El TAV a Girona (II)

El TAV a Girona: un infern de nou anys per als veïns

Aquest diumenge, farà 10 mesos que es manifesten, el 18 de cada mes, per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres

El TAV a Girona: els orígens d'una història interminable

, Girona | 17/06/2017 a les 07:02h
Arxivat a: Municipis, TAV Girona, parc central Girona, veïns de Sant Narcís, tren d'alta velocitat, tren convencional, Girona, estació, projecte ferroviari, TGV
La primera protesta dels veïns, el 18 d'agost de 2016 | ACN
Continuem el reportatge sobre el projecte de l'alta velocitat a Girona amb una segona part que repassa els patiments i perjudicis patits pels veïns; així com les diferents mobilitzacions que s'han fet al llarg d'aquests gairebé nou anys. 

Aquest diumenge, farà 10 mesos que es manifesten, el dia 18 de cada mes, per reclamar la fi dels treballs, penjant crespons negres a les tanques que envolten les obres.

II part: L'infern dels veïns

"Ha estat un infern, un atracament amb traïdoria, que ens tornin els que ens han robat", diu desesperada Mª Àngels Gómez, veïna del carrer Josep Maria Gironella i una de les integrants de la desapareguda Plataforma ciutadana TAV. "Les paraules ja no serveixen, tot el que demanem és que acabin d'una vegada i marxin a casa seva". Els veïns de la zona de l'estació han viscut un autèntic malson durant els darrers anys, que s'han fet més llargs que la resta.

Durant la primera etapa de les obres van haver de suportar canvis a la circulació, tanques per tots els carrers, entre 100 i 200 camions que diàriament transportaven la sorra que extreien del subsòl -moltes vegades sense lona i deixant un rastre sorrenc al seu pas-, a més de les 10-15 formigoneres, les grues, les màquines i la pols. "Treballaven les 24 hores i els set dies a la setmana... Tot el dia i tota la nit sentíem les sirenes i xiulets de les màquines, les explosions, els motors,... Era insuportable", rememora Gómez.

"Ha estat un infern, un atracament amb traïdoria, que ens tornin els que ens han robat", diu desesperada Mª Àngels Gómez

Dos veïns de la plaça Europa, en Roger Zobl i la Maite González, tenen el mateix record. "Al nostre edifici molts van instal·lar doble vidre i ni així deixaven de sentir els sorolls i sirenes", explica Zobl. "Vam estar anys sense obrir les finestres ni ventilar el pis perquè entrava tota la pols, i a la terrassa no podies ni treure el cap", lamenta el matrimoni.

A més de les molèsties, també hi havia el patiment per si passava alguna desgràcia amb una tuneladora foradant un subsòl ple de capes freàtiques i bosses d'aigua. "Amb l'inici de les obres van aparèixer esquerdes a diferents pisos i edificis dels voltants", assegura Gómez. I posa d'exemple el seu edifici, situat a l'encreuament de Josep Maria Gironella i carrer Oviedo, que van haver de canviar tota la façana fa tres anys. Entre tots els propietaris (una quarantena) van assumir una despesa d'uns 160.000 euros per cobrir el canvi de façana, "a més d'altres desperfectes que van provocar les obres, com la inundació del garatge, que vam haver de contractar màquines per treure l'aigua", recorda la veïna.
 

Imatge dels operaris d'Adif durant el pas de la tuneladora als voltants de l'estació. Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu


Però Adif va desestimar totes i cadascuna dels centenars de reclamacions i actes dels veïns, malgrat que sempre anaven avalats pels informes dels tècnics de l'Ajuntament que també revisaven totes les instal·lacions i desperfectes que anaven sorgint. Durant la primera etapa, se'n va encarregar la desapareguda Mireia Pujades -de qui tothom guarda un gran record per la feina que va fer- i després va agafar el relleu Josep Arjona, l'actual tècnic encarregat del seguiment.

També hi havia el patiment per si passava alguna desgràcia amb una tuneladora foradant el subsòl

"Els tècnics d'Adif deien que les esquerdes i els desperfectes eren conseqüència del moviment normal dels edificis però després de 25 anys tots els moviments que podia fer, ja els ha fet", diu el tècnic extern contractat per l'ajuntament i que també és expert en patologies i pèrit judicial. "Abans de començar, el 2008, van fer un informe sobre l'estat dels edificis i les fissures que van aparèixer no hi eren, però van negar que fossin per les obres". I a pesar de les múltiples denúncies i reclamacions, cap va arribar enlloc.

