El TAV a Girona (II)

El TAV a Girona: un infern de nou anys per als veïns

Aquest diumenge, farà 10 mesos que es manifesten, el 18 de cada mes, per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres

El TAV a Girona: els orígens d'una història interminable

, Girona | 17/06/2017 a les 07:02h
Arxivat a: Municipis, TAV Girona, parc central Girona, veïns de Sant Narcís, tren d'alta velocitat, tren convencional, Girona, estació, projecte ferroviari, TGV
La primera protesta dels veïns, el 18 d'agost de 2016 | ACN
Continuem el reportatge sobre el projecte de l'alta velocitat a Girona amb una segona part que repassa els patiments i perjudicis patits pels veïns; així com les diferents mobilitzacions que s'han fet al llarg d'aquests gairebé nou anys. 

Aquest diumenge, farà 10 mesos que es manifesten, el dia 18 de cada mes, per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres.

II part: L'infern dels veïns

"Ha estat un infern, un atracament amb traïdoria, que ens tornin els que ens han robat", diu desesperada Mª Àngels Gómez, veïna del carrer Josep Maria Gironella i una de les integrants de la desapareguda Plataforma ciutadana TAV. "Les paraules ja no serveixen, tot el que demanem és que acabin d'una vegada i marxin a casa seva". Els veïns de la zona de l'estació han viscut un autèntic malson durant els darrers anys, que s'han fet més llargs que la resta.

Durant la primera etapa de les obres van haver de suportar canvis a la circulació, tanques per tots els carrers, entre 100 i 200 camions que diàriament transportaven la sorra que extreien del subsòl -moltes vegades sense lona i deixant un rastre sorrenc al seu pas-, a més de les 10-15 formigoneres, les grues, les màquines i la pols. "Treballaven les 24 hores i els set dies a la setmana... Tot el dia i tota la nit sentíem les sirenes i xiulets de les màquines, les explosions, els motors,... Era insuportable", rememora Gómez.

"Ha estat un infern, un atracament amb traïdoria, que ens tornin els que ens han robat", diu desesperada Mª Àngels Gómez

Dos veïns de la plaça Europa, en Roger Zobl i la Maite González, tenen el mateix record. "Al nostre edifici molts van instal·lar doble vidre i ni així deixaven de sentir els sorolls i sirenes", explica Zobl. "Vam estar anys sense obrir les finestres ni ventilar el pis perquè entrava tota la pols, i a la terrassa no podies ni treure el cap", lamenta el matrimoni.

A més de les molèsties, també hi havia el patiment per si passava alguna desgràcia amb una tuneladora foradant un subsòl ple de capes freàtiques i bosses d'aigua. "Amb l'inici de les obres van aparèixer esquerdes a diferents pisos i edificis dels voltants", assegura Gómez. I posa d'exemple el seu edifici, situat a l'encreuament de Josep Maria Gironella i carrer Oviedo, que van haver de canviar tota la façana fa tres anys. Entre tots els propietaris (una quarantena) van assumir una despesa d'uns 160.000 euros per cobrir el canvi de façana, "a més d'altres desperfectes que van provocar les obres, com la inundació del garatge, que vam haver de contractar màquines per treure l'aigua", recorda la veïna.
 

Imatge dels operaris d'Adif durant el pas de la tuneladora als voltants de l'estació. Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu


Però Adif va desestimar totes i cadascuna dels centenars de reclamacions i actes dels veïns, malgrat que sempre anaven avalats pels informes dels tècnics de l'Ajuntament que també revisaven totes les instal·lacions i desperfectes que anaven sorgint. Durant la primera etapa, se'n va encarregar la desapareguda Mireia Pujades -de qui tothom guarda un gran record per la feina que va fer- i després va agafar el relleu Josep Arjona, l'actual tècnic encarregat del seguiment.

També hi havia el patiment per si passava alguna desgràcia amb una tuneladora foradant el subsòl

"Els tècnics d'Adif deien que les esquerdes i els desperfectes eren conseqüència del moviment normal dels edificis però després de 25 anys tots els moviments que podia fer, ja els ha fet", diu el tècnic extern contractat per l'ajuntament i que també és expert en patologies i pèrit judicial. "Abans de començar, el 2008, van fer un informe sobre l'estat dels edificis i les fissures que van aparèixer no hi eren, però van negar que fossin per les obres". I a pesar de les múltiples denúncies i reclamacions, cap va arribar enlloc.

