30
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
12:05h
Quatre estudiants han quedat empatades al capdavant del rànquing de les millors notes dels exàmens de selectivitat a Catalunya d'aquest 2017. Aquest dijous s'han fet públiques les qualificacions de les proves d'accés a la universitat, en les quals han participat 32.000 alumnes de tot el país. Ivet Boada, de l'Institut Santiago Sobrequés de Girona; Maria Torras, del Pius Font i Quer de Manresa; Mònica Torrecilla, del Col·legi Santa Teresa Ganduxer de Barcelona; i Anna Sallés, de l'Aula Escola Europea també de la capital catalana, han obtingut la millor nota de Catalunya amb un 9,80.
En declaracions a NacióDigital, Sallés ha reconegut que "s'esperava obtenir una bona nota", però no situar-se al capdavant del rànquing. Ella ha estudiat el batxillerat científic pur i necessitava almenys un 12'2 per entrar a la carrera desitjada, un doble grau en enginyeria de la UPC. Comptant les assignatures de la fase específica, Sallés se n'ha sortit perquè ha obtingut 13 punts sobre 14. "L'objectiu ja l'hem aconseguit, però ara el repte tot just comença perquè a la universitat tindrem molta feina", apunta l'estudiant barcelonina, que té 17 anys.
En paral·lel, a la demarcació de Tarragona la millor nota ha estat un 9,75. L'ha aconseguit Arnau Dolç Férrez, de l'Institut Antoni Martí i Franqués de Tarragona, tot i que l'estudiant és veí dels Pallaresos, a la mateixa comarca del Tarragonès. Per la seva banda, a la demarcació de Lleida hi ha hagut un triple empat, amb un 9,50, entre Oriol Ruiz Isant i Pol Morell Ferrer, tots dos de l'Institut Samuel Gili Gaya de Lleida, i Laia Angrill Perelló, de l'Institut Arrels II de Solsona, tot i que ella és veïna d'Oliana.
En una conversa amb aquest diari, Angrill reconeix que "no s'esperava obtenir aquesta nota" i assegura que en algunes proves s'hi va trobar "algunes coses molt rebuscades". De fet, ella no era la millor de la seva classe i ha aconseguit als exàmens de selectivitat una mitjana superior a la dels dos cursos de batxillerat. Angrill té previst iniciar el curs vinent la carrera d'Estudis Globals a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, uns estudis que es fan en anglès i que formen els estudiants per treballar en àmbits internacionals com ambaixades o consolats. Li sobra nota per entrar a la carrera, per la qual cosa ha decidit passar un estiu relaxat i viatjant. "Quan arribi el setembre ja ens hi tornarem a posar", admet.
Unes novetats que preocupen
Però les PAU d'aquest any han angoixat més que de costum els alumnes que les han cursat. El motiu? Els canvis de darrera hora que s'han incorporat a les proves. Per primera vegada des de l'aprovació de la Lomce l'any 2013, els exàmens de selectivitat s'han adequat a la normativa espanyola. Inicialment, el redactat de la llei preveia que fossin una espècie de revàlida. El Departament d'Ensenyament ha aconseguit superar aquest escenari i mantenir el format habitual, però ha hagut d'introduir-hi algunes modificacions que neguitegen els estudiants.
Les noves proves d'avaluació d'accés a la universitat -així s'anomenaran a partir d'ara- han estat gairebé idèntiques a les PAU: consten d'una fase general obligatòria que han de cursar tots els matriculats i d'una altra d'específica que permet als alumnes intentar pujar nota. La primera part dels exàmens continuarà avaluant els coneixements dels estudiants sobre quatre matèries: català, castellà, anglès i història o filosofia.
Els participants completen aquest bloc general amb una altra assignatura pròpia del tipus de Batxillerat que hagin cursat (social, científic o humanístic). Les novetats han arribat en aquest punt. Fins ara, els estudiants podien escollir la cinquena matèria de la primera fase de la selectivitat entre una vintena d'assignatures. Ara, en canvi, els l'assigna directament el Departament d'Ensenyament en funció de la branca dels estudis de Batxillerat que hagin desenvolupat.
