El TAV a Girona (i 3)

El TAV a Girona: les promeses incomplertes nou anys després

Les obres de l'alta velocitat executades per Adif han deixat un reguitzell d'incompliments i greuges

Aquest diumenge, els veïns farà 10 mesos que es manifesten el dia 18 de cada mes per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres

El TAV a Girona: els orígens d'una història interminable

, Girona | 18/06/2017 a les 08:02h
Arxivat a: Municipis, estació, TGV, TAV Girona, tren d'alta velocitat, desperfectes, esquerdes, veïns de Sant Narcís, tren convencional
En Roger Zobl observa, des del balcó del seu pis, un tren de rodalies que arriba a Girona. | Adrià Costa
Tercera i última part del reportatge que repassa el projecte ferroviari de Girona: el que havia de ser en un principi i el què ha acabat sent. Ara toca fer una ullada als principals incompliments i greuges que les obres de l'alta velocitat executades per Adif han deixat a la ciutat. Aquest diumenge, els veïns farà 10 mesos que es manifesten el dia 18 de cada mes per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres.
 
III part: Les promeses incomplertes

Anna Pagans, Isabel Salamanya, Carles Ribas, Martí Carreras, Xavier Reyner i la resta de veïns tenen visions molt diferents sobre el desenvolupament del projecte ferroviari i les seves conseqüències, però coincideixen plenament en un sol fet: Foment i Adif han incomplert tres grans compromisos. El soterrament del tren convencional, l'enderrocament del viaducte i la reposició dels carrers i zones afectades per les obres.

I això que des del principi, els diferents ministres de Foment sempre van parlar d'un sol projecte ferroviari que constava de cinc etapes: el soterrament de la línia d'alta velocitat, la urbanització dels terrenys de l'alta velocitat, el soterrament del tren convencional, el desmantellament del viaducte i la urbanització de tot el seu recorregut. Però el cert és que només s'ha complert la primera i part de la segona etapa.

Entre el 2007 i el 2011 les reunions entre Adif i l'Ajuntament de Girona -representat per Pagans i Salamanya- es centraven a les obres pel subsòl de la ciutat, però ni una paraula de com es reposarien els carrers afectats. Segons l'exalcaldessa i exregidora, quan preguntaven per la segona i tercera fase del projecte -el soterrament del tren i l'enderrocament del viaducte-, l'administrador ferroviari sempre els deia que "més endavant ja en parlarien" que primer s'havia de fer l'alta velocitat.

L'estació d'autobusos provisional a la plaça Espanya, davant de l'estació. Foto: Adrià Costa


Les sospites que no es completaria el projecte van arribar durant els mandats de Carles Puigdemont i Marta Madrenas. El 2010, quan el ministre José Blanco va venir a Girona a donar el tret de sortida al forat de la tuneladora Gerunda, es va comprometre a soterrar el tren convencional el 2012. Però quan va tornar al 2011, per donar per finalitzada la feina de la tuneladora, no va dir ni una paraula del compromís llençat l'any anterior. Els temors es van confirmar quan, el 2012, el govern de Rajoy va presentar el Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda (PITVI) 2012 - 2024 i van veure que no sortia enlloc el soterrament del convencional i l'enderrocament del viaducte.

Volen mirar si prefereixen “una imatge potent de l’entrada de Girona” o “prioritzar la mobilitat i els serveis”

Segons el regidor Carles Ribas, en realitat, "ni Adif ni Foment han notificat que no ho faran ni han explicat per què es queda a mitges". I després d'anys comptant que desapareixeria el viaducte -que parteix per la meitat tota la ciutat-, ara se l'ha de menjar amb patates. Cosa que, segons el regidor, fa sorgir una altra pregunta: Quants anys durarà? I mentrestant, què hi farem aquí sota?". Sense oblidar la plaça Espanya, on es va aixecar l'estació d'autobusos provisionals, mentre es construïa la nova. Fa un mes que es van inaugurar les noves instal·lacions, però Adif encara no té data per desmantellar les marquesines.

Mentrestant, l'actual equip de govern, liderat per Marta Madrenas, està decidint què hi farà en aquesta plaça, que té tres propietaris: Adif, l'ajuntament i un particular. Segons explicava l'alcaldessa en una entrevista a NacióDigital, volen mirar si prefereixen “una imatge potent de l’entrada de Girona” o “prioritzar la mobilitat i els serveis”. Després de decidir-ho, s’ha compromès a buscar una “fórmula de participació ciutadana”. 

