Orchestra Fireluche: «Ens agrada el to nostàlgic que té el vinil»

Canyes, orgues Casio, pianets inflables, una rentadora o una roda de llenties; són alguns dels instruments insígnies de l’Orquestra Fireluche que arriba aquest divendres, 31 de març, a l’Strenes amb ganes de presentar el seu últim disc, Colibrí en flames, al Teatre Municipal. I ho faran acompanyats de la coral Pop-Veus per oferir un concert únic amb moltes sorpreses amagades. Amb quinze anys de trajectòria a la motxilla, el grup de Girona, la Cellera de Ter i Anglès presenta un treball on tornen als orígens amb onze cançons on la veu és un instrument més.

- Quatre anys després, tornen a l’Strenes amb un nou treball sota el braç. Com van rebre la notícia que els tornaven a convidar i com han preparat el concert? 

- Domènec Boïgues: Ens va fer molta il·lusió! Ens vam agafar un any sabàtic i ara tenim moltes ganes de presentar les noves cançons. 

- Elena Gascon: I com que a nosaltres ens costa cantar, hem convidat a la coral d’adolescents de l’Escola de Música de la Cellera del Ter que es diuen Pop Veus, i són 12 nanos que ens acompanyaran a dalt de l’escenari. I ells posaran les veus d’aquest cd, que sonen com un instrument més, no hi ha lletres a les cançons.

- Quim Sitjes: És per fer aquest concert més especial i únic! 

- Presenten el nou disc, Colibrí en flames, per què van triar aquest nom? 

- D.B.: Va ser per casualitat… primer havíem pensat en el nom Cacahuet en flames –perquè va sortir en una conversa per casualitat– però la dissenyadora, Delphine Labedan, no s’inspirava gaire amb aquest nom… Un dia, de viatge, va veure un colibrí…. i vam fer una barreja amb les dues idees. 

- Els quatre treballs anteriors els va produir Xavi Lloses, però aquest l’ha produït l’anglès Morgan Casey. Com és que han canviat? 

- E.G.: Vam conèixer en Morgan a Cadis, de bolo, i de seguida va haver-hi feeling. De seguida vam començar a xerrar, a ell li agrada molt la música, toca el saxo i ha tocat amb diversos grups. Ens va semblar una persona molt creativa i que ens podia ajudar a ampliar els nostres horitzons musicals.

- Q.S.: I n’estem molt contents! 

- I han fet com amb els vinils, que tenen cara A i cara B. Per què? 

- E.G.: Perquè nosaltres som d’aquella època! (riu) I encara tenim això una mica interioritzat, encara que sabem que no és com funciona ara la indústria musical. Però no ens importa, ens agrada aquest to nostàlgic del vinil. 

- Han passat quatre anys des que van publicar l’anterior treball, Tants caps tants joguets, i entremig han agafat un any sabàtic. Es notarà que arriben amb les piles carregades?

- Q.S.: Sí, perquè amb els altres discos arribàvem als concerts amb les cançons molt fetes, quan et plantejaves fer el disc ja tenies 6 o 7 cançons que ja havies tocat diverses vegades. Però en aquest CD no, mai hem tocat en directe les cançons. Totes les hem fet expressament pel disc i fa que surtin totes d’una mateixa època.

- D.B.: I també hem incorporat noves sonoritats, com la guitarra elèctrica. I crec que la sonoritat del disc ha canviat respecte als altres, té un punt més de maduració i el notem més complert. 

- Un dels trets diferencials del grup és que utilitzen instruments de joguina i objectes reciclats. Han incorporat nous materials amb què tocar? 

- E.G.: Sí, en David Sarsanedes sempre porta trastos al local d’assaig, tants que ja no hi cabem! Però la majoria tenim instruments assignats i per tema de logística, de no carregar mil històries, ens frenem... El més intel·ligent és qui carrega menys coses! 

- Colíbrí en flames és un disc autoeditat. On es pot comprar? 

- Q.S.: Als concerts, per internet o en diferents botigues: a la Carpa -la botiga de joguets del carrer Ballesteries de Girona-, al bar de La Pera, a can Amadeu, el bar de la Cellera del Ter.