Pla de l'Estany

Protesta davant una església de Banyoles contra la condemna a un proavortista

El centre ha suspès la missa que hi havia prevista, una decisió que ha sorprès alguns feligresos que no ho sabien

Un activista proavortament s'enfronta a 2 anys de presó per interrompre una missa a Banyoles

| 08/05/2017 a les 15:24h
Arxivat a: Societat, concentració, avortament, Banyoles, Pla de l'Estany, Sant Pere de Banyoles
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Protesta a l'església de Sant Pere de Banyoles per la condemna a un proavortista Foto: ACN


Una seixantena de persones s'han concentrat aquest diumenge davant l'Església de Sant Pere de Banyoles. Ho han fet com a protesta per la sentència que condemna un activista a sis mesos de presó per una acció en favor de l'avortament que es va fer el 9 de febrer del 2014, i que va obligar a interrompre la missa.

L'acció, a la que hi han donat suport una quinzena d'entitats, ha fet que el mossèn decidís suspendre la missa, un fet que molts feligresos no sabien i s'han trobat amb la parròquia tancada. La concentració ha acabat amb la lectura d'un document on es rebutjava la sentència i es reivindicava el dret a l'avortament lliure i gratuït.

Amb un esparadrap a la boca i una pancarta en favor de l'avortament han protestat una seixantena d'activistes aquest diumenge davant l'església de Sant Pere de Banyoles. El motiu ha estat la recent sentència de l'Audiència de Girona, que condemnava un proavortista a 6 mesos de presó per haver reivindicat el dret a l'avortament lliure i gratuït dins el centre de culte el 9 de febrer de 2014, en una acció conjunta amb una vintena de persones més.

Aquell fet va provocar que el mossèn de la parròquia aturés la missa, i de fet, aquest va ser el motiu que esgrimia el magistrat per condemnar l'activista. La protesta ha durat poc més d'una hora i al final s'ha llegit un manifest on es reivindicava el dret a l'avortament lliure i gratuït.

Una de les representants del Grup Antirepressiu Girona Mireia Bazaga ha denunciat que l'Estat "utilitza les seves eines" per condemnar els postulats contraris a l'església catòlica. Bazaga ha assegurat que els diferents col·lectius que donaven suport a l'acte "seguiran lluitant pel dret a l'avortament". "Condemnes com la que s'ha produït no ens poden aturar", ha reblat Bazaga.

En el manifest, es reivindica l'acció duta a terme per part d'Arran Banyoles i el col·lectiu feminista Heretges el febrer del 2014. Asseguren que "va ser el seu granet de sorra" per aconseguir aturar la reforma de la llei de l'avortament que el Partit Popular tenia previst tirar endavant.

Feligresos sorpresos

Una de les imatges curioses ha estat veure com alguns dels feligresos que cada diumenge s'acosten a la parròquia es trobaven amb la sorpresa que s'havia suspès la missa. Un dels habituals a cada ofici ha explicat que havien intentat avisar, però que molts no se n'havien assabentat. De fet, durant tot el matí una persona ha anat informant qui s'acostava a l'església, que s'havia suspès.

Tot i la sorpresa inicial, la majoria de persones que es trobaven amb la parròquia tancada es resignaven i giraven cua, sense que hi hagi hagut cap mena d'incident entre els concentrats i els feligresos. La majoria ha optat per anar a missa de 12 h a l'església de Santa Maria.

Els diferents col·lectius que han convocat la protesta asseguren que "ja s'esperaven que no hi hagués missa". En aquest sentit no ho veuen com una victòria sinó com una reivindicació que "la lluita i la protesta són la principal eina per defensar els drets de les dones".

6 mesos de presó

La sentència que va condemnar l'activista recull que un grup de persones (entre les quals hi havia l'acusat) es van aixecar des de diferents punts de l'església i van cridar consignes contra la reforma de la llei de l'avortament. També van llençar fulletons i van desplegar una pancarta a l'altar on es podia llegir 'Fora rosaris dels nostres ovaris'.

La resolució, però, reconeix que l'acció va durar entre dos i tres minuts i que, posteriorment, els manifestants van marxar de l'església voluntàriament. El magistrat, a més, diu que els joves no van "molestar físicament" cap dels feligresos.

Tanmateix, l'Audiència de Girona posa de manifest que la missa es va haver d'interrompre "uns breus minuts" i que, fins i tot, el mateix acusat ho va reconèixer durant la vista oral. La defensa, exercida per l'advocat Benet Salellas demanava l'absolució basant-se en el dret a la llibertat d'expressió.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Càrregues policials a Girona | Carles Palacio
01/01/1970
Sol·licita, a més, que se li remeti un informe detallat de les actuacions que es van dur a terme, i quins eren responsables operatius
La roda de premsa va continuar amb una visita a la planta on es va brindar amb l'aigua potabilitzada. | Clipmèdia.
01/01/1970
Ha estat finançada per la Unió Europea i Dipsalut i es basa en la tecnologia d'electrodesnitrificació de l'empresa de Torelló Hydrokemós | La planta va ser presentada ahir pel batlle, Ferran Roquer, el president del Dipsalut i batlle d'Olot, Josep Maria Corominas, i la CEO d'Hydrokemós, Ruth Canicio
La llotja de Sant Feliu de Guíxols. | Ports de la Generalitat.
01/01/1970
El Grup d'Acció Local rebrà el 2018 i el 2019 una subvenció de 500.000 euros/any
Ramon Espadaler | Adrià Costa
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
01/01/1970
Sol·licita, a més, que se li remeti un informe detallat de les actuacions que es van dur a terme, i quins eren responsables operatius
Els voluntaris poden estar-s'hi un màxim de 4 hores | Albert Alemany
01/01/1970
Mercè Panyella, educadora social i una de les voluntàries que ha entrat en una cel·la, considera que el muntatge provoca "una reflexió a la societat sobre el sentit de la presó" | Els empresonats es converteixen en "dipositaris del suport" que es vol fer arribar als "Jordis" i al Govern