"Adif juga amb el fet que no tens diners, que no pots anar a Madrid a interposar una denúncia, i menys arriscar-te a haver de pagar els costos judicials si perds", explica resignada Mª Àngels Gómez que coneix perfectament el procediment perquè ella va estar durant sis anys intentant batallar contra Adif. Una situació semblant al matrimoni Zobl i González. Ells també van interposar diverses denúncies contra l'administrador i Foment pels greuges patits; tant al Síndic de Greuges com al Defensor del Poble espanyol, però totes van quedar en paper mullat.

Els veïns també es queixen per la pèrdua del valor econòmic dels seus habitatges i per tots els comerços que han hagut de tancar o que fa anys que sobreviuen amb l'aigua al coll. És el cas de l'Esther Cerro, propietària de la botiga Anima'ls que amb l'inici de les obres "va reduir un 60% la seva facturació anual". "Abans tenia un gran aparador i estava en un carrer transitat, amb aparcament al costat" però amb l'inici de les obres li van posar una tanca davant de la botiga i van desaparèixer els aparcaments, per convertir-se en un dels magatzems d'Adif. Ella havia obert el 2004 amb només 21 anys i d'un dia per l'altre, es va veure envoltada de tanques i havent de reconvertir el seu negoci per sobreviure.
 

Imatge de les tanques arran dels edificis i comerços durant els primers anys de les obres de l'alta velocitat Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu


"L'aparador estava tapat i vaig perdre molts clients perquè no podien aparcar i cada cop que venien a rentar el gos, quan sortien de la botiga, tornaven a embrutar-se...", reviu desesperada. Va demanar un crèdit, va començar a fer classes de perruqueria canina i tot just ara comença a recuperar-se. "Crec que vaig caure en depressió i tot.... Recordo el dia que van treure la tanca de davant de la botiga, em queien les llàgrimes...no em podia creure que tornés a veure el sol!".

"Adif juga amb el fet que no tens diners, que no pots anar a Madrid a interposar una denúncia", es queixa Mª Àngels Gómez 

Adif va comprometre's a donar alguna ajuda als negocis més afectats per les obres, però la realitat és que no han vist ni un cèntim. "Al principi deien que sí, que hi havia diners... Però al final no n'hi havia per ningú". "I el més desesperant és que mai compleixen les dates de finalització de les obres, totes s'han endarrerit més del que ens van dir", ressalta indignada Cerro.

Un barri en peu de lluita
 
"Ens hem sentit molt sols durant aquests anys", lamenta Martí Carreras, president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís entre el 2002 i el 2013. "El principal problema que hem tingut és que el 90% dels gironins estava a favor de les obres i només una part en patia les conseqüències". I és que a la pràctica les obres afectaven principalment a un sol barri, Sant Narcís, i concretament a la zona dels voltants de l'estació. Això va fer que la majoria de gironins no fossin conscients del malson que vivien alguns veïns i que no donessin suport a les seves reclamacions.

De fet, el 2008, pràcticament tota la ciutat estava a favor de l'arribada del TAV i només l'Associació de Sant Narcís mostrava dubtes i temors. Aviat va aparèixer una aliada, la Plataforma Ciutadana TAV que va muntar l'Erika de Kettenburg i que unia sota un sol paraigües tots els veïns i comerços afectats. L'entitat va comptar amb la col·laboració de dos enginyers, Santiago Cardenal i Lluís Batlle que, per solidaritat amb els veïns, van revisar tot el projecte i tots els desperfectes i problemes que s'anaven trobant els afectats.

"Es van llegir les 1.900 pàgines, venien a totes les reunions, ens explicaven com estaven les obres, revisaven i contrarestaven els arguments d'Adif...", rememora la veïna i membre de la Plataforma, Mª Àngels Gómez. Ella també recorda com d'estressants i durs van ser els primers anys d'obres en el si de l'entitat. "Cada dia rebíem trucades de veïns amb desperfectes als seus habitatges, fèiem reunions amb l'ajuntament, amb els tècnics, amb Adif,...". La pressió va ser tan alta que, anys més tard, la plataforma va desaparèixer pel desgast patit pels seus integrants.
 

