TEMPS DE FLORS 2017

Les mans que donen vida a les flors

Més de mil voluntaris fan possible el Girona Temps de Flors que comença aquest dissabte i s’allargarà fins a diumenge 21 de maig

Després d’una última setmana frenètica, els creadors dels expositors florals veuen finalitzada la seva obra amb el neguit de si agradarà

En total, es podran veure 195 projectes repartits per 156 espais de la ciutat que s’ompliran de pètals, fulles i plantes formant figures innimaginables

, Girona | 13/05/2017 a les 07:00h
Arxivat a: Municipis, festival, Girona, flor, Temps de Flors, voluntaris
Un dels voluntaris, Ignasi Casadesús, acabant el muntatge a l'arbre de la Maria Cobarsí | Maria Garcia
Quan arriba el Temps de Flors, molts gironins es posen les mans al cap i remuguen sota el nas. Durant deu dies més de 200.000 persones envaeixen els carrers del barri vell buscant cada creació que s'amaga rere les pedres. Una allau de visitants que fan impossible caminar, aparcar ni fer un cafè... perquè tot el barri vell, absolutament tot, és ple a vessar. I malgrat tot, és el gran orgull de la ciutat i el segon esdeveniment més important de l'any, al costat de les Fires i Festes de Sant Narcís. El que va començar, el 1954, com a Concurso Exposición Provincial de Flores al saló de descans del Teatre Municipal, ara s'ha convertit en un festival que impregna tots els racons amb flors que cobren vida gràcies al miler de voluntaris que fan possible cada edició. La implicació dels gironins és tan àmplia i transversal, que és més ràpid anomenar les entitats o empreses que no hi col·laboren, que les que ho fan. Associacions, floristes, arquitectes, vivers, escoles, pintors, fotògrafs, delineants o simples amants de les flors i de la ciutat són els autèntics autors de l'èxit del Girona, Temps de Flors.

Els orígens de la mostra es remunten al 1954 quan Maria Cobarsí i Corretger, l'ànima, impulsora va convèncer a un grup d'amigues de la Sección Femenina de la Falange per organitzar una exposició de flors. "Es van ajuntar quatre senyores que estimaven les flors i va tenir tan d'èxit que a poc a poc va anar creixent, i gràcies a la mostra es van recuperar molts espais" rememora Ignasi Casadesús, membre de l'associació Amics de les Flors, organitzadors del certamen.

Al llarg dels anys i després del Teatre Municipal, va passar per la Biblioteca Pública -actual Casa de Cultura-, Sant Pere Galligants i al convent de Sant Domènec; sempre sota la direcció de Corbasí i amb l'ajuda imprescindible de la seva colla d'amics, amants de les flors i la ciutat. El 1987 l'exposició es va obrir al barri vell, i per primera vegada es va dissenyar un itinerari per les places, carrers, patis i jardins, alguns dels quals eren privats i era l'única ocasió per veure'ls."M'agrada més que es faci al carrer i en molts espais, però s'ha de reconèixer que quan es feia a Sant Domènec, entraves i era un esclat de flors, colors i formes" recorda Casadesús.

Ell és interiorista i és voluntari de la mostra des del 1994. "Va ser la Maria que em va demanar que l'ajudés" i des de llavors, no ha pogut abandonar-ho mai. "És addictiu, un vici... per la gent i per la relació especial que estableixes amb cada racó, mai més t'és indiferent... Per exemple, he passat mil cops per aquesta paret i ni m'hi havia fixat, i partir d'ara sempre més seran unes pedres estimades!" comenta emocionat. Aquest any, per motius personals, l'Ignasi no s'hi volia implicar gaire, però ha acabat fent el projecte de l'arbre de la Maria, que es va construir el 2013 quan l'ànima del Temps de Flors va morir, i cada edició canvia d'ubicació. Enguany està situat en un pati al primer pis, just davant de l'església de Sant Lluc, al carrer de Ferran el Catòlic. 
 

