El Govern xifra en 500 milions d'euros anuals el cost de la renda garantida

L'executiu preveu finançar la nova ajuda amb la millora de l'economia i confia que el nombre de beneficiaris baixi a mesura que vagin trobant feina

Les entitats impulsores de l'ILP i el Departament de Treball han signat aquest dilluns l'acord per posar en marxa la prestació, que han qualificat com "el dret social més important dels darrers temps"

| 16/05/2017 a les 13:41h
Arxivat a: Societat, renda garantida de ciutadania, ILP, Govern, Departament de Treball Afers Socials i Famílies
Foto de família dels signants de l'acord sobre la renda garantida | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El dret social més important dels darrers temps". Així han definit el Govern i les entitats socials la renda garantida de ciutadania, que tindrà un cost aproximat d'entre 500 i 600 milions d'euros anuals un cop estigui plenament implantada. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i els impulsors de l'ILP han escenificat aquest matí l'acord per tirar endavant l'avantprojecte de llei d'aquesta nova ajuda social. L'objectiu és activar-la aviat perquè el 15 de setembre vinent els beneficiaris la puguin començar a rebre. El pacte ja està segellat, però ara la norma haurà de superar el tràmit parlamentari. En principi no hi ha d'haver entrebancs, però els agents socials han recordat als grups polítics la necessitat de "tenir sentit de generositat" per tramitar la nova llei ràpidament.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha assegurat que la renda és "la consecució d'un dret social nou". "Permetrà que les persones vulnerables passin a ser ciutadans de ple dret", ha assenyalat la titular del Departament, que ha liderat les negociacions. Les converses han viscut vicissituds diverses i, dues setmanes enrere, van estar a punt de trencar-se perquè els impulsors de l'ILP reclamaven que el nou ajut també fos extensible als treballadors amb contractes parcials que cobrin una quantitat inferior als 664 euros al mes, equivalent a l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el principal indicador de pobresa del Govern.

Finalment, l'acord contempla que podran acollir-se a la renda les persones que no ingressin aquests 664 euros mensuals. De moment, només percebran l'ajuda les famílies monoparentals amb contractes parcials, però el compromís del Departament és "anar-la fent extensiva" a la resta de treballadors amb baixos ingressos. Per garantir que aquesta fita es compleixi, les entitats podran fiscalitzar el procés d'implementació de la renda a través d'una comissió mixta formada per representants de la Generalitat i dels agents socials que han participat en la negociació.

"Hem aconseguit construir un model consensuat", ha celebrat Bassa en la roda de premsa. La consellera ha recordat que la renda "no és només una prestació, sinó un dret subjectiu que anirà acompanyat d'un pla d'inclusió ocupacional i social per assegurar que els beneficiaris acabin trobant una feina digna". Bassa s'imagina el nou ajut com una piràmide: "Avui és la base, però la renda ha acabar de sent només una punta del triangle perquè hem d'aspirar que la cobri molt poca gent. L'objectiu és que la gent trobi un lloc de treball". "Les persones no volen cobrar una renda, el que volen és inserir-se al mercat laboral", ha remarcat.

En aquest sentit, qui gestionarà les peticions per rebre la nova ajuda és el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i no els serveis socials, tal i com passava fins ara. "Aquest és un gest prou clar que demostra quin és l'objectiu que persegueix la renda", ha insistit la consellera. Els casos més complexos, però, sí que es traslladaran als serveis socials. El SOC serà l'encarregat de vetllar perquè els plans d'inserció ocupacional dels beneficiaris avancin correctament a través d'avaluacions anuals de cadascun dels casos.

"Trencar amb el PIRMI"

El portaveu de la plataforma impulsora de l'ILP per la renda garantida, Diosdado Toledano, també ha aplaudit l'acord. "Avui és un dia molt important per Catalunya", ha sentenciat el representant de les entitats. Els agents socials celebren que el nou ajut sigui entès com "un dret subjectiu" i no com una prestació, a diferència del que passava fins ara amb la renda mínima d'inserció, coneguda popularment com l'antic PIRMI. "El que avui signem no és una millora del PIRMI, és un trencament", ha insistit Toledano, que està convençut que la nova ajuda permetrà "posar les persones al centre de l'atenció sempre, independentment de les disponibilitats pressupostàries del Govern".

Precisament, la qüestió financera era una de les menys clares. La Generalitat calcula que el cost anual de la nova renda garantida oscil·larà entre els 500 i els 600 milions d'euros anuals, segons ha avançat avui Bassa. La conselleria d'Economia espera finançar-la amb la millora de la situació econòmica, tot i que la titular de Treball ha volgut subratllar que "no s'ha de veure com una despesa, sinó com una inversió". "És el que costen tres trens de Ferrocarrils", ha emfatitzat Bassa.

