El TAV a Girona (I)

El TAV a Girona: els orígens d'una història interminable

​Fa quatre anys que l'alta velocitat ha arribat a la ciutat però encara falta per acabar la llosa del Parc Central i recuperar la plaça Espanya

Els veïns de Sant Narcís continuen vivint un malson per uns treballs que s'han allargat gairebé nou anys

L'Ajuntament de Girona, fart dels incompliments d'Adif, està preparant un memorial de greuges per denunciar-los als tribunals

El TAV a Girona: un infern de nou anys per als veïns

, Girona | 16/06/2017 a les 19:43h
Arxivat a: Municipis, TGV, alta velocitat, tren convencional, veïns, Sant Narcís, parc central Girona, estació, tren, TAV Girona, Girona, projecte ferroviari
Les obres al Parc Central, ple de màquines i grues, al 2011 | Roger Zobl / Maite González
Tot i que a l'agost farà nou anys que van començar les obres del TAV, encara estan lluny d'acabar-se. I això, que s'han oblidat pel camí del soterrament del tren convencional i l'enderroc del viaducte, a més de la reposició dels carrers afectats.

Adif calculava que les obres durarien 36 mesos, però a hores d'ara ja en porten 106 i falta una de les peces essencials: el retorn del Parc Central a la ciutat, on fa ja nou anys que els arbres, passejos i jocs es van convertir en màquines, sorra i ciment, molt de ciment.

Els veïns dels carrers més propers a la mal anomenada zona 0 han hagut de conviure amb centenars de tanques, camions, grues, desperfectes, pols i sorolls que no donaven treva ni a les nits, i supliquen que s'acabi d'una vegada per totes el seu particular via crucis. N'estan tan farts que, des de l'agost, el 18 de cada mes pengen crespons negres per reclamar la fi dels treballs.

De fet, Adif ha deixat tants incompliments i greuges a la ciutat, que l'Ajuntament està preparant un memorial per portar l'administrador d'infraestructures ferroviàries als jutjats.

En un reportatge extens, dividit en tres parts, NacióDigital repassa els esdeveniments més importants del faraònic trencaclosques del TAV, sense oblidar tot el que han patit els veïns i les promeses incomplertes d'Adif.
 
I part: Els orígens de la història interminable

Les obres del TAV a Girona han sobreviscut sis ministres de foment. El primer estudi informatiu data de 1998 i preveia aixecar una variant a l'exterior de Girona, aprofitant el corredor de l'autopista i construint un by-pass que connectés el tren amb la ciutat. El 2002, després de negociacions amb un ajuntament de Girona liderat per Joaquim Nadal -que ha rebutjat fer declaracions en aquest reportatge-, fan un estudi per fer passar el TAV pel mig de la ciutat, soterrant les dues línies: la convencional i l'alta velocitat. I finalment és el projecte que tira endavant.

L'exministre de Foment, Francisco Álvarez Castro (PP) augurava que l'alta velocitat arribaria a Girona el 2004. Però fins a principis del 2006 no es van fer les prospeccions per definir el traçat i va ser al juny del 2008 quan van arribar les primeres màquines, que van començar desmantellant la plaça Europa. El 18 d'agost d'aquell any van endegar oficialment les obres, que van canviar la fisonomia de la ciutat, especialment la zona de l'estació, que es va omplir de tanques, grues i màquines. Aquell dia el Parc Central va perdre el seu aspecte original, que a hores d'ara pocs gironins recorden amb exactitud i ja hi ha una generació que només l'han conegut ple de ciment.

La Gerunda mesurava uns 100 metres de llargada i 12 de diàmetre. Van caldre diversos camions per transportar-la per peces des del Port de Barcelona

Van desaparèixer centenars d'arbres, els jocs infantils, les pistes de patins i bàsquet, els passejos, un bar amb terrassa, una benzinera i l'antiga estació d'autobusos. Molts carrers i zones de Girona van veure alterat el seu paisatge amb canvis circulatoris, supressió d'aparcaments i tanques protectores per construir les pantalles i pous d'atac que havien de preparar el pas de la tuneladora. Construïda a Alemanya especialment per foradar el subsòl gironí -ple de capes freàtiques, a més de quatre rius-, la tuneladora Gerunda va iniciar el seu particular viatge l'abril del 2010, quan va començar a perforar els tres quilòmetres de túnels de l'alta velocitat que travessen la ciutat de nord a sud.

