El Govern xifra en 500 milions d'euros anuals el cost de la renda garantida

L'executiu preveu finançar la nova ajuda amb la millora de l'economia i confia que el nombre de beneficiaris baixi a mesura que vagin trobant feina

Les entitats impulsores de l'ILP i el Departament de Treball han signat aquest dilluns l'acord per posar en marxa la prestació, que han qualificat com "el dret social més important dels darrers temps"

| 16/05/2017 a les 13:41h
Arxivat a: Societat, renda garantida de ciutadania, ILP, Govern, Departament de Treball Afers Socials i Famílies
Foto de família dels signants de l'acord sobre la renda garantida
Foto de família dels signants de l'acord sobre la renda garantida | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El dret social més important dels darrers temps". Així han definit el Govern i les entitats socials la renda garantida de ciutadania, que tindrà un cost aproximat d'entre 500 i 600 milions d'euros anuals un cop estigui plenament implantada. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i els impulsors de l'ILP han escenificat aquest matí l'acord per tirar endavant l'avantprojecte de llei d'aquesta nova ajuda social. L'objectiu és activar-la aviat perquè el 15 de setembre vinent els beneficiaris la puguin començar a rebre. El pacte ja està segellat, però ara la norma haurà de superar el tràmit parlamentari. En principi no hi ha d'haver entrebancs, però els agents socials han recordat als grups polítics la necessitat de "tenir sentit de generositat" per tramitar la nova llei ràpidament.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha assegurat que la renda és "la consecució d'un dret social nou". "Permetrà que les persones vulnerables passin a ser ciutadans de ple dret", ha assenyalat la titular del Departament, que ha liderat les negociacions. Les converses han viscut vicissituds diverses i, dues setmanes enrere, van estar a punt de trencar-se perquè els impulsors de l'ILP reclamaven que el nou ajut també fos extensible als treballadors amb contractes parcials que cobrin una quantitat inferior als 664 euros al mes, equivalent a l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el principal indicador de pobresa del Govern.

Finalment, l'acord contempla que podran acollir-se a la renda les persones que no ingressin aquests 664 euros mensuals. De moment, només percebran l'ajuda les famílies monoparentals amb contractes parcials, però el compromís del Departament és "anar-la fent extensiva" a la resta de treballadors amb baixos ingressos. Per garantir que aquesta fita es compleixi, les entitats podran fiscalitzar el procés d'implementació de la renda a través d'una comissió mixta formada per representants de la Generalitat i dels agents socials que han participat en la negociació.

"Hem aconseguit construir un model consensuat", ha celebrat Bassa en la roda de premsa. La consellera ha recordat que la renda "no és només una prestació, sinó un dret subjectiu que anirà acompanyat d'un pla d'inclusió ocupacional i social per assegurar que els beneficiaris acabin trobant una feina digna". Bassa s'imagina el nou ajut com una piràmide: "Avui és la base, però la renda ha acabar de sent només una punta del triangle perquè hem d'aspirar que la cobri molt poca gent. L'objectiu és que la gent trobi un lloc de treball". "Les persones no volen cobrar una renda, el que volen és inserir-se al mercat laboral", ha remarcat.

En aquest sentit, qui gestionarà les peticions per rebre la nova ajuda és el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i no els serveis socials, tal i com passava fins ara. "Aquest és un gest prou clar que demostra quin és l'objectiu que persegueix la renda", ha insistit la consellera. Els casos més complexos, però, sí que es traslladaran als serveis socials. El SOC serà l'encarregat de vetllar perquè els plans d'inserció ocupacional dels beneficiaris avancin correctament a través d'avaluacions anuals de cadascun dels casos.

"Trencar amb el PIRMI"

El portaveu de la plataforma impulsora de l'ILP per la renda garantida, Diosdado Toledano, també ha aplaudit l'acord. "Avui és un dia molt important per Catalunya", ha sentenciat el representant de les entitats. Els agents socials celebren que el nou ajut sigui entès com "un dret subjectiu" i no com una prestació, a diferència del que passava fins ara amb la renda mínima d'inserció, coneguda popularment com l'antic PIRMI. "El que avui signem no és una millora del PIRMI, és un trencament", ha insistit Toledano, que està convençut que la nova ajuda permetrà "posar les persones al centre de l'atenció sempre, independentment de les disponibilitats pressupostàries del Govern".

Precisament, la qüestió financera era una de les menys clares. La Generalitat calcula que el cost anual de la nova renda garantida oscil·larà entre els 500 i els 600 milions d'euros anuals, segons ha avançat avui Bassa. La conselleria d'Economia espera finançar-la amb la millora de la situació econòmica, tot i que la titular de Treball ha volgut subratllar que "no s'ha de veure com una despesa, sinó com una inversió". "És el que costen tres trens de Ferrocarrils", ha emfatitzat Bassa.