Les Nenes, Anna Maria Figa i Margarita Pla, amb el seu jardí botànic a l'església de Sant Lluc Foto: Maria Garcia


Dues de les voluntàries més conegudes són Les Nenes, és a dir, l'Anna Maria Figa i la Margarita Pla, dues mestresses de casa de 76 i 71 anys. "El primer any la Maria ens va anomenar Les Nenes perquè llavors érem les més joves... i 43 anys després encara ens diuen així" relaten divertides mentre feinegen. Sempre han preparat juntes la quarantena d'exposicions que porten a l'esquena, i aquest any els ha tocat l'església de Sant Lluc, ara seu dels Manaies de Girona. Inspirades pels seus colors, han elaborat deu rams que presidiran l'altar major i un gran jardí tropical al centre de la nau.

"El més important és el muntatge: si el fas de pressa, no durarà deu dies" i sobretot la clau és utilitzar un filferro o tela de galliner per subjectar les flors i testos. "El primer any ens van donar un raconet petit a Sant Pere Galligants -crec que no es refiaven gaire- i quan ja ho teníem tot muntat i només ens faltava un ram, no hi havia manera que s'aguantés dret". I van esclatar a plorar perquè pensaven que no l'acabarien a temps. "Sort que va venir una senyora i ens va ensenyar que havíem de lligar bé el moci amb una tela de galliner... i mai més ho hem oblidat!".

Les dues tenen molt present els inicis del festival, molt diferents de l'actual però amb un denominador comú. "Sempre l'han fet els voluntaris, i els primers anys fins i tot pagàvem nosaltres les flors, fins que l'ajuntament s'hi va posar" relaten. Va ser el 1992, un punt d'inflexió en la història de la mostra. L'ajuntament es va fer càrrec del finançament i els Amics de les Flors, de l'exposició floral. Una divisió que es manté vigent actualment.

Mentre expliquen que les seves famílies ja saben que no poden comptar amb elles quan s'apropa el Temps de Flors -només van a casa "a sopar i dormir"-, arriba la Roser Corcoy, que també és membre de l'Associació i enguany s'encarrega de la plaça dels Jurats. Fa més d'una setmana que preparen una representació de la primera rosa dels vents que es va editar a l'Atles català el 1375.

"El va encarregar el rei Joan II al jueu mallorquí Cresques Abraham i és el primer atles editat que incorpora la rosa dels vents" destaca Corcoy que afegeix que "el muntatge que hem fet és igual que el de Cresques: amb els mateixos colors i formes". I tot gràcies al seu marit, en Manel Sureda, que ha estat qui ha fet els plànols a escala, i també "a la magnífica feina dels serrallers de les brigades municipals". De fet, tots els voluntaris només tenen bones paraules i agraiments infinits pels serrallers, fusters i jardiners de l'ajuntament, que sempre ajuden a fer realitat els somnis dels creadors.
 

Roser Corcoy amb les seves amigues enllestint la rosa dels vents a la plaça dels Jurats Foto: Maria Garcia


I això que aquest any han patit per si no arribaven a temps. El dijous 4 de maig ja tenien les peces de metall a la plaça, però les brigades no van poder iniciar el muntatge. "Ens vam assabentar que el dissabte hi havia un concert de rock i que no podíem començar" relata empipada "no vaig dormir en tota la nit per si ens destrossaven les peces! això no es fa!". Sortosament, no va passar res, però han hagut de córrer tota la setmana per arribar a temps a la inauguració d'aquest dissabte. Fa dos anys que va pensar en aquesta idea, i ara per fi l'ha materialitzat.

"Treballem tot l'any en el Temps de Flors, amb l'associació Amics de les Flors ens reunim cada dimarts per planificar-ho, i ja estic pensant en la idea de l'any vinent i en quin espai demanarem" revela la Roser, que no vol donar més detalls per mantenir la sorpresa. Durant els deu dies que dura la mostra, s'han organitzat amb les amigues per anar cada dia a regar les flors durant l'exposició. 