"Adif juga amb el fet que no tens diners, que no pots anar a Madrid a interposar una denúncia, i menys arriscar-te a haver de pagar els costos judicials si perds", explica resignada Mª Àngels Gómez que coneix perfectament el procediment perquè ella va estar durant sis anys intentant batallar contra Adif. Una situació semblant al matrimoni Zobl i González. Ells també van interposar diverses denúncies contra l'administrador i Foment pels greuges patits; tant al Síndic de Greuges com al Defensor del Poble espanyol, però totes van quedar en paper mullat.

Els veïns també es queixen per la pèrdua del valor econòmic dels seus habitatges i per tots els comerços que han hagut de tancar o que fa anys que sobreviuen amb l'aigua al coll. És el cas de l'Esther Cerro, propietària de la botiga Anima'ls que amb l'inici de les obres "va reduir un 60% la seva facturació anual". "Abans tenia un gran aparador i estava en un carrer transitat, amb aparcament al costat" però amb l'inici de les obres li van posar una tanca davant de la botiga i van desaparèixer els aparcaments, per convertir-se en un dels magatzems d'Adif. Ella havia obert el 2004 amb només 21 anys i d'un dia per l'altre, es va veure envoltada de tanques i havent de reconvertir el seu negoci per sobreviure.
 

Imatge de les tanques arran dels edificis i comerços durant els primers anys de les obres de l'alta velocitat Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu


"L'aparador estava tapat i vaig perdre molts clients perquè no podien aparcar i cada cop que venien a rentar el gos, quan sortien de la botiga, tornaven a embrutar-se...", reviu desesperada. Va demanar un crèdit, va començar a fer classes de perruqueria canina i tot just ara comença a recuperar-se. "Crec que vaig caure en depressió i tot.... Recordo el dia que van treure la tanca de davant de la botiga, em queien les llàgrimes...no em podia creure que tornés a veure el sol!".

"Adif juga amb el fet que no tens diners, que no pots anar a Madrid a interposar una denúncia", es queixa Mª Àngels Gómez 

Adif va comprometre's a donar alguna ajuda als negocis més afectats per les obres, però la realitat és que no han vist ni un cèntim. "Al principi deien que sí, que hi havia diners... Però al final no n'hi havia per ningú". "I el més desesperant és que mai compleixen les dates de finalització de les obres, totes s'han endarrerit més del que ens van dir", ressalta indignada Cerro.

Un barri en peu de lluita
 
"Ens hem sentit molt sols durant aquests anys", lamenta Martí Carreras, president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís entre el 2002 i el 2013. "El principal problema que hem tingut és que el 90% dels gironins estava a favor de les obres i només una part en patia les conseqüències". I és que a la pràctica les obres afectaven principalment a un sol barri, Sant Narcís, i concretament a la zona dels voltants de l'estació. Això va fer que la majoria de gironins no fossin conscients del malson que vivien alguns veïns i que no donessin suport a les seves reclamacions.

De fet, el 2008, pràcticament tota la ciutat estava a favor de l'arribada del TAV i només l'Associació de Sant Narcís mostrava dubtes i temors. Aviat va aparèixer una aliada, la Plataforma Ciutadana TAV que va muntar l'Erika de Kettenburg i que unia sota un sol paraigües tots els veïns i comerços afectats. L'entitat va comptar amb la col·laboració de dos enginyers, Santiago Cardenal i Lluís Batlle que, per solidaritat amb els veïns, van revisar tot el projecte i tots els desperfectes i problemes que s'anaven trobant els afectats.

"Es van llegir les 1.900 pàgines, venien a totes les reunions, ens explicaven com estaven les obres, revisaven i contrarestaven els arguments d'Adif...", rememora la veïna i membre de la Plataforma, Mª Àngels Gómez. Ella també recorda com d'estressants i durs van ser els primers anys d'obres en el si de l'entitat. "Cada dia rebíem trucades de veïns amb desperfectes als seus habitatges, fèiem reunions amb l'ajuntament, amb els tècnics, amb Adif,...". La pressió va ser tan alta que, anys més tard, la plataforma va desaparèixer pel desgast patit pels seus integrants.
 