La consellera també ha recordat que aquest any els pressupostos contemplaven finançar el PIRMI amb 288 milions d'euros. Aquesta quantitat es transvasarà directament a la renda si, finalment, el projecte de llei signat aquest dilluns s'acaba aprovant al Parlament. El Departament no té clar quants usuaris percebran la nova renda perquè dependrà de la millora de l'economia i de com evolucioni la taxa d'atur.

L'objectiu: assegurar uns ingressos mínims

La renda garantida pretén assegurar uns ingressos mínims a les persones que es trobin en situació de pobresa. La podran percebre tots aquells que no arribin al 100% de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), situat en 664 euros al mes. Segons el Govern, no es tracta només d'una prestació, ja que inclou un pla de coresponsabilitat personal, amb una ajuda complementària de 150 euros al mes condicionada a un pla d'inserció social o d'ocupació. Si els beneficiaris no segueixen aquest programa, se'ls retirarà l'ajuda de 150 euros, i si rebutgen una feina, perdran el dret de cobrar la renda.

Segons el Departament de Treball, la nova prestació passarà a ser un dret subjectiu i, per tant, no estarà condicionat als pressupostos. Per això també s'estendrà a altres membres de la família -a diferència del PIRMI- i inclourà ajudes complementàries per a cada fill. Per accedir-hi, caldrà ser major de 23 anys, no tenir propietats -exceptuant la primera residència- i haver esgotat totes les altres prestacions possibles, l'últim recurs després de sis mesos sense ingressos. A més, caldrà haver estat residint a Catalunya almenys durant els últims dos anys.

El punt de partida: 550 euros al mes

El Govern preveu començar a pagar la renda garantida de ciutadania el setembre d'aquest mateix any. D'entrada, hi accediran totes les persones que ara cobren la Renda Mínima d'Inserció, conegut popularment com a PIRMI, que ara està dotat amb 426 euros mensuals. En aquest punt de partida, els beneficiaris percebran el 85% de l'IRSC. És a dir: el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill, amb un màxim de tres.

De forma progressiva, el 2018, està previst que els beneficiaris percebin el 88% de l'IRSC i el 2019, el 94%. L'abril del 2020 és quan s'ha de complementar la implementació de la renda amb l'abonament del 100% de l'índex. Aquesta cota es traduirà ens uns ingressos de 664 euros al mes per al primer membre de la família; 955 euros quan la unitat familiar estigui composta per dues persones (el segon membre rebrà el 50% de l'IRSC) i 100 euros per cada fill. Així doncs, el màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200 euros al mes.
 

La consellera de Treball, Dolors Bassa, signa l'acord per la renda garantida amb els impulsors de l'ILP. Foto: Jordi de Planell

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Festival Ludivers a Girona.
Festival Ludivers a Girona. | Toni Serradesanferm.
01/01/1970
Ludivers consolida la seva aposta pel joc a l’educació amb les jornades Ludivers & Talks
Marta Madrenas, també és diputada al Parlament
Marta Madrenas, també és diputada al Parlament | Adrià Costa
Germà Capdevila
01/01/1970
Entre les capitals catalanes, Girona és la que compta amb una hegemonia sobiranista més marcada, amb figures emergents com Marta Madrenas, Anna Caula o els germans Salellas
Isabel Muradàs.
Isabel Muradàs. | Carles Palacio.
Xavier Borràs
01/01/1970
La tinent d'alcaldia de CiU ha posat el seu càrrec a disposició de la batllessa, Marta Madrenas, que decidirà el seu futur els pròxims dies | Isabel Muradàs ha estat citada a l'Audiència Nacional com a investigada per corrupció en el cas del 3% que vincula CiU amb el finançament irregular | La CUP-Crida per Girona demana que faci un pas al costat
Barcelona: reportatge
Repartidor de Deliveroo.
Repartidor de Deliveroo. | Europa Press
27/05/2018
El cas de suposats "falsos autònoms" arriba als tribunals mentre alguns treballadors d'empreses de transport a domicili comencen a organitzar-se en una cooperativa que funcioni amb una aplicació mòbil alternativa
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Camí de les municipals: anàlisi
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament | Adrià Costa
26/05/2018
Les eleccions de l'any es polaritzaran amb el procés, però també amb debats candents com les remunicipalitzacions o el drama dels preus dels lloguers
procés català
El president Alcalá Zamora, amb cabell blanc i ulleres, en un acte públic a Donosti el 1935
El president Alcalá Zamora, amb cabell blanc i ulleres, en un acte públic a Donosti el 1935 | wikimedia commons
27/05/2018
Després de la suspensió de l'autonomia, el 1934, es van produir fets que guarden paral·lelismes amb l'actualitat, amb el rebrot d'una dreta extrema que exigia la màxima repressió contra el catalanisme
Altres Barcelones: crònica
El renovat mercat de Sant Antoni de Barcelona
El renovat mercat de Sant Antoni de Barcelona | Adrià Costa
27/05/2018
Els terrenys que ara ocupa el mercat havien estat escenari d’execucions públiques