Unes passes més enllà, a Sant Pere Galligants, hi ha un altre voluntari dels Amics de les Flors, en Jordi Albà que als seus 53 anys, en fa 21 que hi participa. En aquesta edició ha preparat una obra que, sota el títol Cant de sirenes, ha convertit el claustre de l'antic monestir romànic "en una gran celebració a l'estil versallès, amb tocs molt barrocs", inspirat per un dels capitells més reconeguts del claustre, que simbolitza una sirena de dues cues. El delineant d'arquitectura recorda molt bé els seus inicis d'ajudant quan només portava "aigües o flors a la resta de voluntaris". I gràcies a l'experiència, sap prevenir els contratemps. "Cada any miro la previsió del temps i vaig veure que dijous plouria, per això, vaig muntar abans la corona que presideix la taula" assenyala orgullós de la seva anticipació.

Quan acabi la mostra, començarà a donar voltes a la de l'any vinent i després de Nadal s'hi "posarà seriosament". "Hem de presentar els projectes i entregar-los a l'ajuntament amb molta antelació i hi treballem durant mesos"."És impossible comptar quantes hores i quanta gent hi participa i seria impossible haver-ho de pagar". Una reflexió que compareix la secretària de l'Associació i principal organitzadora, Montse Galí, que apunta que el certamen "es tant viu i alhora tan fràgil" perquè "tot són voluntaris i si això es trenca, el Temps de Flors se'n va a fer orris".

Durant la darrera etapa de Maria Cobarsí al capdavant de l'organització, va preparar el seu relleu i va confiar amb Galí per passar-li la batuta. "La Maria no volia que es perdés l'esperit de voluntariat... I volia que tota la societat gironina s'impliqués, que gent de tot tipus es barregés, perquè és el gran mèrit de la flor: ningú té més o menys, ni és això o allò, aquí només compartim l'amor per la ciutat i per les flors". Assegura que tothom que fa un muntatge "sempre torna a repetir, i l'any següent enreda els amics, la família,... per això ha crescut tant al llarg del temps".

Un dels esdeveniments que acompanya la mostra, és el Concurs de flors, rams i plantes que es celebra des de fa 30 anys. L'única participant que concursa des de la primera edició és l'Elvira Micaló, de 101 anys. La seva filla, Rosa, recorda com de petita ja participava en la mostra ajudant a la seva mare i les seves amigues. "Són dones d'una altra època.... tens un respecte per elles... a mi em va parir mentre a la ciutat queien bombes un 23 de gener de 1939" recorda amb la veu trencada.

Eren altres temps i molts gironins sempre han assenyalat el passat franquista de l'organitzadora de la mostra. L'Ignasi Casadesús un dia li va preguntar, i Cobarsí li va confessar que era "l'única manera que havia tingut per treballar per les dones de Girona". I des del punt de vista de l'interiorista, "no se li ha fet justícia". "Els que no la coneixien l'odiaven molt, i els que la coneíxiem l'estimàvem molt". 
 

La Rosa, filla de l'Elvira Micaló, mostra orgullosa una fotografia de quan la seva mare va rebre un diploma del llavors alcalde, Carles Puigdemont. Foto: Maria Garcia


Sigui com sigui, el que és innegable és l'èxit assolit gràcies a la feina d'aquesta colla d'amics que formen l'associació i que, any rere any, es deixen la pell per guarir la Girona antiga amb les seves millors gales. I per no perdre pistonada, quan finalitzen cada edició, fan un llistat de millores a proposar. Una de majoritària és que no s'haurien de fer "tantes activitats paral·leles", i s'hauria de dedicar el festival "només a la flor". 

Les associacions Amics de les Flors, Amics de la Girona Antiga, Amics dels Jardins Històrics i Floral de Girona són els organitzadors del Temps de Flors, al costat de l'Ajuntament. Però amb el pas dels anys, són centenars les entitats, escoles, empreses i associacions que s'han pujat al tren d'engalanar la Girona antiga amb infinitat de pètals i plantes.