La Gerunda mesurava uns 100 metres de llargada i 12 metres de diàmetre, i van caldre diversos camions per transportar-la per peces des del Port de Barcelona, alguns dels quals van trigar fins a quatre dies a fer el trajecte Barcelona-Girona perquè havien de circular a 15 km/h. El recorregut que va fer la tuneladora es divideix en dos trams. El primer, que va del polígon industrial Mas Xirgu fins a l'estació soterrada, la Gerunda passava per sota de naus; però el segon tram, entre l'estació i el barri de Fontajau, va foradar sota edificis habitats.
 

La tuneladora Gerunda perforant el subsòl gironí al 2012 Foto: ACN


"En aquest punt sí que vam patir molt, perquè passava sota les cases" reconeixen l'exalcaldessa de Girona, Anna Pagans i la que llavors era regidora de mobilitat, Isabel Salamanya, que va coordinar el projecte ferroviari durant la seva darrera etapa al govern local. "Estava pendent constantment de cada pas que feia la Gerunda," recorda Salamanya que confessa que "als veïns els dèiem que la tuneladora passaria una hora més tard de la real per, si passava alguna cosa, poder-los informar de seguida". Sortosament, l'únic accident que va provocar el pas de la Gerunda per sota la ciutat va ser una fuga d'escuma bentonita de la tuneladora, que es va colar per un antic pou i va inundar una nau industrial de Mas Xirgu.

Al maig del 2012 Adif muntava les vies a tot el traçat entre Barcelona i la frontera francesa

Prèviament només hi havia hagut un incident relacionat amb les obres del TAV. Va ser al març del 2009 amb l'incendi d'una màquina -una hidrofresa- que va provocar una gran columna de fum al Parc Central i que, malgrat la virulència de les flames, els bombers van aconseguir extingir ràpidament.

Al maig del 2011 va haver-hi eleccions municipals i CiU va guanyar l'alcaldia de Girona, amb Carles Puigdemont al capdavant, i va posar fi a més de 20 anys de mandats socialistes. Primer l'encarregat del projecte ferroviari va ser el regidor Jordi Fàbregas, però després d'uns mesos no gaire afortunats, el va substituir Carles Ribas, que llavors era regidor d'Urbanisme i ara és el responsable de Cultura.
 
Inauguració soterrada

El 2011 la Gerunda finalitzava l'excavació dels dos túnels urbans i al maig del 2012 Adif muntava les vies a tot el traçat entre Barcelona i la frontera francesa. Tot i que els exministres de Foment José Blanco i Magdalena Álvarez havien promès que el TAV arribaria al 2012, va ser el 8 de gener del 2013 quan el primer tren de l'alta velocitat va recórrer les noves vies.

Mariano Rajoy, el Príncep Felip, el president, Artur Mas, i la ministra de Foment, Ana Pastor, durant el viatge inaugural del tram d'alta velocitat Barcelona-Girona-Figueres el 8 de gener de 2013. Foto: ACN


Va ser una inauguració fugaç encapçalada pel president Artur Mas, el rei Felip VI, el president espanyol Mariano Rajoy i l'alcalde de Girona Carles Puigdemont, acompanyats de ministres, consellers i regidors. Tots els parlaments es van fer al subsòl en un acte molt breu, perquè, de seguida, les autoritats van tornar a Barcelona. En cap moment van treure el cap per la llosa del Parc Central, que lluïa un aspecte desolador, si fa no fa, més o menys com ara.

Un parell de setmanes més tard, els veïns de Sant Narcís deien prou amb una gran concentració que tothom recorda

Una part de la ciutat va rebre amb estupor i ràbia l'estrena de la línia d'alta velocitat sense tenir el Parc Central acabat. Els veïns mai van entendre que comencessin a circular trens si tota la zona continuava empantanegada de màquines i tanques. Tampoc el regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, que no va anar a la inauguració "com a protesta per la deixadesa d'Adif". Tal va ser l'enuig, que molts veïns van iniciar els tràmits per demandar Adif, però no va servir de res. Perquè tots els intents es van quedar en paper mullat, ja que l'administrador ferroviari va negar tots els greuges i desperfectes presentats pels afectats.