L'aleshores president de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Narcís, Martí Carreras, reclamant la finalització de les obres l'aleshores alcalde, Carles Puigdemont a l'abril del 2011 Foto: ACN / Arxiu


Sempre al peu del canó, l'Associació de Veïns de Sant Narcís que no ha deixat de reclamar al llarg dels anys "que es repari el mal que s'ha fet al barri", com diu Xavier Reyner, que va substituir Carreras al capdavant de l'entitat. Entre els dos han organitzat el gruix de les mobilitzacions i protestes que s'han fet a Girona contra el TAV en els darrers nou anys. A més d'ajudar els veïns, atendre les seves reclamacions i fer d'interlocutors entre ajuntament i els afectats, el 2011 van aconseguir una de les seves primeres petites victòries, amb l'ajuda d'altres associacions com la Mesa d'Entitats.

"Ens hem sentit molt sols durant aquests anys" lamenta Martí Carreras, president de l'Associació de veïns de Sant Narcís

Gràcies a la seva pressió, el govern d'Anna Pagans a convocar una audiència pública per explicar a tots els ciutadans el desenvolupament de les obres i les afectacions que tindrien. Es van celebrar un grapat d'audiències Públiques i Fòrums Ciutadans, i en un d'ells, els veïns s'hi van presentar amb sacs de dormir, disposats a fer nit a l'Auditori si no s'adoptaven una sèrie de compromisos com l'obertura d'una oficina d'afectats per les obres o una visita ciutadana a les obres. No van aconseguir però, que es retiressin els edicles del Parc Central.

Una de les últimes mobilitzacions que han organitzat es repeteix el dia 18 de cada mes des de l'agost del 2016. Farts dels múltiples i eterns retards, els veïns es concentren a la llosa del Parc Central i omplen les tanques de crespons negres per reclamar el final de les obres i que l'estació del TAV i els túnels tinguin pla d'emergència. I a cada convocatòria conviden una entitat gironina diferent. Una de les més multitudinàries va ser la del mes de març, després de l'enèsim anunci del retard de les obres. Indignats i empipats, els veïns van baixar a les vies i alguns -no l'associació- van advertir que tallarien la circulació ferroviària si no s'acabaven les obres del Parc Central.

Pagans, Salamanya i Ribas asseguren que, durant els seus respectius mandats, sempre han mantingut molt informats els veïns amb reunions periòdiques. Però, per Carreras i Reyner, el principal greuge que han patit durant els darrers anys és "la manca d'informació tant de l'ajuntament com d'Adif" i "el no compliment dels terminis establerts". "En aquest sentit, no es va notar el canvi de color del govern municipal" assenyalen els presidents de l'associació, que creuen que un dels principals problemes de la manca d'entesa va ser que els representants municipals sempre els van veure "com a enemics i no com a aliats".

Imatge d'una de les esquerdes que va aparèixer en un edifici dels voltants de l'estació de Girona Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu


I reiteren els greuges que ha patit el barri. "S'han perdut 700 places d'aparcaments, s'han tancat desenes de comerços, hem hagut d'aguantar sorolls, pols, camions, han aparegut esquerdes, plagues de rates i paneroles...". I per ells, el pitjor de tot, és que "no s'han complert les indemnitzacions o compensacions que van prometre als afectats". Sense oblidar que també volen una explicació "de per què el projecte ferroviari s'ha fet com s'ha fet".

L'Enter.hub, una oportunitat perduda

Al llarg d'aquests anys s'han endegat diversos estudis i projectes per potenciar i aprofitar l'arribada de l'alta velocitat a Girona. Un dels més interessants va ser l'Enter.hub, un programa de la Unió Europea per explotar els efectes dels hubs ferroviaris en ciutats mitjanes i els seus beneficis urbans. Hi van participar tretze ciutats europees, entre les quals, Girona.

"S'han perdut 700 places d'aparcaments, s'han tancat comerços, hem hagut d'aguantar sorolls, pols, camions, esquerdes, plagues de rates i paneroles..."