Les noves generacions

"Vigila, agafa per aquí!", "Jordi, porta'm l'escala!!", "I si el posem en aquest costat?", criden alguns dels integrants de l'Associació de veïns del carrer Ballesteries, que aquesta edició adornen els balcons amb grans murals fets de canyes i amb diferents flors pintades, creades pel muralista i grafiter FERT. "Un dels comerciants em va veure per les xarxes i em van proposar de participar-hi" comenta. En principi volien col·locar els murals com si fossin el sostre del carrer, però per "qüestions logístiques i de seguretat" les han penjat als laterals i es pot contemplar tota la gamma cromàtica al llarg del carrer.

Just al principi de Ballesteries hi ha la pastisseria de dolços sirians Palmira, que van obrir la Soumaya Waez i el seu marit, Ahmad Basal, un jove refugiat amb una gran història al darrera. Ells viuran per primera vegada un Temps de Flors rera el taulell. "Ja ens ha avisat que serà una bogeria, que ens preparem, perquè treballarem moltíssim, moltíssim" diu mig espantada Waez. Un dels principals beneficiats de l'allau de visitants de la mostra floral són els comerços, bars, restaurants i hotels, que omplen fins a dalt fent incomptables torns per cobrir tota la demanda. 

Entre els voluntaris, també destaquen els més joves, com la Judith Almeda i l'Anna Rovirola, estudiants de l'Escola d'Art d'Olot de 21 anys. És el primer any que hi participen i ho encaren amb una mica de por. "Ens vam repartir les feines: uns feien esbossos, els altres feien els tràmits a l'ajuntament i després van arribar les proves" i reconeixen que els va costar molt "perquè aquestes escales no són fàcils i vam haver de repetir mil vegades el projecte, i provar diferents materials". L'han anomenat el Passadís Blau i han creat un túnel amb arcs, cordes i flors.
 

Els alumnes de l'Escola d'Art d'Olot mentre muntaven la seva primera obra al Temps de Flors. Foto: Maria Garcia


Per d'altres, aquest any té un regust agredolç. És el cas de la Núria Gich, del Taller del Barri, situat a la Devesa. Després de 3 anys participant en el certamen, enguany serà l'últim perquè el 30 de juny baixaran la persiana per sempre. "Costa molt fer una atenció a la diversitat amb grups reduïts i que sigui un negoci rendible" es lamenta. Com a comiat, volen construir entre tots el Jardí dels Desitjos i han comprat 150 ampolles de vidre que han pintat entre els alumnes, els seus pares, els avis i els amics amb desitjos a dins.

Aquestes són algunes de les històries que s'amaguen rera els 195 projectes que es podran veure en 156 espais de Girona. 195 obres d'art elaborades per formiguetes màgiques que, quan la ciutat se'n va a dormir, omplen de vida les flors per transformar les pedres en racons inoblidables. 

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Niu de vespa asiàtica localitzat a la Garrotxa | Departament d'Agricultura
01/01/1970
La Selva és la comarca on més exemplars s’han trobat | Unió de Pagesos reclama a la Generalitat que «actuï amb eficàcia»
L'actor Antonio Banderas | ACN
01/01/1970
L'entitat que impulsa el talent dels joves reuneix quatre dels guardonats per preparar l'acte del 29 de juny a l'Auditori
01/01/1970
El Jutjat Mercantil autoritza la venda de la nau i l'activitat |Ja hi ha una firma interessada en adquirir la marca d'especialitats italianes

Germà Gordó, durant la compareixença al Parlament | Sara González
01/01/1970
El diputat i exconseller atribueix les acusacions que recauen sobre la seva persona a "simples i potser interessades filtracions" als mitjans
La cap de la campanya pel sí del PDECat, Montserrat Candini
01/01/1970
El partit promou una "ràdio pel sí" amb Miquel Calçada, accions a les xarxes socials i un número de hatsApp que resol dubtes sobre la independència | Presència al carrer i actes polítics completen les iniciatives del partit, que compten amb un pressupost de mig milió d'euros
Mag Lari, al centre de la imatge, en la presentació de la primera escola de màgia de Catalunya | ACN
01/01/1970
L'escola comptarà amb un total de 80 places i les classes començaran a partir del mes d'octubre