Un parell de setmanes més tard, els veïns de Sant Narcís deien prou amb una gran concentració que tothom recorda perquè es van tirar algunes tanques a terra. "La gent estava desesperada", recorda el llavors president de l'Associació de veïns de Sant Narcís, Martí Carreras. Pocs dies després, entraven un escrit a l'ajuntament reclamant que es posés fi a les obres del TAV.

Al març del 2013, van aparèixer goteres a l'estació del TAV i un any després, la pluja va tornar a fer una mala passada a les instal·lacions de l'alta velocitat inundant les vies dues vegades en dos mesos. La primera va ser la nit del 28 al 29 de setembre del 2014 i el servei de trens va estar aturat durant gairebé una setmana perquè havien entrat més de 45 milions de litres d'aigua. Van caldre més de 80 tècnics i la intervenció dels bombers i de l'exèrcit espanyol per solucionar-ho.
 

Els cossos d'emergències retirant milions de litres d'aigua de l'interior del túnel del TAV a Girona al 2014. Foto: ACN


Primer Adif va atribuir l'incident a un col·lapse del clavegueram per les fortes pluges, però els tècnics de l'Ajuntament, els Bombers i el Col·legi d'Enginyers de Camins van contradir-lo assegurant que era culpa de la caiguda d'un petit mur de totxana, que separava el pou d'atac del riu Güell i la riera de la Pabordia. El gestor d'infraestructures va reconèixer l'error i va intentar arreglar-ho construint un mur de maó. L'ajuntament va advertir que no n'hi hauria prou, i el 30 de novembre l'aigua va tornar a inundar les vies. Finalment, Foment va donar l'ordre d'actuar amb rigor i unes setmanes més tard posaven solució al problema.

El nyap Central

La majoria de viatgers, quan arriben en tren o autobús a Girona, només veuen la part de l'estació que dóna a la plaça Espanya. Pocs s'han adonat del paisatge vergonyós que ofereix el que va ser el Parc Central, que a hores d'ara -8 anys i 10 mesos després de l'inici de les obres- continua empantanegat i sense data clara de finalització. Ha estat una de les actuacions més llargues i desesperants del faraònic projecte.

Durant l'etapa d'Anna Pagans com alcaldessa, en algun moment els representants del gestor d'infraestructures van parlar d'aprofitar la reposició del Parc Central per construir un edifici per locals comercials, tres blocs de dotze pisos i dos blocs més de vuit plantes, però segons l'exalcaldessa ràpidament els van parar els peus. "Van començar a parlar de com aprofitar els terrenys del Parc Central... Volien treure'n profit, aconseguir rendes... Una mica a la babalà". I Salamanya afegeix que "els vam deixar clar que acceptàvem el projecte de l'alta velocitat però no a canvi de tornes".

La majoria de viatgers, quan arriben en tren o autobús a Girona, només veuen la part de l'estació que dóna a la plaça Espanya

I segons l'exalcaldessa i exregidora, durant el seu mandat mai es va tornar a parlar sobre la reposició del Parc Central però sempre es va deixar clar que Adif n'assumiria els costos. De fet, en els seus darrers mesos de mandat, van redactar un concurs públic per aconseguir les 10 millors propostes per reconstruir l'antic parc. Però el canvi de govern municipal va fer que mai s'arribés a convocar.
 

Imatge del Parc Central, abans de l'inici de les obres, amb el bar al centre i la gasolinera a la dreta Foto: Roger Zobl / Maite González


Entre el 2011 i el 2015, el llavors alcalde, Carles Puigdemont, va intentar posar fil a l'agulla però tampoc va aconseguir-ho. A l'abril del 2013 presentaven davant la ciutadania un projecte de reposició, que també van entregar a Adif, però no el va fer servir i va preferir redactar-ne un de propi i canviant els límits de la reconstrucció. "Al·legaven que només arreglarien l'espai delimitat per les tanques" detalla el tècnic de l'ajuntament que fa el seguiment de les obres, Josep Arjona. "Però les tanques ja s'havien mogut i si abans estaven a 70 cm dels edificis, ara eren 2 m; i hi havia carrers que encara es veien els forats" però el gestor ferroviari "va negar-se a reposar fora de les tanques".

Entre el 2011 i el 2015, el llavors alcalde, Carles Puigdemont, va intentar posar fil a l'agulla però tampoc va aconseguir-ho

Així que, malgrat els compromisos adquirits per Adif anys enrera, finalment va ser l'ajuntament qui va haver d'invertir prop de tres milions perquè el carrer Josep Maria Gironella i les places Montserrat i Joan Brossa recuperessin el seu aspecte original. "La prioritat era arreglar la situació pels veïns, després ja reclamarem via judicial els incompliments" apunta el regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas. Al febrer del 2015 tots tres espais estaven acabats.

