El TAV a Girona (i 3)

El TAV a Girona: les promeses incomplertes nou anys després

Les obres de l'alta velocitat executades per Adif han deixat un reguitzell d'incompliments i greuges

Aquest diumenge, els veïns farà 10 mesos que es manifesten el dia 18 de cada mes per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres

El TAV a Girona: els orígens d'una història interminable

, Girona | 18/06/2017 a les 08:02h
Arxivat a: Municipis, esquerdes, desperfectes, tren d'alta velocitat, TAV Girona, TGV, estació, veïns de Sant Narcís, tren convencional
En Roger Zobl observa, des del balcó del seu pis, un tren de rodalies que arriba a Girona. | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tercera i última part del reportatge que repassa el projecte ferroviari de Girona: el que havia de ser en un principi i el què ha acabat sent. Ara toca fer una ullada als principals incompliments i greuges que les obres de l'alta velocitat executades per Adif han deixat a la ciutat. Aquest diumenge, els veïns farà 10 mesos que es manifesten el dia 18 de cada mes per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres.
 
III part: Les promeses incomplertes

Anna Pagans, Isabel Salamanya, Carles Ribas, Martí Carreras, Xavier Reyner i la resta de veïns tenen visions molt diferents sobre el desenvolupament del projecte ferroviari i les seves conseqüències, però coincideixen plenament en un sol fet: Foment i Adif han incomplert tres grans compromisos. El soterrament del tren convencional, l'enderrocament del viaducte i la reposició dels carrers i zones afectades per les obres.

I això que des del principi, els diferents ministres de Foment sempre van parlar d'un sol projecte ferroviari que constava de cinc etapes: el soterrament de la línia d'alta velocitat, la urbanització dels terrenys de l'alta velocitat, el soterrament del tren convencional, el desmantellament del viaducte i la urbanització de tot el seu recorregut. Però el cert és que només s'ha complert la primera i part de la segona etapa.

Entre el 2007 i el 2011 les reunions entre Adif i l'Ajuntament de Girona -representat per Pagans i Salamanya- es centraven a les obres pel subsòl de la ciutat, però ni una paraula de com es reposarien els carrers afectats. Segons l'exalcaldessa i exregidora, quan preguntaven per la segona i tercera fase del projecte -el soterrament del tren i l'enderrocament del viaducte-, l'administrador ferroviari sempre els deia que "més endavant ja en parlarien" que primer s'havia de fer l'alta velocitat.

L'estació d'autobusos provisional a la plaça Espanya, davant de l'estació. Foto: Adrià Costa


Les sospites que no es completaria el projecte van arribar durant els mandats de Carles Puigdemont i Marta Madrenas. El 2010, quan el ministre José Blanco va venir a Girona a donar el tret de sortida al forat de la tuneladora Gerunda, es va comprometre a soterrar el tren convencional el 2012. Però quan va tornar al 2011, per donar per finalitzada la feina de la tuneladora, no va dir ni una paraula del compromís llençat l'any anterior. Els temors es van confirmar quan, el 2012, el govern de Rajoy va presentar el Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda (PITVI) 2012 - 2024 i van veure que no sortia enlloc el soterrament del convencional i l'enderrocament del viaducte.

Volen mirar si prefereixen “una imatge potent de l’entrada de Girona” o “prioritzar la mobilitat i els serveis”

Segons el regidor Carles Ribas, en realitat, "ni Adif ni Foment han notificat que no ho faran ni han explicat per què es queda a mitges". I després d'anys comptant que desapareixeria el viaducte -que parteix per la meitat tota la ciutat-, ara se l'ha de menjar amb patates. Cosa que, segons el regidor, fa sorgir una altra pregunta: Quants anys durarà? I mentrestant, què hi farem aquí sota?". Sense oblidar la plaça Espanya, on es va aixecar l'estació d'autobusos provisionals, mentre es construïa la nova. Fa un mes que es van inaugurar les noves instal·lacions, però Adif encara no té data per desmantellar les marquesines.

Mentrestant, l'actual equip de govern, liderat per Marta Madrenas, està decidint què hi farà en aquesta plaça, que té tres propietaris: Adif, l'ajuntament i un particular. Segons explicava l'alcaldessa en una entrevista a NacióDigital, volen mirar si prefereixen “una imatge potent de l’entrada de Girona” o “prioritzar la mobilitat i els serveis”. Després de decidir-ho, s’ha compromès a buscar una “fórmula de participació ciutadana”. 

