El Govern xifra en 500 milions d'euros anuals el cost de la renda garantida

L'executiu preveu finançar la nova ajuda amb la millora de l'economia i confia que el nombre de beneficiaris baixi a mesura que vagin trobant feina

Les entitats impulsores de l'ILP i el Departament de Treball han signat aquest dilluns l'acord per posar en marxa la prestació, que han qualificat com "el dret social més important dels darrers temps"

| 16/05/2017 a les 13:41h
Arxivat a: Societat, renda garantida de ciutadania, ILP, Govern, Departament de Treball Afers Socials i Famílies
Foto de família dels signants de l'acord sobre la renda garantida | ACN
"El dret social més important dels darrers temps". Així han definit el Govern i les entitats socials la renda garantida de ciutadania, que tindrà un cost aproximat d'entre 500 i 600 milions d'euros anuals un cop estigui plenament implantada. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i els impulsors de l'ILP han escenificat aquest matí l'acord per tirar endavant l'avantprojecte de llei d'aquesta nova ajuda social. L'objectiu és activar-la aviat perquè el 15 de setembre vinent els beneficiaris la puguin començar a rebre. El pacte ja està segellat, però ara la norma haurà de superar el tràmit parlamentari. En principi no hi ha d'haver entrebancs, però els agents socials han recordat als grups polítics la necessitat de "tenir sentit de generositat" per tramitar la nova llei ràpidament.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha assegurat que la renda és "la consecució d'un dret social nou". "Permetrà que les persones vulnerables passin a ser ciutadans de ple dret", ha assenyalat la titular del Departament, que ha liderat les negociacions. Les converses han viscut vicissituds diverses i, dues setmanes enrere, van estar a punt de trencar-se perquè els impulsors de l'ILP reclamaven que el nou ajut també fos extensible als treballadors amb contractes parcials que cobrin una quantitat inferior als 664 euros al mes, equivalent a l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el principal indicador de pobresa del Govern.

Finalment, l'acord contempla que podran acollir-se a la renda les persones que no ingressin aquests 664 euros mensuals. De moment, només percebran l'ajuda les famílies monoparentals amb contractes parcials, però el compromís del Departament és "anar-la fent extensiva" a la resta de treballadors amb baixos ingressos. Per garantir que aquesta fita es compleixi, les entitats podran fiscalitzar el procés d'implementació de la renda a través d'una comissió mixta formada per representants de la Generalitat i dels agents socials que han participat en la negociació.

"Hem aconseguit construir un model consensuat", ha celebrat Bassa en la roda de premsa. La consellera ha recordat que la renda "no és només una prestació, sinó un dret subjectiu que anirà acompanyat d'un pla d'inclusió ocupacional i social per assegurar que els beneficiaris acabin trobant una feina digna". Bassa s'imagina el nou ajut com una piràmide: "Avui és la base, però la renda ha acabar de sent només una punta del triangle perquè hem d'aspirar que la cobri molt poca gent. L'objectiu és que la gent trobi un lloc de treball". "Les persones no volen cobrar una renda, el que volen és inserir-se al mercat laboral", ha remarcat.

En aquest sentit, qui gestionarà les peticions per rebre la nova ajuda és el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i no els serveis socials, tal i com passava fins ara. "Aquest és un gest prou clar que demostra quin és l'objectiu que persegueix la renda", ha insistit la consellera. Els casos més complexos, però, sí que es traslladaran als serveis socials. El SOC serà l'encarregat de vetllar perquè els plans d'inserció ocupacional dels beneficiaris avancin correctament a través d'avaluacions anuals de cadascun dels casos.

"Trencar amb el PIRMI"

El portaveu de la plataforma impulsora de l'ILP per la renda garantida, Diosdado Toledano, també ha aplaudit l'acord. "Avui és un dia molt important per Catalunya", ha sentenciat el representant de les entitats. Els agents socials celebren que el nou ajut sigui entès com "un dret subjectiu" i no com una prestació, a diferència del que passava fins ara amb la renda mínima d'inserció, coneguda popularment com l'antic PIRMI. "El que avui signem no és una millora del PIRMI, és un trencament", ha insistit Toledano, que està convençut que la nova ajuda permetrà "posar les persones al centre de l'atenció sempre, independentment de les disponibilitats pressupostàries del Govern".

Precisament, la qüestió financera era una de les menys clares. La Generalitat calcula que el cost anual de la nova renda garantida oscil·larà entre els 500 i els 600 milions d'euros anuals, segons ha avançat avui Bassa. La conselleria d'Economia espera finançar-la amb la millora de la situació econòmica, tot i que la titular de Treball ha volgut subratllar que "no s'ha de veure com una despesa, sinó com una inversió". "És el que costen tres trens de Ferrocarrils", ha emfatitzat Bassa.