Segons el regidor, entre el 2013 i el 2016 pràcticament no es va actuar en tota la llosa per diversos factors. Per una banda, perquè "es van celebrar diverses eleccions que anaven frenant el projecte" i després es van produir les detencions de responsables d'Adif acusats de presumpta malversació de fons públics. Sense oblidar el ball d'alcaldes a la ciutat de Girona, amb el nomenament de Puigdemont com a president, Albert Ballesta va ser l'alcalde durant una cinquantena de dies, per després passar la batuta a l'actual, Marta Madrenas.

Una sèrie d'esdeveniments polítics i judicials que van deixar en un calaix les obres de reposició del Parc Central. "Feien moltes promeses però després es quedava aturat amb excuses burocràtiques" lamenta Ribas. Després de resoldre una baixa temerària que es va produir en el primer concurs i que va tenir encallades les obres dos mesos i mig, a l'abril del 2016 es van adjudicar, tot i que no van començar fins al desembre per desavinences entre Adif i l'ajuntament.

El motiu: l'enderroc del finger, el passadís que connecta l'estació del convencional amb l'edifici satèl·lit de l'alta velocitat. Una construcció que al principi havia de desaparèixer juntament amb l'edifici satèl·lit i l'actual estació, perquè s'havia de construir una nova estació que acollís l'alta velocitat, el tren convencional i els autobusos. Però amb la desaparició del soterrament del convencional, també va desaparèixer aquest projecte. Així que l'edifici satèl·lit i el finger van passar de ser provisionals per convertir-se en definitius.
 

Una noia passa amb bici pel parc central, davant de l'estació de l'alta velocitat i el finger al fons. Foto: Adrià Costa


Després de mesos de discussions, finalment serà l'ajuntament qui assumirà el cost d'enderrocar-lo. "No podem deixar el passadís tal com està ara perquè parteix tot el Parc Central per la meitat, quan hauria de ser un espai diàfan" lamenta el regidor Ribas que puntualitza que van acceptar assumir el cost "perquè Adif es negava a acabar els treballs de la llosa si no ho pagàvem nosaltres.... i a sobre volien els diners per avançat!".

"Feien moltes promeses però després es quedava aturat amb excuses burocràtiques", apunta Carles Ribas

Però, per si fos poc, al cap d'unes setmanes de l'inici dels treballs -que s'havien d'acabar a l'abril del 2017-, els tècnics de l'ajuntament van detectar un alentiment en les obres i van començar a sospitar. Al mes de febrer, l'alcaldessa Marta Madrenas admetia en el ple que creien "que Adif havia aturat les obres al Parc Central". I apuntava a una sèrie d'actuacions previstes en el projecte de l'administrador que incomplien la normativa municipal.

Després d'anar a Madrid per reunir-se amb representants d'Adif, Madrenas i Ribas van tornar amb un cronograma que marcava al calendari com es corregirien el llistat de mancances. Entre d'altres, s'han de finalitzar les sortides d'emergència, construir una xarxa de recollida d'aigües de la pluja o acabar dues reixes de ventilació.

Una de les grans assignatures pendents són les mesures addicionals de protecció civil i seguretat del túnel. I és que fa quatre anys que passen els trens d'alta velocitat, però la instal·lació no està integrada a la xarxa Rescat de Protecció Civil perquè falta acabar dues sortides d'emergències i instal·lar els sistemes de comunicació. "És intolerable que no hagin acabat les sortides d'emergències si fa anys que passen trens!" critica el director d'Interior a Girona, Albert Ballesta. "Han d'acabar les escales, ara hi ha les que van fer durant les obres i, òbviament, no són les més adients per sortir en el cas d'una emergència" detalla. Sobre la segona tasca pendent, explica que sense uns sistemes de comunicació, "els cossos d'emergència no poden comunicar-se entre ells per ràdio i estan més desprotegits".

Segons aquest calendari, la nova data de finalització és al desembre de 2017. Només el temps dirà si aquesta vegada es compliran els terminis i si algun dia la ciutat recuperarà l'espai que va perdre fa 9 anys.
 

