08
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
01
de maig
a la
1:37h
“Diuen que la música pop i la clàssica no lliguen... i jo hi estic d’acord! Perquè quan els he sentit tocar m’he emocionat tant que no podia ni cantar” ha confessat Joan Miquel Oliver, just abans d’interpretar tres de les seves cançons amb la Jove Orquestra de les comarques gironines (JOCG), en un concert organitzat pel festival Strenes. El Teatre Municipal ha quedat captivat amb els nous temes del seu darrer disc Atlantis, que s’han entrellaçat amb clàssics del seu repertori com Hansel i Gretel o Lego, que han emocionat als més nostàlgics.
Joan Miquel Oliver ha aparegut a l’escenari amb un quimono de samurai negre que gairebé no arriba al Municipal. ”Me l’he deixat a Barcelona i hem hagut de tornar a buscar-lo”, ha reconegut entre riures amb els seus dos companys de viatge: el bateria Xarli Oliver i el teclista Jaume Manresa.
El mallorquí ha presentat aquest divendres al festival Strenes de Girona els nous temes que formen part del seu últim treball Atlantis com Nins a tobogans, Agricultors ingràvids, Posidònia o Ses persones. Que s’han entrellaçat amb d’altres de l’àlbum anterior, Pegasus, i grans èxits de la seva trajectòria com Dins un avió de paper o Polo de llimona.
El dia de la presentació del concert, Oliver reconeixia que quan toca una cançó es sent “com un al·lot petit que juga”. I es notava a l’escenari. Semblaven tres vailets que en comptes de xutar una pilota o enfilar-se a un arbre, juguen a inventar-se ritmes i melodies que transporten a universos impossibles i inoblidables.
I cap al final, ha arribat la millor part de l’espectacle. El de divendres era un concert únic i irrepetible gràcies a l’embolcall de la Jove Orquestra de les comarques gironines que ha acompanyat Oliver en tres de les seves cançons: Surfistes a càmera lenta, Final feliç i Foto. “Teniu molta sort de tenir la JOCG” ha recordat a les més de 300 persones que han ocupat gairebé totes les localitats del teatre.
Lego era la cançó que tenien preparada pel final del concert. Però la combinació amb els violins, flautes i contrabaixos era massa exquisida com per deixar-la marxar. Així que Oliver ha anunciat que tornaven a interpretar Surfistes a càmera lenta, però, de sobte, ha rebut una petició des del públic.
“Pots tornar a tocar Rumba del temps? Que he arribat tard!” han cridat des de platea. I com si els desitjos del públic fossin ordres, la banda de Mallorca ha canviat de plans, i ha posat el punt i final a un concert inesborrable amb dos bisos, primer la petició del públic i després l’homenatge als 58 joves músics que avui l’han acompanyat. Un petit detall que fan que Oliver sigui un artista dels grans.
Strenes que no s'aturen
A la mateixa hora que lexmembre d'Antònia Font emocionava el Teatre Municipal, Cesk Freixas deixava bocabadat el públic de l'Auditori amb la presentació del seu últim treball Proposta. També els valencians Gener van omplir el YEAH Indie Club amb les noves cançons de Oh, Germanes!.
El festival Strenes continúa aquest dissabte amb els concerts de la mexicana Julieta Venegas a l'Auditori, els figuerencs Lakaste al YEAH Indie Club i amb Miquel Abras al Teatre Municipal presentant La vida en un sospir. Sense oblidar la combinació explosiva d'Albert Pla i Tortell Poltrona amb el seu espectacle familiar PP.
Joan Miquel Oliver ha aparegut a l’escenari amb un quimono de samurai negre que gairebé no arriba al Municipal. ”Me l’he deixat a Barcelona i hem hagut de tornar a buscar-lo”, ha reconegut entre riures amb els seus dos companys de viatge: el bateria Xarli Oliver i el teclista Jaume Manresa.
El mallorquí ha presentat aquest divendres al festival Strenes de Girona els nous temes que formen part del seu últim treball Atlantis com Nins a tobogans, Agricultors ingràvids, Posidònia o Ses persones. Que s’han entrellaçat amb d’altres de l’àlbum anterior, Pegasus, i grans èxits de la seva trajectòria com Dins un avió de paper o Polo de llimona.
El dia de la presentació del concert, Oliver reconeixia que quan toca una cançó es sent “com un al·lot petit que juga”. I es notava a l’escenari. Semblaven tres vailets que en comptes de xutar una pilota o enfilar-se a un arbre, juguen a inventar-se ritmes i melodies que transporten a universos impossibles i inoblidables.
I cap al final, ha arribat la millor part de l’espectacle. El de divendres era un concert únic i irrepetible gràcies a l’embolcall de la Jove Orquestra de les comarques gironines que ha acompanyat Oliver en tres de les seves cançons: Surfistes a càmera lenta, Final feliç i Foto. “Teniu molta sort de tenir la JOCG” ha recordat a les més de 300 persones que han ocupat gairebé totes les localitats del teatre.
Joan Miquel Oliver durant el concert de presentació del seu darrer disc Atlantis al Teatre Municipal de Girona. Foto: ACN
Lego era la cançó que tenien preparada pel final del concert. Però la combinació amb els violins, flautes i contrabaixos era massa exquisida com per deixar-la marxar. Així que Oliver ha anunciat que tornaven a interpretar Surfistes a càmera lenta, però, de sobte, ha rebut una petició des del públic.
“Pots tornar a tocar Rumba del temps? Que he arribat tard!” han cridat des de platea. I com si els desitjos del públic fossin ordres, la banda de Mallorca ha canviat de plans, i ha posat el punt i final a un concert inesborrable amb dos bisos, primer la petició del públic i després l’homenatge als 58 joves músics que avui l’han acompanyat. Un petit detall que fan que Oliver sigui un artista dels grans.
Strenes que no s'aturen
A la mateixa hora que lexmembre d'Antònia Font emocionava el Teatre Municipal, Cesk Freixas deixava bocabadat el públic de l'Auditori amb la presentació del seu últim treball Proposta. També els valencians Gener van omplir el YEAH Indie Club amb les noves cançons de Oh, Germanes!.
El festival Strenes continúa aquest dissabte amb els concerts de la mexicana Julieta Venegas a l'Auditori, els figuerencs Lakaste al YEAH Indie Club i amb Miquel Abras al Teatre Municipal presentant La vida en un sospir. Sense oblidar la combinació explosiva d'Albert Pla i Tortell Poltrona amb el seu espectacle familiar PP.