L'aleshores president de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Narcís, Martí Carreras, reclamant la finalització de les obres l'aleshores alcalde, Carles Puigdemont a l'abril del 2011 Foto: ACN / Arxiu


Sempre al peu del canó, l'Associació de Veïns de Sant Narcís que no ha deixat de reclamar al llarg dels anys "que es repari el mal que s'ha fet al barri", com diu Xavier Reyner, que va substituir Carreras al capdavant de l'entitat. Entre els dos han organitzat el gruix de les mobilitzacions i protestes que s'han fet a Girona contra el TAV en els darrers nou anys. A més d'ajudar els veïns, atendre les seves reclamacions i fer d'interlocutors entre ajuntament i els afectats, el 2011 van aconseguir una de les seves primeres petites victòries, amb l'ajuda d'altres associacions com la Mesa d'Entitats.

"Ens hem sentit molt sols durant aquests anys" lamenta Martí Carreras, president de l'Associació de veïns de Sant Narcís

Gràcies a la seva pressió, el govern d'Anna Pagans a convocar una audiència pública per explicar a tots els ciutadans el desenvolupament de les obres i les afectacions que tindrien. Es van celebrar un grapat d'audiències Públiques i Fòrums Ciutadans, i en un d'ells, els veïns s'hi van presentar amb sacs de dormir, disposats a fer nit a l'Auditori si no s'adoptaven una sèrie de compromisos com l'obertura d'una oficina d'afectats per les obres o una visita ciutadana a les obres. No van aconseguir però, que es retiressin els edicles del Parc Central.

Una de les últimes mobilitzacions que han organitzat es repeteix el dia 18 de cada mes des de l'agost del 2016. Farts dels múltiples i eterns retards, els veïns es concentren a la llosa del Parc Central i omplen les tanques de crespons negres per reclamar el final de les obres i que l'estació del TAV i els túnels tinguin pla d'emergència. I a cada convocatòria conviden una entitat gironina diferent. Una de les més multitudinàries va ser la del mes de març, després de l'enèsim anunci del retard de les obres. Indignats i empipats, els veïns van baixar a les vies i alguns -no l'associació- van advertir que tallarien la circulació ferroviària si no s'acabaven les obres del Parc Central.

Pagans, Salamanya i Ribas asseguren que, durant els seus respectius mandats, sempre han mantingut molt informats els veïns amb reunions periòdiques. Però, per Carreras i Reyner, el principal greuge que han patit durant els darrers anys és "la manca d'informació tant de l'ajuntament com d'Adif" i "el no compliment dels terminis establerts". "En aquest sentit, no es va notar el canvi de color del govern municipal" assenyalen els presidents de l'associació, que creuen que un dels principals problemes de la manca d'entesa va ser que els representants municipals sempre els van veure "com a enemics i no com a aliats".

Imatge d'una de les esquerdes que va aparèixer en un edifici dels voltants de l'estació de Girona Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu


I reiteren els greuges que ha patit el barri. "S'han perdut 700 places d'aparcaments, s'han tancat desenes de comerços, hem hagut d'aguantar sorolls, pols, camions, han aparegut esquerdes, plagues de rates i paneroles...". I per ells, el pitjor de tot, és que "no s'han complert les indemnitzacions o compensacions que van prometre als afectats". Sense oblidar que també volen una explicació "de per què el projecte ferroviari s'ha fet com s'ha fet".

L'Enter.hub, una oportunitat perduda

Al llarg d'aquests anys s'han endegat diversos estudis i projectes per potenciar i aprofitar l'arribada de l'alta velocitat a Girona. Un dels més interessants va ser l'Enter.hub, un programa de la Unió Europea per explotar els efectes dels hubs ferroviaris en ciutats mitjanes i els seus beneficis urbans. Hi van participar tretze ciutats europees, entre les quals, Girona.

"S'han perdut 700 places d'aparcaments, s'han tancat comerços, hem hagut d'aguantar sorolls, pols, camions, esquerdes, plagues de rates i paneroles..."

Es va crear el Grup de suport local amb representants de diferents entitats i associacions de tots els àmbits i el seu coordinador va ser Josep Campmajó, membre també de Girona Avança. A partir de quatre grans eixos de reflexió, els integrants van treballar tot un llistat de temes relacionats amb l'alta velocitat com el projecte urbà de l'estació i el seu entorn, les vies de participació ciutadana, les estratègies de promoció de la ciutat o les millores tecnològiques al servei de la mobilitat.