Les obres al voltant de l'estació, a finals d'aquest més de maig. Foto: Adrià Costa

COMENTARIS

El colom
Anònim, 17/06/2017 a les 17:18
+0
-0
Bon reportatge, ben especificat i ben detallat. No veig que ningu s'enrecordi del colom del sr.Alfaro, pel que veig la gent passa d'aquest afer. El sr. Puigdemont i el ajuntament amb pes es van comprometre a tornar-lo al seu lloc original, la plaça Europa. Estarem espectans als aconteixaments.
Una de tantas...
Anònim, 21/06/2017 a les 06:19
+0
-0
Indignante, estamos en manos de auténticos sinvergüenzas e ineptos, amén de verdaderos maleantes....
Empezando por Adif y el resto de "profesionales" y por supuesto; políticos.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un supermercat de BonPreu | Cristóbal Castro
01/01/1970
La plantilla de l'empresa se situarà en 7.400 treballadors en dos anys
Sirena ubicada al Moll de Costa de Tarragona | ACN
01/01/1970
Més de 23.000 persones, entre alumnes i personal docent faran un simulacre de confinament | L'objectiu és comprovar l'efectivitat del so i cobertura de 82 sirenes de risc químic ubicades en 36 municipis
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la tinent d'alcalde socialista Sílvia Paneque | ACN
01/01/1970
Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés sobiranista i l'aplicació de l'article 155
 00:27 OPINIÓ «Emprenedoria des de la Catalunya interior», l'article de Marina Geli. 
 00:26 OPINIÓ «Sobirania digital», l’article de Joan Subirats.
 00:25 OPINIÓ «Bombardejar Barcelona», l’article de Francesc de Dalmases. 
 00:25 LA VEU DE NACIÓ «L’última oportunitat del PSC», l'article d'Arnau Urgell. 
 23:52 Valls, primer ajuntament de la demarcació de Tarragona que aprova la moció contra l'aplicació del 155. El text, presentat de forma conjunta pels grups de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, ha estat aprovat per 14 vots a favor i tres en contra.
 23:30 Collboni considera "poc intel·ligents" les mesures del 155 i demana "eleccions immediates". El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana.
 23:03 Le Monde carrega durament contra Puigdemont, TV3 i l'independentisme. El diari francès considera que el president català optar per "l'estratègia de la tensió" i que l'independentisme vol el 155 per reforçar la unitat interna.
 22:09 Puigdemont, disposat a intentar acords fins al final a través de la "mediació". El president de la Generalitat segueix obrint la porta a anar al Senat per explicar la "realitat".
 22:09 La Cecot, amb la Generalitat: "Ens situem democràticament al costat de les institucions catalanes". Antoni Abad, president de la patronal del Vallès, assegura que sense la llibertat "no hi ha democràcia". 
 21:40 Marató d'actes de l'ANC per explicar el "futur immediat" de Catalunya. Se celebraran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i hi participaran membres del Govern.
 21:40 Turull apel·la a l'esperit «pacífic i determinat» del 1977 per defensar l'autogovern. El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes.
 21:09 Puigdemont preveu aixecar divendres la suspensió de la independència. El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament. Ho explica Oriol March. 
 20:59 Rebuig al 155 i condemna a les detencions: les línies vermelles dels pactes locals del PDECat. Els nacionalistes reuneixen els càrrecs territorials i els informen que a partir de divendres es replantejaran els pactes amb el PSC si voten a favor de la intervenció de l'autonomia. Informa Oriol March.
 20:58 La CUP convoca deu assemblees aquest dimarts per analitzar el moment polític i preparar mobilitzacions. Han de servir per debatre les passes a seguir per respondre a "l'intent de liquidació de l'autogovern de Catalunya".
 20:52 Maza torna a amenaçar Puigdemont amb la presó si declara la independència. El fiscal general de l'Estat adverteix que, "independentment", ja hi ha fets que han passat fins ara "pels quals s'haurà de respondre”.
 20:41 Resistència al 155: mossos, bombers, mestres i periodistes rebutgen la intervenció de l'Estat. Sindicats i associacions de treballadors públics dels diferents àmbits mostren la seva oposició a la intervenció anunciada del govern de Mariano Rajoy.
 20:32 La intervenció de l'Estat bloqueja més de 10 milions per a projectes d'entitats socials. El Govern afirma que hi ha 307 entitats afectades pels ajuts de la direcció general de d'acció cívica i comunitàroa i 224 en el cas de Joventut.