Un autobús sortint de la nova estació soterrada. Foto: Adrià Costa


Però també hi ha hagut retards en la construcció de la nova estació d'autobusos, que a diferència de la resta del projecte ferroviari, anava a càrrec de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que ha rebutjat participar en el reportatge. Al novembre del 2011, el departament va anunciar la licitació de l'obra però fins a l'abril del 2016 no van començar els treballs. El conseller Josep Rull anunciava llavors la posada en funcionament pel febrer del 2017, i justificava el retard culpant Adif per no donar-los el permís per intervenir a l'estació -l'espai que ocupa és propietat de l'administrador ferroviari-. Finalment, es va inaugurar el 5 de maig. 

"No s'ha compensat el dany econòmic que comerciants i ciutadans han patit en els darrers nou anys", recorda Carles Ribas

Amb una inversió de 8 milions, en costarà 300.000 euros més cada any pels alts costos de manteniment que té. I malgrat la gran inauguració i els anys d'espera, molts critiquen que no té cobertura de mòbil, que no hi ha màquines expenedores ni bar ni quiosc. I per accedir als serveis de l'estació del convencional, has de donar molta volta (pujar les escales mecàniques i travessar el finger).

La deixadesa d'Adif

Aquests són els principals greuges que ha patit la ciutat, però no els únics. "No han arreglat la Devesa ni el Mas Gri", recorda Carles Ribas, i tampoc s'ha compensat el dany econòmic que comerciants i ciutadans han patit en els darrers nou anys "que han vist hipotecada la seva vida". "No van netejar ni les façanes ni els edificis afectats per les obres, han arribat a retirar focus i deixar els forats, és que no s'han dedicat ni tan sols a arreglar aquestes qüestions", critica indignat el regidor.
 

Les obres continuen al voltant de l'estació. Foto: Adrià Costa


El tècnic contractat per l'ajuntament, Josep Arjona, coneix fins a l'últim detall de les obres que envolten l'estació i les ha vist de tots colors. I posa un parell d'exemples. Per controlar el moviment dels edificis, es van instal·lar uns prismes de color groc en centenars d'habitatges de la ciutat, però, al finalitzar els treballs, no van retirar tots els aparells. "Si quan anaven a treure'l, no trobaven el veí a casa, no li retiraven", recorda Arjona que assegura que quan ell ho va reclamar, els tècnics d'Adif li van contestar: "que s'ho treguin ells!". I als llocs on els van treure, "simplement se l'emportaven, deixant el forat sense arreglar" diu movent el cap a banda i banda sense trobar-hi explicació.

"Per controlar el moviment dels edificis es van instal·lar uns prismes de color groc en centenars d'habitatges de la ciutat", explica el tècnic Josep Arjona

I recorda com un veí va buscar el preu d'aquests aparells. "Valien 130 euros i si els tornaves en bon estat, et donaven 30 euros per prisma, no entenc que no els hagin recuperat per estalviar-se encara que fossin 900 o 1.000 euros". I no és l'únic "oblit". L'administrador ferroviari també ha deixat unes 500 fites d'anivellament a carrers de tota la ciutat que no té previst retirar. Són unes plaques d'alumini 20x20 cm que també servien per controlar els moviments del subsòl i que es queden com a record sense que serveixin per res.

"Està molt bé que portin una obra d'interès general com és el TAV però han de pensar que no poden deixar hipoteques a cada ciutat on passen, han de planificar urbanísticament les conseqüències", critica el regidor del projecte ferroviari Carles Ribas. Tot un seguit de despropòsits que ha viscut la ciutat en els darrers 8 anys i 10 mesos i que ara l'Ajuntament està recopilant en un memorial de greuges i incompliments per portar Adif als tribunals. "Quan acabin les obres, reclamarem judicialment tot el que es pugui reclamar i més", diu rotundament Ribas.

El monstre sense cap

Si algun dia Adif vol recuperar la credibilitat a la ciutat, li caldrà una gran campanya de comunicació, perquè la imatge que té entre els gironins és la menys desitjable per qualsevol empresa, i molt menys una que es finança amb diners públics. El membre de Girona Avança i coordinador del projecte Enter.Hub, Josep Campmajó, definia l'administrador ferroviari com un "ens supratot i diví que fa el que vol sense tenir en compte ni els ciutadans ni els governs locals". Pels veïns Martí Carreras i Xavier Reyner, "contra Adif no s'hi pot fer res, ells ho decideixen i tu has d'assentir amb el cap", "ens tracten com si fóssim colònies", lamenten. Pel tècnic Josep Arjona el problema és que "ho decideixen tot des d'un despatx de Madrid sense tenir en compte ni tan sols la normativa municipal".

