wonder ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Blanes. A més, la recuperació i el posterior marcatge de l'animal s'ha finançat gràcies a una aportació feta per la naviliera Trasmediterránea, que l'ha apadrinat.

Més de 500 tortugues alliberades

La Fundació Centre de Rescat d'Animals Marins (CRAM) és una entitat privada sense ànim de lucre, que treballa per conservar el medi marí i les seves espècies amenaçades (cetacis, tortugues i aus marines). A les seves instal·lacions, els animals s'hi estan en tractament fins que poden tornar a mar obert. D'ençà que va començar a assistir tortugues, l'any 1994, la Fundació CRAM n'ha recuperades i alliberades més de 500 "que han pogut sobreviure", conclou la biòloga.