 20:18 Carles Pellicer convoca un ple extraordinari i urgent per rebutjar l'article 155. L'Ajuntament de Reus respon d'aquesta manera a la crida que feien l'AMI i l'ACM per impedir l'aplicació d'aquesta mesura per part del govern espanyol. 
 19:51 Els sindicats de Mossos s'oposen al 155 i esperen una aplicació «el menys lesiva possible». FEPOL, SPC, SME i USPAC veuen amb recel la intervenció de l'Estat a la policia catalana.
 19:45 Continua el bombardeig d'Anonymous en defensa de Catalunya: cau el web del CNI. Els hacktivistes han anunciat en un vídeo i diferents tuits que obren una nova fase de l'#opCatalunya, que ja va bloquejar diverses pàgines de l'estat espanyol durant el cap de setmana.
 19:26 Les connexions polítiques pesen més per fer negoci a Espanya que a Rússia, Marroc o Iran. L’Informe Global de Competitivitat indica que els directius espanyols creuen que l'Estat afavoreix aquelles empreses millor connectades. Per Roger Tugas. 
 19:11 L'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), rebutja l'aplicació del 155 i també una possible DUI. L’alcalde ha fet una crida al diàleg i ha s'ha mostrat a favor que es convoquin eleccions a Catalunya.
 18:57 La Federació Europea de Periodistes condemna l’intent del govern espanyol d’intervenir TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN. L’organització qualifica "d’inacceptable" la interferència política a la gestió dels mitjans de comunicació públics.
 18:47 «Els volem al carrer i entre nosaltres!»: manifest de suport a la llibertat de Sànchez i Cuixart. Fundadors i dirigents de l'ANC impulsen un text en què reclamen que els dos dirigents sobiranistes surtin de la presó. Informa Oriol March. 
 18:31 VÍDEOS «Els mitjans seran sempre vostres»: els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio rebutgen el 155. Les assemblees dels mitjans públics catalans es mobilitzen per respondre a la intervenció estatal.
 18:07 Juncker diu ara que "respecta l'expressió de la voluntat" que s'ha vist a Catalunya. El president de la Comissió Europea remarca que és "comprensible" buscar una "identitat pròpia" però reitera que no està a favor dels "separatismes".
 17:54 Els treballadors públics que van fer vaga el 3 d'octubre hauran de recuperar les hores. El Govern ho va decidir en un acord del 10 d'octubre que no es va fer públic, segons TV3.
 17:53 ERC denuncia que el Senat ha incomplert el propi reglament per activar el procés del 155. Els republicans demanen a la mesa de la cambra alta que iniciï de nou tots els tràmits i que aquest cop s'escolti la junta de portaveus i es debati aquesta qüestió a la comissió general de comunitats autònomes. Informa Roger Tugas. 
 17:39 El Cercle d'Economia exigeix "eleccions immediates" a Catalunya. L’entitat que presideix Juan José Brugera considera que l'escenari d'unes eleccions autonòmiques és l'"única alternativa" per evitar "un escenari de conseqüències imprevisibles i dramàtiques". Informa Pep Martí. 
 17:14 Almenys sis ajuntaments del Baix Montseny ja han convocat un ple de rebuig al 155. Exigeixen a l'Estat que aturi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, per tant, la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Per Jordi Purtí. 
 17:14 Els Bastoners de Sabadell deixen de vendre loteria de Nadal i es passen a la Grossa. La colla ha pres la decisió en un moment de tensió política.
 16:36 Espanya, Alemanya i el 155: les comparacions odioses; un reportatge de Pep Martí. L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure. Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany.
 16:18 VÍDEOS Un arxiu de vídeos recull la brutalitat policial de l’1-O. El web difon imatges de les càrregues de la policia espanyola contra els votants, just l'endemà que el ministre d'Exteriors espanyol afirmés a la BBC que "moltes fotos eren falses". 
 15:51 Ballesteros a Puigdemont: «Per iniciar el camí de l'acord, a aquest alcalde el tindrà al seu costat». L'alcalde de Tarragona ha emès un comunicat dient que la pilota està a la teulada del president de la Generalitat per evitar que s'apliqui el 155. 
 15:12 Societat Civil Catalana es manifestarà diumenge pel «diàleg» però avala aplicar el 155. La mobilització es farà al passeig de Gràcia després que divendres el Senat hagi votat la suspensió de l'autonomia.