3 dels 500 "hitos de nivelación" que queden escampats per la ciutat Foto: Adrià Costa


I entre els representants municipals hi ha diversitat d'opinions. Segons Anna Pagans durant la seva etapa no van tenir problemes amb l'administrador, amb qui bàsicament tenien discussions tècniques relacionades amb el pas de la tuneladora. En canvi, durant l'etapa de Carles Puigdemont i Marta Madrenas, les relacions van ser més tenses. Especialment en els darrers anys amb les negociacions de la reposició de la llosa. Ara, diuen que els nous representants d'Adif tenen un altre tarannà i que estan complint el calendari de les obres del Parc Central.

Si algun dia Adif vol recuperar la credibilitat a la ciutat, li caldrà una gran campanya de comunicació

Però amb els periodistes, el tracte d'Adif ha estat el mateix al llarg dels 8 anys i escaig. No concedeixen entrevistes i amb prou feines responen dubtes, fora de les notes de premsa que envien de tant en tant. Des del mes de març, NacióDigital ha intentat parlar amb algun representant d'Adif per intentar resoldre moltes qüestions, però no hem rebut resposta. I queden a l'aire preguntes com, per exemple, què passarà amb les dues plantes per a prop d'un miler de cotxes que hi ha construïdes sota la llosa? Per què no han assumit els costos de reposició dels carrers afectats, tal com es van comprometre al principi? I sobretot: quin cost final ha tingut tot el projecte ferroviari i per què es va licitar per 278 milions però va acabar costant 348 milions?

Hi ha tota una generació que no ha gaudit del Parc Central i centenars de gironins han patit i pateixen les conseqüències d'uns treballs que havien de durar 36 mesos però que ja en porten 104... i encara en queden! I malgrat els greuges patits, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, es "sorprèn" per les queixes dels representants polítics, tal com va dir en una intervenció al Senat a l'abril.

Farien bé els representants d'Adif i de Foment d'escoltar el patiment que han provocat a una ciutat sota la promesa d'una alta velocitat que, a l'hora de la veritat no arriba als 300 km/h "per raons de seguretat". I la pregunta que ara es fan molts gironins és: realment ha pagat la pena l'arribada del TGV a Girona? Si ho posem a una balança... ha comportat més beneficis o pèrdues?
 

