30
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
01
de maig
a les
8:47h
Amb la lluna presidint l'escenari, Mishima ha mostrat els primers acords del nou àlbum, Ara i res, en un escenari insígnia de la ciutat: les escales de la Catedral. "És dels pocs llocs on hem tocat que es troba fàcil" ha ironitzat el cantant David Carabén al principi d'un concert memorable organitzat pel festival Strenes.
L'or i Tot torna a començar han donat la benvinguda a un públic entregat i encisat per la música de Mishima; que no ha parat de cantar els grans èxits de la banda i que ha acabat ballant i saltant abans de caure rendits al seu so.
Amb Jimi ha arribat el primer tast del vuitè treball d'estudi de la banda barcelonina, que veurà la llum el divendres 5 de maig i que fins ara només s'ha pogut sentir per les plataformes digitals. Un nou tema que ha donat pas a un altre de molt antic.
"M'agradaria que m'acompanyéssiu en la propera cançó... fins ara no la incloíem als directes" ha dit Carabén abans de recitar Cert, clar i breu, del seu tercer àlbum Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa; que ha aixecat grans sospirs entre el públic, que l'ha cantat xiuxiuejant.
I és que Mishima, com és habitual, barreja sense manies ni complexes temes anteriors amb els acabats d'estrenar. Així, han entrellaçat S'haurà de fer de nit -Ara i Res (2017)-, amb La brisa -L'ànsia que cura (2014)-, La tarda esclata -Set tota la vida (2007)-, Guspira, estel o carícia -Ordre i Aventura (2010)- o Els vespres verds -L'amor feliç (2012)-.
La banda barcelonina ha jugat i connectat amb un públic que es notava que eren fans de raça. Tal era la complicitat, que Carabén ha confessat l'origen de les "metàfores alcohòliques" de cançons com Beautiful drunk, Qui n'ha begut o L'última ressaca. "Quan era petit i els meus pares convidaven amics a sopar a casa, més d'una vegada em tocava a mi servir les copes". Una anècdota que a l'últim treball ha convertit en cançó amb Posa'm més gin, David.
Durant les prop de dues hores de concert, la banda no ha parat de ballar i jugar. "Com porteu el fred?" preguntava el bateria Alfons Serra a un públic assegut a les escales de la Catedral que ni notava el gèlid vent que bufava. "A dalt deu fer més fred no? Almenys dos graus menys!" ha dit fent broma un Carabén que ha animat els assistents a aixecar-se. "A veure si amb aquest tema us escalfeu ballant!". I han sonat els primers acords de L'última ressaca.
Les 850 localitats disponibles es van exhaurir fa setmanes. Ningú volia deixar escapar el privilegi de sentir en directe les noves cançons d'Ara i res, que la banda de Barcelona ha avançat amb temes com Una sola manera, El tobogan o Qui més estima; impregnats de l'ADN més rocker de Mishima.
Ordre i aventura, El corredor, L'olor de la nit i Un tros de fang han servit per acomiadar un concert on, un cop més, ha quedat palès que quan Carabén troba l'àngel o la musa que l'inspiren, és l'alè d'un exèrcit diví que dissabte va acabar ovacionant llargament el concert de l'Strenes a Girona.
L'or i Tot torna a començar han donat la benvinguda a un públic entregat i encisat per la música de Mishima; que no ha parat de cantar els grans èxits de la banda i que ha acabat ballant i saltant abans de caure rendits al seu so.
Amb Jimi ha arribat el primer tast del vuitè treball d'estudi de la banda barcelonina, que veurà la llum el divendres 5 de maig i que fins ara només s'ha pogut sentir per les plataformes digitals. Un nou tema que ha donat pas a un altre de molt antic.
"M'agradaria que m'acompanyéssiu en la propera cançó... fins ara no la incloíem als directes" ha dit Carabén abans de recitar Cert, clar i breu, del seu tercer àlbum Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa; que ha aixecat grans sospirs entre el públic, que l'ha cantat xiuxiuejant.
I és que Mishima, com és habitual, barreja sense manies ni complexes temes anteriors amb els acabats d'estrenar. Així, han entrellaçat S'haurà de fer de nit -Ara i Res (2017)-, amb La brisa -L'ànsia que cura (2014)-, La tarda esclata -Set tota la vida (2007)-, Guspira, estel o carícia -Ordre i Aventura (2010)- o Els vespres verds -L'amor feliç (2012)-.
Mishima va exhaurir fa setmanes les 850 localitats disponibles per al concert de l'Strenes Foto: Festival Strenes
La banda barcelonina ha jugat i connectat amb un públic que es notava que eren fans de raça. Tal era la complicitat, que Carabén ha confessat l'origen de les "metàfores alcohòliques" de cançons com Beautiful drunk, Qui n'ha begut o L'última ressaca. "Quan era petit i els meus pares convidaven amics a sopar a casa, més d'una vegada em tocava a mi servir les copes". Una anècdota que a l'últim treball ha convertit en cançó amb Posa'm més gin, David.
Durant les prop de dues hores de concert, la banda no ha parat de ballar i jugar. "Com porteu el fred?" preguntava el bateria Alfons Serra a un públic assegut a les escales de la Catedral que ni notava el gèlid vent que bufava. "A dalt deu fer més fred no? Almenys dos graus menys!" ha dit fent broma un Carabén que ha animat els assistents a aixecar-se. "A veure si amb aquest tema us escalfeu ballant!". I han sonat els primers acords de L'última ressaca.
Les 850 localitats disponibles es van exhaurir fa setmanes. Ningú volia deixar escapar el privilegi de sentir en directe les noves cançons d'Ara i res, que la banda de Barcelona ha avançat amb temes com Una sola manera, El tobogan o Qui més estima; impregnats de l'ADN més rocker de Mishima.
Ordre i aventura, El corredor, L'olor de la nit i Un tros de fang han servit per acomiadar un concert on, un cop més, ha quedat palès que quan Carabén troba l'àngel o la musa que l'inspiren, és l'alè d'un exèrcit diví que dissabte va acabar ovacionant llargament el concert de l'Strenes a Girona.