 15:11 L'alcalde de Blanes mostra el «rebuig total» al 155 i es planteja deixar el PSC. Els partits independentistes pengen una pancarta al balcó de l'ajuntament demanant la "llibertat dels presos polítics" amb el vistiplau de Lupiáñez.
 15:04 El Senat només ofereix dues opcions a Puigdemont per comparèixer: dijous a les 17.00 o divendres. Les dues alternatives xoquen amb la possibilitat de celebrar un ple dijous al Parlament.
 14:58 Raül Romeva afirma que els funcionaris obeiran al Govern i el Parlament i no a l'Estat. El conseller també assegura a la BBC que els membres de l'executiu no acataran el seu cessament i defensa que van ser escollits arran d'unes eleccions netes.
 14:56 Els periodistes de TVE responen amb duresa a la intervenció de TV3. El Consell d'Informatius considera que el govern espanyol vol aplicar unes mesures a la cadena catalana que encara no es compleixen a l'estatal.
 14:38 Ximo Puig assegura que les diferències entre socis sobre el 155 no afecta el pacte de govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana confia que finalment no sigui necessària l'aplicació de l'article.
 14:24 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa que si hi ha eleccions han de ser acordades entre els dos governs perquè no siguin un "front de batalla". Des de París també assegura que alcaldes europeus i d'arreu del món li transmeten el rebuig a la unilateralitat però també a la "resposta autoritària" de l'Estat.
 14:16 ANC i Òmnium de Granollers demanen un ple urgent per l'amenaça del 155. Les dues entitats volen que l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral (PSC), el convoqui per instar el govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya a través de l'article 155.
 14:10 VÍDEO El rei va trucar a Volkswagen per demanar que marxés de Catalunya», diu 
Martí Anglada, delegat del Govern a França, en una entrevista a CNews.
 14:07 Miquel Iceta evita aclarir si Montilla votarà a favor del 155; informa Isaac Meler. Responsabilitza Puigdemont de la suspensió de l'autogovern si no convoca eleccions o va al Senat a demanar diàleg. Afirma que el seu partit "no es trencarà" malgrat les tensions internes per la intervenció del govern espanyol a Catalunya.
 13:55 Universitats per la República convoca vaga aquest dijous contra l'aplicació de l'article 155. La plataforma també reclama la llibertat per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
 13:54 El PDECat s'obre a trencar els pactes locals amb el PSC si fan costat al 155. La coordinadora general dels nacionalistes, Marta Pascal, exigeix als senadors socialistes catalans que votin en contra de la intervenció de l'autonomia.
 13:37 Iceta assegura que  el PSC "no es trencarà" però no aclareix si Montilla votarà a favor de l'aplicació del 155. El primer secretari socialista assegura que Puigdemont ha de convocar eleccions a Catalunya o anar al Senat per evitar la suspensió de l'autogovern.
 13:33 El PSC de Sant Hipòlit de Voltregà pot perdre l'alcaldia per una moció de censura arran del procés català. Aquesta tarda Som Voltregà i el PDECat podrien signar el document contra l'alcalde Xavier Vilamala. Informa Carles Fiter.
 13:25 ÚLTIMA HORA La Comissió Europea avala l'aplicació del 155 a Catalunya. El portaveu de la CE ha indicat que la mesura es troba “dins” de la Constitució espanyola.
 13:24 ERC avisa que qui es mantingui equidistant «s'estarà posant al costat dels repressors»; informa Roger Tugas. Sergi Sabrià alerta que és "molt difícil mantenir acords amb els que promouen el 155", en relació als acords locals amb el PSC, i aposta per proclamar la República "com la millor resposta" a l'aplicació d'aquest article.
Entrades anteriors »
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament | El debat del 155 a la cambra alta espanyola coincidirà amb el punt àlgid del procés català, que de moment no passa per la celebració d'eleccions
01/01/1970
El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana
Jordi Turull, conseller de la Presidència, en l'homenatge a Josep Tarradellas | Govern
01/01/1970
El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes
01/01/1970
El fiscal general de l'Estat adverteix que, "independentment", ja hi ha fets que han passat fins ara "pels quals s'haurà de respondre"
01/01/1970
El Govern afirma que hi ha 307 entitats afectades pels ajuts de la direcció general de d'acció cívica i comunitàroa i 224 en el cas de Joventut