La consellera també ha recordat que aquest any els pressupostos contemplaven finançar el PIRMI amb 288 milions d'euros. Aquesta quantitat es transvasarà directament a la renda si, finalment, el projecte de llei signat aquest dilluns s'acaba aprovant al Parlament. El Departament no té clar quants usuaris percebran la nova renda perquè dependrà de la millora de l'economia i de com evolucioni la taxa d'atur.

L'objectiu: assegurar uns ingressos mínims

La renda garantida pretén assegurar uns ingressos mínims a les persones que es trobin en situació de pobresa. La podran percebre tots aquells que no arribin al 100% de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), situat en 664 euros al mes. Segons el Govern, no es tracta només d'una prestació, ja que inclou un pla de coresponsabilitat personal, amb una ajuda complementària de 150 euros al mes condicionada a un pla d'inserció social o d'ocupació. Si els beneficiaris no segueixen aquest programa, se'ls retirarà l'ajuda de 150 euros, i si rebutgen una feina, perdran el dret de cobrar la renda.

Segons el Departament de Treball, la nova prestació passarà a ser un dret subjectiu i, per tant, no estarà condicionat als pressupostos. Per això també s'estendrà a altres membres de la família -a diferència del PIRMI- i inclourà ajudes complementàries per a cada fill. Per accedir-hi, caldrà ser major de 23 anys, no tenir propietats -exceptuant la primera residència- i haver esgotat totes les altres prestacions possibles, l'últim recurs després de sis mesos sense ingressos. A més, caldrà haver estat residint a Catalunya almenys durant els últims dos anys.

El punt de partida: 550 euros al mes

El Govern preveu començar a pagar la renda garantida de ciutadania el setembre d'aquest mateix any. D'entrada, hi accediran totes les persones que ara cobren la Renda Mínima d'Inserció, conegut popularment com a PIRMI, que ara està dotat amb 426 euros mensuals. En aquest punt de partida, els beneficiaris percebran el 85% de l'IRSC. És a dir: el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill, amb un màxim de tres.

De forma progressiva, el 2018, està previst que els beneficiaris percebin el 88% de l'IRSC i el 2019, el 94%. L'abril del 2020 és quan s'ha de complementar la implementació de la renda amb l'abonament del 100% de l'índex. Aquesta cota es traduirà ens uns ingressos de 664 euros al mes per al primer membre de la família; 955 euros quan la unitat familiar estigui composta per dues persones (el segon membre rebrà el 50% de l'IRSC) i 100 euros per cada fill. Així doncs, el màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200 euros al mes.
 

La consellera de Treball, Dolors Bassa, signa l'acord per la renda garantida amb els impulsors de l'ILP. Foto: Jordi de Planell

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alguns dels xefs que han participat aquest dimarts a l'aniversari de The World's 50 Best Restaurants a Barcelona; a l'esquerra, Joan Roca | ACN
01/01/1970
La nova empresa treballarà de la mà de petits productors a la "recerca d'autenticitat"
Un client d'El Corte Inglés, amb les típiques bosses del centre | Europa Press
01/01/1970
Els descomptes a les botigues del gegant de distribució començaran el 30 de juny, un dia abans de la data oficial
Els aparells comissats a la banda | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Hi ha quatre persones detingudes a Gandesa, a la Terra Alta | El grup va robar més de 100.000 euros a Pals i l'Hospitalet de Llobregat

Caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona on s'han fet els interrogatoris | Adrià Costa
01/01/1970
La Guàrdia Civil interroga una desena de testimonis per la campanya relacionada amb el registre de catalans a l'exterior i pel web del Pacte Nacional | El govern espanyol intensifica la pressió sobre els treballadors públics en una estratègia destinada a fer fracassar la consulta vinculant
Marcelino Martín-Blas sortint de l'Audiència Nacional espanyola | Europa Press
01/01/1970
L'excomissari d'Afers Interns manté un enfrontament personal amb Villarejo des que una de les seves investigacions va esquitxar un fill del polèmic agent | El cas Nicolás va suposar la judicialització del conflicte que també ha implicat l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino
01/01/1970
Els concerts, teatre, dansa, toros i entrades a les discoteques passaran del 21% al 10% | El BOE publica els Pressupostos Generals de l'Estat
01/01/1970
El Departament d'Afers Socials i Famílies ha detectat un brot de sarna al centre | Les famílies dels usuaris havien alertat de les "pèssimes" condicions de les instal·lacions
L'excomissari Jaime Barrado, en un fotograma del documental | Youtube
01/01/1970
El documental produït per Mediapro aprofundeix en l'ús partidista de la policia des del ministeri de l'Interior destapat a partit de la gravació de Fernández Díaz i De Alfonso | Jaume Roures destaca que "les clavegueres d'Interior" són una "estructura que ve de lluny" més enllà de l'operació contra el sobiranisme
01/01/1970
El regidor Gerard Ardanuy, que la presideix, preveu que es faran sis sessions i remarca que "no serà decisòria" | El vot d'aquest edil és clau per al projecte, i planteja que la seva postura se sotmeti a consulta dels militants de Demòcrates