08
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
18:19h
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat aquest dijous el procés de participació per a la redacció del nou Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Cap de Creus (PRUG), en l'àmbit marí. La primera trobada s'ha celebrat a Roses (Alt Empordà) on una vintena de persones –representants del sector nàutic i alcaldes- han plantejat dubtes i propostes sobre el nou document que ha de regular les activitats marines a la zona. El sector nàutic –al qual es dirigia la primera reunió- celebra que, a diferència de l'anterior document, en aquest nou procés es tingui en compte el territori. En aquest sentit, agraeixen que se'ls hagi convidat a participar-hi però demanen que no es "prohibeixi". El responsable de planificació del Territori, Francesc Diego, ha assegurat que la voluntat és escoltar el territori i ha avançat que "només es regularà o es prendran mesures" a les zones que presentin problemes de conservació.
Full en blanc i participació dels agents implicats. Amb aquesta premissa, el Departament de Territori i la Junta Rector del Parc Natural de Cap de Creus van acordar reprendre la redacció del PRUG, aturat l'any 2014 després de rebre centenars d'al·legacions i l'oposició de gran part del territori. La voluntat és que el document que ha de regular les activitats a l'àmbit marí del parc estigui enllestit l'any vinent. Per això, aquest dijous el Departament ha iniciat el procés de participació ciutadana. La trobada s'ha celebrat a l'Ajuntament de Roses i s'ha abordat un dels àmbits, el que afecta el sector nàutic. Una vintena de persones -representants d'associacions que s'hi dediquen i alcaldes dels municipis afectats- han fet aportacions i han plantejat dubtes.
Tots coincideixen en la necessitat de preservar el parc, en la coresponsabilitat de mantenir-lo i celebren que, en aquesta ocasió, se'ls hagi convidat a participar activament en el procés. El president de l'estació nàutica Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra, ha explicat que més del 50% del terme municipal de Roses forma part del parc. "Aquest és l'element que ens diferencia de moltes destinacions turístiques i som els primers interessats en que aquesta joia que tenim es conservi", ha assegurat. Malgrat això, remarca que gran part de la zona viu del turisme. "Hem de fer un PRUG on es preservi el territori però que sigui compatible amb una activitat econòmica ", ha insistit.
El fondeig, una de les principals preocupacions
Una de les mesures més polèmiques que preveia l'anterior document era la prohibició de fondejar lliurement a les cales protegides de l'espai natural i la obligació d'amarrar en una de les més de 200 boies de pagament. La regulació del fondeig es manté encara com una de les principals preocupacions del sector. Durant la reunió, molts han preguntat si hi ha estudis que avalin que l'alta concentració d'embarcacions durant els mesos d'estiu afecta realment el fons marí.
La propietària d'una empresa nàutica de Cadaqués Montserrat Salart assegura que volen participar en el procés, que volen preservar el paratge però que el sector es mostra contrari a les "prohibicions". "Jo no puc demanar als meus clients que reservin amb antelació una boia perquè la meteorologia no ho permet", ha etzibat durant la trobada.
Un debat a fons amb els agents implicats
El responsable de planificació del Departament de Territori, però, ha assegurat que el procés es troba en una fase inicial. La previsió és que durant cinc setmanes –la propera reunió se celebrarà el 15 de juny a Cadaqués amb representants del sector subaquàtic i les activitats aquàtiques- es facin trobades amb els principals afectats.
Un cop aquesta ronda acabi s'elaborarà un primer document, que es tornarà a sotmetre a debat amb l'objectiu d'elaborar el Pla Rector final en base a les aportacions fetes al territori.
"Regularem on hi hagi problemes de conservació"
"La primera cosa que hem dit és que regularem o prendrem mesures allà on hi hagi problemes de conservació", ha remarcat. En aquest sentit, diu que si realment les dades científiques demostren que una comunitat de posidònia o de corall no tenen problemes, "no farem normes gratuïtes". Amb tot, Diego ha admès que hi ha espècies com el corall i algunes comunitats d'espècies que viuen dins la posidònia que "estan patint molt". "És un espai molt utilitzat i on poden haver-hi pressions però també és cert que en aquest procés acabarem d'aclarir al detall on són els problemes de conservació i què cal fer", ha explicat.
Full en blanc i participació dels agents implicats. Amb aquesta premissa, el Departament de Territori i la Junta Rector del Parc Natural de Cap de Creus van acordar reprendre la redacció del PRUG, aturat l'any 2014 després de rebre centenars d'al·legacions i l'oposició de gran part del territori. La voluntat és que el document que ha de regular les activitats a l'àmbit marí del parc estigui enllestit l'any vinent. Per això, aquest dijous el Departament ha iniciat el procés de participació ciutadana. La trobada s'ha celebrat a l'Ajuntament de Roses i s'ha abordat un dels àmbits, el que afecta el sector nàutic. Una vintena de persones -representants d'associacions que s'hi dediquen i alcaldes dels municipis afectats- han fet aportacions i han plantejat dubtes.
Tots coincideixen en la necessitat de preservar el parc, en la coresponsabilitat de mantenir-lo i celebren que, en aquesta ocasió, se'ls hagi convidat a participar activament en el procés. El president de l'estació nàutica Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra, ha explicat que més del 50% del terme municipal de Roses forma part del parc. "Aquest és l'element que ens diferencia de moltes destinacions turístiques i som els primers interessats en que aquesta joia que tenim es conservi", ha assegurat. Malgrat això, remarca que gran part de la zona viu del turisme. "Hem de fer un PRUG on es preservi el territori però que sigui compatible amb una activitat econòmica ", ha insistit.
El fondeig, una de les principals preocupacions
Una de les mesures més polèmiques que preveia l'anterior document era la prohibició de fondejar lliurement a les cales protegides de l'espai natural i la obligació d'amarrar en una de les més de 200 boies de pagament. La regulació del fondeig es manté encara com una de les principals preocupacions del sector. Durant la reunió, molts han preguntat si hi ha estudis que avalin que l'alta concentració d'embarcacions durant els mesos d'estiu afecta realment el fons marí.
La propietària d'una empresa nàutica de Cadaqués Montserrat Salart assegura que volen participar en el procés, que volen preservar el paratge però que el sector es mostra contrari a les "prohibicions". "Jo no puc demanar als meus clients que reservin amb antelació una boia perquè la meteorologia no ho permet", ha etzibat durant la trobada.
Un debat a fons amb els agents implicats
El responsable de planificació del Departament de Territori, però, ha assegurat que el procés es troba en una fase inicial. La previsió és que durant cinc setmanes –la propera reunió se celebrarà el 15 de juny a Cadaqués amb representants del sector subaquàtic i les activitats aquàtiques- es facin trobades amb els principals afectats.
Un cop aquesta ronda acabi s'elaborarà un primer document, que es tornarà a sotmetre a debat amb l'objectiu d'elaborar el Pla Rector final en base a les aportacions fetes al territori.
"Regularem on hi hagi problemes de conservació"
"La primera cosa que hem dit és que regularem o prendrem mesures allà on hi hagi problemes de conservació", ha remarcat. En aquest sentit, diu que si realment les dades científiques demostren que una comunitat de posidònia o de corall no tenen problemes, "no farem normes gratuïtes". Amb tot, Diego ha admès que hi ha espècies com el corall i algunes comunitats d'espècies que viuen dins la posidònia que "estan patint molt". "És un espai molt utilitzat i on poden haver-hi pressions però també és cert que en aquest procés acabarem d'aclarir al detall on són els problemes de conservació i què cal fer", ha explicat.