De les reunions que es van fer entre el 2012 i el 2015 van sorgir tota una sèrie de propostes per aprofitar i millorar al màxim el projecte ferroviari. "Totes les entitats van posar el seu granet de sorra", detalla Campmajó, "fins i tot estava previst quants diners costaria cada actuació i quin departament governamental hauria de fer-les".

Però va acabar el projecte europeu i totes les propostes es van quedar en un calaix. Segons el coordinador de l'Enter-Hub ara sembla que hi ha intencions de recuperar-les, però diu que almenys, va servir per constatar que el projecte ferroviari, al final, "ha comportat més pèrdues que beneficis per la ciutat". I ho justifica: "qui més fa servir la línia són els usuaris que treballen a Barcelona, que han guanyat 30 minuts de trajecte però a un preu més car".

"Es podrien haver fet uns trens convencionals directes a Barcelona o amb una sola parada a Sant Celoni i hauria sortit molt més barat i amb menys greuges per la ciutat, que ha patit molt als darrers anys". A més, diu que també va servir per constatar que "contra Adif no es pot fer res, és un ens supratot i diví que fa el que vol sense tenir en compte ni els ciutadans ni els governs locals". I assegura que no hi ha hagut canvis en la manera de fer si al govern espanyol governava el PP o el PSOE.
 

Primer pla de les màquines i grues que omplien el Parc Central Foto: Mª Àngels Gómez / Arxiu