Es va crear el Grup de suport local amb representants de diferents entitats i associacions de tots els àmbits i el seu coordinador va ser Josep Campmajó, membre també de Girona Avança. A partir de quatre grans eixos de reflexió, els integrants van treballar tot un llistat de temes relacionats amb l'alta velocitat com el projecte urbà de l'estació i el seu entorn, les vies de participació ciutadana, les estratègies de promoció de la ciutat o les millores tecnològiques al servei de la mobilitat.

De les reunions que es van fer entre el 2012 i el 2015 van sorgir tota una sèrie de propostes per aprofitar i millorar al màxim el projecte ferroviari. "Totes les entitats van posar el seu granet de sorra", detalla Campmajó, "fins i tot estava previst quants diners costaria cada actuació i quin departament governamental hauria de fer-les".

Però va acabar el projecte europeu i totes les propostes es van quedar en un calaix. Segons el coordinador de l'Enter-Hub ara sembla que hi ha intencions de recuperar-les, però diu que almenys, va servir per constatar que el projecte ferroviari, al final, "ha comportat més pèrdues que beneficis per la ciutat". I ho justifica: "qui més fa servir la línia són els usuaris que treballen a Barcelona, que han guanyat 30 minuts de trajecte però a un preu més car".

"Es podrien haver fet uns trens convencionals directes a Barcelona o amb una sola parada a Sant Celoni i hauria sortit molt més barat i amb menys greuges per la ciutat, que ha patit molt als darrers anys". A més, diu que també va servir per constatar que "contra Adif no es pot fer res, és un ens supratot i diví que fa el que vol sense tenir en compte ni els ciutadans ni els governs locals". I assegura que no hi ha hagut canvis en la manera de fer si al govern espanyol governava el PP o el PSOE.
 

Primer pla de les màquines i grues que omplien el Parc Central Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
En primer terme, un treballador amb una bengala; al fons, una pancarta on el col·lectiu diu que està cremat, el passat 11 d'agost de 2017 durant la manifestació per la vaga d'ambulàncies. | ACN.
01/01/1970
El comitè de vaga critica que l'adjudicatària del servei, Transport Sanitari de Catalunya (TSC), continua "enrocada" i que les postures entre les parts "estan del tot allunyades"
El Centre de Tractament de Residus de Vacarisses. | Norma Vidal.
01/01/1970
Les comarques gironines en generen una mitjana d'un 9,5% | El 78% dels residus generats pel sector productiu són valoritzats
Entre gener i juny d’enguany s’han fet 60.566 trucades d’emergència al 112 a les comarques gironines. | Gencat.
01/01/1970
Un 31% de les trucades del primer semestre de 2017 han estat per motius de seguretat (18.793) | Al Ripollès i a la Selva és on més creixen

Ana Burillo, Jordi Fernandez i Quim Torres a la plaça del Diamant | Jordi Bes
01/01/1970
La inquietud pels efectes del turisme massiu i l'expulsió veïnal s'instal·la a la celebració del bicentenari | La fundació de la festa es declara "sensible" a aquestes qüestions i debatrà fer un posicionament a la tardor
Carla Simón, durant el rodatge del seu primer llargmetratge | Avalon
01/01/1970
El pròxim 7 de setembre es donarà a conèixer la pel·lícula escollida | La coproducció catalana "Abracadabra" també hi figura
01/01/1970
El portaveu de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil considera "excessiu" l'enviament de 200 agents al Prat
Jordi Pons, mestre de l'alpinisme català | Adrià Costa
01/01/1970
El mestre de l'alpinisme català ha recollit els records de les seves expedicions en el llibre "Alpinisme sense ficció" | "Els catalans vam tenir la sort de fer el primer vuit mil de tot l'Estat i això va marcar un abans i un després", explica emocionat | Es lamenta de les expedicions comercials d'avui: "És un circ que acaba en drames"
La casa on es va produir l'explosió ha quedat totalment ensorrada. | Cedida
01/01/1970
A la casa derruïda s'hi han trobat desenes de bombones de butà | Hi ha set ferits, un dels quals de gravetat
01/01/1970
Més d'un centenar de persones, entre ells Arnaldo Otegi, reben el sindicalista a la sortida del centre penitenciari amb banderes de l'entitat i ikurriñes