30
de març
del
2017
Actualitzat
a les
15:27h
El jutge ha enviat el Parc Científic i Tecnològic de la UdG a liquidació, després que el Patronat i el Ministeri d'Economia - el principal creditor - no hagin arribat a un acord perquè faltaven 5 milions d'euros per arribar als 13'4 milions que exigia l'estat espanyol per sortir del concurs de creditors.
Ahir a la tarda la Generalitat va presentar un xec de 5 milions però segons el rector de la UdG, Sergi Bonet, no serveix "perquè el cobrament depenia d'una sèrie de condicions i no es podia cobrar fins al cap de vuit o deu mesos". A més, segons Bonet, si no es cobrava en el termini de 120 dies el xec "passaria a ser invàlid".
"És una llàstima que amb tot l'esforç dels últims dos anys no s'hagi arribat a un acord perquè faltava un xec de 5 milions amb garanties de cobrament", ha lamentat Bonet que no ha volgut assenyalar culpables. "Que cadascú faci les seves conclusions", ha dit.
Ara comença el procés de liquidació, que es podria allargar uns dos anys i afecta a un 40% de la seva superfície. Aquesta tarda el rector ha convocat una reunió amb tots els treballadors del Parc per explicar-los la nova situació. Al Parc Científic hi treballen més de 1.300 persones i hi ha un centenar d'empreses.
El Parc Científic i Tecnològic de Girona té un deute de 42 milions d'euros, dels quals, 27'2 amb l'estat espanyol. El Patronat del Parc havia d'aconseguir 13'4 milions per arribar a un acord amb Hisenda, però han faltat 5. La UdG ha posat 3'4 milions, el Parc 2'5 i abans d'ahir la pròpia universitat va aprovar aportar de manera extraordinària 2'5 milions més per intentar arribar a la quantitat que demanava Hisenda.
Abans d'ahir la Generalitat va autoritzar a Avançsa a concedir un crèdit a l'ICRA per l'adquisició de l'edifici que té al Parc per valor de 5 milions d'euros. Una operació que no era suficient per Hisenda perquè des del principi va exigir que els 13'4 milions s'aportessin en efectiu. Per aquesta raó, ahir a la tarda, in extremis, va ingressar un xec al notari però tampoc ha servit.
L'estat espanyol obre la porta a tornar a negociar
El subdelegat del govern espanyol, Juan Manuel Sánchez-Bustamante assegura que encara hi ha marge per trobar una solució."Durant la fase de liquidació es pot arribar a un acord -que es diu conveni de seguiment- que garanteixi la continuitat del Parc" ha assegurat.
El subdelegat no ha volgut entrar en detalls -"és molt difícil fixar terminis i calendari"- però ha dit que ara comencen de nou les negociacions per eixugar el deute de 27'2 milions que té el Parc amb l'Estat. Si s'arriba a un acord, també canviaria la fórmula de gestió del complex, ja que ara el Patronat s'ha de disoldre i una administrador concursal agafarà les regnes.
En concurs de creditors des del 2015
La situació que viu ara el Parc es remunta a l'any 2000, quan l'Estat va posar en marxa un pla de crèdits -coneguts popularment com parquetazos- perquè les universitats desenvolupessin parcs científics i tecnològics. La UdG es va acollir a la convocatòria i va invertir 55 milions d'euros - la majoria demanats al ministeri - per engegar el complex gironí.
Al 2005, el conseller d'Universitats Carles Solà (del primer tripartit) va prometre, a través d'una carta enviada a la Universitat, que aportaria 19 milions d'euros al Parc -que hagués permès eixugar la metitat del deute - però aquesta quantitat mai va arribar.
Entre el 2006 i 2009 el patronat va poder fer front als pagaments per retornar el crèdit perquè eren anys de carència i les quantitats eren assumibles. Però quan van arribar els pagaments importants, no van fer-hi front i el deute del Parc va començar a créixer.