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Bandera espanyola amb el logo de la Guàrdia Civil | Adrià Costa
01/01/1970
L'Asociación Española de Guardias Civiles (AEGC) busca finançament entre la ciutadania catalana
El gos que van ruixar amb extintors | ACN
01/01/1970
Els Mossos d'Esquadra sospiten que es tracta de la mateixa banda que ja ha comès quatre robatoris violents a la comarca
Girona ha tornat a fer una gran manifestació, aquest cop per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. | Martí Albesa.
Xavier Borràs | 1 comentari
01/01/1970
El simbolisme del recorregut ha estat expressament cercat pels organitzadors
01/01/1970
Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy | L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 18:14 Citen a declarar un digital català per la publicitat institucional del referèndum. Joan Puig, de Directe.cat, ha de comparèixer divendres en qualitat de testimoni a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia, de Barcelona.
 18:14 ÚLTIMA HORA Restablerta la circulació a l'Avinguda Diagonal de Barcelona en sentit Llobregat. També es pot circular per totes les vies transversals, excepte el Passeig de Gràcia, i falta per obrir la via en sentit Besos.
 18:04 La comissió de reforma constitucional del PSOE s'estavella per la repressió de l'Estat. Units Podem deixa en suspens la participació arran del 155 o la declaració d'independència, el PDECat no hi serà si se suspèn l'autonomia, ERC ja va avançar que no hi participaria i C's creu que serà un fracàs.
 17:43 Filtren la declaració de Trapero a l'Audiència Nacional: "La Guàrdia Civil no volia marxar sense els cotxes". El major dels Mossos va transmetre a la jutge que va advertir la benemèrita que desallotjar els manifestants del 20-S provocaria un problema d'ordre públic.
 17:43 La crida de Mònica Terribas a informar dels moviments de la Guàrdia Civil no vulnera la normativa. Agents del cos van denunciar el programa i un reduït grup d'ultres es va manifestar davant dels estudis de Catalunya Ràdio per protestar contra la petició de la presentadora del programa, que ha estat avalada pel CAC.
 17:23 Eurodiputats reclamen debatre sobre l'empresonament de Sànchez i Cuixart al Parlament Europeu. La decisió es prendrà en una reunió dijous i depèn del suport del grup socialdemòcrata.
 16:44 El xoc amb Catalunya pot fer que l'economia espanyola creixi 13.000 milions menys del previst. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal confirma, com va avançar Montoro, que la persistència sobre la "incertesa" pot tenir un impacte negatiu d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals en el PIB del 2018.
 16:58 L'empresonament de Sànchez i Cuixart erosiona el relat del PSC; ho explica Sara González. Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy. L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta.
 16:43 VÍDEO Nicolás Maduro, a Évole: "Vigila Jordi, a Espanya empresonen els Jordis". El president de Veneçuela convida el periodista a anar "quan vulgui a Caracas" i critica l'empresonament dels dirigents de l'ANC i Òmnium.
 16:15 «Així no»: la duríssima resposta de l'Assemblea al tebi suport del Barça. El club desplegarà una pancarta amb el lema “Diàleg, respecte, esport” arran de les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 16:07 El PSC demana a Comín que expliqui com afecta el procés independentista a la candidatura de Barcelona com a seu de l'AEM. “No ens podem permetre, per culpa de la incertesa política, perdre una oportunitat com aquesta", ha alertat Assumpta Escarp.
 16:07 El Tribunal de Comptes resoldrà dijous la pròrroga demanada per Mas pel 9-N. L’expresident i els exconsellers ja ha abonat 2,2 milions i han demanat més temps per ingressar els tres milions restants.
 15:54 Òmnium Cultural deixarà buit el seient de la llotja ofert pel FC Barcelona per denunciar "la manca de llibertat" de Jordi Cuixart. Òmnium ha declinat l'oferiment, tot i que ha publicat un tuit on agraeix el gest del club blaugrana.
 15:49 Jordi Sànchez demana el canvi de cel·la després de ser increpat per diversos reclusos de la presó de Soto del Real.  Els presos van cridar “Viva España” mentre el dirigent sobiranista es dirigia al menjador.
 14:31 L'Ajuntament de Barcelona preveu reobrir l'avinguda Diagonal a la tarda un cop retirada la cera de les espelmes que es van encendre aquest dimarts en la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Òmnium lamenta els problemes de mobilitat, el PP demana dimissions i C's es queixa del "descontrol municipal"
 14:22 La Guàrdia Civil demana suport econòmic per telèfon als catalans. L'Asociación Española de Guardias Civiles (AEGC) busca finançament entre la ciutadania catalana.
 14:21 ÚLTIMA HORA L'Audiència Nacional demana la identificació dels mossos que van actuar l'1-O. El tribunal sol·licita al cos que detalli l'actuació dels agents col·legi per col·legi.
 14:20 El Síndic denuncia que l'empresonament de Sànchez i Cuixart vulnera drets fonamentals. Rafael Ribó recorda que una sentència del Tribunal Constitucional avala les entitats o partits que defensen idearis independentistes, encara que pretenguin alterar l'ordre constitucional.
 14:14 L'abraçada de l'os de l'Estat a Tusk: premiat a Oviedo en paral·lel a l'amenaça del 155; per Joan Serra Carné. El president del Consell Europeu, al costat de Jean Claude Juncker i Antonio Tajani, recollirà divendres en nom de la Unió Europea el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia. Rajoy coincidirà amb Tusk a la reunió del Consell Europeu abans de la distinció a les institucions comunitàries, i també té programats contactes amb Juncker i Tajani.