Un autobús sortint de la nova estació soterrada. Foto: Adrià Costa


Però també hi ha hagut retards en la construcció de la nova estació d'autobusos, que a diferència de la resta del projecte ferroviari, anava a càrrec de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que ha rebutjat participar en el reportatge. Al novembre del 2011, el departament va anunciar la licitació de l'obra però fins a l'abril del 2016 no van començar els treballs. El conseller Josep Rull anunciava llavors la posada en funcionament pel febrer del 2017, i justificava el retard culpant Adif per no donar-los el permís per intervenir a l'estació -l'espai que ocupa és propietat de l'administrador ferroviari-. Finalment, es va inaugurar el 5 de maig. 

"No s'ha compensat el dany econòmic que comerciants i ciutadans han patit en els darrers nou anys", recorda Carles Ribas

Amb una inversió de 8 milions, en costarà 300.000 euros més cada any pels alts costos de manteniment que té. I malgrat la gran inauguració i els anys d'espera, molts critiquen que no té cobertura de mòbil, que no hi ha màquines expenedores ni bar ni quiosc. I per accedir als serveis de l'estació del convencional, has de donar molta volta (pujar les escales mecàniques i travessar el finger).

La deixadesa d'Adif

Aquests són els principals greuges que ha patit la ciutat, però no els únics. "No han arreglat la Devesa ni el Mas Gri", recorda Carles Ribas, i tampoc s'ha compensat el dany econòmic que comerciants i ciutadans han patit en els darrers nou anys "que han vist hipotecada la seva vida". "No van netejar ni les façanes ni els edificis afectats per les obres, han arribat a retirar focus i deixar els forats, és que no s'han dedicat ni tan sols a arreglar aquestes qüestions", critica indignat el regidor.
 

Les obres continuen al voltant de l'estació. Foto: Adrià Costa


El tècnic contractat per l'ajuntament, Josep Arjona, coneix fins a l'últim detall de les obres que envolten l'estació i les ha vist de tots colors. I posa un parell d'exemples. Per controlar el moviment dels edificis, es van instal·lar uns prismes de color groc en centenars d'habitatges de la ciutat, però, al finalitzar els treballs, no van retirar tots els aparells. "Si quan anaven a treure'l, no trobaven el veí a casa, no li retiraven", recorda Arjona que assegura que quan ell ho va reclamar, els tècnics d'Adif li van contestar: "que s'ho treguin ells!". I als llocs on els van treure, "simplement se l'emportaven, deixant el forat sense arreglar" diu movent el cap a banda i banda sense trobar-hi explicació.

"Per controlar el moviment dels edificis es van instal·lar uns prismes de color groc en centenars d'habitatges de la ciutat", explica el tècnic Josep Arjona

I recorda com un veí va buscar el preu d'aquests aparells. "Valien 130 euros i si els tornaves en bon estat, et donaven 30 euros per prisma, no entenc que no els hagin recuperat per estalviar-se encara que fossin 900 o 1.000 euros". I no és l'únic "oblit". L'administrador ferroviari també ha deixat unes 500 fites d'anivellament a carrers de tota la ciutat que no té previst retirar. Són unes plaques d'alumini 20x20 cm que també servien per controlar els moviments del subsòl i que es queden com a record sense que serveixin per res.

"Està molt bé que portin una obra d'interès general com és el TAV però han de pensar que no poden deixar hipoteques a cada ciutat on passen, han de planificar urbanísticament les conseqüències", critica el regidor del projecte ferroviari Carles Ribas. Tot un seguit de despropòsits que ha viscut la ciutat en els darrers 8 anys i 10 mesos i que ara l'Ajuntament està recopilant en un memorial de greuges i incompliments per portar Adif als tribunals. "Quan acabin les obres, reclamarem judicialment tot el que es pugui reclamar i més", diu rotundament Ribas.