Obtenir una bona qualificació a la fase general de les PAU és vital per als estudiants que volen entrar a alguna carrera amb una nota de tall molt alta, com ara medicina. Tanmateix, per a molts d'ells encara és més important poder escollir una assignatura que coneguin bé de cara a la fase específica de les proves, ja que és la part que els permetrà millorar la nota i acabar aconseguint una qualificació que s'acosti el màxim possible als 14 punts (la màxima puntuació que es pot treure si es sumen les notes de totes dues fases).
En declaracions a NacióDigital, Sallés ha reconegut que "s'esperava obtenir una bona nota", però no situar-se al capdavant del rànquing. Ella ha estudiat el batxillerat científic pur i necessitava almenys un 12'2 per entrar a la carrera desitjada, un doble grau en enginyeria de la UPC. Comptant les assignatures de la fase específica, Sallés se n'ha sortit perquè ha obtingut 13 punts sobre 14. "L'objectiu ja l'hem aconseguit, però ara el repte tot just comença perquè a la universitat tindrem molta feina", apunta l'estudiant barcelonina, que té 17 anys.
En paral·lel, a la demarcació de Tarragona la millor nota ha estat un 9,75. L'ha aconseguit Arnau Dolç Férrez, de l'Institut Antoni Martí i Franqués de Tarragona, tot i que l'estudiant és veí dels Pallaresos, a la mateixa comarca del Tarragonès. Per la seva banda, a la demarcació de Lleida hi ha hagut un triple empat, amb un 9,50, entre Oriol Ruiz Isant i Pol Morell Ferrer, tots dos de l'Institut Samuel Gili Gaya de Lleida, i Laia Angrill Perelló, de l'Institut Arrels II de Solsona, tot i que ella és veïna d'Oliana.
En una conversa amb aquest diari, Angrill reconeix que "no s'esperava obtenir aquesta nota" i assegura que en algunes proves s'hi va trobar "algunes coses molt rebuscades". De fet, ella no era la millor de la seva classe i ha aconseguit als exàmens de selectivitat una mitjana superior a la dels dos cursos de batxillerat. Angrill té previst iniciar el curs vinent la carrera d'Estudis Globals a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, uns estudis que es fan en anglès i que formen els estudiants per treballar en àmbits internacionals com ambaixades o consolats. Li sobra nota per entrar a la carrera, per la qual cosa ha decidit passar un estiu relaxat i viatjant. "Quan arribi el setembre ja ens hi tornarem a posar", admet.
Més de 32.000 estudiants van participar en les proves de selectivitat aquest 2017. Foto: Martí Albesa
Unes novetats que preocupen
Però les PAU d'aquest any han angoixat més que de costum els alumnes que les han cursat. El motiu? Els canvis de darrera hora que s'han incorporat a les proves. Per primera vegada des de l'aprovació de la Lomce l'any 2013, els exàmens de selectivitat s'han adequat a la normativa espanyola. Inicialment, el redactat de la llei preveia que fossin una espècie de revàlida. El Departament d'Ensenyament ha aconseguit superar aquest escenari i mantenir el format habitual, però ha hagut d'introduir-hi algunes modificacions que neguitegen els estudiants.
Les noves proves d'avaluació d'accés a la universitat -així s'anomenaran a partir d'ara- han estat gairebé idèntiques a les PAU: consten d'una fase general obligatòria que han de cursar tots els matriculats i d'una altra d'específica que permet als alumnes intentar pujar nota. La primera part dels exàmens continuarà avaluant els coneixements dels estudiants sobre quatre matèries: català, castellà, anglès i història o filosofia.
Els participants completen aquest bloc general amb una altra assignatura pròpia del tipus de Batxillerat que hagin cursat (social, científic o humanístic). Les novetats han arribat en aquest punt. Fins ara, els estudiants podien escollir la cinquena matèria de la primera fase de la selectivitat entre una vintena d'assignatures. Ara, en canvi, els l'assigna directament el Departament d'Ensenyament en funció de la branca dels estudis de Batxillerat que hagin desenvolupat.
Obtenir una bona qualificació a la fase general de les PAU és vital per als estudiants que volen entrar a alguna carrera amb una nota de tall molt alta, com ara medicina. Tanmateix, per a molts d'ells encara és més important poder escollir una assignatura que coneguin bé de cara a la fase específica de les proves, ja que és la part que els permetrà millorar la nota i acabar aconseguint una qualificació que s'acosti el màxim possible als 14 punts (la màxima puntuació que es pot treure si es sumen les notes de totes dues fases).