Carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols

Camises negres, sabó als rails i vuit pobles units: 125 anys del carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols

Una exposició itinerant commemora l'efemèride i recorda el "canvi revolucionari" que va suposar el tren per al transport i l'economia dels pobles

| 17/05/2017 a les 13:23h
Arxivat a: Societat, carrilet, efemèride, rails, Sant Feliu de Guíxols, tren

L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, acompanyat d'alcaldes i regidors dels pobles per on passava el tren Foto: ACN


Avui és una via verda, però fa dècades per aquest camí hi passaven rails. El carrilet que durant tres quarts de segle va unir Girona amb Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) va suposar "un canvi revolucionari" en una època en què la gent es movia en tartanes i les mercaderies solien viatjar per mar. La primera fogonada de la locomotora va arribar el 30 de juny del 1892 i l'estampa del carrilet anant amunt i avall pels vuit pobles que unia es va mantenir fins al 1969.

D'anècdotes al seu voltant n'hi ha moltes: des d'aquells qui hi entraven en camisa blanca i en sortien negres per la carbonilla fins a aquells altres que, per fer una malifeta, posaven sabó a les vies de la pujada de l'Alou. Ara, per commemorar els 125 anys del naixement del carrilet, una exposició itinerant recorrerà els vuit pobles.

Ja ho deia Gaziel l'any 1963, en una de les seves anotacions, que el tren i el port eren els avenços de progrés que havia viscut el Sant Feliu de Guíxols de l'època. El port encara hi és, però del carrilet en queda el record i els edificis de les antigues estacions, ara rehabilitats i reconvertits en escoles, centres cívics o oficines de turisme.

El primer viatge d'aquell tren va ser el 30 de juny del 1892. Carbó a la caldera, vagons de passatgers i mercaderies i vuit pobles units per un sol trajecte: Girona, Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.

L'arribada del carrilet, recorda l'alcalde de Sant Feliu Carles Motas, va suposar "un canvi revolucionari" per a l'economia i el transport d'aquell tombant de segle. Era un temps en què el dia a dia va canviar, i anar a les Fires de Girona o acostar-se a la platja a l'estiu ja no es feia tan feixuc. El carrilet va apropar la gent dels diferents municipis, però també va permetre que la indústria de la zona –per exemple, la surera- es desenvolupés.

Carbonilla, sabó i branques de freixe

Però al costat d'això, el tren també va deixar multitud d'anècdotes. De fet, molts dels qui hi van pujar recorden com la gent en sortia negra, perquè la carbonilla de la caldera s'amarava a la roba. O també com hi havia dies en què els passatgers feien la pujada de l'Alou caminant o, fins i tot, empentant el tren.

"Hi havia qui posava sabó o oli a les vies, i això feia que el tren rellisqués i no tingués prou força per pujar; per això, els maquinistes havien de fer servir la pala i llançar sorra als rails, perquè sinó el carrilet no avançava", recorda el regidor de Cultura de Llagostera, Josep Aliu.

L'alcalde de Quart, Pere Cabarrocas, rememora com saltava del tren en marxa quan tornava a casa, perquè el mas on vivia era a tocar de les vies. O com la seva tia, cada dissabte, s'enfilava al carrilet per anar a vendre a mercat.

A quarts d'una, amb el tallant i el freixe

Cabarrocas també explica que a l'estiu solia anar a esperar el tren que passava a dos quarts d'una. Però no per pujar-hi, sinó per evitar que les guspires prenguessin els marges i agafessin el cereal.

"Hi anava preparat amb el tallant per si havia d'escapçar branques de freixe i fer-les servir per apagar el foc", recorda. I precisa: "Com que la recta de la Creueta cap a Quart era molt pronunciada, els maquinistes havien de posat molt de carbó perquè el tren avancés i això provocava moltes guspires".

Commemorativa i itinerant

El carrilet Girona-Quart es va mantenir fins al 1969, quan va deixar pas a l'asfalt i els cotxes. L'antiga traça dels rails, però, s'ha mantingut, i ara la creua una via verda per on passen excursionistes i ciclistes.

Per commemorar que aquest any en farà 125 que el carrilet va fer el seu primer viatge, una exposició itinerant recorrerà els pobles que unia. S'inaugurarà l'1 de juliol a Sant Feliu de Guíxols i els plafons que la formen recordaran l'antiga estètica dels vagons (on s'incorporaran fotografies, audiovisuals i explicacions del què va significar el tren).

"És important tenir clar d'on venim per saber on volem anar, i aquesta exposició ens hi ajudarà", ha dit l'alcalde de Llagostera i vicepresident de la Diputació, Fermí Santamaria. "Ens permetrà refrescar la memòria, traslladar-nos al passat i veure com el carrilet va agermanar-nos", hi ha afegit.

L'exposició serà el plat fort de la commemoració, però també es volen fer altres actes. Per exemple, una prova esportiva o una bicicletada des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols, seguint el recorregut de la via verda (per allà on abans hi havia rails).
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'actor Antonio Banderas | ACN
01/01/1970
L'entitat que impulsa el talent dels joves reuneix quatre dels guardonats per preparar l'acte del 29 de juny a l'Auditori
01/01/1970
El Jutjat Mercantil autoritza la venda de la nau i l'activitat |Ja hi ha una firma interessada en adquirir la marca d'especialitats italianes
Un grup d'embarcacions amarrada al port nàutic de Roses amb un hotel de fons. | ACN
01/01/1970
La mesura també té com a objectiu regular la circulació dels vehicles a dues rodes i millorar la convivència amb els vianants

Germà Gordó, durant la compareixença al Parlament | Sara González
01/01/1970
El diputat i exconseller fa aquesta única afirmació durant la seva primera intervenció a la compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals al Parlament
El mosquit tigre, el nom científic del qual és «Aedes albopictus» | James Gathany EDC.
01/01/1970
Cada any, els casos de malalties transmeses per aquests insectes superen els cinc-cents milions, i moren prop de tres milions de persones, especialment a Àfrica i Amèrica Llatina
01/01/1970
Els fills de l'exministre franquista que va signar la condemna a Puig Antich publiquen una carta oberta en què es proclamen "falagistes" i defensen l'homenatge que es va fer a Franco i als camisa blava al funeral del seu pare