Pla de l'Estany

Protesta davant una església de Banyoles contra la condemna a un proavortista

El centre ha suspès la missa que hi havia prevista, una decisió que ha sorprès alguns feligresos que no ho sabien

Un activista proavortament s'enfronta a 2 anys de presó per interrompre una missa a Banyoles

| 08/05/2017 a les 15:24h
Arxivat a: Societat, concentració, avortament, Banyoles, Pla de l'Estany, Sant Pere de Banyoles

Protesta a l'església de Sant Pere de Banyoles per la condemna a un proavortista Foto: ACN


Una seixantena de persones s'han concentrat aquest diumenge davant l'Església de Sant Pere de Banyoles. Ho han fet com a protesta per la sentència que condemna un activista a sis mesos de presó per una acció en favor de l'avortament que es va fer el 9 de febrer del 2014, i que va obligar a interrompre la missa.

L'acció, a la que hi han donat suport una quinzena d'entitats, ha fet que el mossèn decidís suspendre la missa, un fet que molts feligresos no sabien i s'han trobat amb la parròquia tancada. La concentració ha acabat amb la lectura d'un document on es rebutjava la sentència i es reivindicava el dret a l'avortament lliure i gratuït.

Amb un esparadrap a la boca i una pancarta en favor de l'avortament han protestat una seixantena d'activistes aquest diumenge davant l'església de Sant Pere de Banyoles. El motiu ha estat la recent sentència de l'Audiència de Girona, que condemnava un proavortista a 6 mesos de presó per haver reivindicat el dret a l'avortament lliure i gratuït dins el centre de culte el 9 de febrer de 2014, en una acció conjunta amb una vintena de persones més.

Aquell fet va provocar que el mossèn de la parròquia aturés la missa, i de fet, aquest va ser el motiu que esgrimia el magistrat per condemnar l'activista. La protesta ha durat poc més d'una hora i al final s'ha llegit un manifest on es reivindicava el dret a l'avortament lliure i gratuït.

Una de les representants del Grup Antirepressiu Girona Mireia Bazaga ha denunciat que l'Estat "utilitza les seves eines" per condemnar els postulats contraris a l'església catòlica. Bazaga ha assegurat que els diferents col·lectius que donaven suport a l'acte "seguiran lluitant pel dret a l'avortament". "Condemnes com la que s'ha produït no ens poden aturar", ha reblat Bazaga.

En el manifest, es reivindica l'acció duta a terme per part d'Arran Banyoles i el col·lectiu feminista Heretges el febrer del 2014. Asseguren que "va ser el seu granet de sorra" per aconseguir aturar la reforma de la llei de l'avortament que el Partit Popular tenia previst tirar endavant.

Feligresos sorpresos

Una de les imatges curioses ha estat veure com alguns dels feligresos que cada diumenge s'acosten a la parròquia es trobaven amb la sorpresa que s'havia suspès la missa. Un dels habituals a cada ofici ha explicat que havien intentat avisar, però que molts no se n'havien assabentat. De fet, durant tot el matí una persona ha anat informant qui s'acostava a l'església, que s'havia suspès.

Tot i la sorpresa inicial, la majoria de persones que es trobaven amb la parròquia tancada es resignaven i giraven cua, sense que hi hagi hagut cap mena d'incident entre els concentrats i els feligresos. La majoria ha optat per anar a missa de 12 h a l'església de Santa Maria.

Els diferents col·lectius que han convocat la protesta asseguren que "ja s'esperaven que no hi hagués missa". En aquest sentit no ho veuen com una victòria sinó com una reivindicació que "la lluita i la protesta són la principal eina per defensar els drets de les dones".

6 mesos de presó

La sentència que va condemnar l'activista recull que un grup de persones (entre les quals hi havia l'acusat) es van aixecar des de diferents punts de l'església i van cridar consignes contra la reforma de la llei de l'avortament. També van llençar fulletons i van desplegar una pancarta a l'altar on es podia llegir 'Fora rosaris dels nostres ovaris'.

La resolució, però, reconeix que l'acció va durar entre dos i tres minuts i que, posteriorment, els manifestants van marxar de l'església voluntàriament. El magistrat, a més, diu que els joves no van "molestar físicament" cap dels feligresos.

Tanmateix, l'Audiència de Girona posa de manifest que la missa es va haver d'interrompre "uns breus minuts" i que, fins i tot, el mateix acusat ho va reconèixer durant la vista oral. La defensa, exercida per l'advocat Benet Salellas demanava l'absolució basant-se en el dret a la llibertat d'expressió.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un aspecte del Ple de la Diputació celebrat aquest dimarts 19 de setembre. | Foto: Xavier Borràs.
Xavier Borràs
01/01/1970
Juli Fernández, portaveu del PSC gironí, també s'hi ha sumat, per bé que al seu partit advoquin per una via legal i acordada
La batllessa de Girona, Marta Madrenas, ha atpès els mitjans davant de l'Ajuntament. | @PDeCATGIRONA
Xavier Borràs
01/01/1970
La batellesa de Girona afirma que pràcticament tota la informació que demana el Jutjat pel cas Agissa ja li ha estat tramesa o és pública al web | La informació que falta, i que es lliurarà de seguida, té a veure amb l'època de Joaquim Nadal i el PSC | Tant la CUP com ERC rebutgen l'actuació i consideren que no és casual
La Guàrdia Civil ha tallat el carrer Ciutadans de Girona en el tram corresponent a la seu d'Agissa. | Xavier Borràs
01/01/1970
Per als anticapitalistes les úniques persones investigades que havien tingut relació amb el consistori són dos ex-regidors del PSC, que no tenen responsabilitats públiques a l’Ajuntament de Girona

Enganxina del referèndum als carrers de Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Les confiscacions de l'institut armat, que reben la resposta pacífica de la ciutadania a Terrassa, impacten en el material de les meses i el cens | L'executiu manté el rumb cap a l'1-O i garanteix "al 100%" que es podrà votar amb normalitat
Messi, protagonista del partit amb quatre gols | F.C. Barcelona
01/01/1970
Els blaugrana han anat de menys a més en un partit en què han destacat Semedo i Paulinho | L'Eibar ha plantat cara durant la primera part però ha abaixat els braços al segon temps
Artur Mas, a Mollerussa | Àlvar Llobet
01/01/1970
L'expresident de la Generalitat carrega contra la "guerra bruta" del govern espanyol que ha acabat amb "la poca autonomia de la Generalitat" | El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha indicat que els alcaldes "no li han de dir res al fiscal perquè no hem fet res il·legal"
Jaume Asens, Eulàlia Reguant, Jordi Cuixart i el conseller Antoni Comín, a l'acte d'Òmnium a Nou Barris | Sara González
01/01/1970
Antoni Comín, Jaume Asens, Eulàlia Reguant i Jordi Cuixart reivindiquen a Nou Barris el referèndum com a motor d'un procés constituent a l'estat espanyol | Centenars de veïns de l'antic feu socialista es rebel·len a favor del dret a decidir en un acte d'Òmnium els cartells del qual havia estat requisats per la Guàrdia Civil