La consellera també ha recordat que aquest any els pressupostos contemplaven finançar el PIRMI amb 288 milions d'euros. Aquesta quantitat es transvasarà directament a la renda si, finalment, el projecte de llei signat aquest dilluns s'acaba aprovant al Parlament. El Departament no té clar quants usuaris percebran la nova renda perquè dependrà de la millora de l'economia i de com evolucioni la taxa d'atur.

L'objectiu: assegurar uns ingressos mínims

La renda garantida pretén assegurar uns ingressos mínims a les persones que es trobin en situació de pobresa. La podran percebre tots aquells que no arribin al 100% de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), situat en 664 euros al mes. Segons el Govern, no es tracta només d'una prestació, ja que inclou un pla de coresponsabilitat personal, amb una ajuda complementària de 150 euros al mes condicionada a un pla d'inserció social o d'ocupació. Si els beneficiaris no segueixen aquest programa, se'ls retirarà l'ajuda de 150 euros, i si rebutgen una feina, perdran el dret de cobrar la renda.

Segons el Departament de Treball, la nova prestació passarà a ser un dret subjectiu i, per tant, no estarà condicionat als pressupostos. Per això també s'estendrà a altres membres de la família -a diferència del PIRMI- i inclourà ajudes complementàries per a cada fill. Per accedir-hi, caldrà ser major de 23 anys, no tenir propietats -exceptuant la primera residència- i haver esgotat totes les altres prestacions possibles, l'últim recurs després de sis mesos sense ingressos. A més, caldrà haver estat residint a Catalunya almenys durant els últims dos anys.

El punt de partida: 550 euros al mes

El Govern preveu començar a pagar la renda garantida de ciutadania el setembre d'aquest mateix any. D'entrada, hi accediran totes les persones que ara cobren la Renda Mínima d'Inserció, conegut popularment com a PIRMI, que ara està dotat amb 426 euros mensuals. En aquest punt de partida, els beneficiaris percebran el 85% de l'IRSC. És a dir: el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill, amb un màxim de tres.

De forma progressiva, el 2018, està previst que els beneficiaris percebin el 88% de l'IRSC i el 2019, el 94%. L'abril del 2020 és quan s'ha de complementar la implementació de la renda amb l'abonament del 100% de l'índex. Aquesta cota es traduirà ens uns ingressos de 664 euros al mes per al primer membre de la família; 955 euros quan la unitat familiar estigui composta per dues persones (el segon membre rebrà el 50% de l'IRSC) i 100 euros per cada fill. Així doncs, el màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200 euros al mes.
 

La consellera de Treball, Dolors Bassa, signa l'acord per la renda garantida amb els impulsors de l'ILP. Foto: Jordi de Planell