Els crespons negres adornen les balles d'obres, al voltant de l'estació. Foto: Adrià Costa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Per a Mireia Tresserres, regidora de la CUP a Olot, la campanya no va d'identitats i banderes, sinó de drets socials. | Martí Albesa.
Xavier Borràs
01/01/1970
En l'acte electoral al Torín d'Olot, Mireia Tresserres, Enric PIneda, Dani Cornellà i Lluc Salellas reclamen que el mandat popular per al 21-D és el de l'autodeterminació efectiva de l'1 d'octubre
Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs | Adrià Costa
Toni Rodon
01/01/1970
Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles
01/01/1970
El pròxim 12 de gener es celebrarà la I Jornada de control intern del sector públic local
Carles Puigdemont intervé al míting central de Junts per Catalunya a Barcelona | Junts per Catalunya
01/01/1970
El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21-D | El número dos de la llista, Jordi Sànchez, reclama "no donar l'esquena al president" en un míting marcat pel suport total a Puigdemont: "No tenim cap pla B"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 23:18 Ponsatí veu «impossible» la República sense aturar la repressió, Serret demana «persistir» i Boya «avançar». El desplegament d'una Catalunya independent centra el debat organitzat pel casal català de Brussel·les entre ERC, CUP i JxCat a Brussel.les.
 22:48 LA CARAVANA La caritat d'Albiol. El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona.
 22:36 OPINIÓ Camins de Castella. L'article de Joan Ignasi Elena.
 22:32 ENTREVISTA Lorena Roldán: «Puigdemont no està a l'exili, està fugit de la justícia»; per Jonathan Oca. La número dos de la llista de Ciutadans per Tarragona apunta que la formació taronja té una oportunitat històrica de poder aconseguir un canvi de Govern a les urnes. Afirma que cal deixar enrere "el malson" del procés i carrega contra Puigdemont i Junqueras per la fugida d'empreses. 
 22:05 La CUP avisa JxCat i ERC: «Si cal tornarem a anar a eleccions perquè es compleixi el mandat popular». El candidat de la CUP per Tarragona, Xavier Milián, assegura que l'esquerra independentista és "garantia de no retrocedir". Informa Aida Morales.
 21:38 Puigdemont s'erigeix com a únic garant del retorn de tot el Govern legítim. El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21. Informa Oriol March des del míting central de Junts per Catalunya.
 21:31 El número 1 per Tarragona, Xavier Milian, afirma que el "millor" que poden fer els catalans és "construir la República per fer trontollar el règim del 78" a tot l'estat espanyol. "Per tant, ni equidistància, ni unicornis, ni follets del federalisme", ha sentenciat.
 21:26 PÒQUER DE CAMPANYA 15 de desembre: gol a Méndez de Vigo, la República de Puigdemont, el follet del federalisme i el fill de Suárez; el resum d'Arnau Urgell d'aquest divendres de campanya. 
 21:14 Nines Maestro, activista comunista madrilenya, afirma a l'acte central de la CUP a Tarragona que els catalans "han contribuït com ningú" a "col·locar cadascú al seu lloc" i "trencar el mur comú del règim del 78", que afecta els diversos pobles de l'estat espanyol. Ho explica Aida Morales.
 20:59 ERC apel·la a la memòria històrica per derrotar «la bèstia del franquisme actual». Raül Romeva insta a no tenir por a construir una República que faci possible el retorn a la convivencia "que ha trencat el 155". Informa Àlvar Llobet.
 20:53 Mélenchon avisa el govern espanyol que la nació «no pot ser una camisa de força». El líder de la França Insubmisa assegura, en un míting amb els "comuns", que hi ha consellers empresonats per la seva "opinió política". Domènech es reivindica com la veu de la "Catalunya insubmisa" i demana a ERC que decideixi si vol construir un país "amb la gent o en contra de la gent". Colau subratlla que la seva gestió a Barcelona avala els "comuns" com l'opció "més creïble" el 21-D. Informa Sara González.
 20:50 
 20:50 El número 3 de la CUP a Barcelona, Vidal Aragonés, contesta Xavier Garcia Albiol: "A nosaltres no ens preocupa massa si quedem per davant o per darrere del Partit Popular. El que ens preocupa és que el poble de Catalunya sigui capaç d'acabar amb allò que significa l'article 155". Informa Aida Morales.
 20:46 Els condemnats pel Cas Bershka demanen, des de l'acte central de la CUP a Tarragona, que no hi hagi "represaliats de primera i de segona", i avisen que, tant ho són els Jordis, com "mig Govern" o elles mateixes, sense oblidar "les persones que pateixen mordaces", els investigats, els empresonats, els vaguistes, els antifeixistes o aquells "condemnats per les seves lletres i les seves cançons". Ho explica Aida Morales.
 20:46 El pla de xoc de Borrell per Catalunya: «desprocessar» TV3 i «desinfectar» per després cosir. El socialista desacredita la proposta d'Iceta dels indults als presos polítics: "L'han fotut molt grossa". Informa Jordi Bes.
 20:44 Puigdemont confirma que no tornarà a Catalunya abans del 21-D, tal com va avançar ahir NacióDigital. El president i candidat de Junts per Catalunya descarta donar "un cop d'efecte" amb la seva tornada i opta per seguir a Bèlgica, tal com va avançar aquest dijous NacióDigital
 20:37 Ciutadans busca foradar vot socialista en la Santa Coloma de Núria Parlon, iinforma Pep Martí.
 20:34 Sànchez irromp en campanya des de la presó: «No podem donar l'esquena a Puigdemont». El número dos de la llista, en un vídeo des de la presó de Soto del Real, assenyala Arrimadas, Iceta i Albiol com a "tontos útils" del 155. Informa Oriol March.
 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:32 Xavier Domènech es reivindica com la "Catalunya insubmisa" en un míting amb Mélenchon i avisa ERC que els "comuns" "mai es doblegaran davant la dreta"
 20:29 
 20:30 Albiol admet que quedar per darrera la CUP seria un «descrèdit» per a Rajoy. El candidat de PP afirma que "no pot permetre" que "el govern que ha aplicat el 155" obtingui pitjors resultats que els anticapitalistes.
 20:29 Pilarín Bayés puja a l’escenari per ensenyar un dibuix dels consellers a l’exili o empresonats. "Hem d’intentar que tornin aviat", remarca.
 20:24 Què passaria el 21-D si només votés Twitter?. Si en unes eleccions els vots fossin mencions a les xarxes socials l'escenari que dibuixen les enquestes canviaria radicalment
 20:19 Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, al míting de Catalunya en Comú-Podem: "Es parla  molt de pàtria. La meva l'estimo, però la pàtria, la nació, no pot ser una camisa de força" 