Davant la impossibilitat de tornar els 42 milions que acumulava de deute, el Patronat va presentar un preconcurs de creditors a principis de setembre de 2014 per poder renegociar el deute amb l'Estat, que és el seu principal creditor; i al gener del 2015 va presentar el concurs de creditors.
Des del principi de les negociacions Hisenda va oferir un tracte a la Universitat. Dels 27'2 milions que deuen a l'estat, el ministeri proposava que 13'4 es paguessin en efectiu. I dels 13'8 restants, es faria una quita del 45% i la universitat podia tornar en 10 anys el 55% que faltaria. Un acord que no s'ha pogut materialitzar perquè la Universitat no ha aconseguit els 13'4 milons en efectiu malgrat els esforços.
En els darrers dos anys l'equip de Sergi Bonet ha buscat els diners a tort i a dret, però s'ha quedat a les portes. I és que al final ha aconseguit 8'4 milions gràcies a les aportacions de la UdG (3'4 milions -més els 2'5 extraordinaris que va aprovar abans d'ahir per intentar arribar a la quantitat que requeria Hisenda-); i del propi Parc (2'5).
La Diputació es va comprometre a injectar 6 milions a través de l'adquisició del dret d'ús de l'edifici Narcís Monturiol i la Generalitat a aportar 5 milions a través de l'adquisició del 64% de l'edifici de l'ICRA. Però cap de les dues operacions servia a ulls del ministeri perquè no podia cobrar els diners en el moment de signar l'acord singular que hagués permès sortir del concurs de creditors.
Davant d'aquest panorama el jutge Hugo Novales -que a l'última vista ja havia renyat les administracions per no haver trobat una solució - avui ha aprovat la liquidació del Parc. Per tant, s'obre una nova etapa que a hores d'ara és difícil augurar quin camí seguirà.
Però el que està clar és que tots els implicats hauran de posar blanc sobre negre perquè els ciutadans entenguin com s'ha arribat a acumular més de 40 milions de deute i per què no s'ha pogut solucionar. I sobretot, caldrà assenyalar qui són els responsables de la liquidació del Parc Científic.
Ahir a la tarda la Generalitat va presentar un xec de 5 milions però segons el rector de la UdG, Sergi Bonet, no serveix "perquè el cobrament depenia d'una sèrie de condicions i no es podia cobrar fins al cap de vuit o deu mesos". A més, segons Bonet, si no es cobrava en el termini de 120 dies el xec "passaria a ser invàlid".
"És una llàstima que amb tot l'esforç dels últims dos anys no s'hagi arribat a un acord perquè faltava un xec de 5 milions amb garanties de cobrament", ha lamentat Bonet que no ha volgut assenyalar culpables. "Que cadascú faci les seves conclusions", ha dit.
Ara comença el procés de liquidació, que es podria allargar uns dos anys i afecta a un 40% de la seva superfície. Aquesta tarda el rector ha convocat una reunió amb tots els treballadors del Parc per explicar-los la nova situació. Al Parc Científic hi treballen més de 1.300 persones i hi ha un centenar d'empreses.
El Parc Científic i Tecnològic de Girona té un deute de 42 milions d'euros, dels quals, 27'2 amb l'estat espanyol. El Patronat del Parc havia d'aconseguir 13'4 milions per arribar a un acord amb Hisenda, però han faltat 5. La UdG ha posat 3'4 milions, el Parc 2'5 i abans d'ahir la pròpia universitat va aprovar aportar de manera extraordinària 2'5 milions més per intentar arribar a la quantitat que demanava Hisenda.
Abans d'ahir la Generalitat va autoritzar a Avançsa a concedir un crèdit a l'ICRA per l'adquisició de l'edifici que té al Parc per valor de 5 milions d'euros. Una operació que no era suficient per Hisenda perquè des del principi va exigir que els 13'4 milions s'aportessin en efectiu. Per aquesta raó, ahir a la tarda, in extremis, va ingressar un xec al notari però tampoc ha servit.