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Per a Mireia Tresserres, regidora de la CUP a Olot, la campanya no va d'identitats i banderes, sinó de drets socials. | Martí Albesa.
Xavier Borràs
01/01/1970
En l'acte electoral al Torín d'Olot, Mireia Tresserres, Enric PIneda, Dani Cornellà i Lluc Salellas reclamen que el mandat popular per al 21-D és el de l'autodeterminació efectiva de l'1 d'octubre
Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs | Adrià Costa
Toni Rodon
01/01/1970
Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles
01/01/1970
El pròxim 12 de gener es celebrarà la I Jornada de control intern del sector públic local
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 07:57 La Fiscalia investiga ara per calúmnies una de les ferides en les càrregues de l'1-O. La jove es va querellar contra la policia espanyola per tirar-la per unes escales, retorçar-li els dits i tocar-li els pits en un dels col·legis electorals.
 07:56 RECULL de PORTADES «Escrutinio a prueba de 'hackers'», a la portada de «La Razón».
 23:18 Ponsatí veu «impossible» la República sense aturar la repressió, Serret demana «persistir» i Boya «avançar». El desplegament d'una Catalunya independent centra el debat organitzat pel casal català de Brussel·les entre ERC, CUP i JxCat a Brussel.les.
 22:48 LA CARAVANA La caritat d'Albiol. El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona.
 22:36 OPINIÓ Camins de Castella. L'article de Joan Ignasi Elena després de visitar Oriol Junqueras a Estremera.
 22:32 ENTREVISTA Lorena Roldán: «Puigdemont no està a l'exili, està fugit de la justícia»; per Jonathan Oca. La número dos de la llista de Ciutadans per Tarragona apunta que la formació taronja té una oportunitat històrica de poder aconseguir un canvi de Govern a les urnes. Afirma que cal deixar enrere "el malson" del procés i carrega contra Puigdemont i Junqueras per la fugida d'empreses. 
 22:05 La CUP avisa JxCat i ERC: «Si cal tornarem a anar a eleccions perquè es compleixi el mandat popular». El candidat de la CUP per Tarragona, Xavier Milián, assegura que l'esquerra independentista és "garantia de no retrocedir". Informa Aida Morales.
 21:38 Puigdemont s'erigeix com a únic garant del retorn de tot el Govern legítim. El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21. Informa Oriol March des del míting central de Junts per Catalunya.
 21:31 El número 1 per Tarragona, Xavier Milian, afirma que el "millor" que poden fer els catalans és "construir la República per fer trontollar el règim del 78" a tot l'estat espanyol. "Per tant, ni equidistància, ni unicornis, ni follets del federalisme", ha sentenciat.
 21:26 PÒQUER DE CAMPANYA 15 de desembre: gol a Méndez de Vigo, la República de Puigdemont, el follet del federalisme i el fill de Suárez; el resum d'Arnau Urgell d'aquest divendres de campanya. 
 21:14 Nines Maestro, activista comunista madrilenya, afirma a l'acte central de la CUP a Tarragona que els catalans "han contribuït com ningú" a "col·locar cadascú al seu lloc" i "trencar el mur comú del règim del 78", que afecta els diversos pobles de l'estat espanyol. Ho explica Aida Morales.
 20:59 ERC apel·la a la memòria històrica per derrotar «la bèstia del franquisme actual». Raül Romeva insta a no tenir por a construir una República que faci possible el retorn a la convivencia "que ha trencat el 155". Informa Àlvar Llobet.
 20:53 Mélenchon avisa el govern espanyol que la nació «no pot ser una camisa de força». El líder de la França Insubmisa assegura, en un míting amb els "comuns", que hi ha consellers empresonats per la seva "opinió política". Domènech es reivindica com la veu de la "Catalunya insubmisa" i demana a ERC que decideixi si vol construir un país "amb la gent o en contra de la gent". Colau subratlla que la seva gestió a Barcelona avala els "comuns" com l'opció "més creïble" el 21-D. Informa Sara González.
 20:50 
 20:50 El número 3 de la CUP a Barcelona, Vidal Aragonés, contesta Xavier Garcia Albiol: "A nosaltres no ens preocupa massa si quedem per davant o per darrere del Partit Popular. El que ens preocupa és que el poble de Catalunya sigui capaç d'acabar amb allò que significa l'article 155". Informa Aida Morales.
 20:46 Els condemnats pel Cas Bershka demanen, des de l'acte central de la CUP a Tarragona, que no hi hagi "represaliats de primera i de segona", i avisen que, tant ho són els Jordis, com "mig Govern" o elles mateixes, sense oblidar "les persones que pateixen mordaces", els investigats, els empresonats, els vaguistes, els antifeixistes o aquells "condemnats per les seves lletres i les seves cançons". Ho explica Aida Morales.
 20:46 El pla de xoc de Borrell per Catalunya: «desprocessar» TV3 i «desinfectar» per després cosir. El socialista desacredita la proposta d'Iceta dels indults als presos polítics: "L'han fotut molt grossa". Informa Jordi Bes.
 20:44 Puigdemont confirma que no tornarà a Catalunya abans del 21-D, tal com va avançar ahir NacióDigital. El president i candidat de Junts per Catalunya descarta donar "un cop d'efecte" amb la seva tornada i opta per seguir a Bèlgica, tal com va avançar aquest dijous NacióDigital
 20:37 Ciutadans busca foradar vot socialista en la Santa Coloma de Núria Parlon, iinforma Pep Martí.
 20:34 Sànchez irromp en campanya des de la presó: «No podem donar l'esquena a Puigdemont». El número dos de la llista, en un vídeo des de la presó de Soto del Real, assenyala Arrimadas, Iceta i Albiol com a "tontos útils" del 155. Informa Oriol March.
 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:32 Xavier Domènech es reivindica com la "Catalunya insubmisa" en un míting amb Mélenchon i avisa ERC que els "comuns" "mai es doblegaran davant la dreta"
 20:29 
 20:30 Albiol admet que quedar per darrera la CUP seria un «descrèdit» per a Rajoy. El candidat de PP afirma que "no pot permetre" que "el govern que ha aplicat el 155" obtingui pitjors resultats que els anticapitalistes.
 20:29 Pilarín Bayés puja a l’escenari per ensenyar un dibuix dels consellers a l’exili o empresonats. "Hem d’intentar que tornin aviat", remarca.
 20:24 Què passaria el 21-D si només votés Twitter?. Si en unes eleccions els vots fossin mencions a les xarxes socials l'escenari que dibuixen les enquestes canviaria radicalment
 20:19 Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, al míting de Catalunya en Comú-Podem: "Es parla  molt de pàtria. La meva l'estimo, però la pàtria, la nació, no pot ser una camisa de força" 