El monstre sense cap

Si algun dia Adif vol recuperar la credibilitat a la ciutat, li caldrà una gran campanya de comunicació, perquè la imatge que té entre els gironins és la menys desitjable per qualsevol empresa, i molt menys una que es finança amb diners públics. El membre de Girona Avança i coordinador del projecte Enter.Hub, Josep Campmajó, definia l'administrador ferroviari com un "ens supratot i diví que fa el que vol sense tenir en compte ni els ciutadans ni els governs locals". Pels veïns Martí Carreras i Xavier Reyner, "contra Adif no s'hi pot fer res, ells ho decideixen i tu has d'assentir amb el cap", "ens tracten com si fóssim colònies", lamenten. Pel tècnic Josep Arjona el problema és que "ho decideixen tot des d'un despatx de Madrid sense tenir en compte ni tan sols la normativa municipal".

3 dels 500 "hitos de nivelación" que queden escampats per la ciutat Foto: Adrià Costa


I entre els representants municipals hi ha diversitat d'opinions. Segons Anna Pagans durant la seva etapa no van tenir problemes amb l'administrador, amb qui bàsicament tenien discussions tècniques relacionades amb el pas de la tuneladora. En canvi, durant l'etapa de Carles Puigdemont i Marta Madrenas, les relacions van ser més tenses. Especialment en els darrers anys amb les negociacions de la reposició de la llosa. Ara, diuen que els nous representants d'Adif tenen un altre tarannà i que estan complint el calendari de les obres del Parc Central.

Si algun dia Adif vol recuperar la credibilitat a la ciutat, li caldrà una gran campanya de comunicació

Però amb els periodistes, el tracte d'Adif ha estat el mateix al llarg dels 8 anys i escaig. No concedeixen entrevistes i amb prou feines responen dubtes, fora de les notes de premsa que envien de tant en tant. Des del mes de març, NacióDigital ha intentat parlar amb algun representant d'Adif per intentar resoldre moltes qüestions, però no hem rebut resposta. I queden a l'aire preguntes com, per exemple, què passarà amb les dues plantes per a prop d'un miler de cotxes que hi ha construïdes sota la llosa? Per què no han assumit els costos de reposició dels carrers afectats, tal com es van comprometre al principi? I sobretot: quin cost final ha tingut tot el projecte ferroviari i per què es va licitar per 278 milions però va acabar costant 348 milions?

Hi ha tota una generació que no ha gaudit del Parc Central i centenars de gironins han patit i pateixen les conseqüències d'uns treballs que havien de durar 36 mesos però que ja en porten 104... i encara en queden! I malgrat els greuges patits, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, es "sorprèn" per les queixes dels representants polítics, tal com va dir en una intervenció al Senat a l'abril.

Farien bé els representants d'Adif i de Foment d'escoltar el patiment que han provocat a una ciutat sota la promesa d'una alta velocitat que, a l'hora de la veritat no arriba als 300 km/h "per raons de seguretat". I la pregunta que ara es fan molts gironins és: realment ha pagat la pena l'arribada del TGV a Girona? Si ho posem a una balança... ha comportat més beneficis o pèrdues?
 

Els crespons negres adornen les balles d'obres, al voltant de l'estació. Foto: Adrià Costa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un client d'El Corte Inglés, amb les típiques bosses del centre | Europa Press
01/01/1970
Els descomptes a les botigues del gegant de distribució començaran el 30 de juny, un dia abans de la data oficial
Els aparells comissats a la banda | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Hi ha quatre persones detingudes a Gandesa, a la Terra Alta | El grup va robar més de 100.000 euros a Pals i l'Hospitalet de Llobregat
L'Eix Transversal amb poc trànsit de vehicles, al seu pas per Osona | ACN
01/01/1970
L'operació costaria 530 milions i suposaria un estalvi financer de 700 milions

Imatge d'arxiu d'una convocatòria electoral | Martí Albesa
01/01/1970
Les dues empreses que s'havien presentat a la licitació "no han pogut acreditar els requisits per ser homologades"
01/01/1970
El sindicat acusa el Govern de "posar els interessos partidistes per davant de la seguretat dels interns i dels funcionaris" | Un dels reclusos va morir de sobredosi i l'altre es va suïcidar penjant-se a la seva cel·la
El Vida 2017, a punt per quatre dies instensos | Martina Matencio / Vida
01/01/1970
Del 29 de juny al 2 de juliol, la capital del Garraf acull la quarta edició d'un certamen que acull grans noms catalans i internacionals de l'escena musical | Us oferim una selecció dels 10 concerts imperdibles d'aquests quatre dies de festival