L'estat espanyol obre la porta a tornar a negociar
El subdelegat del govern espanyol, Juan Manuel Sánchez-Bustamante assegura que encara hi ha marge per trobar una solució."Durant la fase de liquidació es pot arribar a un acord -que es diu conveni de seguiment- que garanteixi la continuitat del Parc" ha assegurat.
El subdelegat no ha volgut entrar en detalls -"és molt difícil fixar terminis i calendari"- però ha dit que ara comencen de nou les negociacions per eixugar el deute de 27'2 milions que té el Parc amb l'Estat. Si s'arriba a un acord, també canviaria la fórmula de gestió del complex, ja que ara el Patronat s'ha de disoldre i una administrador concursal agafarà les regnes.
En concurs de creditors des del 2015
La situació que viu ara el Parc es remunta a l'any 2000, quan l'Estat va posar en marxa un pla de crèdits -coneguts popularment com parquetazos- perquè les universitats desenvolupessin parcs científics i tecnològics. La UdG es va acollir a la convocatòria i va invertir 55 milions d'euros - la majoria demanats al ministeri - per engegar el complex gironí.
Al 2005, el conseller d'Universitats Carles Solà (del primer tripartit) va prometre, a través d'una carta enviada a la Universitat, que aportaria 19 milions d'euros al Parc -que hagués permès eixugar la metitat del deute - però aquesta quantitat mai va arribar.
Entre el 2006 i 2009 el patronat va poder fer front als pagaments per retornar el crèdit perquè eren anys de carència i les quantitats eren assumibles. Però quan van arribar els pagaments importants, no van fer-hi front i el deute del Parc va començar a créixer.
Davant la impossibilitat de tornar els 42 milions que acumulava de deute, el Patronat va presentar un preconcurs de creditors a principis de setembre de 2014 per poder renegociar el deute amb l'Estat, que és el seu principal creditor; i al gener del 2015 va presentar el concurs de creditors.
Des del principi de les negociacions Hisenda va oferir un tracte a la Universitat. Dels 27'2 milions que deuen a l'estat, el ministeri proposava que 13'4 es paguessin en efectiu. I dels 13'8 restants, es faria una quita del 45% i la universitat podia tornar en 10 anys el 55% que faltaria. Un acord que no s'ha pogut materialitzar perquè la Universitat no ha aconseguit els 13'4 milons en efectiu malgrat els esforços.
En els darrers dos anys l'equip de Sergi Bonet ha buscat els diners a tort i a dret, però s'ha quedat a les portes. I és que al final ha aconseguit 8'4 milions gràcies a les aportacions de la UdG (3'4 milions -més els 2'5 extraordinaris que va aprovar abans d'ahir per intentar arribar a la quantitat que requeria Hisenda-); i del propi Parc (2'5).
La Diputació es va comprometre a injectar 6 milions a través de l'adquisició del dret d'ús de l'edifici Narcís Monturiol i la Generalitat a aportar 5 milions a través de l'adquisició del 64% de l'edifici de l'ICRA. Però cap de les dues operacions servia a ulls del ministeri perquè no podia cobrar els diners en el moment de signar l'acord singular que hagués permès sortir del concurs de creditors.
Davant d'aquest panorama el jutge Hugo Novales -que a l'última vista ja havia renyat les administracions per no haver trobat una solució - avui ha aprovat la liquidació del Parc. Per tant, s'obre una nova etapa que a hores d'ara és difícil augurar quin camí seguirà.
Però el que està clar és que tots els implicats hauran de posar blanc sobre negre perquè els ciutadans entenguin com s'ha arribat a acumular més de 40 milions de deute i per què no s'ha pogut solucionar. I sobretot, caldrà assenyalar qui són els responsables de la liquidació del Parc Científic.