 14:07 ERC i Romeva descarten l'"oferta" de Rajoy de convocar eleccions, mentre que Joaquim Forn apunta que caldrà estudiar-la.
 13:34 Ajornat el Congrés de Drets Humans de l'Advocacia Catalana per «la situació política i social» de Catalunya. Els organitzadors justifiquen la decisió perquè, en l'actualitat, els drets fonamentals són motiu de "viva polèmica". S'havia de celebrar a Terrassa entre aquest dijous i divendres.
 13:22 Entitats contràries a la independència convoquen una concentració a les 20.00h a Barcelona sota el lema "Prou Puigdemont! Prou Junqueras!".
 12:48 Joan Josep Omella, que a principis d'octubre va mantenir contactes amb Mariano Rajoy i Oriol Junqueras per explorar una possible mediació entre els governs espanyol i català, s'ha limitat a afirmar: "Sentim la preocupació que sent tota la població i resem".
 12:48 El cost de reprimir l'independentisme: el desplegament de la policia espanyola supera els 34 milions. L'allotjament dels agents en vaixells i hotels suposa la major part de la despesa juntament amb les dietes pel desplaçament fins al 28 d'octubre.
 12:48 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, evita referir-se a la tensió política sobre Catalunya durant la presentació de la memòria de Càritas del 2016. "Avui no toca", ha etzibat quan li han preguntat els periodistes.
 12:29 VÍDEO Gabilondo: "Fi de trajecte". “S'imaginen una comunitat autònoma intervinguda i una república independent alhora?”, es pregunta el periodista.
 12:03 L'oferta de rendició de Moncloa: que Puigdemont convoqui eleccions per frenar el 155. Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy.
 11:43 Hisenda preveu substituir Junqueras per un perfil tècnic si aplica el 155. El Ministeri creu que encara pot incrementar el control sobre els comptes catalans.
 11:42 Iceta nega que Sànchez i Cuixart siguin presos polítics. El primer secretari del PSC creu que la presó preventiva és "desproporcionada" i considera que no van cometre un delicte de sedició.
 11:29 Romeva demana a Europa que s'impliqui en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. El conseller d'Afers Exteriors denuncia a Brussel·les la negativa "irresponsable" del govern espanyol: "Negar la realitat i confrontar-la amb violència no genera solucions".
 11:05 L'avinguda Diagonal continuarà tallada tot el matí a causa de la cera de la concentració pels presos polítics. De moment, es van obrint la majoria de cruïlles.
 11:02 Oriol Junqueras: «El govern espanyol indulta sis persones corruptes i n'empresona dues d'honrades».
 10:44 
 09:49 Els diputats de Podem, PDECat i ERC mostren al Congrés cartells per a l'alliberament dels "presos polítics" en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha reclamat que els baixin. "Aquí no es fa espectacle", afirma.
 09:43 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, eludeix concretar les mesures que implicarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a 24 hores de vèncer el termini perquè Carles Puigdemont contesti el segon requeriment de l'executiu.
 09:39 L'Ajuntament de Barcelona confirma dues denúncies contra la policia espanyola per abusos sexuals l'1-O. L'alcaldessa Ada Colau ja va criticar-ho fa uns dies i el Ministeri d'Interior va dir que la portaria a la Fiscalia per injúries i calúmnies.
 09:31 Santamaría demana igualtat davant la llei i defensa que el govern espanyol no té incidència davant la justícia.
 09:28 "En nom de la nostra llibertat, els dic que defensarem cívicament i pacífica les nostres institucions, model social i democràcia", diu Tardà, tot reclamant "que parin màquines i triomfi el diàleg".
 09:26 Torn per Tardà, que demana a Santamaría si acceptarien la proposta de Puigdemont de les converses amb caràcter bilateral. La vicepresidenta espanyola recorda que al Congrés ja hi ha bilateralitat, on "porta 13 anys com a diputat".
 09:26 Albert Rivera mostra el seu suport al govern espanyol "per la Constitució i la defensa d'Espanya".
 09:23 Sáenz de Santamaría desgrana les accions del 155 si Puigdemont demà no contesta al requeriment. "Del que es tracta és que els catalans i el conjunt dels espanyol puguin confiar en les institucions de Catalunya", explica.
 09:22 Torn per a Albert Rivera, que també toca el tema català. "Demano que el govern recuperi l'autonomia de Catalunya". "Aplicar la Constitució ja no és una opció, és una obligació", afegeix, tot demanant l'aplicació del 155.
 09:20 Rajoy: "Demano a Puigdemont que actuï amb sensatesa. I que respongui si ha declarat o no la independència de Catalunya". 
 09:18 Xuclà exigeix el cessament del ministre d'Exteriors per les declaracions sobre l'educació a Catalunya. "No s'atreveixin a tocar un sistema educatiu que ens ha educat en la llibertat", afegeix.
 09:16 El diputat del PDECat, Jordi Xuclà, demana a Rajoy sobre els empresonats Sànchez i Cuixart. Rajoy: "El Parlament porta un mes tancat i els catalans no poden demanar a Puigdemont si ha declarat o no la independència".
 09:15 Rajoy contesta Pablo Iglesias i li retreu el suposat finançament de Podem procedent d'Iran i Veneçuela.
 09:12 Pablo Iglesias demana a Rajoy que tornin a la legalitat i a la llei, i "potser canviar de seu perquè no estigui finançada amb diner negre".
 09:10 Torn per Podem, que demana explicacions pel cas Gürtel i les possibles donacions i finançament del PP.
 09:07 El PSOE retreu al president espanyol que només s'hagin aprovat dues lleis des que governa. Rajoy repassa tota la feina feta pel PP.
 09:07 Comença la sessió de control al govern de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Joan Puig, de Directe.cat, ha de comparèixer divendres en qualitat de testimoni a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia, de Barcelona