Mélenchon, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:09 "Tenim clar que derrotarem la humiliació, la repressió i la por. Si volem exercir la dignitat, la millor manera és restituir el president Puigdemont", ha apuntat Josep Maria Forné, candidat de Junts per Catalunya a Lleida. Eusebi Campdepadrós, cap de cartell per Lleida, dóna les gràcies a Artur Mas, assegut a primera fila.
 20:13 Arrimadas acusa Núria Parlon de "copiar els nacionalistes" i crítica l'indult que Iceta defensa perquè "ningú indulta els autònomes i les famílies de pagar les factures". Ciutadans celebra aquest vespre un míting a Santa Coloma de Gramanet. 
 20:07 Jéssica Albiach, número 3 de Catalunya en Comú-Podem: "Alliberarem Catalunya d'aquells que es diuen sobiranistes però que estan d'acord amb el TTIP i el CETA" 
 20:07 Josep Lluís Bozzo i Pilar Calvo són els encarregats de presentar tots els membres de la candidatura de Junts per Catalunya en el míting central. Els primers en intervenir seran els candidats territorials: Eduard Campdepadrós (Tarragona), Gemma Geis (Girona) i Josep Maria Forné (Lleida).
 19:58 La regidora de la CUP Núria Gibert enceta l'acte de Tarragona parlant de feminisme i es pregunta: "Què passaria si en comptes de 45 dones mortes aquest 2017 per violència masclista fossin 45 banquers?". Ho explica Aida Morales.
 19:57 
 19:57 Una trentena de persones es concentren a pocs metres del míting de Miquel Iceta i Borrell a l'Hospitalet en suport als presos polítics. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han impedit que estiguin al davant.
 19:57 Owen Jones, des del míting de Catalunya en Comú-Podem, a Badalona: "Si no guanyem, els feixistes, els populistes i els racistes estan esperant" 
 19:53 Josep Borrell s'incorpora a la campanya de Miquel Iceta: l'exministre estarà present en tot el tram final de la carrera al 21-D.
 19:48 Javier Nart, en el míting de Ciutadans, recorda des de la ciutat governada per Núria Parlon que va militar en el socialisme fins que va veure que s'havia convertit en "l'ala esquerra del pujolisme". Informa Pep Martí.
 19:44 
 19:40 
 19:39 Owen Jones reivindica, des del míting dels "comuns" a Badalona, el dret a decidir de Catalunya i titlla de "vergonya" el comportament del govern espanyol amb Catalunya: "La història els condemnarà pel que han fet"  
 

Owen Jones, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:39 En el míting de Ciutadans a Santa Coloma, Javier Nart diu que ell és "de la gent, no de les pedres, ni de 1714, ni de totes les mamarratxades de les que viu el nacionalisme".
 19:38 Ada Colau, des de Badalona, reivindica que l'experiència de govern a Barcelona fa que Catalunya en Comú-Podem sigui la candidatura "més creïble"
 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Victòria d'ERC i majoria absoluta independentista, segons una enquesta de la SER. L'emissora de ràdio líder a Espanya apunta que la candidatura d'Oriol Junqueras guanyaria amb claredat per davant de Ciutadans i Junts per Catalunya.
 19:31 Xavier García Albiol, sobre les enquestes: "No podem permetre que el govern que ha aplicat el 155 quedi per darrere de la CUP". Informa Isaac Meler.
 19:30 Ernest Maragall, des de Lleida, on participa al míting d'ERC: "He vingut per demanar perdó en nom dels socialistes. Els que ho havien de fer no ho han fet". Informa Àlvar Llobet.
 19:08 
 18:42 
 18:40 LA CARAVANA. Un mapa i molta sort: els tresors amagats del local de la CUP. Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin massa els resultats de les enquestes; la contracrònica d'Aida Morales
 18:37 LA CARAVANA L'esperit de Dalí, el test d'Inés i un bus de campanya; contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans. 
Entrades anteriors »
01/01/1970
La jove es va querellar contra la policia espanyola per tirar-la per unes escales, retorçar-li els dits i tocar-li els pits en un dels col·legis electorals