Mélenchon, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:09 "Tenim clar que derrotarem la humiliació, la repressió i la por. Si volem exercir la dignitat, la millor manera és restituir el president Puigdemont", ha apuntat Josep Maria Forné, candidat de Junts per Catalunya a Lleida. Eusebi Campdepadrós, cap de cartell per Lleida, dóna les gràcies a Artur Mas, assegut a primera fila.
 20:13 Arrimadas acusa Núria Parlon de "copiar els nacionalistes" i crítica l'indult que Iceta defensa perquè "ningú indulta els autònomes i les famílies de pagar les factures". Ciutadans celebra aquest vespre un míting a Santa Coloma de Gramanet. 
 20:07 Jéssica Albiach, número 3 de Catalunya en Comú-Podem: "Alliberarem Catalunya d'aquells que es diuen sobiranistes però que estan d'acord amb el TTIP i el CETA" 
 20:07 Josep Lluís Bozzo i Pilar Calvo són els encarregats de presentar tots els membres de la candidatura de Junts per Catalunya en el míting central. Els primers en intervenir seran els candidats territorials: Eduard Campdepadrós (Tarragona), Gemma Geis (Girona) i Josep Maria Forné (Lleida).
 19:58 La regidora de la CUP Núria Gibert enceta l'acte de Tarragona parlant de feminisme i es pregunta: "Què passaria si en comptes de 45 dones mortes aquest 2017 per violència masclista fossin 45 banquers?". Ho explica Aida Morales.
 19:57 
 19:57 Una trentena de persones es concentren a pocs metres del míting de Miquel Iceta i Borrell a l'Hospitalet en suport als presos polítics. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han impedit que estiguin al davant.
 19:57 Owen Jones, des del míting de Catalunya en Comú-Podem, a Badalona: "Si no guanyem, els feixistes, els populistes i els racistes estan esperant" 
 19:53 Josep Borrell s'incorpora a la campanya de Miquel Iceta: l'exministre estarà present en tot el tram final de la carrera al 21-D.
 19:48 Javier Nart, en el míting de Ciutadans, recorda des de la ciutat governada per Núria Parlon que va militar en el socialisme fins que va veure que s'havia convertit en "l'ala esquerra del pujolisme". Informa Pep Martí.
 19:44 
 19:40 
 19:39 Owen Jones reivindica, des del míting dels "comuns" a Badalona, el dret a decidir de Catalunya i titlla de "vergonya" el comportament del govern espanyol amb Catalunya: "La història els condemnarà pel que han fet"  
 

Owen Jones, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:39 En el míting de Ciutadans a Santa Coloma, Javier Nart diu que ell és "de la gent, no de les pedres, ni de 1714, ni de totes les mamarratxades de les que viu el nacionalisme".
 19:38 Ada Colau, des de Badalona, reivindica que l'experiència de govern a Barcelona fa que Catalunya en Comú-Podem sigui la candidatura "més creïble"
 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Victòria d'ERC i majoria absoluta independentista, segons una enquesta de la SER. L'emissora de ràdio líder a Espanya apunta que la candidatura d'Oriol Junqueras guanyaria amb claredat per davant de Ciutadans i Junts per Catalunya.
 19:31 Xavier García Albiol, sobre les enquestes: "No podem permetre que el govern que ha aplicat el 155 quedi per darrere de la CUP". Informa Isaac Meler.
 19:30 Ernest Maragall, des de Lleida, on participa al míting d'ERC: "He vingut per demanar perdó en nom dels socialistes. Els que ho havien de fer no ho han fet". Informa Àlvar Llobet.
 19:08 
 18:42 
 18:40 LA CARAVANA. Un mapa i molta sort: els tresors amagats del local de la CUP. Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin massa els resultats de les enquestes; la contracrònica d'Aida Morales
 18:37 LA CARAVANA L'esperit de Dalí, el test d'Inés i un bus de campanya; contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans. 
 18:07 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 10 de febrer: Esquerra Republicana crida a recuperar l'esperit fundacional de la República; Pep Martí repassa en blanc i negre la campanya de 1936. 
 17:58 

Les nines russes de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya

 
Junts per Catalunya comença a distribuir material de campanya que compara Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Mariano Rajoy amb nines russes: la conclusió és que votar qualsevol dels dos primers equival a posicionar-se a favor del president del govern espanyol. La metàfora de les nines russes la va encetar Eduard Pujol, número vuit de la candidatura, aquest dilluns en un míting a Tortosa, i la va repetir l'endemà a Vic.
Entrades anteriors »
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona